Traductor

dilluns, 17 de març de 2014

Campirme i Coma del Forn (Tavascan)



Distància:12 km
Desnivell: 1300 m
Dificultat: ME, S2
Durada total: 4.30h
Punt de sortida: Refugi Pleta del Prat (Tavascan)

La recerca d'uns esquís de muntanya de lloguer ens duu a Tavascan i és que, segons ens informen en una botiga de lloguer de material de Sort, l'únic lloc del Pirineu lleidatà on trobarem aquest material és la Vall d'Aran o Tavascan (25€/dia fustes i pells; 20€/dia si els lloguem dos dies). 
Amb els preliminars del lloguer (fer papers, ajustar fixacions, etc) se'ns fa tard i són les nou quan comencem a foquejar; per aquest motiu deixem de banda l'objectiu inicial del Ventolau i ens encarem cap al Campirme i la Coma del Forn. Encara no sabem si un dels dos, o tots dos, i si és el cas, en quin ordre.
D'entrada remuntem pel marge de les pistes de l'estació fins a la cota 2000 on les abandonem anant a la dreta seguint el Torrent de Mascarida fins a l'estany del Diable.
En aquest punt ens decidim tirar cap al Campirme tot i que segurament hauria estat millor fer  d'entrada la Coma del Forn ja que la seva pala est ja fa estona que està escalfada pel sol, mentre que la pala nord que mena al llom del Campirme aguanta més dureta.



Malgrat que la neu encara està ben dureta les ganivetes permeten progressar amb comoditat fins al suau llom que duu al cim del Campirme.  


Des del cim tornem a desfer fins a l'Estany del Diable per neu dura però fàcil d'esquiar si no fos per les vibracions que arriben fins al casc. En aquest punt veiem que la neu continua tolerant la calor amb prou dignitat per la qual cosa ascendim els 350m+ que ens separen fins a la Coma del Forn, sempre per lloms de pendents suaus. 


Al cim se'ns tiren a sobre els núvols que entren del nord empesos pel vent però tan sols enteranyinen intermitentment el cel i en cap cas pertorben la bona visibilitat; aquest fet i la neu primavera fa que tot i que baixem a la una gaudim d'un bon descens fins passat l'estany. 


D'aquí cap a baix la neu ja és més canviant fins al punt que a les zones més obagues encara trobem neu pols compactada de bon esquiar però que inspira poc confiança ja que no acaba de ser del tot homogènia (de passada també ens fa veure que a les obagues encara es pot amagar alguna sorpresa en forma de placa de vent).


Trampejant aquesta neu més canviant arribem altre cop a les pistes per on ens despengem còmodament fins al refugi.


Diumenge ens llevem amb la intenció de fer el Ventolau que ens havia quedat pendent de dissabte, però el dia es lleva molt tapat la qual cosa provoca que el regel nocturn hagi estat molt pobre (si més no a cotes baixes), combinat amb el fet que els cims estiguin ben ennuvolats fa que desistim d'ascendir-hi.

dimecres, 12 de març de 2014

Bikefosca, el vídeo


L'estiu passat l'organització de la volta en BTT per la Vall Fosca "Bikefosca" va convidar els pass@muntanyes a tastar-la íntegrament, la qual cosa ens va permetre visitar alguns dels allotjaments per on passa el recorregut; en definitiva es tractava d'una mena de bloctrip (o blocaire de turisme) per difondre els encants d'aquesta excel·lent volta per als amants de la BTT més muntanyenca i de la qual ja us en vam donar més detalls en aquest bloc.
Tot i que ja coneixíem algunes parts de l'itinerari, poder-lo gaudir "des de la cuina" li va afegir un extra gràcies al fet que vam poder impregnar-nos de Vall Fosca des de l'òptica dels seus habitants. 
Des de pass@muntanyes no podem fer altra cosa que recomanar-vos aquesta fantàstica volta en BTT, que és alguna cosa més que bici: paisatge, gastronomia, muntanya... MOLTA MUNTANYA.
Fruit d'aquest experiència els organitzadors de la volta van editar el següent vídeo on podríem dir que nosaltres som els figurants:



dijous, 6 de març de 2014

Les 3 ermites de la Llitera est



Distància: 65km
Desnivell: 1600m
Dificultat: en general baixa tot i que els descensos de St. Quillis i de St. Salvador tenen punts exigents
Ciclabilitat: 99,5%
Durada total:7h
Punt de sortida: Alfarràs.


A mode de l'"Ermitanyos" de Balaguer enllacem les tres ermites més significades de la part de llevant de la comarca de la Llitera, tot i que en aquesta ocasió la ruta és una mica més rodadora i tan sols hi ha descensos més exigents per als senders de St. Quilllis (300m-) i St. Salvador (350m-).
Comencem la ruta a Alfarràs, encara al Segrià, però ben aviat ja ens endinsem a la Llitera. En primer terme passem per Castellonroi (PK 10) on arribarem per fàcil corriol. Des de Castellonroi continuarem sempre per bones pistes fins a Baells i sempre en ascens més que moderat: portem 20 km i tot just hem guanyat 400m.

 (St. Quillis)

A partir d'aquest punt, però, començarem a pujar més decididament, especialment a la part final, fins assolir la primera ermita del dia: St. Quillis (PK 30, 1084m); en aquest punt tenim unes vistes més que generoses de tot el Pirineu: Mont Perdut, Cotiella, etc, etc, i també de tot el Montsec.


 (Congost de Mont-rebei)

 (el Turbó)

Des del cim ens toca baixar cap a Mas Blanc en un primer tram de sender força pedregós però amb una segona meitat molt bona i entretinguda; en total són 300 m- de sender.


Creuada la N-230 continuem per pistes una mica atrotinades però fàcils fins a Camporrells (PK 41) punt on iniciarem la remuntada fins a Màrtirs (816m), tot just 200m+. Les vistes des d'aquesta cota és probablement encara millor que les de l'ermita precedent: ara fins i tot veiem la Pica d'Estats, emmarcada pel Congost de Mont-rebei.

 (Cotiella)

 (Congost de Mont-rebei i Pica d'Estats)

Ara toca baixar per bona pista fins a la carretera de Valldellou que creuarem per seguir per camí carener fins al Pla de Mules. Aviat s'acabarà la tendència descendent i haurem d'afrontar la darrera remuntada del dia fins a St. Salvador (250m+).


Ens posem de ple a la part més exigent del dia ja que hi ha rampes de marcat desnivell, fins arribar a l'extrem que els darrers 10 minuts d'ascens els haurem de fer amb la bici a l'esquena abans no assolim el cim del Montpedró (736m), tercera i última ermita de la jornada.

 (D'esquerra a dreta: St. Quillis, Ordesa i Màrtirs, des de Sant Salvador)

Ja només ens queda descendir fins Alfarràs gairebé sempre per corriol i encara ens  queden 8 km per finalitzar. Els primers 350 m- són els més espectaculars gràcies al sender panoràmic que ens deixa a tocar del característic tub d'aigües de la zona de Pinyana que creua la carretera.

 (St. Salvador a dalt)

Acabem la ruta per un relaxat corriol paral·lel a la N-230 fins a Alfarràs.

dilluns, 3 de març de 2014

Pic de Thoumasset amb esquís



Distància: 13,5 km
Desnivell: 1150 m
Dificultat: ME, S2 (BE, S3 si els darrers 200 m tenen neu suficient).
Durada total: 7 h
Punt de sortida: aparcament de Sorteny (Andorra)
Dia: 23 de febrer

Piulada del cap de setmana passat.
A les nou del matí l'aparcament de Sorteny és ple a vessar; molta gent encarem direcció nord però de mica en mica, com per art de màgia, la gent va "desapareixent": uns van cap al Port de Banyell i els altres... no ho sabem. Així, assolim el Port de Siguer, en general sempre per pendents suaus, juntament a un altre grup que desisteix de fer el Thoumasset perquè, realment, des d'aquest coll es veu mooolt lluny el cim.


Des del coll encara cal remuntar uns pocs metres a la dreta per encarar amb major comoditat el descens a l'Estany Blau, tot just uns 100 m- que es poden fer amb pells o sense, ja que baixa molt suaument.
Superem el curt llac i encarem els darrers 400 m fins al cim; els 200 primers és una pala relativament directa que mena al coll punt en el qual s'acaba la neu, 


de tal manera que assolim el Thoumasset per un terreny poc còmode a causa de la manca d'homogeneïtat: trams de roca, trams de neu, ... 


De baixada del llom ens creuem amb en ZAX però com que anem tan "disfressats" no ens coneixem.
Per al descens desfem camí per una neu prou bona si es busca les zones més obagues, especialment a les cotes altes; 



Des de l'estany encara ens queda remuntar els 100m fins al Port de Siguer, caldrà, doncs, tornar a posar les pells.


 
 Creuat el port les cotes baixes ja es fan notar i la neu s'ha tornat primavera-pesada però de bon esquiar.