Traductor

dilluns, 29 d’octubre de 2012

El Camí de l'Ós en BTT (Vall de Cardós)


(marques del Camí de l'Ós)

Distància: 23 km.
Desnivell: 1050 m.
Dificultat: mitjana, puntualment alta.
Durada: 4h.
Ciclabilitat: 99,9%
Punt de sortida: Ribera de Cardós.
Més informació per visitar la comarca: Pallars Sobirà


Malgrat la baixada exagerada de temperatures a causa del vent de port d'aquest cap de setmana (ja comença el temps de l'acollidora llar de foc), aprofitem una petita escletxa de 'bona' méteo el dissabte al matí i ens escapem al nostra estimat Pallars Sobirà per encarar un descens que teníem in mente feia dies.

La ruta comença a Ribera de Cardós des d'on remuntem direcció al Pla de Negua per una pista amb un tram inicial molt explosiu pel marcat percentatge i pel terreny pedregós; passats els primers quilòmetres la pista es va tornant molt menys exigent i ens permet arribar al Pla de Negua gaudint plenament dels colors d'aquesta tardor que la setmana passada anava disfressada d'estiu i aquesta ho ha fet de rigorós hivern. 



(pujant cap al Pla de Negua)

A la part alta anem trobant tot tipus de bolets, alguns de proporcions desmesurades i d'altres de colors sospitosament cridaners (amb aquest fred, segurament els darrers de la temporada en aquestes alçades). 


(bolets a la Mata d'Esterri)

Quan assolim la cota màxima ens tapem perquè, tal com estava previst, l'entrada de nord fa baixar les temperatures de valent. El descens fins a Esterri de Cardós són uns 800 m de fantastiquíssim corriol boscós amb alguns breus trams més tècnics (pedres, arrels, baixades fortes,...) però, en conjunt, un gaudi al ciclista. Si no ens equivoquem és el 'Camí de l'Ós' on en èpoques de bonança segur que no és dificil trobar-hi senderistes; per tant, malgrat que el corriol ho permet, no és convenient de posar-s'hi a fons.



(baixant cap a Esterri de Cardós)

A partir d'Esterri de Cardós baixem per un altre corriol, aquest molt més sec i solà, que primer passa per Arrós i que finalment mena a Cassibrós, per on ja hem passat a l'inici de la ruta; 

(a Esterri de Cardós)

(descendint cap a Arrós)

(prop de Cassibrós)

però per tornar a Ribera, en comptes de fer-ho per la carretera, agafem el bonic corriol que va pel marge esquerre de la Noguera de Cardós, completant gairebé 1000 m de desnivell per senders que fan bona la frase: 'poques paraules i ben dites'.

(vora la Noguera de Cardós, prop de Ribera de C.)

dimecres, 24 d’octubre de 2012

A la descoberta de senders de l'Alt Urgell, bolets i Fira de Sant Ermengol



Aquest cap de setmana se'ns presenta una predicció metereològica poc favorable per fer activitat al Pirineu, per tant, decidim aparcar les bicis i optem per una alternativa menys aparatosa, més ràpida i amb diverses escapatòries per si ens enganxa l'aigua abans d'hora: córrer muntanya amunt a la descoberta de nous senders. L'indret és clar: assabentats de la celebració de la Fira de Sant Ermengol a la Seu d'Urgell, aprofitem per fer el reconeixement d'un nou corriol amb expectatives de lligar-lo, en una propera ocasió, amb alguna de les nostres rutes beteres. 


Passat la Seu, seguim direcció Puigcerdà i ben aviat tombem cap al poble d'Alàs. Aparquem el cotxe en una petita entrada al camí, abans de creuar el Segre. Per iniciar el nostre circuit à pied només hem he creuar la carretera principal i, davant mateix, trobarem un sender amb marques d' El Camí que seguirem durant uns 2.5km. Durant el trajecte, una de les nostres distraccions és observar (i només això perquè no hi entenem gens ni mica....) l'estesa de bolets vora el camí. 




Quan som a prop d'Estamariu trobem una bifurcació de senders i nosaltres anem a l'esquerra, abandonant les marques indicades anteriorment i que ens portarien fins al poble. 
A partir d'ara i fins arribar al poble abandonat de Llirt iniciarem unes breus remuntades i corresponents baixades per tal de superar els diversos barrancs que trobarem al llarg del camí (marques verdes).


De Llirt fins gairebé retornar a la carretera N-260 seguirem les traces de l'antic camí de Bescaran a la Seu. Quan som a l'asfalt, el creuem i retornem còmodament pel camí del riu fins recuperar el cotxe. Tot plegat 11.5km, uns modestos 600m de desnivell i, sobretot, noves idees projectables sobre dues rodes.

Després de l'activitat física aprofitem per visitar la Fira de Sant Ermengol i, mai millor dit, enfirar-nos amb els excel·lents formatges artesans elaborats al Pirineu (i també Prepirineu...).

dimecres, 17 d’octubre de 2012

Sant Mamet en BTT; nova variant de descens



Distància: 26,5 km.
Desnivell: 1.150m
Durada: 4h
Dificultat: mitjana (puntualment alta en el sender)
Accés: Alòs de Balaguer
Més informació per visitar la comarca: La Noguera


Com sempre l'ascens a Sant Mamet ens permet una matinal ben complerta: 15 quilòmetres i 1100m de desnivell per ascendir al cim d'aquesta serra, unes xifres gens menyspreables per fer una bona suada; una arribada a la cota màxima ben gratificant per als nostres sentits, amb unes panoràmiques envejables;  i un descens alternatiu, el qual desconeixem l'estat per a les btts però, com sempre, qui no arrisca no pisca.
Pel que fa a la pujada, la farem per la pista principal. Poc tenim a dir respecte a anteriors remuntades.  Un ascens al 7.5%, amb una primera meitat més dura que la segona, tant pel pendent mitjà com per l'estat de la pista (potser aquest dia l'hem trobat un pèl més pedregós que l'habitual). Els darrers 6 o 7 quilòmetres pugen molt còmodament i quan som a prop del cim, la finestra que se'ns obre cap al Montsec de Meià i les seves parets és tan gratificant que el mal de cames, cul i altres dolències corporals ...queden clarament relegades en un segon terme. És un cim privilegiat, fins i tot quan la boira plana per aquestes contrades i des d'aquestes alçades planem per damunt d'aquesta espessor blanca que cobreix les terres noguerenques i comarques limítrofes.


Per al descens desfem uns metres i ben aviat prenem una pista més secundària a l'esquerra que recorre els lloms de la serra de Sant Mamet seguint, direcció sud-est, per l'antiga pista dels petrolers. Aquesta primera part del descens és molt molt pedregosa.



La pista mor enmig del no-res i uns metres abans nosaltres l'abandonem per prendre un sender que descendeix cap al barranc del Torrent, també força pedregós. Un cop arribem al barranc caldrà carregar la bici i remuntar uns pocs metres per, a continuació, planejar i fer un breu descens ja damunt la bici fins enllaçar amb la pista que baixa paral.lela al barranc de Granolla. 
Tan aviat com puguem aprofitarem els corriols que tracen drecera a la pista principal fins creuar el barranc de les Segues, al costat de l'àrea de pic-nic del poble.




dilluns, 15 d’octubre de 2012

A l'entorn del Pantà de Rialb i la Serra de l'Arçosa



Distància: 35 km.
Desnivell: 1000 m.
Dificultat: baixa puntualment mitjana.
Durada: 3.45h.
Punt de sortida: pont de Politg (s'hi accedeix des de la C-1412b direcció Isona des de Ponts).
Més informació per visitar la comarca: La Noguera

Des del pont de Politg transitem per pistes asfaltades vorejant el Pantà de Rialb en un constant i còmode puja i baixa. 


Abandonem el contorn del pantà a l'alçada de Vilaplana punt on comencem l'ascens cap a la Serra de l'Arboça, encara per asfalt i amb pendents més que moderats. L'asfalt i els pendents moderats s'acaben quan rodegem la base de Sant Marc -aproximadament al PK 20-; ara cal remuntar uns 250 m de pujada més exigent. 
Un cop al cap de la serra el camí es transforma en un divertit i fàcil corriol (amb alguna breu excepció) que durant uns 6 km i uns 500 m ens baixa (també amb algunes breus excepcions que ens obligaran a posar algun peu a terra) fins al Riu Rialb. 



A partir d'aquest punt ja només ens queda pedalar en suau baixada i sempre paral·les al Rialb fins al pont de Politg.

dilluns, 8 d’octubre de 2012

Travessa BTTsenderista pels ports de Madera i Cruz de Guardia


 (al Puerto de la Madera amb el Posets al fons)

Distància: 1r dia: 28 km / 2n dia: 34 km.
Desnivell : 1r dia: 1700m+ i 1100m- / 2n dia: 1000m+ i 1600m-
Dificultat tècnica: molt molt alta.
Exposició: molt alta.
Durada total: 13 h. (7.30h el 1r dia i 5.30h el 2n).
Punt de sortida: Parzán.

(arribant al Puerto de Urdizeto amb la Punta Suelza al fons)

Enfilem cap a la comarca aragonesa del Sobrarbe per intentar una circular en un parell de dies. La idea és sortir des del Mesón de Salinas i remuntar per carretera fins agafar la pista d'Urdiceto des d'on connectarem amb el Puerto de la Madera per, a continuació, baixar -i fer nit- al Refugi de Viadós. Per a la segona jornada haurem de remuntar fins al Collada de la Cruz del Guardia des de Chisten (Gistain) i baixar pel GR 19.1 fins a Bielsa des d'on empalmarem amb el sender del Canal del Cinca per tornar al Mesón de Salinas. 
Aquesta és la idea inicial... però finalment, decidim sortir des de Parzán perquè no ens fiem de la part de bttsenderisme que hi ha fins al Puerto de Madera, i com que el dia ja no allarga tant no volem apurar les hores de llum. 
Des de la benzinera de Parzán ascendim per la carretera direcció nord per, en poc més d'un quilòmetre -perfecte per anar preparant-nos pel que ens espera aviat-, deixar l'asfalt i prendre a la dreta la pista que puja al llac d'Urdizeto; en total 10 quilòmetres a l'11% en un terreny a trams força descompost.

 (remuntant la pista d'Urdizeto)

Just abans d'arribar a la Collada de Urdizeto abandonem la pista i ens desviem a l'esquerra per prendre un sender en ascens fins al Puerto de Urdizeto; iniciem el primer tram de btt senderisme -uns 120 m de desnivell-.

 (direcció al Puerto de Urdizeto)

Un cop al Puerto n'hem de perdre 100 per divertit sender però ràpidament cal tornar a empènyer la bici per anar pujant en suau flanqueig cap al Puerto de Plan; tan sols els darrers 80 m caldrà fer-los amb la btt carregada a l'esquena.

 (assolint el Puerto de Plan amb el Mont Perdut al fons)

Sembla que en aquest punt ja podrem pedalar però és un miratge ja que ben aviat tornem a arrossegar.

 (al Puerto de Plan)

I d'aquesta manera (pujant i baixant de la bici, i sobretot arrossegant) arribem al Puerto de la Madera.

 (els Culfreda)

 (baixant cap al Puerto de la Madera)

Constatem que anem molt bé de temps de tal manera que dinem amb tota la calma aprofitant la bonança de l'estiu que s'ha colat en aquesta tardor incipient.
El descens des del Puerto de la Madera fins a Viadós té 3 parts clarament diferenciades: la primera part (descomptant els primers metres on cal superar 4 torrenteres fent estranys equilibris) són uns 400 m. de desnivell i transita per un corriol nét però força exposat amb alguns pasos on cal baixar de la btt -desgrimpadeta inclosa que demana treball en equip; compte si s'hi va sol-.



La segona part, també d'uns 400 m., és la més divertida ja que passa per dins el bosc i és lleugerament més tècnica que l'anterior -però com que no té pati, sembla més fàcil-.



L'última, amb un desnivell poc significatiu, és la part de corriol que va paral·lel al riu i que mena al Refugi de Tabernés; és la pitjor de les tres ja que és on probablement haurem de baixar més cops de la bici a causa de les pujades i baixedes constants d'un terreny més embrollat per pedres i arrels. En conjunt, però, els 800 m de descens es gaudeixen bastant.
Des del refugi ja només ens cal perdre 100 m per pista i, posteriorment, remuntar-ne 140 per arribar molt d'hora (hauríem pogut sortir perfectament des del Mesón de Salinas) al Refugi de Viadós, on soparem excel·lentment i passarem la nit.
Els segon dia comencem perdent 500 m de desnivell, els 150 primers per un corriol (GR) que ens treurà ràpid la son. Quan s'acaba el sender decidim baixar per la pista del marge dret del Río Zinqueta ja que la que va per l'esquerre té un parell de barrancs que acostumen a portar aigua i no volem mullar-nos en aquelles hores matinals en què el fred es ben viu. Un cop a l'asfalt el prenem a la dreta per pujar còmodament cap a Chistén però un cop al poble s'acaba la tranquil·litat i remuntem per una pista notablement descomposta que ens duu fins al Collada de la Cruz de Guardia (per la Collada de Pardinas hi ha la possibilitat de pujar més directament a aquest punt -s'estalvia uns 150 m.- però cal carregar la bici a l'esquena durant 250 m.). En general, la pujada, tot i que de pendents molt moderats, es fa molt pesada; tan sols els darrers 200 m. són més agraïts. Un cop al coll ja veiem que el GR 19.1 per on hem de baixar no serà gens fàcil. Aquests 1100 de desnivell fins a Bielsa també tenen 3 parts ben diferenciades: la primera té uns 300 m. de desnivell d'una altíssima exigència tècnica (el nostre nivell mitjanet és insuficient per fer-lo amb prou desimboltura i així poder-lo gaudir);

 (al Collado de Cruz de Guardia)

la segona, igual que la primera també força exposada, són uns 200 m. lleugerament més assequibles però molt molt baralladísos a causa d'un terreny molt descompost i pedregós;


la tercera part és la més agraïda i són 300 m. de desnivell prou bons per dins del bosc però encara per un terreny molt brut que no dóna treva a la concentració;

 (índici de toxicitat del corriol??!!)

amb tot, aquesta part s'acaba amb un quilòmetre de puja i baixa molt inoportú i que ens duu a sentenciar aquest descens per massa exigent (evidentment, per al nostre nivell) i per manca de continuitat.  Els darrers metres abans d'arribar a Bielsa, tot i que els podríem fer per pista, els descendim per un altre tram de corriol en la línia dels trams precedents, és a dir, molt exigent en aquest cas per la molta pedra solta present.
Per tot plegat arribem a Bielsa marcant reserva pel que fa al dipòsit de motivació la qual cosa ens porta a renunciar a seguir els plans inicials i desistim d'encarar el Canal del Cinca. D'aquesta manera remuntem 100 m. per la carretera A-138 fins recuperar el cotxe.

TRAÇA GPS (2n dia)

(Per a una versió més optimista podeu consultar: http://www.gpspirineo.com/index.php)

dijous, 4 d’octubre de 2012

Pic de Bisaurin



Data de realització de la ruta: agost del 2012 
Desnivell: 1200m
Dificultat: fàcil
Distància: 10.5km
Durada: 4.5h
Punt de sortida: Refugi de Lizara

Ruta circular, amb sentit antihorari i ascendint al cim de Bisaurín, el qual no ens ofereix cap mena de complicació. Recorregut molt evident, fitat i sense cap dificultat tècnica que s'inicia seguint el GR11.1 però ben aviat l'abandonem per prendre un sender que surt a la dreta i que s'endinsa pel barranc de Vernera. Passem pel costat del curiós refugi dels forestals i tot seguit trepitgem els plans de Mistresa.


A continuació tombem a l'esquerra i remuntem per un rocós barranc, direcció al coll de Secús.  Sense arribar a l'esmentat coll, ens desviem a l'esquerra per entrar per una canal rocosa on, molt puntualment, haurem de fer ús de les mans per superar algun breu ressalt.


A les proximitats del coll del Baste, ens anem orientant a l'oest per enfilar cap al Bisaurín.


Des del cim iniciem un ràpid descens pel seu vessant sud fins al coll del Foratón. A partir d'aquí enllacem amb el GR11.1 per retornar al refugi de Lizara, visible en tot moment.



dimarts, 2 d’octubre de 2012

Ascensió al Collarada per l'obaga de la Canal d'Ip



Data de realització de la ruta: agost del 2012
Distància: 18km
Desnivell: 1900m
Dificultat: fàcil
Durada: 7h
Punt d'inici: Canfranc. Aparcament que hi ha un cop hem creuat el pont dels peregrins.

Ascendim al cim més alt de la zona però aquest cop no ens compliquem gaire l'existència: fer i desfer pel mateix itinerari amb una única màxima: buscar el traçat que ens resguardi més del sol i, especialment, de les altes temperatures d'aquest dies de canícula. Dit això, l'opció és clara: ascensió per l'obaga de la Canal d'Ip, amb una primera part boscosa, molt agraïda.


Quan sortim del bosc seguim remuntant paral.lels al profund barranc d'Ip i recreant-nos amb les extenses catifes d'Edelweiss. A partir de l'ivó tombem clarament al sud i avancem per terreny pedregós.


D'aquí a la collada d'Ip el pas es va fent cada cop més entretingut, sobretot els darrers 200m abans d'arribar al coll on la tartera que hem de superar és fa tant impracticable que comencem a comprendre perquè no coincidim amb cap excursionista que pugi a fer cim. La tartera d'accés al coll té dues ramificacions i qualsevol de les seves entrades és igual de pèssima....


Afortunadament, superat aquest tram tan marrà queden uns 300m d'ascens fins al cim amb condicions decents.


Definitivament, no és un cim per repetir, millor admirar-lo a distància (o potser buscar una altra via d'accés més gratificant...).