Traductor

dilluns, 30 de juliol de 2012

Damb biciclèta de montanha per Occitània (adaptació de la Pedals d'Occitània)



Realitzem una adaptació en dues jornades de la Pedals d'Occitània, eliminant les parts de la Val d'Aran que van de Bossost a Vielha i les dues banyes que marca el recorregut en el seu extrem nord, entre Mauleon-Barousse i Juzet d'Izaut. En total sumarem 133 km i 3700 m de desnivell.
Establim com a 'campament base' per ambdues jornades Banhères de Luishon; el primer dia agafem el cotxe fins a Saint-Pé-d'Ardet des d'on començarem a pedalar cap Banhères per fer-hi nit. Per aquesta primera etapa recorrem 76 km i 2200 m de desnivell als quals dediquem 9 hores i mitja.
Des de Saint-Pé-d'Ardet iniciem l'itinerari seguint el GR 78 en direcció est; fins al Col de Ares remuntem 200 m per un camí boscós i empedrat. 


Arribats al coll descendim 300 m de desnivell, bona part dels quals per corriol, fins a tocar del riu Job des d'on remuntarem uns 100 m fins a Juzet d'Izaut. 


Des d'aquesta població enllacem amb l'itinerari original de la Pedals per guanyar uns 900 m fins al Col de Menté, amb una primera meitat que remunta decididament però amb un tram final amb alguns puja i baixa, els quals s'accentuen en la part que va fins al Col d'Artigascou. En aquest punt descendim per corriol, inicialment molt fangós i posteriorment amb algun tram força aeri que ens fa perdre 250 m de desnivell per la bonica 'selva' de Melles, 


tot i que per arribar a la població homònima cal perdre'n 450 per asfalt, fins enllaçar amb la N-125 la qual seguirem fins al Pont dera Lana, ja en territori aranès. Abandonem la carretera principal (que no significa deixar l'asfalt) per arribar, pel GR 211, a Bossost des d'on començarem a remuntar cap Eth Portilhon, amb 4 km inicials per asfalt i la resta, fins a engolir els 600 m de desnivell fins al coll, per una pista exigent que va pel bosc de Saborèra. Presumptament, des del coll ja només ens queda baixar fins a Banhères... però no, un cop deixem la carretera (la qual hem seguit durant uns 300 m; una mica més de 3 km) apareix una remuntada d'uns 100 m fins empalmar amb el corriol que ens deixarà a les portes de Banhères: 350 m de desnivell pels fantàstics boscos de Sant Mamet, en un tram final que ens traurà una cert gust amarg d'una etapa de la qual n'esperàvem més (o menys, segons com es miri -menys asfalt, per exemple-). 


Per a la segona jornada cal tornar a Saint-Pé-d'Ardet on ha dormit el cotxe. En total sumarem 56 km i 1500 m de desnivell als quals dediquem 7.5 hores i mitja. Des de Banhères comencem a 'encorriolar-nos' ben aviat per senders que pugen molt fort i més d'un cop ens obligaran a posar peu a terra. 



En general, però, tota la pujada fins a Bourg d'Oueil es fa per senders de bon ciclar: gairebé 15 km i uns 700 m de desnivell més que agradables. A Bourg d'Oueil transitem breument per la carretera que puja al Port de Balès fins que enllacem amb una pista que ascendeix a tocar del Cap de Pouy Pradaus la qual ofereix unes panoràmiques excel·lents del vessant nord del Pirineu més alt (Aneto, Maladetes, Perdiguero, Posets, Cabrioules, Maupas, Boum, Spiejoles...).



En aquest punt el mapa sembla que marca que no hi ha pista, per tant, deu ser corriol... però no, una pista en força bon estat ens baixa durant molts metres abans no empalmem amb una mena de senderanticamídedesbrossar que descendirem durant uns 200 m intentant evitar els nombrosos xaragalls que anem trobant. Acabat el corriol, més pista vora l'Ourse de Sost en un agradable i relaxant tram que ens duu fins a Mauléon-Barousse. 


En aquest poble deixem la Pedals i fem drecera cap al cotxe. En primer lloc ens dirigim fins a tocar de Thèbe on prenem una pista que volta el Sommet de Mayrouse pel vessant sud, fins prendre un corriol (PR) que en 150 m de desnivell ens deixarà a Saléchan, des d'on haurem de guanyar 150 m per camins asfaltats o carreteres secundàries fins arribar a Saint-Pé-d'Ardet, punt final, en aquest cas, de la nostra personal però transferible Pedals d'Occitània.
Si hem de destacar alguns punts d'aquesta volta començaríem pel GR78 (fora de la pedals) que va des de St. Pé d'Ardet fins a Juzet d'Izaut. També el selvàtic descens des del Col d'Artigascou i el sender final pel bosc de St Mamet. Pel que fa a la segona etapa, l'ascens fins a Bourg d'Oeil i, per les àmplies vistes, la pista de pujada fins al cap de Pouy Pradaus. També fora de programa oficial destacaríem el divertit descens fins a Salechan.
Finalment, cal dir que, per la proposta que us acabem de presentar, hi ha la possibilitat de repartir més equitativament els quilòmetres i desnivells si es deixa el cotxe a Juzet d'Izaut en comptes de Saint-Pé-d'Ardet; aleshores queden dues etapes amb aproximadament 65km i 1800-1900 m de desnivell cadascuna.

divendres, 27 de juliol de 2012

Camí de l'emperadriu


(camí de l'emperadriu)

Distància: 30km
Desnivell: 1200m
Dificultat: alta
Exposició: alta
Durada: 5h
Punt d'inici: Banhères de Luishon

Des del poble ascendim per asfalt, D-125, direcció l'Hospice de France. Al Pk 5.3, a la bifurcació amb la carretera que puja a Superbagnères, abandonem les dues vies principals i seguim remuntant pel camí de l'esquerra, igualment asfaltat però amb l'accés limitat. Aquesta pista, clarament menys transitada, ens durà a l'Hospice de France (Hospital de Banhères).

(a l'hospice)

A partir d'aquí, abandonem el quitrà i accedim al sender de l'emperadriu, un recorregut amb 3 parts diferenciades: la primera, un sender ample però exposat i bàsicament en suau pujada;

(camí de l'emperadriu)

la segona, creuarem un petit tram molt poc ciclable per la pedra que hi trobarem; la darrera part, ja és un sender que millora per a les bicis, en descens fins al Cirque de la Glère.

 (circ de la Glere)

Un cop al Cirque baixem pel preciós però exigent corriol (cal estar atents a la humitat del terreny) que segueix paral.lel al riu de la Glère; actualment, aquest sender és poc transitat perquè s'anuncia que hi ha un pont tallat, tot i que es pot passar igualment. Posteriorment, enllacem, al pk. 18.45, amb una pista que seguirem en descens; quan portem uns pocs revolts cal estar atents, a la dreta, a l'entrada al Gouffre de Malaplatte, un salt d'aigua espectacular que mereix una visita.

Gouffre de Malaplatte

Finalment, empalmarem amb l'asfalt que ens tornarà còmodament al punt d'inici.

Paisatgísticament, l'itinerari és totalment recomanable; el mitjà, potser es pot millorar, per tant, també és una fantàstica i tranquil·la circular a peu (però començant més alts de cota).


dijous, 19 de juliol de 2012

Volta al Posets amb la BTT



Distància: 63 km.
Desnivell: 2500 m.
Dificultat: exageradament alta.
Exposició: alta.
Durada: 12 h.

La branca (m) pass@muntanyes feia temps que tenia in mente una d'aquelles sortides que troben pocs adeptes; més aviat al contrari: generen un rebuig frontal. Però el Jordi, que mai té un no per resposta (quina por!!) va accedir a fer comando per afrontar aquesta salvatjada que és la volta al Posets en companyia de la BTT.
Des del poble de Grist (Eriste) sortim per carretera fins a Benás de manera que ens deixem de floritures i ignorem els senders que ronden per la part dreta del llac, tal com fan les nostres fonts d'origen (1 i 2); ja sabem que tenim molta feina per davant i es tracta d'anar de cara a barraca. En uns 3 km som a l'entrada de Benás i deixem l'asfalt per remuntar vora el riu Ésera pel divertit PR HU-30 fins superar el càmping Aneto punt en el que fem una mica més de carretera.

(PR HU-30, passat Benás)

La tornem a abandonar ràpidament per agafar l'agradable pista que puja  al refugi d'Estós al qual arribarem amb 150 m finals de sender, de bon fer damunt la BTT tot i que en alguna rampa empenyem la BTT (qualsevol excés segur que ens passarà factura més tard).
Ens plantem davant del refugi en gairebé 3 hores per culpa de problemes mecànics però el més important és que hi arribem 'fresquets'.

(arribant al refugi d'Estós)

En aquest punt ens carreguem la bici a la motxilla (literalment) i comencem a caminar per un corriol que guanya desnivell lentament fins al punt de la desesperació i, a més, la vegetació dels laterals no ajuda gens a progressar (per aquest tram val la pena arrossegar la bici ja que es passa amb més facilitat i així 'guardem' lumbars per a més endavant).

(refugi d'Estós)

Passem aquests penosos 70 m de desnivell i remuntem més decididament, sempre sense cometre abusos físics, la qual cosa ens duu a emprar més de 2.30 per superar els 700 m que hi ha fins al Port de Chistau, sempre seguint el GR11. Aquest tram se'm fa psicològicament demolidor: 2.30 per 700 m!!, quan en circumstàncies de senderisme 'normal' no hauria demanat més d'una hora i mitja... i malgrat tot hem de dir que gestionem molt bé aquestes més de dues hores i mitja de BTTsenderismecafre, ja que arribem al coll raonablement 'fresquets' (una mica menys que al refugi però tolerable). D'aquesta manera podem afrontar amb garanties el descens cap a Biadós que intuïm dificilet, tant pel que hem llegit com pel que ens va comentant la gent que ens anem creuant.

 (darrers metres abans del port de Chistau)

El sender comença amb 400 m (uns 3 km) força bons per fer damunt de la BTT, no són fàcils, pels xaragalls i la pedra solta, però són molt negociables i com que hem fet els deures i anem relativament 'fresquets' (una mica menys que al coll) els gaudim en un ambient d'alta muntanya; tan sols alguns revolts més tancats a tocar de la Val d'Añes Cruzes ens obliguen a posar algun peu a terra.


 (baixant vora el barranc de Chistau)

La cosa canvia radicalment quan ens orientem al sud i flanquegem pel marge dret el riu Zinqueta. El corriol en conjunt és més fàcil que el tram precedent però com a mínim hem de posar peu a terra una vintena de vegades per superar curts tramets (1-5 m) de passos molt tècnics que superen allò que (m) pot oferir. Fet i debatut, arribem a les bordes de Biadós potser havent caminat tot just uns 200-300m (jo alguns més que el Jordi) però la sensació és molt desagradable ja que les tirades damunt de la bici estranyament superen els 100 m (insisteixo: amb un nivell mitjanet; potser amb un nivell molt alt es pot fer tot damunt la BTT). En total també són uns 400 m de desnivell (uns 3 km llarguíssims), amb algun desagraït puja i baixa pel mig, que han fet perdre molta frescor pel camí, sobretot psicològicament.

 (Val d'Añes Cruzes)

A partir del refugi de Biadós fem un breu tram de divertit corriol i una llarga i ràpida pista (en total perdem uns 500 m) que ens permeten recuperar forces i oxigenar-nos mentalment fins arribar a San Juan de Plan on fem una parada per recuperar forces i refrescar-nos perquè són dos quarts de quatre i la calor comença a collar-nos.

(el Posets)

Ens queden 900 m de remuntada majoritàriament per pista en bon estat però amb un tram central per corriol que tan sols demana una breu caminada quan va a tocar del barranc de Sentina on aprofitem per refrescar-nos integralment per intentar alleugerir l'efecte de la sufocant calor. Per sort entre la fredor de l'aigua del barranc i que el recorregut entre en un tram molt més boscós podem recuperar una mica la frescor a l'hora de pedalar. La segona meitat de l'ascens el fem per una pista en molt bon estat però que està molt seca i que dificultat en algun tram la progressió ja que la roda patina. Assolim el Port de Sahún amb els dipòsits a punt de marcar reserva. Presumptament ara només queda descendir fins a Sahún; els 200 primers metres de desnivell són per pista fins que a la cabana de Barbarissa empalmem amb el PR HU-51.

(baixant cap a la cabana Barbarissa)

Aquest corriol té una primera part amb alguns pocs passos de dificultat alta però el que més empipa és que no s'acaba de decidir a baixar del tot; així, ens passem el primer km de corriol fent puja i baixa que a les alçades que som no agraïm gens. Però passat aquest km el descens es transforma en un regal final en forma d'excel·lent sender que baixa decididament fins a Sahún (uns 700 m de desnivell), amb alguns passatges força pedregosos però globalment ciclable amb relativa facilitat.


(imatges del PR HU-51)

Entrem a Sahún amb una evident alienació mental ja que fem més cara de satisfacció que de cansament; amb tot, durant la breu baixada per pista de Sahún a Grist el rostre va recuperant les seves faccions d'esgotament i arribem al punt de sortida gens fresquets després de més de 12 hores d'activitat intensíssima.


En definitiva, una gran volta de BTT i senderisme enmig d'un excel·lent ambient d'alta muntanya; amb tot, cal dir que per a un ciclista tècnicament de nivell mitjanet els esforços que suposa carregar la bici a l'esquena no es veuen compensats per les 'excel·lències' dels descensos. És a dir, qui busqui una ruta de grans descensos en BTT, no és el cas; o dit d'una altra manera els metres de pujada no reten gaire en les baixades.

dijous, 12 de juliol de 2012

La GRAN travessa NORDaranesa



Dia: diumenge, 8 de juliol de 2012
Distància: 44km
Desnivell positiu: 2000m
Desnivell negatiu: 2800m
Dificultat: molt molt difícil
Exposició: altíssima
Durada: 9.30h
Punt de sortida: Bagergue
Punt d'arribada: Pontaut
Més informació per visitar la comarca: Val d'Aran

Memorable jornada de combinada de BTT i senderisme, farcida de descriptors superlatius que resumeixen tant la bellesa de la ruta com el seu grau de duresa i les seqüeles resultants de tants plusos indexats. Evidentment les previsions s'han acomplert i, com tot sovint passa, amb algun 'estímul-sorpresa' incorporat no sempre ben rebut amb la mateixa eufòria per tots els participants. Tot plegat es tracta d'una gran ruta exempta de qualificatius moderats.

 (el riu Unhola)

Sortim de Bagergue i remuntem paral·lels al rogenc riu Unhòla, on durant quatre quilòmetres haurem d'explotar al màxim les cames i accelerar les pulsacions per no sucumbir als forts pendents de la pista (mitjana 11.5%). Al pk 10, abandonem temporalment la pista per resseguir el GR que ens durà fins al llac de Montoliu; per arribar a aquest idíl.lic racó haurem de remuntar 300m de desnivell, part dels quals carregant la bici a l'esquena fins gairebé les proximitats del llac, però quedem tan embadalits per la seva bellesa que la sobrecàrrega de la bici queda ràpidament oblidada. 

 (pujant cap al Llac de Montoliu)

(l'Aneto treu el nas, al fons)

 (Llac de Montoliu)

Feta la pausa i superades les primeres impressions, canviem de disciplina. Aparquem les bicis i remuntem a peu fins al Maubèrme on tornem a exclamar-nos per les excel·lències d'aquesta muntanya, tant per la seva ascensió com per la seva privilegiada ubicació que ens regala una extensa panoràmica del Pirineu. El vessant nord, en canvi, aquest dia es caracteritza per un no-es-veu-res: una extensa capa de boira planeja per tot el territori, talment com si per sota aquesta escuma blanca hi hagués el no-res. Tanta blancor sembla deixar-nos ben hipnotitzats.

 (canal final al cim)

 (arribant al cim del Maubèrme)

Aprofitem per menjar a les alçades i, a continuació, desfem camí fins recuperar les bicis. Ens hauria agradat visitar les mines d'Urets però som conscients del trajecte que ens queda pendent i optem per reservar aquesta visita per a una propera ocasió.  Decidits desfem camí i iniciem el primer descens de la jornada pel GR (que abans hem ascendit amb la bici a l'esquena) amb una part final molt exposada però que es pot fer pràcticament tot damunt la BTT.


 (baixant del Llac de Montoliu)

Un cop recuperem la pista ens toca patir una nova i dura (però breu) remuntada fins al Planheth deth Pas Estret on tornarem a carregar les bicis a l'esquena fins arribar a la Passada de Güèrri tot passant per les mines de Liat; són 300m de desnivell que, amb els 1600 que ja portem acumulats, ens fan ben poca gràcia....

 (a les mines de Liat, sense perdre el bon humor malgrat el cansament)

Gairebé exhausts, arribem a l'estret i fem una aturada per tal de carregar reserves abans d'iniciar, ara sí, el llarg descens cap a la preciosa i poc concorreguda vall de Toran. Aquesta vegada, però, el paisatge ben poc el podrem gaudir ja que, tot just superat l'estret, ens veurem engolits per l'espessa boira que tant admiràvem des de les alçades. Ens espera un primer descens per sender extremadament exposat que serpenteja per les marrades de Güerri. Gràcies a aquesta boira, el 'pati' sembla (només ho sembla) que no ens pressioni tant psicològicament; per contra, la boira és 'pixanera' i, amb el terreny pedregós moll, les rodes patinen més i, lògicament, la dificultat augmenta, la qual cosa en redueix el gaudi.

 (a les marrades de Güerri)

 (abans d'arribar al Barratge de Hons dera Coma)

Fins gairebé arribats a la presa de Hons dera Coma el descens és delicat. A partir d'aquí enllacem amb la pista que ens durà fins al Refugi dera Honeria i, ben aviat, continuem descendint per asfalt fins al desviament de Porcingles on els més fanàtics dels senders i dels descensos es disposen a afrontar una darrera remuntada per enllaçar amb el divertit sender que majoritàriament planeja fins a Canejan. Ara sí, només resta la traca fi de festa: un ultimíssim i regaladíssim descens pel camí de Canejan fins a Pontaut on els 'malalts del descens' acaben cridant eufòrics les virtuts d'aquesta veloç baixada.





dilluns, 9 de juliol de 2012

Més vergonya!!

Continua el tracte vexatori cap als esportistes catalans:

divendres, 6 de juliol de 2012

Descens en BTT del Tormo de l'Espantafrares (Margalef)


Distància: 20 km.
Desnivell: 700 m.
Dificultat: alta.
Exposició: alta.
Durada: 3h.

 (al corriol de descens del Tormo de l'Espantfrares)

Sortida de tarda per la zona de Margalef que ens permet fer un bon tastet a la Serra del Montsant. Sortim des de Margalef per pistes en bon estat en direcció la Bisbal de Falset on arribem fent un breu tram de carretera. Des de la Bisbal comencem a remuntar decididament tot i que als primers quilòmetres hi ha algun puja i baixa que no ens permet guanyar cota tan ràpidament com voldríem. Fins a l’ermita de la Foia guanyem metres més o menys còmodament però passada l’ermita els desnivells s’accentuen molt; fins arribar al cap de la serra el pendent és al 13% però el primer quilòmetre es manté al 16%. 

(passat l'ermita de la Foia)

Assolirem el Portell de la Cova del Noguer, cota màxima del recorregut, per un corriol molt ciclable però amb molta manca de continuïtat (hi ha mitja dotzena de vegades que cal posar el peu a terra durant uns pocs metres per superar empits molt descompostos). 



Un cop a dalt ja “només” ens queda descendir pel llom que queda a l’est del Barranc de Sant Salvador amb un primer tram força exigent tècnicament (amb trams bastant exposats), per la molta pedra solta, i que en algun punt ens obliga a posar peu a terra; 


 (imatges de la part superior del descens)

en canvi, la segona meitat del descens, quan s’endinsa al bosc, ja és de més bon fer malgrat que la vegetació ens esgarrapa amb força al nostre pas. 

dimarts, 3 de juliol de 2012

Duatló al Comabona des de Bellver de Cerdanya

(arribant a Bellver)

Distància: 33,5 km.
Desnivell: 1700 m (850 en BTT i 850 a peu).
Dificultat: alta.
Exposició: molt alta.
Durada total: 8.45h.
Punt de sortida: Bellver de Cerdenya.
Més informació per visitar la comarca: La Cerdanya


Des del centre del poble ens orientem al nord per asfalt cap a Talló; el superem, passem Sant Serni -on s'acaba l'asfalt- i aviat remuntem còmodament per la Vall d'Ingla fins que a la font homònima tombem a l'oest i la pujada s'anima. 

 (la Vall d'Ingla)

Abandonem la pista a tocar del Coll de Jovell ja que prenem un sender que surt a l'esquerra en pujada suau però exigent. 


Passats una cinquantena de metres de desnivell passem a la banda oest de la Serra de Gavarret i el corriol segueix, ara bàsicament en descens, fins a la pista del Torrent del Pi. En aquest punt ja comencem a veure el nostre objectiu final, el Comabona, encara molt amunt. 

 (el Comabona al fons)

 (la Roca Foradada)

Poc després de passar sota la Roca Foradada enllacem amb la citada pista i remuntem encara no un quilòmetre fins a l'entrada del Torrent del Pradell, lloc on aparquem les bicis i ens canviem el calçat per ascendir cap al Comabona. Inicialment l'itinerari segueix a prop del torrent del Pradell però a poc a poc ens n'allunyem buscant el millor pas entre l'agraïda ombra protectora dels arbres fins al Prat Rodó. Cap a la cota 2000m enllacem amb un marcat sender (i evidents pintades) que ens confirmen que trepitgem terreny concorregut. Nosaltres seguim guanyant desnivell fins a un petit collet que ens dóna accés al vessant nord de la serra; als nostres peus observem el torrent de la Muga i la vall de Bastareny i, al fons, Bagà. Des d'aquest punt ja només ens queda seguir el GR (O) fins al Coll de Tancalaporta i, d'aquí, enfilar directe fins al cim que tenim davant nostre. 

 (al cim)

 (l'Edu inspeccionant canals per quan s'hi posi el blanc)

El dia és plàcid, i l'aire fresquet fa que ens ho prenguem amb molta calma; sembla que ens vulguem "cobrar" les calorades d'aquests últims dies. Per recuperar les bicis, desfem camí.
Reprenem el pedaleig guanyant uns 60 m de desnivell just fins a superar el Refugi de Gònec punt on comença el protagonista de la jornada: un fantàstic corriol boscós de 6,5 km amb 650 m; en general és força net però té un parell de punts bastant exposats on cal parar compte perquè una caiguda podria ser molt dolenta.



 (imatges del corriol des del Refugi de Gònec fins a Pi)

Arribem xalant de valent a Pi des d'on ja només ens queda seguir el GR fins a Bellver, això sí amb alguna pujadeta pel mig.

Combinadamoltbenfetaiencaramésbendesfetaambleduquehadescobertlacomplexitatdelescales.