Combinada al cim del Montorroio

 (les falles d'Alins, dissabte a la nit)

Dia: 23 de juny de 2012

Distància: 42.5 km

Durada total: 8h

Desnivell: 2.100m

Dificultat tècnica: baixa.

Accés: passat Sort desviem per la carretera direcció Llessui. Al poble de Sorre deixem el cotxe.
Més informació per visitar la comarca: Pallars Sobirà.

Per celebrar el solstici d'estiu i la diada dels Països Catalans ens regalem una excel·lent combinada de btt i senderisme pel Pallars Sobirà, un cop més explo(rant)tant el complaent Alt Pirineu que ens té enamorats. Segurament les dates ens ha obsequiat amb una verdor extra, poc habituada a romandre-hi llargues èpoques. En qualsevol cas, hem conegut nous racons de la Vall d'Assua i com és habitual el paisatge li ha sumat punts a la valoració final de la jornada.

Entrem al petit poble de Sorre i, a prop de la 'pedra gran', ja veiem l'indicador del corriol que porta a l'ermita de Santa Anna, que seguirem i que ens estalviarà una mica d'asfalt de via secundària. Per contra, el sender no és 100% ciclable però, en tenir poca tirada, tampoc ens suposarà una càrrega negativa. Arribats a l'ermita seguim l'asfalt fins al poble de Caregue on enllaçarem amb la pista que durant 21 quilòmetres ens forçarà a guanyar 1000 metres de desnivell  sobre rodes. Exceptuant els darrers metres abans d'enllaçar amb la pista que ve d'Espot, on toparem amb breus trams un pèl més exigents, sempre ascendirem molt còmodament fins al  colletó de la Portella, cota màxima abans de canviar de disciplina.

Tot seguit perdem uns 140m fins a l'àrea d'esbarjo de la Mainera i les rodes passen el relleu als pals de trekking. Fem canvi de calçat, traiem casc i guants i donem una pausa a les bicis. Ascendim al Montorroio pel seu vessant est. Des de la zona d'esbarjo pugem directes fins gairebé un cim secundari, sempre deixant el barranc a la nostra dreta. D'aquí, anem a buscar l'evident i pedregós llom cimer del Montorroio, entretingut de pujada però ràpid de baixada.

 (darrers metres abans del cim)

Aquest dia, el veí cim del Montsent  no es deixarà veure ni de prop ni de lluny. Tot seguit desfem camí fins recuperar les bicis. 

Seguirem per la pista, direcció al Coll del Triador, durant uns 3.5km amb uns metres de lleugera pujada, però ben aviat abandonem la pista principal i encarem el serpentejant descens cap al riu de Berasti. 

(les antigues pistes d'esquí de Llessui al fons)

 (arribant a Llessui)

Arribats a Llessui empalmem amb un sender fins a Sorre, de fàcil tracte però amb un excés de vegetació (ortigues incloses) que ens fa sospitar que som dels primeres de la temporada a passar-hi.

 (sender de Llessui a Sorre)

 TRAÇA GPS

(sense comentaris)

Crònica d'un fracàs previst

Sovint hi ha corriols sobre els quals ens demanem la seva possible ciclabilitat. El descens des de la cambra d'aigües fins a Capdella (o Cabdella) per l'itinerari dels Camins Vius (creiem) era un d'aquests interrogants que teníem plantejats. La branca Pass@muntanyes (m) ho va intentar aquest diumenge. 

Per fer-ho cal ascendir per la pista del coll del Triador des d'on es va a buscar l'inici al costat d'un edifici.

Des d'aquest edifici i fins a la cambra d'aigües hi ha 250 m de desnivell pel llom molt poc ciclables a causa, sobretot, de la nombrosa pedra grossa, però també per la presència de cables rovellats de les antigues instal·lacions i tot plegat sense camí definit, malgrat que hi ha nombroses marques grogues. 

A la cambra d'aigües planeja una retirada a temps ja que l'entrada de la següent secció del corriol no està gens marcada... però sembla que s'endinsa cap al bosc la qual cosa significa, normalment, poca pedra i bons senders; efectivament, malgrat l'entrada, els següents 200 m de desnivell són per un corriol molt ciclable ple d'estètiques llaçades. 

Amb tot, l'alegria dura molt poc ja que passats els 200 m se surt del bosc i cal passar un tram d'uns 100 m amb uns desnivells impossibles i molt exposats superats els quals, i ja fins a Capdella, alternen parts majoritàriament fàcils però amb molt poca continuïtat damunt de la BTT i, a més, sort del GPS perquè les marques del PR són escasses i el sender cal imaginar-se'l.

P.S. no cal dir que les fotografies només mostren una part de l'experiència viscuda durant el descens; la bellesa cromàtica de l'indret és un fidel reflex del que vam trobar gràcies a aquesta primavera tan plujosa.

Més informació per visitar la comarca: Pallars Jussà 

Als cims del Pinetó i la Roca Blanca en combinada (amb reflexió)

(d'esquerra a dreta, el Pinetó, la Roca Blanca i lo Tesó)

Dia: dissabte, 16 de juny de 2012
Distància: 28 km
Desnivell: 1400 m de positius i 1800 m de negatius.
Dificultat: mitjana-alta
Durada total: 6h
Punt d'inici: aparcament a l'entrada de Son (Pallars Sobirà), al qual es puja des d'Esterri d'Aneu.
Més informació per visitar la comarca: Pallars Sobirà.

(a Son)

Sortim des de Son primer planejant per asfalt cap a Jou però quan portem pocs quilòmetres l'abandonem per remuntar per una còmoda pista fins al refugi del Pla de la Font on arribarem després de superar 600 m de desnivell; volem ascendir una mica més amb la BTT però com que és perifèria del Parc d'Aigüestortes els guardes del refugi ens informen que la normativa no ho permet. Per aquest motiu deixem les bicis lligades al refugi i remuntem a peu per sender ben definit cap al Pic del Pinetó (2642m) el qual assolirem sense dificultats.

(Aigüestortes al fons)

Des d'aquí seguim la carena en direcció a la Roca Blanca (2688m) (curiós nom si observem el color rogenc de les pedres que la conforma) amb un tram final on caldrà fer ús de les mans en algunes ocasions per passar amb seguretat petits trams més aeris.

(imatges de la "cresta" fins a la Roca Blanca)

Des d'aquest punt, i segons el pla inicial, caldria baixar 120 m de desnivell cap al coll de Son i remuntar-ne 120 més fins al cim del Tèsol (o Tesó) (2700m) però com que anem amb horari de ministres (hem començat a pedalar a les 11 del matí) decidim guardar-nos-el per si en alguna ocasió ens vol rebre amb els esquís als peus (o fent una altra combinada però passant per les Planes de Son).

(el que queda fins al Tesó)

Desfem camí fins al refugi on ens tornem a canviar el calçat i ens preparem per baixar cap a Son.

(la Pica al fons)

(arribant al refugi del Pla de la Font)

El primer tram de descens són 200 m per sender dins la perifèria del Parc que en teoria estan prohibits a les bicis però com que al llibre del Xavi Agut (o a la revista Vèrtex en un article del mateix autor) fa passar-hi una ruta per aquell sender, doncs ens hi posem... i és que a més, segons el nostre parer, aquesta prohibició no té cap mena de lògica; algú ens dirà que provoquem erosió... sí, i és ben cert, si fa o no fa la mateixa que quan hi passem fent senderisme. Per aquesta regla de 3 caldria abolir la Carros de Foc!! Algú dirà que l'erosió és molt superior quan hi passem en BTT que quan ho fem a peu... això caldria demostrar-ho ja que l'adherència dels senderistes quan baixem per senders probablement és superior a quan hi passem en BTT (quan caminem frenem directament a terra mentre que a la BTT aquesta funció la fan els frens de la bici)... per no parlar de l'efecte dels pals de caminar... que fem, els prohibim també? Segur que hi ha alguna raó de pes que no sabem veure però és que quan observes que la bici té les mateixes limitacions que un cotxe, al final ja et puja la mosca al nas, perquè a veure si resultarà que a la ciutat la bici és un transport sostenible però a la muntanya és contaminant. Algú altre dirà que cadascú escombra cap a casa, és a dir, que només mirem per als nostres interessos i no és el cas, perquè a nosaltres ens sembla perfecte que es limiti l'accés dels vehicles motoritzats a la muntanya, encara que això ens impliqui fer aproximacions més llargues per pujar a cims perquè la pista està restringida al trànsit... però una bici, quin contaminant deixa? Tot plegat sembla tan ridícul que si seguim així al final haurem de posar catalitzadors al cul de les vaques per evitar els efectes del metà que emeten. I és que arriba un punt que estem pensant de començar a fer-nos insubmissos a aquestes lleis tan qüestionables, perquè si ho prohibim, prohibim-ho tot ja que, per exemple, al Lac Redon, a la Vall d'Aran, es van trobar partícules contaminants provinents dels vehicles i les indústries del país... doncs això, que es prohibeixi la circulació motoritzada a tota l'àrea metropolitana!!! Anem a l'arrel del problema i deixem-nos d'estigmatitzar 4 ciclistes (sí sí, 4, perquè som 4 els "matats" que ens posem amb les bicis als senders, si més no si ho comparem amb el nombre de practicants de senderisme). I que ningú oblidi que quan ens posem en BTT en un corriol som els més curosos de tots, si més no la majoria (evitem les derrapades, etc -així ho reclamem sempre des d'aquest bloc-), perquè som els primers interessats que no quedi cap rastre pel paratge per on hem passat amb la finalitat de conservar-lo al màxim... el deteriorament ens perjudica a tots!!!

Al que anàvem, baixem pel sender per enllaçar amb la pista que duu a les Planes de Son, però ben aviat l'abandonem per descendir per un corriol (marques grogues) que baixa uns 150 m de desnivell pel Clot Gran, fins enllaçar amb una pista secundària que ens porta ràpidament fins a la principal; ja només ens queda seguir-la còmodament direcció a Son que tenim davant nostre.

(arribant a Son)

Al poble de Son es produeix una escissió en el si Pass@muntanyes: un baixa el cotxe mentre que l'altre descendeix fins a Esterri pel PR que enllaça aquestes dues poblacions; un fantàstic corriol de 400 m de desnivell.

(baixant cap a Esterri)

La ruta és una adaptació del track del Xavier Agut que trobareu aquí.

Volta en BTT al Cogulló de Turp

Dia: 10 de juny de 2012
Distància: 46km.
Desnivell: 1300m
Durada total: 6h
Dificultat: alta.
Punt de sortida: als afores d'Oliana, direcció La Seu d'Urgell, deixem el cotxe en una zona d'aparcament a prop del càmping Entrellacs.
Cartografia: Muntanya d'Alinyà. Editorial Alpina. 1.25.000.
Més informació per visitar la comarca: Alt Urgell.

Fantàstica volta al Cogulló de Turp que ens permetrà conèixer tots els vessants d'aquesta muntanya amb un gran descens per corriol de 800 m de desnivell (99,9% ciclable); l'únic però és la tornada des de Coll de Nargó a Oliana ja que s'han de fer 12 km per asfalt.

Creuem la carretera principal i prenem un camí asfaltat que indica Les Anoves, que seguirem còmodament fins al coll del Portell. Tot seguit descendim pel vessant nord de la Serra dels Obacs fins a les proximitats del pantà, on s'acaba l'asfalt. La pista flanqueja durant un quilòmetre les aigües del Segre i, a poc a poc, ens n'allunyarem sempre remuntant per la pista principal direcció Les Anoves. Superat aquest nucli el camí encara és de bon fer i anem guanyant desnivell sense complicacions però, a partir de la cota 1000m, el terreny esdevé molt pedregós i els pendents augmenten exponencialment a mesura que ens aproximem al Pla de les Guàrdies (amb una mitja del 22% en el darrer quilòmetre).

Després d'aquests darrers quilòmetres terriblement explosius, recuperem pulsacions durant els següents quilòmetres que recorrem fins arribar al Coll de la Travessa on iniciem l'esperat descens pel sender cap a la vall del Lluc. 

En general es tracta d'un sender força net i no és excessivament tècnic excepte en algun tram més exposat (hem de creuar una petita tartera). 

Tot i que el descens es pot fer en gran mesura damunt la btt, cal destacar que el sender dibuixa en alguns trams unes llaçades força tancades per la qual cosa també serà convenient exhibir una bona habilitat en els girs si es volen fer damunt la bici.

Podrem gaudir del descens fins a l'estretament del barranc de l'Ós. Per creuar-lo haurem de carregar la bici durant uns 200m i tot seguit recuperem un sender ciclable fins al Riu de Perles, que creuarem. 

Ja només ens resta una breu remuntada fins arribar a la carretera  L-401 que prendrem a l'esquerra, en descens, fins arribar a la C-14. Per retornar al punt d'inici seguirem aquesta carretera, procurant d'evitar-la al màxim passant per l'antic traçat, especialment en els trams de túnels.

Pedalant per Prades

Aquesta descripció la podeu trobar a la Revista Vèrtex núm. 242, maig-juny 2012

 

I, aquí, algunes fotos més d'aquesta ruta:

Sumant metres cap al Pic Negre... molts metres

Coneixeu algun lloc del Pirineu on es puguin remuntar en BTT 2000 m de desnivell "non stop"? A la Seu d'Urgell gaudeixen del privilegi de tenir, probablement, l'acumulació de desnivell més llarga de tot el Pirineu; l'objectiu és assolir, segurament, el pic ciclable més alt del Pirineu: el Pic Negre, cim fronterer entre Catalunya i Andorra. El planning que portem és remuntar des de la capital de l'Alt Urgell fins al Coll de Pimes (22 km al 6,5%) i des d'aquí fins al Pic Negre (4,5 km al 13%), en un tram explosiu on cal afinar la punteria amb la traça i tenir unes cames privilegiades per poder realitzar-lo íntegrament sobre la bici. En total, uns 26 km al 8% amb només 4 baixadetes de res (sempre per sota de la cinquantena de metres) però que caldrà esprémer al màxim a efectes de recuperació (tant física com d'articulacions). I si la pujada és d'afició, el descens no l'és menys ja que que cal comptar que més del 75% d'aquests 2000 m desnivell es perden per corriols o fora pistes espectaculars. En definitiva, un gran repte que nosaltres vam deixar inacabat aquest dissabte a causa de la méteo adversa.

Dia: dissabte 2 de juny.
Distància: 47 km.
Desnivell: 1950 m.
Dificultat: alta.
Durada total: 8 h.
Punt de sortida: davant de Cal Bescaran passat el barri de Sant Pere, direcció Puigcerdà des de la Seu.
Més informació per visitar la comarca: Alt Urgell.

Creuem la N-260 i comencem a remuntar còmodament per una pista que va a prop del Torrent de les Collades, on ara fa pocs dies es va produir una esllavissada que va provocar el tall de la carretera (fet i fet, el rastre encara és ben visible). El camí puja molt suaument i ens permet guanyar desnivell de manera còmoda amb  l'únic "perill" de la presència d'arnes durant una part del trajecte (indicat).

Durant uns quilòmetres creuarem un tram de bosc cremat recentment. I tot just superada la zona incendiada prendrem una pista que puja més fortament durant, aproximadament, un quilòmetre.

Amb tot, és un breu parèntesi, ja que fins al Coll de Pimes l'ascens és de molt bon fer, amb algunes breus baixades pel mig que ens permeten recuperar una mica.

A partir del citat coll, però, tot plegat s'anima, i molt; els núvols comencen a créixer amb força i el pendent de la pista també creix i també amb molta força: hi ha un quilòmetre al voltant del 25% que no dubtem a afrontar a peu (tot i que no és inviable fer-lo damunt la bici).

Com que el cel comença a remugar, i veiem que d'un moment a l'altre pot arrencar a ploure, deixem de banda el cim i descendim precipitadament al Torrent del Port Negre en un tram de 80 m de desnivell que haurem d'arrossegar la BTT fins a situar-nos a tocar de l'aigua on ja podrem muntar damunt la bici.

La baixada pel torrent es fa bàsicament pel marge dret globalment força ciclable excepte en els punts on s'encaixona més; probablement, sense la pressa derivada de la tempesta imminent, la ciclabilitat augmenti ja que es pot buscar amb major deteniment els millors passos.

A la cota 2000 enllacem amb una pista que resseguirem uns 300 m de desnivell fins empalmar amb l'antic camí de Bescaran, un fantàstic corriol d'uns 400 m de desnivell, en descens.

Superat Bescaran prenem el sender de la caminada popular La Seu - Bescaran; inicialment té uns 80 de pujada amb l'únic inconvenient que hi ha nombrosos filats de bestiar que ens obliguen a posar peu a terra. 

Però quan acabem la part d'ascens el corriol descendeix finament fins a Estamariu, amb un darrer tram més pedregós i exigent.

El cel cada vegada amenaça més i busquem una escapatòria per no entretenir-nos amb els puja i baixa de la caminada popular. Decidim abandonar el track i prendre un sender que sembla que ens tornarà més ràpid al cotxe; efectivament, el corriol baixa fàcilment fins al Torrent del Turó de la Guàrdia on aviat enllaça amb una pista que perd desnivell per la Serra de les Carboneres (els 250 m finals estan asfaltats).