Traductor

dilluns, 27 de maig de 2013

El Pallars Jussà en BTT, al punt de caramel




Sembla que està a punt de sortir del forn la nostra propera publicació: un recull de 17 itineraris (+ nombroses variants) pels Pallars Jussà. Un llibre ple de recorreguts 100% Pass@muntanyes i, també, amb rutes més assequibles i populars. De moment ja el podeu tastar a la pàgina web de Cossetània Edicions i esperem que d'aquí un mes ja sigui a les llibreries.


dilluns, 20 de maig de 2013

Cap de setmana de clàssics noguerencs



Cap de setmana de méteo incerta, per tant, sense espai per a l'experimentació o rutes XXL. Per aquest motiu, optem per recursos coneguts i amb escapatòries ràpides en cas de necessitat. 
Dissabte ens decidim cap a Montalegre que, aparentment, serà dels raconets del país on aguantarà millor el temps. Sortim des de Gerb i pugem per la pista dels caçadors malgrat que sabem que té un tram argilós i que ens portarà problemes a l'hora de pujar; i efectivament, a pesar que gairebé tota la fem damunt la BTT, no sense patir, alguns metres ens toca arrossegar la bici perquè l'argamassa impedeix que les rodes puguin fer el seu moviment natural. 
Acabat aquest tram rodem relaxadament fins a remuntar a la Serra de la Bassa, amb un pujada pedregosa i dreta que al final ens obliga a caminar durant un centenar de metres.



L'itinerari es torna a calmar direcció a Vilanova de la Sal on no arribem ja que enllacem amb una bona tanda de corriol fins a sortir a tocar de la Collada Llorenç.


Quan empalmem amb la pista ja només ens queda remuntar els pocs més de 250 m+ fins al cim de Montalegre. Des d'aquest punt iniciem el conegudíssim descens que baixa per la banda oest i del qual n'hem parlat repetides vegades en aquest bloc; un sender molt pedregós que dissabte estava 'al dente' gràcies a la pluja d'aquests dies. 


Arribats a Fontanelles, amb el seu gran roure, ja només ens cal seguir la pista que més o menys planeja fins a Vilanova de la Sal.


Tan bon punt sortim de Vilanova de la Sal prenem el corriol que va per la Solana de la Devesa i que, després de 2 km i alguns trams puntualment exigents, ens baixa fins a la pista que ve de Sant Llorenç de Montgai.


Quan som a la pista anem a la dreta per remuntar cap a Sant Cristòfol però badem i ens passem la cruïlla de tal manera que agafem la següent, direcció la Serra de la Garriga; de seguida veiem que no anem bé però estem seguint uns cartells prou nous que indiquen Sant Llorenç.


Com que mai tenim un no per conèixer món (tot i que no era la intenció del dia; però és que aguanta prou bé) ens hi posem. D'aquesta manera la pista s'acaba transformant en un divertit corriol que deuen haver obert ara no fa gaire perquè es veuen molt evidents els treballs de desbrossar. Inicialment el sender es puja còmodament però arribem a una cruïlla, en una zona plena de trinxeres: 


a l'esquerra indica l'ermita (suposem que empalma amb el corriol que teníem intenció de baixar) i a la dreta indica St. Llorenç, i és el que desconeixem; gairebé no cal dir que la segona opció és la que triomfa per unanimitat. La nostra curiositat és premiada amb 200 m- d'excel·lent sender que amb les bones condicions en què trobem el terreny el xalem de valent (en èpoques seques ja deu ser una altra cosa). 


Però passats aquests 200 m trobem 50 m- que no són ciclables (cal superar un ressalt rocós i, a més, el sender ha estat obert 'tirant la directa'...) i els 50 m següents ho són però d'una dificultat molt alta sobretot en alguns dels revolts que fa el sender.
Finalment sortim a la pista que va paral·lela a la via del tren i que ens retorna en un fàcil planejar a Gerb. En total 35 kms i 900 m+ de bona ruta.

Per diumenge tenim intenció de pujar un altre dels grans clàssics en BTT de la Noguera: Sant Mamet. I pujar-hi, hi vam pujar però aquí va quedar l'intent de ruta perquè la pluja se'ns va tirar a sobre i, a més, les temperatures no acompanyaven gens, sobretot tenint en compte que anàvem amb els guants d'estiu; per tot plegat vam decidir emprendre una retirada a temps. En total, fem 30km i 1.100 de desnivell.


dimecres, 15 de maig de 2013

Pedalant pel Baix Pallars i els límits de l'Alt Pirineu



Distància: 35km
Desnivell: 1550m
Dificultat: mitjana-alta
Durada total: 7 hores
Punt de sortida: Gerri de la Sal


Sortim de Gerri de la Sal i creuem la Noguera Pallaresa, que aquests dies baixa amb una eufòria i una intensitat que fa respecte. Iniciem la pujada direcció a Enseu però ens desviem de la pista principal per prendre un camí més secundari, mig reconvertit a corriol, que guanya pel serrat de Corrotes fins enllaçar amb la pista asfaltada que condueix a Baén.
 

Poc després del poble abandonem el quitrà i seguim remuntant còmodament fins a Sant Sebastià de Buseu. A partir d'aquest ampli coll, ja veiem la duríssima pista per on hem de continuar. Ens esperen 3 quilòmetres al 13%, amb puntes que superen amb escreix el 15%.



Als plans del Bony Fener fem una pausa per baixar les pulsacions i recuperar forces. A continuació reprenem el recorregut i canviem de vessant per descendir per l'obaga de Tornafort, amb un primer descens per pista forestal, seguit per un corriol fins a Tornafort (amb alguna remuntada a prop del barranc de l'Olla).



Fem una breu visita, molt recomanable, a l'aturonat poble de Tornafort, amb unes generoses vistes cap a la vall d'Àssua, en primer pla, i darrere, escortant aquest bell paisatge, els sentinelles Montorroio i Montsent de Pallars. Realment, una imatge de postal, un imprevist regal per als nostres sentits.



De Tornafort descendim fins a Malmercat per un corriol que, en aquestes dates i per la vegetació hi trobem, sembla que inaugurem la temporada de pas.
A partir del citat poble cerquem un nou sender que contorneja la serra fins descendir al Pont d'Arcalís. Aquest tram de corriol es troba força pedregós i bastant exposat en alguns passos.


Finalment només ens queda recuperar el camí que voreja la Noguera Pallaresa fins a Arboló i Gerri de la Sal, per un agradable tram de sender que gairebé conflueix amb el riu.

dilluns, 13 de maig de 2013

Al Pic d'Alba pels Tubs de Paderna



Distància: 13,5 km.
Desnivell: 1380 m.
Durada total: 7h.
Dificultat: BEA, S3.
Punt de sortida: Hospital de Benás.

Sona el despartador a les 6 (de fet, ja fa estona que a fora se sent gent trastejant material divers) i el primer sentiment és de girar-se i continuar en la plàcida posició horitzontal que fa hores que mantenim; amb més mandra que una altra cosa ens posem en marxa i a les set ja estem de camí. A la pista que va a la Besurta hi ha neu tot just des de davant de l'hotel. Però això no significa que ens calcem els esquís ja que la neu està molt dura i ja sabem com són els Tubs de Paderna, per la qual cosa ascendim durant 500 m+ amb els esquís a l'esquena fins superar el segon tub. 

 (primer Tub de Paderna)

En aquest punt ja ens calcem els esquís i anem remuntant amb celeritat gràcies a la neu i als pendents constants que menen a la base del Pic d'Alba. 


A 150 m del cim deixem els esquís i amb grampons i piolet assolim, en primer lloc, el llom-coll 

 (assolint el llom)

i, posteriorment, pugem els darrers 100m per una pala de marcat desnivell; segons el Pep, amb qui coincidim al cim, diu que són uns 45º. 

 (pala final)

Grau amunt, grau avall, la veritat és que és una senyora pala la qual cosa no és impediment perquè algú la baixi amb els esquís als peus (evidentment no som nosaltres). 
Un cop a l'avantcim cal descalçar-se els grampons per superar els pocs metres de cresta que hi ha fins al cim principal; no és difícil però amb les botes d'esquí tampoc és fàcil i, a més, té alguns passos exposats on no s'hi val a badar. 


 (fotos del cim -autor: Pep Artigues-)

Al cim ja són les 12 i cal anar a buscar els esquís sense perdre gaire temps ja que la neu no espera; desfem i recuperem els esquís per emprendre 1200 m- de fantàstic descens per una neu primavera que es deixa esquiar a meravella, Tubs de Paderna inclosos, i que ens duen a replantejar-nos la decisió de deixar la temporada d'esquí per finalitzada.

 (part central del descens)

 (Tub superior de Paderna)

Però un cop esvaïda l'eufòria del moment, i només de plantejar-nos una altra matinada més matinera ja que l'única opció de la zona que ens permet variar una mica sense portejar és Remuñé (cara E), decidim que l'esquiada de l'Alba ha estat una excel·lent cloenda per aquesta temporada d'esquí de muntanya, que curiosament també es va iniciar amb un altre 3000 i 1400 m+.

dimecres, 8 de maig de 2013

Al Montsec de l'Estall en BTT


(paret de Catalunya)

Dia: 5 de maig de 2013
Distància: 55km
Desnivell: 1.480m
Dificultat tècnica: baixa, puntualment mitjana.
Durada: 8h
Punt de partida: Estopanyà

Després del 'fiasco' d'esquiada del dissabte per la mala qualitat de la neu (segurament prevèiem millors condicions i, ja se sap, quan les expectatives són elevades, els desenganys són inversament proporcionals), a l'endemà optem per substituir els esquís per dues rodes. 
Le but n'est pas tout à fait clair encore.
De retorn cap a casa, pràcticament sols per la N-230, visualitzem davant nostre la propera destinació à vélo: el Montsec de l'Estall. Fa molt de temps que no el trepitgem i, en veure'l, se'ns ha obert una esquerda d'enyorança. Tenim ganes de tornar-hi; fer desnivell, recórrer camins solitaris, pujar a les alçades i observar de ben a prop aquelles aus rapinyaires de vol majestuós que tan embadalits ens deixen. L'entorn en potencia els efectes, és evident. I es que Montrebei, el miris per l'angle on el miris, c'est superbe.
Maintenant, il ne faut que dessiner l'itinéraire à suivre.


(2 imatges del cim)

Prenem com a punt de partida l'entrada al poble d'Estopanyà i iniciem els primers 1.5km per un bonic sender que inicialment puja,


però ben aviat inverteix tendència fins enllaçar amb una pista que segueix paral.lela al barranc del Regué. Al km 3 seguim direcció al poble de Caserres del Castell. Trobarem indicacions i al llarg del recorregut comprovarem que potser s'han excedit amb la retolació i les pintades. Feia dies que no veníem per aquestes contrades i és evident que hi detectarem novetats.


Quan arribem al derruït poble de Caserres (sembla que hagi estat bombardejat) iniciem un ràpid descens per una pista reconvertida en corriol fins enllaçar amb la pista principal que segueix pel costat del riu Guart.



Abans d'iniciar la llarga remuntada per la pista de Las Pletas hem de creuar un discret 'riuet'. De sobte, el camí sembla que s'acabi; però no és ben bé així. Si estirem el cap, aixequem la vista, i mirem a l'altra banda de riu, comprovarem que l'aigua ha engolit uns 10 metres de la pista que hem de seguir i, a l'altre costat, continua ben definida, intacta. Què hi farem, toca creuar-lo si volem continuar endavant.
Superat el primer obstacle iniciem la llarga remuntada direcció al Mas Quintillà, amb unes rampes inicials molt dures tot i que el terreny està molt compactat, fet que ens alleugereix la feina.


(imatges del Mas Quintillà i el Turbó)

El dia ens regala unes vistes excepcionals; el paisatge vesteix una verdor poc freqüent a la zona; i es respira una enorme i amenaçada tranquil.litat.

(arribant al cim)

Quan arribem a Mas del Chiquet, comprovem que la pista que puja de Viacamp fins a Montfalcó ha estat convenientment arranjada, a punt de ser asfaltada. Esperem que la crisi hagi frenat aquesta idea....
A la collada del Branyal, nosaltres seguim remuntant per la pista, tancada al trànsit motoritzat, que ens portarà fins al cim de l'Estall.

(al cim amb el Montsec d'Ares davant)

(imatge del nou pont al Congost de Siegué)

Dinem, sense presses. El temps i el lloc ens ho facilita. I, quan en tenim prou, desfem camí fins al Mas del Chiquet. 

(baixant del cim amb el Pirineu ben innivat)

En aquesta cruïlla ens desviem i descendim un tram per la impecable pista que baixa a Montfalcó. Ben aviat la deixem i continuem perdent alçada, encara per pista, fins al poble abandonat de Fet.

(Fet)

Des d'aquest indret, enllacem amb el sender que ens portarà fins al proper poble abandonat de Finestres. Aquest corriol creua alguns barrancs on cal superar breus trams, intensos, de puja-baixa i un pèl pedregosos que poden fàcilment desequilibrar-te i obligar a arrossegar la bici, si és el cas; però globalment és un mal menor. I més si sabem apreciar l'encant d'aquest entorn.

(a la collada Sabinós)

(PR-HU 45 direcció Finestres)

(al fons la presa de Canelles)

(arribant a Finestres)

Un cop arribem a Finestres, prenem la pista que voreja el pantà de Canelles i una de les seves cues fins creuar el Pont de Penavera. Pel darrer tram fins al cotxe 'només' ens cal remuntar els darrers 200+ per la pista que segueix paral.lela al barranc del Regué.