Traductor

dissabte, 29 de setembre de 2012

En combinada a la Punta de la Espata



Data de realització de la ruta: agost del 2012 
Distància: 20 km.
Desnivell: 1300 m (800 en BTT i 500 a peu).
Dificultat: mitjana-alta.
Durada: 5h.
Punt de sortida: Villanúa.


Villanúa - Llanos de Güeys - Collado Bacún - Refugio de la Trapa - Villanúa

Des de Villanúa ascendim per la pista de la Trapa fins a Llano de los Güeys. Són uns 750 m de desnivell per terreny molt desagraït a causa de la nombrosa pedra solta que hi ha. Arribats a la cabana del Llano amaguem les bicis, canviem el calçat i remuntem còmodament els 500 m de desnivell que ens separen del cim de la Espata, un bon mirador de la cara S de la Collarada.


Des del cim desfem camí fins recuperar les bicis; ara cal fer una mica més de pista, amb algun puja i baixa, fins arribar a tocar del refugio de la Trapa. Des del refugi prenem la ruta número 3 del centre BTT de Villanúa, un excel·lent corriol d'uns 600 m de desnivell que baixa pel mig del bosc amb algun tram més complicat però globalment molt divertit (compte perquè és fàcil de coincidir amb senderistes -que no cal dir-ho, tenen prioritat-).



En definitiva, una ruta amb molts encants concentrats en pocs quilòmetres.

dimecres, 26 de setembre de 2012

Al Pic d'Aspe des de Candanchú


Data de realització de la ruta: agost del 2012 
Distància:16 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 5 h.
Punt de sortida: estació d'esquí de Candanchú.

Des de l'aparcament de l'estació remuntem per una pista inicialment benevolent però que es va transformant fins al punt que en algun breu tram hem de posar peu a terra pel marcat desnivell i el terreny descompost. 


Aproximadament podem arribar en BTT fins a la cota 2000, passat el Puerto de Tortiellas.
La part senderista s'inicia perdent 50 m però, a continuació, l'ascens és ràpid malgrat que el terreny, especialment en la part alta just abans del cim, no és del tot còmode. 


Assolim el cim sense dificultats després de remuntar els 700 m de desnivell. 


Desfem camí fins recuperar les bicis i al Puerto de Tortiellas baixem per una pista vermella de l'estació d'esquí, una bonica canal amb un terreny molt pedregós que ens ho posa molt difícil; 


són uns 100 m de desnivell abans d'empalmar amb unes pistes més amables que ens retornen còmodament fins a l'aparcament.

dilluns, 24 de setembre de 2012

Al Pico de las Blancas en BTT



Data de realització de la ruta: agost del 2012 
Distància: 34 km.
Desnivell: 1200 m.
Dificultat: mitjana-alta.
Durada total: 5 h.
Punt de sortida: Villanúa (12 km al N de Jaca)

Villanúa - Aratorés - Pico de las Blancas - Mallata de la Añaza - Majada de Gabardito (GR 11.1) - Canfranc - Villanúa

Des del poble de Villanúa seguim el Camí de Sant Jaume (S) vora la carretera en un tram planer que ens serveix per escalfar les cames. Comencem a remuntar quan ens orientem cap a Aratorés al qual arribarem primer per pista estreta però més endavant amb algun quilòmetre d'asfalt. Passat aquest llogaret transitarem una mica més per asfalt fins que arribats a un coll prendrem a dreta la pista que va al refugi López Huici. Aquesta pista té 3 parts de similar longitud però de característiques ben diferenciades. Els primers quilòmetres també estan asfalts però a continuació el terreny es torna molestament pedregós la qual cosa dificulta la progressió; 


a la part superior de la pujada la pista torna a millorar 


i ens permet assolir còmodament el Pico de las Blancas (2131m) gairebé muntats a la btt fins al cim, tan sols els darrers 20 m caldrà fer-los a peu.


Des del cim comencem a baixar pel llom fins a tornar a enllaçar amb la pista; ara seguim rodades de 4x4 fins que prenem un corriol que s'orienta al N i que ens mena amb facilitat fins a la Mallata de la Añaza (1750 m).


A partir d'aquest punt, i durant tot el tram que va prop del Barranco de la Añaza, l'exigència tècnica augmenta notablement; la principal dificultat és que el sender de vegades és poc visible, la qual cosa ens obliga a anar molt atents al GPS, i que molt puntualment es troba força carregat de vegetació.


A partir de la Majada de Gabardito (1550 m) la dificultat decreix ja que enllacem amb unes roderes de 4x4 que coincideixen amb el GR 11.1, les marques del qual anirem seguint fins a Canfranc. El primer tram és per pista pedregosa però a la cota 1300 abandonem aquesta pista per seguir el GR en un tram de corriol espectacular, de baixa dificultat. 


Arribem a Canfranc (1000m) i prenem el GR 65.3 que ens retornarà a Villanúa, sempre paral·lels al riu Aragon. Aquesta part final de GR també té parts molt divertides que acabaran d'arrodonir una gran jornada de bicicleta de MUNTANYA, amb molts trams de corriol on cal aplicar-s'hi de valent, i no només per una qüestió tècnica, ja que també cal buscar la millor traça, orientar-se...


dijous, 20 de setembre de 2012

Circular a la Cascada d'Ars



Distància: 20km
Desnivell: 1000m
Dificultat: fàcil
Durada: 5 hores
Punt de Sortida: Aulus les Bains

Des d'Aulus seguim la carretera fins a la sortida del poble, direcció el Coll de la Trappe, i ben aviat l'abandonem per ascendir per un sender que indica vall de Fouillet. Aquest sender és breu i torna a enllaçar més amunt amb la carretera, que caldrà creuar. A partir d'aqui abandonem asfalt, i vehicles motoritzats i ens endinsem pels agraïts boscos de Fouillet, tot remuntant paral.lels al riu del mateix nom.


Quan arribem a una bifurcació on indica Cascade de Fouillet, nosaltres ens desviem a les l'esquerra per remuntar fins al Plateau de Souliau, a 1.280m, on novament trobem una bifurcació de senders; a l'esquerra retornaríem al poble d'Aulus; a la dreta, per on continuem, puja cap a l'estany de Guzet. Superat el llac el sender s'orienta clarament cap a l'est, i amb continus puja i baixa flanquejem les parets que queden a la nostra dreta fins arribar a una petita esplanada on creuarem el riu Ars. Encara ens queda una petita remuntada però ben aviat iniciarem el descens pel camí que baixa paral.lel al riu i que, en diferents indrets, ens ofereix nous plans de l'espectacular cascada d'Ars.


A la cota 1060 creuem el Pont d'Artigou i enllacem amb un pista que seguirem durant uns metres però que ben aviat abandonarem per continuar descendint per un sender, tot seguint traces de GR. A les proximitats del poble creuarem el riu Garbet, riu principal de la vall i en poc minuts som al poble. Aquesta ruta, segurament per la rellevància de la cascada és força concorreguda; en especial, el trajecte del poble a la cascada, i en sentit invers al nostre recorregut.

dilluns, 17 de setembre de 2012

Port de Tavascan i fiasco al Pic de Montarenyo


Distància: 14 km
Desnivell: 1500m
Dificultat: fàcil
Durada: 7 hores
Punt d'inici: Ossesa (920m)

Entrem a la vall d'Ustou i a la bifurcació amb el circ de Cagateille, nosaltres desviem a la dreta, direcció al petit llogaret  d'Ossesa on deixarem el cotxe on bonament podrem i iniciarem l'ascenció. Els primers metres els guanyem per un agradable sender que s'endinsa pel bosc de Baus.


El camí sempre va guanyant terreny en paral.lel al riu Ossesa. En alguns indrets caminem per damunt de l'encaixonat barranc, amb uns esborancs a les parets que impressionen. Entre arbres i zones de pastura anem ascendint tranquil.lament per un agradable entorn que es fa admirar.


A l'altra banda de barranc, el salt de la cascada d'Ossesa ens obliga a fer una breu pausa. A continuació tenim una forta remuntada fins a la cota 1500 per tal de superar el primer contrafort que tenim per obstacle. Seguidament perdem uns metres fins creuar el riu i tornem a remuntar fortament fins topar amb una creu enmig del camí, nou punt d'inflexió on tornem a perdre uns metres per entrar a les portes de la 'cubeta' de l'encaixonat circ que tenim davant nostre, on d'entrada sembla difícil intuir el pas.


En aquest cas, el sender està ben fressat i anem trobant marques de GR que ens són de gran utilitat. Ben aviat el sender tomba a la dreta (oest) i remunta fort i sense pausa per fent llaçades fins creuar un barranc. Poc a poc el corriol flanqueja les parets, seguint direcció sud-est i amb vistes aèries de la vall, fins canviar de vall; davant nostre ja veiem el port de Tavascan on hem d'arribar; i uns metres abans l'acollidor refugi lliure.


Des del port, trepitjem terres catalanes i enfilem amunt (oest) massa precipitadament amb l'objectiu d'assolir el pic de Montarenyo, sense camí clar (de vegades un mapa 1.50.000 és massa general per afinar en passos precisos). Remuntem per vessant sud però ens movem massa a prop del llom i a la cota 2417m ens veiem obligats a recular ja que topem amb unes bretxes difícils de superar per ambdós vessants (posteriorment, veurem que no anàvem tant desencaminats però vam pujar més del necessari). Cansats optem per desfer camí amb molta cura pels forts pendents herbosos fins retornar al coll. Uns metres per sota nostre s'insinua traces d'un sender que possiblement ens duria còmodament al cim però psicològicament hem canviat de xip. Hem perdut més d'una hora per guanyar 200m per l'escabrosa aresta fins a la CotaSenseNom i ara ens tocaria perdre més desnivell per tornar-ne a guanyar més de 600m. Per decisió unànime, optem per abandonar i seguir el Camí de la Retirada (opció voluntària, no com la de fa 74 anys en aquest mateix indret).


El Montarenyo queda pendent fer-lo des de casa nostra (potser amb esquís??). Fins la propera.....

dissabte, 15 de setembre de 2012

Ascenció al Pic del Cap de l'Estany (o Pic de Couillac)



Distància: 13.5km
Desnivell:1700m
Dificultat tècnica: fàcil
Durada: 7.30h
Punt de sortida: zona d'aparcament per a l'accés al circ de Cagateille (prop de Vall d'Ustou, le Trein).

Desagraïda ruta pel nefast terreny que toca trepitjar. Fins a les portes del circ el camí es fa més o menys soportable, però tot just haurem guanyat 200m dels 1700m totals que té aquesta ruta. A partir del circ de Cagataille la marxa és complica.


El sender, que puja fortament entre bosc per tal de superar els murs del circ, es troba ple d'entrebans per als senderistes: pedres, arrels i tot banyat per l'aigua que baixa sense coneixement pel camí traçat i per allí on li sembla. Sortint de la zona boscosa, el terreny no millora gens. Continuem trepitjant amb tensió, la vista fixada al terra i amb tots els sentits activats per no patir una bona relliscada. Fins a l'alçada del llac de la Hillette el sender es troba força definit; per damunt seu i fins al port de Couillac, anirem trobant alguna fita escadussera però la direcció és clara. Des del coll anem a la dreta per remuntar fàcilment el llom fins al cim, on ens espera la millor part de tot el recorregut: les vistes. Als nostres peus el gran estany de Certascan, al fons el Pic d'Orri i en darrer pla, el Montsec, 'les nostres muntanyes' de sempre.



Pel descens no sabem com agafar-lo de tant desagraïda que ha estat la pujada. Així doncs, des del port provem de baixar directament fins al llac i refugi de la Hillete. A la cota 2000 però, ens hem de desviar a l'esquerra i enllaçar amb una petita canaleta que baixa més suament fins al llac (trobarem alguna fita).


Superat el refugi tenim una breu remuntada per un tram equipat fins enllaçar amb el sender de pujada on, després de les hores de sol, el terreny continua igual relliscós i gens amigable.

dimecres, 12 de setembre de 2012

Construint un nou estat d'Europa: BCN 11S 2012



Algunes imatges de la gran manifestació de l'11 de setembre de 2012 a Barcelona.

CATALUNYA, NOU ESTAT D'EUROPA!

 (a la Via Laietana intentant -i només intentant- progressar cap a l'inici de la manifestació)

 (gran ambient arreu de Barcelona)

(la independència un clam popular pluricultural)

 (tothom per la independència)

 (el Pallars Sobirà pletòric, com sempre)

(com sardines, però a gust; ambient festiu i sobretot reivindicatiu)

divendres, 7 de setembre de 2012

Pass@muntanyes a la revista Muntanya



Pass@muntanyes publica en el darrer número (901) de la revista del Centre Excursionista de Catalunya, Muntanya, un recull de rutes en BTT per la Vall de Tena.



 



Són 3 itineraris clàssics de la zona, amb diferents dificultats i sensibilitats que permeten pedalar pels indrets més significatius d'aquesta vall aragonesa.

 (cap al coll de Pacino)

 (baixant del coll de Pacino)

 (la Serra de Telera)

 (Sabocos)

 (cara N de la Tendeñera)

dimarts, 4 de setembre de 2012

GR 10 entre Eth Saut i Lescun, perfecció corriolaire


Distància: 38 km.
Desnivell: 1700 m.
Dificultat: mitjana.
Durada: 7h.
Punt de sortida: Bòrça -Borse- (Occitània, Pirineus Atlàntics -64-). Des de Jaca cal creuar el túnel del Somport i baixar 10 km per la Vall d'Aspe fins a Bòrça.


En plena onada de calor creuem el Pirineu per buscar la tradicional fresqueta atlàntica i intentem realitzar el 8 de Lescun. Des de bon principi ja veiem, però, que de fresqueta més aviat poca, de manera que quan estem afrontant la primera part de la ruta decidim escurçar l'itinerari per la calor. Així, quan ens creuem amb el GR10 (prop del refugi de l'Aberouet), abandonem la ruta original i decidim seguir el GR10 en descens cap a Lescun; són aproximadament 400 m de desnivell de corriols boníssims. 




Cal dir que bona part de la pujada prèvia abans d'enllaçar amb el GR10 es fan per asfalt amb l'únic alicient de poder observar de ben a prop les parets del Billare.


Retornats a Lescun continuem el recorregut remuntant per més asfalt fins superar Lestremeau on fem un tram de bonic corriol; 


aviat empalmem amb la pista que des de Lhers puja amb percentatges superiors al 10%, però per bon ferm, fins al Coth deth Barranc. Per arribar-hi ascendim els darres 100 m de desnivell seguint el GR10 arrossegant la bici, ja que la pista que hi puja està monopolitzada per un sol terrible que ens ha fet suar de valent; com a mínim el GR va pel mig del bosc i la calor és més tolerable -en cas que la temperatura sigui normal, val la pena pujar per la pista tot i que té un parells de puja i baixa que obliguen a fer 100 m més de desnivell que pel GR-.
Un cop al coll ja només ens queda seguir el GR10 fins a Bòrça, un fantàstic corriol de 1000 m de desnivell que ens farà xalar de valent. Primer fem uns pocs metres per bosc abans de sortir a una clariana que ens mostra la punta del Mieidia d'Aussau. 


Per ara tan sols algun peu a terra molt puntualment i la dificultat més que moderada. Però més endavant el pendent s'accentua i es torna més exigent; el paisatge va combinant els boscos típics atlàntics amb altres parts més obertes però en tot moment un regal per al ciclista de muntanya. 




I arribem a Bòrça havent oblidat les penúries tèrmiques de l'ascens gràcies a aquest fantàstic descens que es podria haver allargat 100 m de desnivell més fins a Eth Saut (Etsaut), sempres seguint el GR,... llàstima que no hi vam deixar el cotxe.

La traça GPS que adjuntem només té la part del vuit que va directa al descens del GR; nosaltres creiem que és la manera que la ruta quedi 'rodona' (són 1300 m+ i 25 km). Amb tot si es vol fer el vuit, no costa gaire si se segueix la traça d'Utagawa VTT fins a creuar el GR10 el qual cal seguir direcció est fins a Lescun