Traductor

dimarts, 26 de febrer de 2013

Ressenya: Alta Ribagorça. 17 excursions en BTT

 

(Camí de Pago)

Curiosament, poc després de publicar-se el nostre article a la revista Vèrtex; Alta Ribagorça. Alta volada en BTT, ha sortit del forn la guia del Xavier Agut Gil: 'Alta Ribagorça. 17 excursions en BTT', de Cossetània Edicions. Nosaltres l'hem comprada i ens agradaria compartir les excel·lències d'aquesta obra.
D'entrada cal insistir, tal com adverteix l'autor del llibre, de la dificultat de realitzar 17 recorreguts per la vuitena comarca més petita de Catalunya, i amb molt terreny no apte per a la BTT; i és que l'Alta Ribagorça té, segurament a causa del relleu, una xarxa de comunicacions entre valls que no sempre és fàcil plantejar-hi circulars.
Per tant, el recull té un primer encert: fer un bon repartiment geogràfic de les rutes, zones limítrofes incloses, amb la qual cosa s'evita al màxim la repetició de sectors. Pel que fa a les rutes podríem dir que el llibre permet visitar els llocs més emblemàtics de la comarca, tot i que ens sembla veure que l'autor s'ha guardat alguns dels millors corriols; ens referim, per exemple, als descensos que es poden fer des de Durro fins a Barruera, i que en el nostre article sí que vam presentar.

 (de Durro cap a Barruera)

També cal destacar la diversitat de perfils de les rutes, des de les més assequibles fins a les més exigents, amb una bona dosi d'excel·lents corriols, de manera que tots els públics hi trobaran l'itinerari per conèixer la comarca.
Com en totes les disciplines, tants caps, tants barrets, és a dir, cadascú té els seus gustos i planteja les rutes com les considera més adequades. De vegades les rutes ofereixen diferents possibilitats. Aquest és el cas de la ruta n. 11 que la fa a l'inrevés de com la tenim plantejada nosaltres a la Vèrtex; cal veure que segons la nostra proposta t'estalvies uns 250 m+ d'arrossegar la bici en pujada a la zona del Coll de Salines, tram que de baixada és força ciclable. 

 (baixant del Coll de Salines)

També cal advertir, de la mateixa ruta, que la pujada fins al Coll de la Forca, tal com es presenta al llibre, és de molta exigència, mentre que a l'inrevés en resulta un divertit descens. 

 (descens des del Coll de la Forca)

Fet i fet, són elements que l'autor de ben segur haurà considerat però, probablement haurà volgut mantenir aquest sentit perquè el tram del Coll de la Forca a Vilaller de baixada ja el presenta en una altra ruta. Malgrat aquesta coincidència nosaltres creiem que la volta al Coll de Salines és millor fer-la en sentit antihorari, ni que això suposi repetir un breu tram d'un altre itinerari... però insistim, sobre gustos, colors.  
En aquesta dinàmica, a nosaltres la ruta núm. 1 ens agrada més fer-la en sentit antihorari (a l'inrevés de com la presenta en Xavier Agut) ja que d'aquesta manera la major part de pujada, fins a Corroncui, és per asfalt i el descens queda una mica més 'entretingut' per la pista de Colldeberri. Però de ben segur que hi deu haver molts ciclistes que prefereixen guardar-se l'asfalt per la baixada.
Encara ens agradaria aconsellar (sempre des del més absolut subjectivisme) que l'excel·lent volta del Port de la Gelada (ruta núm. 9) probablement és millor, a banda de començar-la des d'un punt més baix que Barruera (els matins ribagorçans acostumen a ser fresquets), arribar a Vilaller passant pel Coll de Serreres (això suposarà algun metre més de desnivell) i poder fer el sender que baixa creuant la pista, o pel corriol de la ruta n. 7 de la guia.

 (corriol cap a Vilaller)

Per acabar, volem recordar una evidència: la muntanya és canvi. És a dir, aquell camí/corriol que una temporada està perfecte pot ser que l'any següent estigui en molt mal estat. Aquest és el cas del sender que baixa d'Irgo al Camí de l'Aigua que quan el vam fer (maig de 2011) estava ben perdut. No sabem si darrerament l'han desbrossat, però confiem que el pas de ciclistes que hi portarà el llibre (ruta número 6), ajudi a netejar-lo ja que d'aquesta manera quedarà un excel·lent sender per posar-nos-hi amb la bici.

  (sender d'Irgo cap al Camí de l'Aigua)

En definitiva, una molt bona proposta per gaudir de l'Alta Ribagorça en BTT i per conèixer-ne els seus encants, des dels més típics, com el romànic, fins al més amagats als ulls del turista passatger
Per 12 'eurets' val molt la pena comprar-lo; llàstima que la crisi s'ha endut el color d'aquesta col·lecció.

dissabte, 23 de febrer de 2013

Pedalant pels colls de la llibertat. Les Salines de l'Alt Empordà (II)

En el número 372 (gener-febrer 2013) de la revista Excursionisme trobareu la segona tramesa de rutes per les Salines, dos itineraris en BTT que ens permetran creuar alguns colls i reconèixer indrets molt emblemàtics com són el Coll de Lli, l'Hostal dels Trabucaires, la Vajol, l'Hostal de la Muga, Costoja.... tots relacionats amb l'exili, el moviment maqui i l'èxode de la segona guerra mundial.

Una lectura molt recomanable sobre aquest període tan convuls és Els darrers dies de la Catalunya republicana, d'Antoni Rovira i Virgili. En aquest llibre ens explica, amb molt sentiment i humanitat, l'exili viscut en primera persona. Una obra imprescindible i de lectura absorbidora.
També us proposem Ramon  Vila, Caracremada, el darrer maqui català, de Josep Clara, on trobareu detalls sobre la seva activitat política i vida com a maqui.

Tot plegat es tracta d'un projecte per descobrir nous indrets combinant present i passat: espais que en temps present podem reconèixer i admirar per la seva bellesa paisatgística, atraient per naturalesa, i on podem extreure'n grans satisfaccions; però si, a més, aquests itineraris els amanim amb una mica de la seva història, els atractius i els sentiments que se'n desprenen en passar-hi us potenciaran, de ben segur, la valoració final de la ruta.


BTT(espai+temps) bona companyia = grans vivències en BTT

En aquesta publicació en teniu una breu pinzellada. I ben aviat, un tastet més d'aquest projecte.

I unes imatges:


 (2 imatges del sender cap a les Illes, en dues estacions diferents)

 (al Coll de Lli, per on van creuar els presidents Companys i Aguirre)
 .
 (monument al Coll de Manrella)
 .
 (a Costoja)
.

(a l'Hostal de la Muga)

dilluns, 18 de febrer de 2013

Entre la Terreta i l'argamassa


 (Sapeira i la serra de Sant Gervàs al fons)

Dia: 16 de febrer de 2013
Desnivell: 1.100m
Distància: 33km
Durada: 6h, marranada inclosa
Dificultat: mitjana-alta
Punt de sortida: Pont d'Orrit

 (remuntant a la Serra de Gurp)

Sortim de Pont d'Orrit i remuntem, inicialment per asfalt, direcció a Sapeira. Aviat abandonem el quitrà i prenem la pista cap a Esplugafreda. Superat el Barranc dels Botets i els Cingles dels Arrevangelis comencem a trobar les primeres traces de neu a la pista. 

 (pujant cap a Esplugafreda)

 (Esplugafreda)

A mesura que guanyem alçada, i especialment en aquells revolts més obacs, la neu es fa més palesa i complica la progressió; afortunadament trobem roderes d'un 4x4 que aprofitem per encarar-hi les nostres bicis tot fent malabarismes d'equilibri. 

 (darrers metres abans d'arribar a la carena)

Quan arribem al cap de la serra de Gurp, la pista canvia de vessant i la neu desapareix; a partir d'ara ens espera un desgast més explosiu: després de perdre 100 metres de desnivell arriben les demolidores rampes (properes al 30%), amanides de continus puja i baixa. 



 (imatges de la carena)

A la cota 1500m abandonem la tortuosa carena i iniciem el primer descens per sender, amb molt bones sensacions, fins a Sapeira.

 (a la dreta la Serra de Sant Gervàs)

 (al bosc de Sapeira)

 (arribant a Sapeira)

Passat Sapeira encara fem 100 m- de corriol per una bonica roureda però la part final del descens, ja per pista entre camps, transcorre per l'obaga de la Costa. 

 (corriol passat Sapeira)

Malgrat conèixer el terreny i anunciar-ne un penós trànsit, nosaltres ens hi posem. I ens hi empastifem... a fons.
El bon regust de la primera part s'ha esborrat en pocs minuts. El darrer tram, que hauria d'haver estat ràpid i senzill, es converteix en un deplorable càstig; un maltracte per a les bicis. I no cal dir-ho, per a nosaltres, que més d'un cop reneguem de ser-ne els propietaris, sobretot en situacions com aquestes....


(sorpresa just abans d'acabar la ruta)

Afortunadament, quan acabem la ruta tenim un rentat de cotxes ben a prop. Ens caldrà una bona setmanada per netejar les màquines d'aquella argamassa incrustada que sembla formigó armat.

dimecres, 13 de febrer de 2013

Al Sant Alís pels feixancs



Data: 11 de febrer de 2013
Distància: 17 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: mitjana.
Exposició: mitjana-alta als feixancs.
Durada: 6 h.
Punt de sortida: Bàscula municipal d'Àger.

Àger - Cova d'en Rossell - Refugi del Colobor - Feixancs - Sant Alís - Ermita de Pedra 

 (des del Port d'Àger, vista del Monstec d'Ares, nevadet, i Àger al fons de la vall)

Des d'on aparquem el cotxe fem uns metres direcció al parc de bombers per, ben aviat, tombar a la dreta i seguir un corriol que indica Ermita de Colobor. Sortim del poble prenent un sender que transcorre per darrere el càmping del poble, resseguint el perímetre del recinte. Més endavant el corriol enllaça amb una cruïlla de pistes. Nosaltres seguim sempre les marques del GR-3. Ens anem orientant clarament al nord per accedir al clot de Sileta i, tot seguit, enfilem pel sender que puja al refugi de Colobor. 

  (sender de pujada al Colobor)

Superat el refugi avancem per sender fins arribar a una pista, la qual prenem a l'esquerra durant uns metres i tot seguit l'abandonem per continuar remuntant per corriol fins arribar a la Cova d'en Rossell.


 (imatges de la Cova d'en Rossell i de la seva entrada personalitzada)

En aquest indret substituïm les indicacions de GR per marques blaves, que ens obliguen a encarar una forta remuntada per bosc. Quan arribem a una pista, la seguim a l'esquerra durant uns 500 metres i l'abandonem a l'alçada del barranc que baixa del Pas de l'Ós, on trobem unes fites i indicis de sender. A continuació ens preparem per afrontar la darrera remuntada, enmig de tartera i matoll, fins a l'entrada de la canal de l'embut.


Anirem trobant algunes fites escadusseres que més o menys ens guiaran fins als peus de l'esmentada canal, on observem que per accedir-hi caldrà superar un ressalt rocós d'uns 4 metres amb passos de tercer grau. Aquest dia el pas està nevat i regalima aigua per tot arreu, per tant, decidim ajornar el reconeixement d'aquesta 'via ferrada' per a una ocasió amb condicions més aptes.
Desestimada la primera opció, passem al pla B, que en cap cas vol dir menys atractiu, al contrari. Sense perdre alçada flanquegem la base de les parets, direcció oest, i a l'indret del Pas de l'Ós, remuntem uns metres pel barranc, el creuem i seguim flanquejant per un feixant amb una espectacularitat, un ambient i unes vistes més que gratificants. En general, no és complicat però cal indicar que trobarem alguns passos força exposats.



  (imatges dels feixancs; a la darrera el Montsec de Meià al fons)

Aquest estret pas natural ens condueix fins al cap de la serra i seguint la mateixa direcció, a poca distància, trepitgem la cota més alta, el Sant Alís.
Aquest dia el Pirineu s'amaga rere els núvols i no podem esplaiar-nos amb les vistes tant generoses que ens ofereix la serra del Montsec; el vent tampoc ens convida a fer-hi una pausa més còmoda, per tant, iniciem el retorn a la vall.

 (primers metres baixant del cim, al fons el telescopi del Centre Astronòmic)

Des del cim recorrem aproximadament mig quilòmetre per la carena, direcció al coll d'Ares (oest), i descendim per un pas que no és gaire evident però que no té cap mena de dificultat. A baix, ja veiem les primeres corbes de la pista asfaltada que uneix la vall d'Àger i la vall de Sant Esteve, creuant pel coll d'Ares. Arribem a una cruïlla de pistes i seguim l'indicador de Font del Gabrieló i Ermita de Pedra.

 (bosc de repoblació)

 (mirant cap la plana des del Gabrieló)

A les proximitats del corral de Gabrieló deixem la pista i iniciem el descens pel pedregós sender que ens durà a l'ermita de Pedra, podríem dir clarament integrada a l'entorn i, evidentment, un plaent mirador de la vall.


 (arribant a l'ermita de Pedra)

 (Emita de Pedra)

 (plafó explicatiu de l'etimologia del Montsec, vora l'ermita; aquí trobareu una altra versió)

Des de l'ermita desfem camí i seguim descendint per sender, guiant-nos per les marques de PR i creuant diversos cops la pista que puja a l'ermita. Quan som al costat d'una àrea d'esbarjo, ignorem la pista de l'esquerra i anem recte, direcció Àger. Els darreres quatre quilòmetres fins arribar al poble seran pràcticament per pista en molt bon estat.

 (vista del Montsec de Meià, arribant a Àger)