Traductor

dimecres, 30 d’octubre de 2013

Els millors corriols de la Vall del Corb en BTT


(foto d'arxiu)

...sempre diem que tenim un país que no ens l'acabem; aquest tòpic és especialment adequat per aquells raconets de Catalunya que passen 'desapercebuts' però que ofereixen grans possibilitats d'activitat de muntanya. Un d'aquests raconets és la Vall del Corb (capital -?- Guimerà), una zona 'enmig del cereal' que aporta excel·lents corriols boscosos, de desnivells modestos (200-300 m+/-), ben cert, però que satisfaran plenament els amants de la BTT, fins i tot aquells que estem acostumats als desnivells del Pirineu, amb llargues tirades d'ascensos/descensos. I és que a la Vall del Corb tampoc costa gaire superar els 1000 m+ en menys de 40 km i cada cop que hi anem ens regala gaudi pertot, gràcies als senders globalment nets i assequibles que l'omplen.
Una bona mostra gràfica d'aquesta riquesa la teniu en el següent vídeo, on es recull els millors corriols de la zona en aquesta tardor que comença a ser-ho de debò:



dilluns, 28 d’octubre de 2013

Combinada al Pic de Qüenca



Distància: 21 km.
Desnivell: 1400 m.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 5h.

Excursió senzilla pel que fa a l'orientació (si no hi ha boira, és clar), ja que pugem i baixem pel mateix camí. Prenem la pista que hi ha entre Isil i Alós i remuntem còmodament fins a la cota 1700; els colors de tardor ja omplen el bosc pertot, malgrat que la temperatura encara no és la pròpia de tardor.


A partir de la cruïlla de les bordes de Moredo la pista empitjora notablement tot i que no amenaça en cap cas la ciclabiltat; i d'aquesta manera assolim la cota 2000 punt en el qual deixem les bicis per seguir a peu fins al cim. Inicialment, cal fer un flanqueig per senders molt difuminats fins assolir el llom est del cim a la cota 2300.



Un cop al llom ja veiem el cim a tocar davant nostre, només ens cal remuntar fins la base grànítica de la pala cimera on ens anirà bé ajudar-nos d'alguna mà a causa del marcat desnivell. Un cop al cim no ens hi entretenim gaire, ja que bufa de valent. 


Per al descens només ens queda desfer camí fins a baix.





dimarts, 22 d’octubre de 2013

Als peus de l'Aiguille du Clapet



Als peus de l’Aiguille du Clapet
Distància: 23,8 km
Desnivell: 1350 m
Dificultat: mitjana
Durada total: 5h
Punt de sortida: aparcament davant del càmping de Seez
Carte de randonnées: Beaufortain 1:50.000, de Rando éditions

Creuem Seez pel bell mig remuntant decididament; per no pujar per la carretera del Col du Petit St. Bernard, ascendim creuant-la per carrers costeruts fins a Villard dessus. Des d’aquest poble ja prenem la pista que puja cap a Prariond amb els 5 primers km asfaltats, fins després de St. Germain. Quan passa a pista de terra el percentatge d’ascens es modera; amb tot, el percentatge total fins acabar la pujada se situa a l’entorn del 9%.



Als peus de l’Aiguille du Clapet decidim intentar l’ascens al cim (400m+) però a mesura que ens hi apropem veiem que la roca està molt descomposta i girem cua.

La primera part del descens (400m-) són per bona pista i a partir de la cota 1800 ja trobem els primers trams de corriols barrejats amb d’altres parts de pista. El sender definitiu comença a le Mont Villaret (1400 m); es tracta d’un corriol molt fàcil, amb algun tram pedregós i amb una vegetació de solana mediterrània que ens recorda el ‘nostre’ Prepirineu lleidatà. En definitiva, 550 m- de bon sender que tan sols cal vigilar de no trobar-lo molt sec.



divendres, 18 d’octubre de 2013

Al Fort de la Platte en BTT



Distància: 16 km
Desnivell: 1150 m
Dificultat: alta
Ciclabilitat: 99,9%
Punt de sortida: Bourg St. Maurice
Carte de randonnées: Beaufortain 1:50.000, de Rando éditions

Des de Bourg St. Maurice sortim paral·lels al Torrent l’Arbone fins que quan la carretera el creua nosaltres seguim recte. En pocs metres empalmem amb una pista on no podem accedir perquè hi ha certs horaris en què els militars fan pràctiques de tir. Per tant, ens toca ascendir passant per Le Villaret punt on s’acaba l’asfalt, tot i que més endavant en tornarem a trobar. La pujada no admet cap altre qualificatiu que salvatge; puja 1.150m en 9,5 km... res, a una mitjana del 12% i el pitjor del cas és que es pot fer tot damunt la bici; això sí, no cal dir en quines condicions. Especialment durs són els primers quilòmetres passat le Villaret.


Arribats als Fort de la Platte, trobem que l’indret actualment és una formatgeria i bar-restaurant d’estiu. El descens és tan intens com la pujada. Hi podem diferenciar dues parts: la primera, els 550m primers, són per un sender net i fàcil, però cal tenir en compte que baixa per sobre del 25%; les vistes de tota la vall són molt bones. 




La segona meitat de baixada (500 m-), fins a le Rossiere, són notablement més complicats a causa de la major presència de pedra solta i de llaçades força tancades; amb tot, no es deixa de gaudir fins al final, on cal parar compte perquè té algunes parts exposades. 


dimecres, 16 d’octubre de 2013

Volta a la Pointe du Dzonfié



Distància: 40 km
Desnivell: 1900 m
Dificultat: mitjana, puntualment mitjana-alta
Ciclabilitat: 99,9%
Durada total: 7h
Punt de sortida: part alta del poble de Villette (al costat d’un parc lúdic amb tirolines, etc).
Carte de randonnées: Beaufortain 1:50.000 de Rando éditions 



Des de Villette comencem a remuntar per unes pistes gairebé sempre asfaltades la qual cosa permet guanyar més còmodament el marcat desnivell (10%) dels 11 primers quilòmetres. L’asfalt s’acaba més o menys a l’alçada de la Pesée i a partir d’aquest punt i fins al coll, tot i que el pendent s’ha suavitzat (8%), el ferm té trams força exigents, a banda de breus remuntades molt accentuades.


Des del Col des Tucs Blancs cal canviar de vessant (entrem al Beaufortain) i prendre un sender en tendència sud, amb alguna breu pujada pel mig, però gairebé tot ciclable. Fins al refugi de Nant du Beurre perdem uns 200 m per corriol i aleshores empalmem amb la vista que voreja le Quermoz, primer per l’oest, a continuació pel sud i finalment, quan tornem a canviar de vessant, per l’est en un tram d’uns 15 km de pista amb tres remuntades d’uns 100 m pel mig que empipen una mica.


Arribats a Le Combe (1800 m) encara hem de perdre 200 m- per pista asfaltada abans no empalmem amb el corriol (marcat com a n. 21) que descendirà fantàsticament durant 850 m- fins a Villette. Aquest sender es caracteritza pel seu entorn boscós, per anar prop del Nant Agot (un barranc amb passatges molt bonics), per la seva assequibilitat ja que és molt net, i tan sols cal vigilar amb les arrels dels arbres en cas d’humitat.


dilluns, 14 d’octubre de 2013

Ferrada Roc du vent



Durada: 45min d’aproximació+2.30h de ferrada+30min de retorn
Dificultat: AD
Accés: des de Bourg –St. Maurice prenem la carretera D925 Cormet i Lac de Roselend. Deixem el
cotxe en la zona d’aparcament del Refugi du Plan de Lai.


Al punt de sortida tenim el plafó informatiu de la ferrada i aixecant un pèl la vista, ja veiem la muntanya rocosa on ens hem d’encaminar i que contrasta amb els suaus i verdosos prats que l’envolten. Uns 45 minuts d’aproximació fins a la base de la paret tot seguint un sender molt ben definit i transitat…. Afortunadament no tots els senderistes es dirigeixen a la ferrada i part dels que hi accedeixen ho deixaran córrer després de fer la primera part del recorregut, per tant, l’afluència minvarà.


La primera travessa transcorre pel fil de l’aresta amb lloses i alguns diedres força inclinats que no haurien de tenir gran dificultat però la roca es troba tan polida que la bota no s’agafa per enlloc, la qual cosa ens obliga a fer molt ús de la sirga i tibar amb força per progressar. Un cop superada la part rocosa, remuntem per terreny herbós i suau fins al cim de la primera torre. A l’altra banda, ja tenim la segona torre i el pont nepalès de 19m de llargada per on haurem de creuar (i com ballen els 4 cables per on hem de passar....uf, quines tremolors...) . Fem una primera pausa al cim i aprofitem per gaudir de les excel.lents vistes cap al Massís del Mont-Blanc (que cada cop tenim més a prop...), el Llac de Roselend, el llac de Gittaz, ...

Des del cim descendim fins a un petit collet i ens dirigim cap a l’entrada de la canal que separa els dos cims del Roc du Vent; ens encarem per remuntar la segona paret, aquest cop més vertical i aèria però més breu respecte a la primera part. Quan som a la seva part superior, hem de descendir uns 3 o 4 metres per aproximar-nos a l’entrada de l’esquifit i bellugadís pont nepalès, aixecat a 35metres d’alçada i que uneix les dues torres d’aquesta segona part de la ferrada. 



Un cop creuat l’”inconsistent” pont tornem a remuntar uns breus metres i ja som al segon cim. Ara sí, descendim la darrera torre ja per sender (cablejat) fins arribar a l’entrada del túnel que creua per les entranyes del Roc du Vent i ens portarà a la vall per on hem pujat. En 30 minuts descendim fins als plans i retornem al cotxe.

dijous, 10 d’octubre de 2013

Pedalant la brama del cèrvol



Distància: 53 km
Desnivell: 1600m
Dificultat tècnica: baixa en tot el recorregut, excepte el sender fins a Enseu que és mitjana-alta
Durada: 6h
Punt de sortida: Pont de Bresca

Aquesta ruta l'hem realitzat a finals de setembre. En aquesta ocasió, la data és important tenint en compte que el nostre objectiu era combinar una ruta en bici per la Reserva del Boumort (un espai molt restringit a les BTTs) durant el període de la brama del cèrvol (només podeu escoltar-los durant un mes a l'any). 
A més, vàrem fer-ho pel vessant nord d'aquesta serra, recorrent l'única pista permesa al trànsit rodat que, en aquest cas, teníem pendent de conèixer i ens va sorprendre molt gratament.



La pista ascendeix per l'obaga de la Serra de Cuberes. A mesura que guanyem alçada tenim unes excel.lents panoràmiques del Pla de Corts, a la nostra esquena. Al fons de la vall, Gerri de la Sal, la Noguera Pallaresa i el barranc del Riu Major que ens acompanya durant un bon tros del recorregut.



Un cop fet el gruix del desnivell, tenim uns 7 quilòmetres amb alguns pujabaixa fins a les proximitats del Refugi de Cuberes i després uns 8 quilòmetres planejant. Passem pels plans de les Mates i, a poc a poc, ens orientem cap al vessant solà. Avancem per pista, teòricament la LV-5134 sense asfalt, fins als nuclis del Taús i Els Castells. Des d'aquest darrer poble tornem a remuntar 200m de desnivell, sempre per bon camí.



Al pk. 34.5 iniciem el descens, primer per pista (amb un tram final asfaltat) i, superat Buseu, seguirem pel sender del circuït del Toti Marco. Fins a Vilesa tenim 300m- bastant difícils, no tant pel corriol, que tot i tenir un punt d'exposició, no té dificultats objectives si no fos perquè pateix del mateix mal que molts dels senders de la zona: falta que hi passi una mica més de gent, ja que es troba bastant brut de vegetació diversa (pinyes, branques,...), a trams falta un punt de compactació del terreny, etc.


Passat Vilesa continuem el descens direcció Enseu amb una primera pujada breu per corriol molt exigent, però a continuació el corriol pica avall i surten 200 m- molt bons, perquè el terreny i millora i perquè el bosc per on passa és una agradable obaga de vegetació ufanosa.


Arribats a Gerri de la Sal no creuem la Noguera i tombem a l'esquerra per un darrer quilòmetre de sender molt bo vora el riu, fins retornar al pont de Bresca.