Traductor

dilluns, 29 d’abril del 2013

Munta alegre a Montalegre


(foto d'arxiu)

Distància: 21,5 km (14 per corriols).
Desnivell: 800 m.
Dificultat tècnica: alta.
Durada: 2.30 h.
Punt de sortida: St. Llorenç de Montgai.

Ascens a Montalgre, a cop de corriol, en una jornada compartida amb l'Al durant una tarda de la setmana passada, quan van aparèixer les primeres calors fortes d'una primavera que per ara s'ha inhibit.
En aquest bloc ja hem parlat diverses vegades de l'ascens a Montalegre però la ruta d'avui és un concentrat de corriols tant de pujada com de baixada; d'aquesta manera, dels 21,5km més de 14 són per senders.
I és que ja feia temps que teníem curiositat com deuria ser pujar pel corriol de la Socarrada; el resultat va ser un ascens molt dur però altament ciclable (99%), tan sols interromput per un parell de passos molt drets però breus que hi ha al principi i al final; la resta, si anem encertant la traça i les cames ens acompanyen no és impossible fer-lo pedalant, tot i que en alguns punts desitjàvem haver d'arrossegar la bici i poder baixar una mica les pulsacions:


Acabat el corriol empalmem amb un camí que en poc enllaça amb la pista que puja a Montalegre. Des del cim comencem a baixar pel sender pedregós de la cara oest. Són gairebé tres km de corriol exigent i on no val a badar a causa d'un terreny a voltes molt inestable:
Part superior:

Part final:

Arribats a Fontanelles creuem la pista de Montalegre i de seguida continuem la ruta un altre cop per corriol, ara lleugerament ascendent, fins arribar a Vilanova de la Sal on repostem aigua en un dia molt calurós.


Des de Vilanova de la Sal remuntem breument per pista i aviat prenem el corriol que baixa per la Solana de la Devesa; es tracta d'un tram d'uns 2 km on perdrem poc desnivell, però amb parts puntualment de fort pendent, terreny pedregós i ocasionalment aeri:


Arrodonim la ruta pujant a tocar del Tossal de Sant Cristòfol punt on agafarem el darrer sender del dia i que ens baixa directament a l'estació de FGC; 2,5 km i 250 m- gens difícils però amb alguns passos una mica exposats:


dilluns, 22 d’abril del 2013

Al Raspes Roies, via Manyanet



Dia: 21 d'abril de 2013
Distància: 12,5 km.
Desnivell: 1000m.
Dificultat: ME, S2.
Durada total: 5 h.
Punt de sortida: aparcament pistes d'esquí de Boí Taüll.

Esquiada plaent i còmoda que va a buscar la tranquil·litat de la Vall de Manyanet i els girs còmodes de la neu primavera per les pistes de l'estació. Ideal per a dies amb horari ajustats i quan l'estació està tancada.
Pel que fa al recorregut, poques coses a dir; pugem fins al Coll de Raspes Roies seguint les pistes de l'estació. Un cop al coll baixem, per una bona neu, incipientment transformada gràcies a l'orientació est, cap a la Vall de Manyanet, un reducte de tranquil·litat voltada per interessants cims al costat de Filià.



A partir de la cota 2250 anem flanquejant la Serra de la Tea per entrar als Tarters Rois que remuntem suaument fins a la Passada de Moror, excepte els darrers 50 m que són més pendents.
Des de la Passada ens dirigim a l'evident Raspes Roies per la carena, amb algun tram ja sense neu que ens obliga a descalçar-nos transitòriament els esquís.


La idea és baixar per les pistes de Collbirrós però la seva orientació N-O fa que la neu encara estigui sense transformar per la qual cosa decidim descendir còmodament per les pistes que hem pujat amb una neu encara força endurida a causa de la seva orientació oest.

dimecres, 17 d’abril del 2013

Express al Coma de Varilles i Pic W



Dia: 14 d'abril de 2013
Distància: 7.7 km
Desnivell: 950m
Durada: 4 hores
Dificultat: ME, S2 (puntualment S3).
Punt de sortida: Vall de Ransol, un quilòmetre abans d'arribar al final de la carretera, just a la bifurcació que hi ha per entrar a unes cases. Amb  un bon gruix de neu, la via està tallada en aquest punt.

Davant la previsió d'una pujada de temperatures per diumenge i l'augment del risc d'allaus per fusió a partir de mig matí, busquem un objectiu ràpid, fàcil i un itinerari ben orientat (W): l'agraït Coma de Varilles. 
Pugem per terreny conegut, amb una neu ben dura. Els 150m de desnivell ascendeixen entre bosc i anem buscant els passos més oberts per no fer tantes voltes maria. Un cop el terreny aclareix anem remuntant per suaus pendents direcció al cim.



Quan som a punt d'afrontar els darrers 100m de desnivell, el sol que encara no hem tastat comença a treure el nas per les parts més altes i el vent comença a fer acte de presència i ens avisa que no ens concedirà massa temps per esplaiar-nos al cim.
En lloc de pujar fins al coll, ascendim per una canal molt evident que hi ha més a la dreta i fem a peu els darrers 10m+ fins a la cota màxima on absorbim els primers rajos de llum, que no escalfen gens ni mica perquè el vent contraresta els efectes.





Com que la neu continua sense transformar, per fer una mica més temps, ens entretenim a pujar a la punta W. Només són uns 40m+ però, com que el vent no ens dona cap treva,  és un picar cim i baixar ràpid per buscar recer.
 L'esquiada, excel.lent. Neu dureta, amb una discretíssima làmina de neu primavera, de dalt a baix, sense excepció.


Arribem al cotxe a quarts de dotze del migdia quan se'ns presenten les autoritats andorranes avisant-nos que tanquen la carretera de Ransol per risc d'allaus. Corre, corre,...

dilluns, 15 d’abril del 2013

Pic de la Cabaneta; descens per les Basses de Siscaró



Distància: 15 km (9 km des del Pont de Baladosa).
Desnivell: 1100 m (1000 m des del Pont de Baladosa).
Dificultat: BE, S3.
Durada total: 6 h.
Punt de sortida: Pont d'Incles (Vall d'Incles, Andorra).
Dia: 13 d'abril de 2013

Amb els comunicats de neu de les diferents méteos, l'elecció Pass@muntanyes del cap de setmana, prudents com sempre, és clara: un itinerari conegut, directe, segur, cota alta i cara oest amb la finalitat de mitigar al màxim les allaus de fusió.
Condicions excepcionals de neu a Andorra; tan excepcionals que la carretera de la Vall d'Incles encara està ben nevada (i si no li fan res, seguirà tancada un parell de setmanes més). Això ens obliga a remuntar la pista (3km) fins al Pont de Baladosa; 


a partir d'aquí ja ens calcem els esquís i remuntem ràpidament pels pendents suaus que ens duen fins al pla del Refugi de Siscaró. Superem el pla per la dreta i de seguida entrem en una breu canal que ens situa per sobre de l'Estany de les Canals Roges (S-O). 


En aquest punt seguim progressant per pales suaus fins arribar al "circ" que dóna accés al cim. El circ el podem foquejar directament seguint la direcció que portem o desviant-nos una mica a l'esquerra per situar-nos al llom de la Serra del Mig; aquesta segona opció, força pendent (si fa o no fa, tant com la primera), sembla una mica més segura que la primera, és la que triem nosaltres.


Un cop al llom ja només ens queda ascendir còmodament fins al cim, si no fos pel molest i 'fresquet' vent que ens acompanya i que ens fa oblidar transitòriament les condicions primaverals. Assolim el cim (sempre tenim el dubte si és la Tossa de Siscaró -mapa Alpina- o el Pic de la Cabaneta -resta de mapes-) i fem la transició amb certa celeritat ja que no s'hi està gaire bé a causa del citat vent. Per al descens, com que veiem que les condicions de la neu són de molta estabilitat, ens llancem per les pales amples i pendents que baixen fins una mica per sota de les Basses de Siscaró (O, N-O). 


La part alta del descens es troba una mica justa de neu i amb molt pedra a la vista, però quan entrem a la pala la cosa canvia radicalment i esquiem per una excel·lent neu dureta tirant a primavera que fa que xalem de valent fins al Refugi de Siscaró on arribem amb una incipient neu primavera. 


I amb aquesta bona neu desfem camí fins al Pont de Baladosa; en aquest punt hem de tornar-nos a descalçar els esquís perquè la pista no té pendent suficient.


dijous, 11 d’abril del 2013

A cavall (entre llibres) del Pallars Jussà i l'Alta Ribargorça



Distància: 44.5km
Desnivell: 1.350m
Durada: 6 hores
Dificultat: moderada
Punt de sortida: Senterada

Després de prendre un cafè i conversar agradablement amb la Mireia de Casa Leonardo, sortim de Senterada a mig matí amb un cel clar i un sol radiant, ben conveçuts que el dia ens acompanya i amb la tranquil.litat que, després del canvi horari, no hem de córrer per les hores de llum que tenim de marge. A més, circulem per terreny conegut; en principi, només uns pocs quilòmetres de reconeixement ens poden entretenir i donar-nos alguna sorpresa inesperada.
Pugem per pista asfaltada fins a les proximitats de Cèrvoles i ben aviat deixem el quitrà i seguim remuntant suaument fins al coll de Colldeberri.


A mesura que ens endinsem al bosc d'Espigolar, trobem racons més obacs coberts amb algunes clapes de neu. Tot i que l'enfarinada no interfereix en la nostra progressió damunt la bici, sí que el cos detecta una notable baixada de temperatura, sobretot, en els propers 3 quilòmetres de descens.


Fins a la collada de Comallonga tindrem un nou ascens, de 120m+; des d'aquest indret ja tenim davant nostre les cases d'Adons. A continuació, avancem fins recuperar un camí asfaltat que connecta amb la carretera de Perves.


La prenem i remuntem fins al coll, on tornem a desviar-nos per una pista que surt a la dreta i que remunta cap a uns plans. El camí es va perdent, sobretot quan ens orientem cap a l'est per descendir cap al pla de les bruixes. L'objectiu és arribar a la Roca d'en Boruna, antiga pedrera, i recuperar el camí, reconvertit en corriol, que baixa fins a la carretera N-260. Aquest tram de recorregut l'hem extret del llibre de l'Alta Ribagorça i hem de remarcar que actualment es troba en un estat impracticable. Li convé una bona desbrossada si es vol fer en BTT (i fins i tot a peu) ja que està ple d'esbarzers, de còdols de tamany remarcables i camuflats entre la diversa vegetació que fan difícil detectar-los i esquivar-los. Afortunadament anàvem equipats amb roba d'hivern, sinó les esgarrinxades haurien estat més que generoses.
En fi, superat aquest parèntesi, enfilem cap a Sarroca de Bellera; passem per Erdo i al coll de Fades encarem, previ pas pel Pont del Diable, cap a l'esperat descens de la jornada: el sender de la serra de la Bastida.


L'objectiu és enregistrar-lo en vídeo per tal de preparar la presentació del llibre Pallars Jussà. 17 itineraris en BTT, de Cossetània edicions, que esperem que surti publicat ben aviat.

dilluns, 8 d’abril del 2013

Neus diverses al Montsent de Pallars


(la presa de Sallente a baix)

Dia: 7 d'abril de 2013

Distància: 11 km.
Desnivell: 1150 m.
Dificultat: BE(A), S2-S3.
Durada total: 5.30 h.
Punt de sortida: presa de Sallente (1750 m), gairebé al final de la carretera de la Vall Fosca.

Allotjament recomanat: Refugi Tacita, situat a La Central de Capdella.
Aquest cap de setmana hem descobert aquest nou allotjament (reobertura) a la Vall Fosca d'ambient acollidor, un tracte molt agradable, amb preus econòmics i cuina lliure (totalment equipada) per als que tenim pressupostos més ajustats. Casualment, ha coincidit que hem estat els seus primers clients i ens han obsequiat amb un producte de la vall i d'elaboració artesana: Foie gras Ca d'Antema, boníssim!.
Gràcies Sandra per la vostra bona acollida i fins aviat!!!


Des de l’aparcament del costat est de la presa sortim amb els esquís a l’esquena per remuntar el camí del Pigolo. Els primers 100 m+ no hi ha neu suficient per calçar-se els esquís i quan n’hi ha, com que hi un grup de tres que van davant obrint traça a peu, l’aprofitem 100 m+ fins que s’acaba la part més pendent (S3).

(a l'ombra de la canal del Pigolo -oest-)

Així als 1950m ja ens posem els esquís als peus i remuntem còmodament direcció est prop de la Coma d’Espòs; sempre ho fem per pendents suaus amb alguna breu excepció. 

(entrant a la Coma d'Espòs)

Cal parar compte perquè la zona es veu força plena de plaques de vent del dia anterior; en general són petites i força superficials però en algun punt se sent algun ‘wuf’ que ens mostren certa inestabilitat. Amb tot, quan sortim de la part més tancada les plaques donen pas a un mantell endurit per l’escombrada del vent.
Cap a la cota 2450 variem l’orientació i ens decantem al sud per remuntar fàcilment fins al Tossalet de la Coma per la Coma Plana. Quan arribem a aquesta cota (2730 m), canviem els esquís pels grampons (com gairebé sempre el difícil llom –per fer amb esquís- que mena al cim del Montsent es troba força pelat) i perdem uns 30 m- fins a la Collada d’Entremonts. En aquest punt cal remuntar decididament pel llom N, sempre pel costat oest. No són ni 200 m+ però es fan força llargs; a la part inicial hi ha algun flanqueig que en funció de la neu pot resultar exposat. 

(foto des del cim cap al N)

(desfent la cresta-llom)

(a tocar del Tossalet de la Coma)

Des del cim desfem fins al Tossalet de la Coma on ens calcem altra volta els esquís i iniciem un descens que ja intuïm que no serà fàcil. Amb tot, quan comencem a perdre metres, sempre pel mateix camí de pujada, constatem amb satisfacció que el tema no pinta tan complicat; malgrat tot, el constant canvi de neus provoca una tensió constant que resta molt de gaudi: ara pols compactada, ara dureta, ara encrostada, ara alguna placa que cal evitar...

(part alta del descens)

(detall de les neus diverses)

(baixant per la Coma d'Espòs)

I trampejant amb les diferents neus arribem a l’entrada del camí del Pigolo amb la millor neu de tot el dia, pols en procés de transformació de bon esquiar. Per aquest motiu encara ens animem a descendir el pendents més drets de la canal del Pigolo fins arribar a la cota 1850, 100 m abans de l’aparcament, on treuen el cap alguns taurons que ens aconsellen desar el esquís i tornar tranquil·lament a peu fins al cotxe. 


____________________________________________________________
Preses falses (o l'autèntic nivell d'esquí pass@muntanyes):

(la presa de Sallente a baix i el Pic de l'Espada, davant)

dijous, 4 d’abril del 2013

Explorant senders pel Bosc de Carlac



Distància: 13.5 km
Dificultat: fàcil
Desnivell: 700m
Durada: 4.30h
Punt de Sortida: Bausen

Excursió tranquil.la i molt gratificant pel bosc de Carlac (a la tardor deu ser espectacular), seguint traces del GR-211.2 i amb punt de partida al discret poble de Bausen. Sortim direcció Sant Roc i prenem un corriol que flanqueja el vessant est de la muntanya que ens endinsa cap a la fageda de Carlac. El primer quilòmetre de sender esgarrapa l'espatlla est de la serra, amb grans vistes cap a Canejan i la vall de Toran.


A mesura que enfilem direcció al barranc de Carlac el paisatge canvia. Entrem al bosc i la neu comença a fer acte de presència. En tota l'obaga del barranc i fins arribar al Coret de Pan trepitjarem neu.




Des del coll descendim ja per solana fins al poble, on decidim  allargar el recorregut i fer un nou bucle cap al sud, direcció a Les, seguint el mateix GR. Creuem el barranc de Tornarissa i flanquegem la muntanya per un sender fins al mirador de Vernet. A partir d'aquí enllacem amb una pista i, a les proximitats del poble de Les, agafem una variant del GR que baixa més directe però que ben aviat perdrem les seves traces i ens veurem obligats a descendir fins a la carretera per on puguem. Per retornar a Bausen per la via més directa seguim durant gairebé un quilòmetre la N-230 (el GR segueix per l'altre costat del riu Garona) i a la bifurcació de la carretera que puja al poble recuperem novament les traces del GR que segueix per un bonic corriol que puja amb ganes els 300m de desnivell que distancien els peus de la vall del Garona fins a les portes del poble de Bausen.