Traductor

dijous, 25 de juliol de 2013

Volta al Vallalta creuant pel coll de la Bana




Distància: 17.5 km
Desnivell: 700m
Dificultat: fàcil
Durada total: 4.30h
Punt de sortida: càmping municipal Riberies, de Llavorsí

Sortim a mig matí (horari poc recomanable, sobretot aquest estiu en què les fortes tempestes estan sent un assidu i un protagonista - a voltes gens benvolgut- del territori lleidatà) i enfilem el primer Noguera de la jornada, el Noguera de Cardós.


Seguim un còmode i molt ben definit sender que voreja el riu fins gairebé a les proximitats Tírvia; abans d'arribar al poble, nosaltres abandonem el sender que remunta i descendim per una pista fins anar a buscar el pont que creua la Noguera de Cardós. A continuació haurem de resseguir uns 400 m. per la carretera fins a la rotonda que dóna accés a la Vall Ferrera i Vall de Cardós. En aquest punt, prenem una pista molt estreta i asfaltada que remunta cap a la Bana. Quan som a la cota 900m, abandonem la via principal i enfilem per l'antic camí que puja a la Collada de la Bana. Aquest tram de pujada boscosa fins al coll i la part del descens pel vessant més solà de la serra de la Bana, l'hem extret del llibre Nou viatge al Pirineu, de Núria Garcia Quera. Tal com explica l'autora, es tracta d'un antic camí de pas entre la vall d'Àneu i la Vall de Cardós.




Quan hi transitem nosaltres, creiem que s'hi ha fet algun tipus d'intervenció però li manca encara definició en alguns trams. Durant el trajecte de pujada procurarem sempre guiar-nos pels murs de pedra seca i també algunes marques grogues. Remuntem força paral.lels al barranc i sempre per una obaga molt agraïda fins arribar a la collada de la Bana.


Pel descens canviem de vessant. El traçat encara està menys visible i ens orientem cap al nord, sense perdre molt alçada. Inicialment baixem entre un bosc força aclarit per on és fàcil moure's. Arribem a la borda de Gargori i, a partir d'aquí, el paisatge canvia a les característiques de terreny solà, més escàs de vegetació i més pedregós. Anirem descendint fins a Aidí Jussà, a voltes per l'antic camí, altres cops per on puguem.



Arribats al poble d'Aidí, les grans nuvolades que vénen del nord ens convéncen d'ajornar el tram fins a Estarón per a una propera ocasió i iniciem el retorn cap al camp base. I ho fem pel sender de Santa Eulàlia, que s'enfila a uns 200m de la Noguera Pallaresa i que resseguirem fins a Llavorsí.


El recorregut no és complicat però trobareu alguns passos molt exposats i, compte amb les tempestes elèctriques, ja que bona part del traçat segueix les torres elèctriques.

diumenge, 21 de juliol de 2013

Presentació del llibre "Pallars Jussà: 17 itineraris en BTT"




Aquest divendres, 19 de juliol  de 2013 va tenir lloc al Molí de l'Oli de St. Josep de la Poble de Segur la presentació del llibre "Pallars Jussà: 17 itineraris en BTT". 
Durant l'acte de presentació van intervenir Josep M. Olivé, de Cossetània Edicions; David Guiu, un dels autors del llibre; i ,amb menció especial, dos pallaresos a qui hem d'agrair molt sincerament la seva complicitat en la presentació d'aquest llibre. Per una banda, La Mireia Font, de Casa Leonardo (de Senterada), que va fer una aportació cultural i turística de la comarca; per l'altra el Xavier Agut, autor dels llibres del Pallars Sobirà en BTT i de l'Alta Ribagorça en BTT (ambdues publicacions de Cossetània Edicions) i un gran coneixedor del Pallars Jussà, que va fer una valoració més tècnica de les diferents rutes proposades. Creiem, molt sincerament, que no podíem tenir uns experts més encertats en aquesta presentació.

També hem d'agrair la tasca de difusió que hem rebut de la Núria, de la llibreria Chalamanch, de La Pobla de Segur; i del Jordi i del Carlos de la SAM de Tremp per la seva col.laboració i amb qui esperem retrobar-nos ben aviat fent alguna ruta damunt la bici!!

I, com no, i no menys important, de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de La Pobla de Segur que ens van cedir l'espai per a aquest acte; especialment a l'Assumpció que ens va acompanyar en tot moment; i a la Sònia, per totes les gestions fetes!

Finalment, volem donar les gràcies a tots els assistents a l'acte!!
Esperem que aquest llibre mostri tots els encants d'aquesta comarca!

divendres, 19 de juliol de 2013

Volta per la Vall d'Ancs



Distància: 40km
Desnivell: 1.500m
Dificultat: mitjana
Ciclabilitat: 98,5%
Durada: 6h
Punt de sortida: Gerri de la Sal


Sortim de l'aparcament de Gerri de la Sal i iniciem la primera remuntada per còmode asfalt fins al bonic poble de Peramea. Mentre guanyem alçada no podem evitar fixar-nos i comentar els darrers canvis paisatgístics: d'una banda, l'emprempta que va deixar l'incendi de l'any passat; de l'altra, uns moviments de terra que es van iniciar arran de les obres de la nova variant de la N-260 i que actualment han quedat aturats fins ves a saber quan.


Arribats a Peramea, prenem el sender de Balestiu, amb continus puja i baixa i amb un sòl força humit arran del ruixat de la nit precedent que ens obligarà a prendre precaucions per no patinar; el corriol té bastants trams no ciclables, malgrat que el dia que el vam fer a l'inrevés ens vam semblar que s'havia de poder fer bé...





Per atansar-nos a Balestiu


hem de creuar el riu Ancs i pujar uns metres fins al petit poble on enllaçarem amb la pista asfaltada que remunta paral.lela al riu Ancs i que, aquest estiu de tantes pluges, es troba gratament custodiada per una obaga ben ufana. I entre tanta humitat i verdor, ens aprofitem d'una espontània collita de maduixes silvestres. Quina delícia!!!!
Anem guanyant desnivell suaument per la pista i a la bifurcació de Sellui s'acaba el quitrà. Nosaltres seguim remuntant cap a Ancs


i d'aquí fins a la collada de Sant Quiri. Les espesses i negres nuvolades que van créixent a l'altre costat del coll, la Vall Fosca, ens fan desdir de pujar a l'ermita i, sense entretenir-nos, contiuem avançant per la pista que careneja la Serra de Culroi. 
A la cota 1.420 aprox. abandonem la pista principal i ens desviem a l'esquerra per seguir el sender que baixa direcció Escós (indicat i senyalitzat amb marques grogues) i que creua pel bosc de Tolzó fins enllaçar novament amb la pista que hem deixat fa una estona.


Avancem per la pista durant uns metres i, ben aviat, la tornem a abandonar per descendir per corriol. Atenció, aquest segon tram de sender només està senyalitzat amb marques grogues i la seva entrada no està gens indicada. A diferència del primer, el traçat no és tan evident i trobarem alguna rampa més complicada.
Quan arribem a un camp, el creuem i enllacem novament amb la pista que porta a Escós. Ara la prenem a la dreta, en lleuger ascens, i quan som a una bifurcació de camins anem a l'esquerra, cap a Tolzó. Seguirem la pista durant uns 300m i la deixarem per agafar el tercer corriol que ens durà fins al poble d'Escós. Aquest tercer sender es troba, en algun breu tram, força perdut pel que fa al traçat i les marques grogues ja han desaparegut completament, la qual cosa ens fa sospitar que potser hem perdut el sender principal d'Escós....
Malgrat aquests punts més conflictius, la resta de sender és força divertit i no és excessivament tècnic.


Quan som a Escós, seguirem el camí que segueix paral.lel al riu d'Escós i que ens duran fins a Baro, amb un tram final per corriol molt bonic tot i que ens obligarà a caminar en algun punt.




Des d'aquí avancem uns metres per la N- 260 fins al pont d'Arcalís per creuar la Noguera Pallaresa i retornar a Gerri de la Sal pel camí d'Arboló. Tot plegat seran uns excel.lents 7 o 8 kms on combinarem pista i sender, sempre pedalant paral.lels al riu, que aquests dies baixa esplendorós, i sense excessives complicacions tècniques.





Arribem a Gerri plenament satisfets d'aquest darrer tram i amb el convenciment de què hi tornarem. Ara només ens resta una breu remuntada per creuar el pont medieval, una parell de portals i, en breu baixada (per les escales els més agosarats...)ja som a l'aparcament. Si en teniu l'oportunitat, podeu visitar la recent obertura del Museu de Gerri de la Sal.



dilluns, 15 de juliol de 2013

BIKEFOSCA by Pass@muntanyes: A PIRINEUS TV


Fa uns dies pass@muntanyes va deixar-se entreveure a la petita pantalla. Aquí teniu l'enllaç del breu que va sortir a Pirineus TV el dia 27 de juny de 2013.


http://www.pirineustelevisio.com/2013/06/bike-fosca/




I, ben aviat, més etapes de la BikeFosca al bloc.


dilluns, 8 de juliol de 2013

BIKEFOSCA by Pass@muntanyes. SEGONA ETAPA




L'any 1911 esclatà a la Vall Fosca una activitat fins llavors mai viscuda ni imaginada i que va trencar amb el ritme i mode de vida d'aquella recòndita vall pirinenca. Un territori demogràficament baix, dedicat bàsicament a la ramaderia i agricultura, i amb llargues temporades d'incomunicació vers l'exterior per la cruesa dels hiverns, va viure durant 3 anys el frenesí de la construcció de la primera central hidroelèctrica del país. Aquest fet va transformar la vall de manera perpètua; 100 anys després, nosaltres ho reviurem mentre recorrem la BikeFosca. 
Camins, pobles i muntanyes amb molt passat i desitgem que amb molt futur.


SEGONA ETAPA

Oveix-Espui-Triador-carrilet- Estany Gento- Pigolo-Capdella-Central de Capdella

Distància: 43.5 km
Desnivell positiu: 1.500m
Desnivell negatiu:  1.300m
Dificultat tècnica: alta (puntualment molt alta)
Punt de sortida: Oveix
Punt d'arribada: Central de Capdella
Allotjament: Refugi Tacita


Des d’Oveix sortim amb la fresca del matí en baixada per asfalt poc més de 3 km; res fa preveure el canvi radical que prendrà la ruta tot just començar ja que, quan abandonem la carretera, prenem una pista tremenda que puja al 20% durant mig quilòmetre: escalfament express. A continuació, tot i que continuem ascendint, el tema es calma notablement fins que ben aviat prenem un preciós corriol obert durant construcció de la central hidroelèctrica de Molinos, el qual flanqueja durant 4 km pel Solà de la Torre, un centenar de metres per sobre de la carretera i del riu Flamisell, amb la qual cosa gaudim d’unes generoses panoràmiques de tota la vall. 










Quan empalmem amb la carretera ens toca fer un quilòmetre i mig d’asfalt fins que ens desviem per prendre la pista al Triador. Que es pot dir que no se sàpiga? 12 km al 8,2% de bon ascens excepte per alguna rampa més punyetera i alguna bèstia motoritzada que no entén que el manteniment dels camins no es fa per obra divina i que, per tant, cal evitar de transitar-hi a tot drap, erosionant el que no està escrit... i no cal dir-ho, a banda de trinxar l’ambient de tranquil·litat propi de l’alta muntanya.









Un cop al coll comença una de les parts més estètiques de la BikeFosca: el carrilet o Via verda i el descens de la Canal del Pigolo. La primera part, el carrilet, són 5 km de corriol totalment horitzontal amb les ‘úniques’ dificultats de, primerament, l’exposició molt alta en determinats punts (una caiguda podria tenir conseqüències molt dolentes, per tant, compte de no ensopegar amb l’antiga via) i, en segon lloc, per la presència de trams molt puntuals de terreny molt trencat; amb tot, un gaudi per a tots els sentits. A més, tampoc ens podem oblidar de la presència d’un seguit de túnels que ens traslladen a principis de segle passat i ens recorden l’ús original d’aquesta infraestructura.






Si en voleu saber més sobre aquests anys d'intensa activitat a la Vall Fosca, l'Eva i els guies del Museu Hidroelèctric de Capdella us poden explicar molts detalls sobre aquest període en què Emili Riu, un empresari i polític català, va capgirar una vall fins aleshores mig aillada i desconeguda per tal d'explotar les seves aigües i produir una energia elèctrica molt necessitada pel desenvolupament industrial català. Aquí és on es va endegar la primera central hidroelèctrica del país i és, en aquest museu, on podreu satisfer la vostra curiositat. Un espai ple d'elements representatiu, imatges sorprenents i amb un guiatge farcit d'anècdotes, i molta història.
Tot plegat, descobrireu una Vall Fosca que, malgrat el seu nom, va donar llum a una Catalunya industrialitzada necessitada d'energia.




Acabada la part estrictament de carrilet (pel poc que hi ha de fer i desfer val la pena apropar-se a l’Estany Gento) empalmem amb el corriol de la Canal de Pigolo. ‘Només’ són 350 m- però quins 350 m-!!! Els que es pensin que és un gran descens en BTT creiem que s’equivoquen; aquest corriol té sentit gràcies a l’ambient de MUNTANYA que l’acompanya. Els 100 primers metres són prou fàcils però, a continuació, hi ha una secció MOLT difícil amb esglaons de fusta que demanen un domini tècnic molt elevat o, en cas contrari, ens tocarà arrossegar la BTT (aproximadament uns 5 minuts). 





El corriol prossegueix amb trams més fàcils fins al final, però cal tenir en compte que venim d’una dificultat elevadíssima; per tant, gairebé tota la resta la podrem fer damunt la bici però sense treva, ja que la nombrosa pedra solta que hi ha ens posarà repetidament a prova. Amb tot, creiem que quan arribeu a la Presa de Sallente ho fareu amb un bon regust, especialment si no coneixíeu la citada canal.
Un cop a la presa continuarem perdent uns metres per asfalt fins que en un revolt a l’esquerra l’abandonarem i resseguirem un tram de Camins Vius fins a Capdella, un antic sender gairebé tot ciclable. Són uns 200 m- i uns 2 km on la principal dificultat és, a banda d’alguna secció més pedregosa, la generosa vegetació que normalment l’habita. 




Aquesta tònica s’accentua quan passat Capdella prenem un altre corriol que ens baixa enmig d’una espessa vegetació fins a la Central de Capdella (en cas que trobeu el sender desbrossat la dificultat decreix notablement i el raconet és molt acollidor; a més, fareu un breu tram vora un petit canal on haureu de lluir el vostre equilibri). 





Arribats a la central ja només ens queda una breu remuntada fins a l’acollidor Refugi Tacita, on la Sandra i l'Óscar us faran sentir com a casa. 




Sabent que hem tingut una jornada de fort desgast, ens preparen un copiós sopar, elaborat amb matèria primera del seu propi hort i altres productes artesans d'orígen vallfosquí: amanida, patates al caliu i escalivada; paté i formatge del tupí de Casa Fonso, girella de la Plana de Mont-ros i rodó de vedella de la vall. De postres ens ofereixen una deliciosa crema de llimó feta a casa, que ens ajuda a pair després de tant menjar.
Havent sopat passem una bona vetllada en què la Sandra ens explica amb gran il.lusió el seu retorn a casa, a la seva estimada Vall Fosca, juntament amb l’Óscar, d’arrels urbanites però que des de fa anys ja tenia in mente traslladar-se a viure a la muntanya, una passió que comparteixen ambdós.

dijous, 4 de juliol de 2013

Al Puigpedrós en combinada



Distància: 30km
Desnivell: 1600m
Dificultat: baixa, excepte el GR de baixa que és mitjana, molt puntualment alta
Durada: 7 hores
Punt de sortida: Guils de Cerdanya

Deixem el cotxe al poble de Guils i iniciem l'ascens per pista asfaltada fins a l'estació d'esquí de fons de Guils-Fontanera. A l'alçada del restaurant s'acaba el quitrà i avancem el camí que remunta direcció al Refugi de Malniu sense arribar-hi.


Superem el Refugi de la Feixa i poc després, a la Pleta del Pas, abandonem la via principal i ens desviem a la dreta. Aparquem les bicis i continuem a peu per un sender senyalitzat amb marques de PR fins a l'estany de Malniu. El corriol, està molt ben traçat i és molt agradable de fer a peu.
Quan som davant l'estany,


ens orientem a l'est i tot guiant-nos per algunes fites remuntem per un barranc fins assolir la suau i pelada llomada del Serrat de les Perdius Blanques que ens portarà, sense pèrdua, al cim del Puigpedrós.




Pel retorn desfem camí fins recuperar les bicis. Pel descens en BTT seguirem les traces del GR 11 amb trams ben diferenciats. Una primera part que transcorre per suaus prats herbosos on caldrà ser prudent amb el bestiar que hi ha pasturant i no despistar-se gaire ja que les senyalitzacions del GR són fàcilment perdedores.


Seguirem per un segon tram que contrasta radicalment amb el primer ja que transita per una zona afectada pels incendis de l'any passat. El paisatge és tan desolador que, a mesura que creues aquell espai orfe de vegetació, les paraules emmudeixen. Durant uns interminables minuts el silenci i la tristor s'avança a les nostres passes i, per precaució, decidim fer a peu aquest dolorós trajecte i no malmetre més aquest fràgil terreny (fet i fet, nosaltres creiem que la millor opció és deixar-lo 'descansar' mentre es recupera).


La tercera part del descens fins al poble de Guils el sender segueix per una zona més solana; excepte un breu tram força pedregós, més o menys a la meitat de la secció, la resta són 350 m- d'excel·lent corriol fins a Guils.