Traductor

dimarts, 24 de desembre de 2013

Travessa est. Vilanova de la Sal - Balaguer



Distància: 56 km.
Desnivell: 1200 m.
Durada total: 5h.
Dificultat: mitjana.
Ciclabilitat: 99,9%.
Punt de sortida: est. de Vilanova de la Sal.

Des de la freda estació de FGC de Vilanova de la Sal remuntem per la carretera que va al poble tot i que no hi arribem ja que assagem d'ascendir pel corriol de Sta, Margarida de Privà; gairebé tot es fa damunt la bici, això sí, tirant de ronyons. Més endavant sortim a la pista de Montalegre i ascendim còmodament fins a dalt; la baixada la fem pel sender del Clot del Roure, últim sender del dia perquè la zona està infestada de caçadors per la qual cosa se'ns ha acabat "corriolejar". Amb aquestes circumstàncies només ens queda la possibilitat de continuar per pistes principals les quals ens duen fins a Cérvoles on coincidim amb una rave (??!!). Des d'aquest punt ja només ens queda descendir cap a Castellò de Farfanya per a continuació tornar a Balaguer seguint el GR.


divendres, 20 de desembre de 2013

Volta pel Montsec de Meià



Distància: 30 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: alta.
Durada total: 5 h.
Punt de sortida: Vilanova de Meià.

Quan la boira s'instal·la al pla, hi ha rutes que són gairebé obligades per gaudir d'aquest espectacle des de l'alçada, ja que des del fons és ben cruel. Probablement Sant Mamet és el paradigma, però qualsevol dels Montsecs també són opcions boníssimes. En aquesta ocasió ascendim a tocar de la cota màxima dels Montsecs, al Grau Ample, entre el Mirapallars i el Puig Ramader. Descendim pels corriols solans de les parets aparentment inexpugnables amb la bici de Meià, però en aquesta ocasió, en comptes de baixar per Sant Sebastià, ho provem pel sender que mena al Pont de la Gata; un experiment gens reeixit ja que ens toca arrossegar la BTT durant una bona colla de metres per terreny força incòmode.


dilluns, 16 de desembre de 2013

Presentació a Talarn: vídeo dels millors corriols del Jussà


Aquest cap de setmana l'Alberg de Talarn va organitzar unes jornades de BTT on ens van convidar a presentar el nostre llibre del Jussà en bici. Per aquesta ocasió vam preparar una mica de vídeo amb els millors corriols de la comarca. El resultat és el següent:


A continuació, el Veri i la Montse van parlar sobre el seu viatge en BTT per l'Himalaia, una experiència espectacular que els va dur a creuar colls de més 5000m i a conèixer aquella cultura asiàtica:


dimecres, 11 de desembre de 2013

Circular al Cap des Clòsos passant per Beret



Distància: 13 km.
Desnivell: 1200m.
Dificultat: ME, S2-S3.
Durada total: 6h.
Punt de sortida: Bagergue.
Dia: 7-12-13.

La temporada passada vam visitar la vall des Raigades i ens va agradar molt per la qual cosa hi hem tornat. En aquesta ocasió hem volgut variar una mica el recorregut. D'aquesta manera, hem ascendit pel Coret dera Sèrra, des de Bagergue; es tracta d'un ascens per una valleta tranquil·la i agradable però bastant directa, sobretot en la part final.

(pujant al Coret dera Sèrra)

(Al Coret dera Sèrra)

Un cop al coll entrem a les pistes d'esquí i baixem cap al pàrquing de Beret tot i que sense arribar-hi ja que quan hem perdut 200m entrem a la vall de l'Arriu deth Miei, ja fora de l'estació, per ascendir suaument fins al Cap des Closos.

(última pala abans del Cap des Clòsos)

(al cim, amb el Mont Valièr al fons)

Un cop al cim només ens queda perdre 1000m- sense pausa fins empalmar amb la pista que duu al Coth de Varrados; el descens és d'aquells bons ja que manté un pendent prou sostingut, en cap moment exigent, i que esquiem per bones neus tot i que amb falta d'homogeneitat: pols a dalt, pols-dura al mig (en algun punt lleugerament encrostada) i ja més pesada a tocar del fons de la vall. A diferència de l'anterior ocasió, aquest dia baixem per les pales més properes a les parets del Tuc de Costerjas ja que l'estabilitat del mantell ho permet.

(pala superior, entrant al Barranc des Raigades)

(bona neu a la part central; ens avancen els que van més ràpid)

(pala final amb Bagergue al fons a l'esquerra)

diumenge, 8 de desembre de 2013

Cap des Malhs dera Tartèra (intent Tuc d'Armeros)



Distància: 20 km.
Desnivell: 1200 m.
Dificultat: baixa.
Durada total: 7 h.
Punt de sortida: Bagergue.
 
Comencem la temporada d'esquí de muntanya amb un objectiu suau... però ens passem de voltes (de tan suau) que ens acabem desesperant de tal manera que no l'assolim: el Tuc d'Armeros. El col·loquialisme diria: més llarg que un dia sense pa; i efectivament resulta un cim molt desagraït per fer amb esquís. Només mirant els percentatges ja es veu que es més propi d'una ruta de BTT que no pas d'una d'esquís: en 10 km pugem 1100 m... i és que hem fet recorreguts en bici que tenien més desnivell. 


Des de Bagergue seguim la pista que duu al Còth de Varradòs; durant la primera meitat encara podem fer alguna drecera i tirem alguna volta maria (més per recordar com es feia que no per necessitat) però la segona part és un suau ascens gairebé sempre per la pista. Al coll la cosa s'anima una mica i remuntem per la part més est els Malhs dera Tartèra fins al cim homònim. Quan hi som, ja bastants cansats -portem 10 kms!!- decidim renunciar a l'Armeros perquè hauríem de perdre una cinquantena de metres per escometre el finet llom final.


El descens, en la línia de l'ascens: fins arribar al coll de Varradòs encara xalem una mica gràcies als pendents i a la neu (400m-), però a partir d'aleshores ens toca remar força fins a retornar al vehicle i, a més, per neu encrostada.

dimarts, 3 de desembre de 2013

Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll



Sempre ens fa gràcia llegir novel·les que se situen en indrets per on els pass@muntanyes correm habitualment. Seguint aquesta lògica, un autor de referència per a nosaltres és el Pep Coll, escriptor de Pessonada que situa les seves obres en espais pallaresos.
La seva darrera novel·la no n'és una excepció i la localitza a la Vall de Carreu on l'any 1943 es van produir quatre esgarrifosos assassinats en una mateixa família. En primer lloc, cal dir que té una estructura arriscada ja que cada capítol se centra en un dels protagonistes que conformen la història i això pot provocar que quedin històries inconnexes o, a l'altre extrem, que es repeteixi massa informació; però no es produeix cap dels casos i l'autor acaba teixint un argument d'irreprotxable progressió.
Pel que fa a la temàtica, podríem dir que té alguns punts de novel·la negra (situada en un ambient rural) però que el gruix del relat es fixa en el perquè del comportament dels diferents personatges, condicionats en bona mesura pel moment històric: final de la Guerra Civil  i primera etapa del franquisme.
En definitiva, una bona novel·la que descobreix l'enllaç gairebé des del principi però que manté l'interès fins al final.
Finalment, unes imatges d'on es localitza l'obra de quan hi hem estat en bici o a peu:


(Carreu)


 (parets de Pessonada)

 ("carretera" de Carreu)