Traductor

dimecres, 30 d’abril de 2014

D'Abella de la Conca a Tremp (Trumfo, Corneli, Nerets)


Més d'una vegada hem parlat de les excel·lències de tres senders dels Pallars Jussà sud, rutes que es poden trobar al llibre del Pallars Jussà en BTT. Són el de Trumfo (500 m-), el de Sant Corneli (800 m-) i el dels Nerets (450 m-) que en aquesta ocasió els vam encadenar amb la bona companyia, i el mestratge en la conducció, del Jordi, el Marc i en Rixi. Una molt bona jornada ara que la zona està vestida amb els millors colors i pedalar-hi és un autèntic plaer.
Com que ja n'hem parlat, simplement pengem un parell de documents gràfics que permeten fer-se una idea ajustada del que s'hi pot trobar:

EL VÍDEO:



LES FOTOS:

Pujant al Coll de Trumfo, la Serra de Carreu al fons:

Rampes finals al Coll de Trumfo:

Coll de Trumfo:


Baixant del Coll de Trumfo amb St. Corneli al fons a l'esquerra:

Parets de Pessonada:


Arribant a St. Corneli:

Baixant de St. Corneli:


dijous, 24 d’abril de 2014

Pic de la Font Blanca des del Pont del Castellar



Distància: 8 km
Desnivell: 1100 m
Dificultat: BE, S3
Durada total: 4.50h
Punt de sortida: Pont del Castellar (una mica abans de l'estació d'esquí d'Ordino).
Dia: 17/4

Aparquem al Pont del Castellar i mentre ens anem preparant arriba el Ricard amb el qual parlem una estona i sortim plegats cap al cim. Ell ja ens ha avisat que pel marge esquerre del riu del Comís Vell ens podrem calçar els esquís però com que anem una mica més avançats, ens passem el pont per passar a l'altre costat i calçar-nos els esquís després de 5 minuts d'haver sortit del cotxe. D'aquesta manera ens toca carregar els esquís durant 100m+, fins més o menys al punt on el bosc es comença a fer més. Remuntem gairebé sempre per pendents suaus, excepte una rampa d'uns 100 m+, fins a tocar de la Portella de Rialb, on abandonem l'orientació est que portàvem i ens encarem al nord. Inicialment ho continuem fent per pendents suaus fins que hem d'accedir al llom final, ja que ho fem per una breu pala de pendent moderat. Un cop al llom (cota 2700) ja veiem el que ens queda: un pujada molt directa fins al cim sempre a tocar del llom sud.




Per al descens desfem camí per on hem pujat. El Ricard es pensa de llençar-se per la pala sud-oest però té un parell d'allaus mitjanes i una esquerda molt lletja, per la qual cosa decideix també desfer camí. La pala de dalt aguanta la neu ben dureta gràcies al vent que fa, però a partir dels 2700 ja trobem bona neu primavera tan sols espatllada per la rugositat provocada per les pluges dels dies precedents.




dimecres, 23 d’abril de 2014

Pic de l'Estanyó des de Sorteny



Distància: 11,5 km
Desnivell: 1150m
Dificultat: BE, S3
Durada total: 6h
Punt de sortida: aparcament de Sorteny.
Dia: 16/04

Sortim des de l'aparcament de Sorteny (1800m) amb els esquís a l'esquena per la pista que duu al refugi homònim fins a la cota 1900 on l'abandonem per creuar el riu de Sorteny i posar-nos a l'obaga de l'Estanyó, punt on ens calcem els esquís, i és que la seva orientació nord li permet aguantar la neu fins ben entrada la temporada. A partir d'aquí anem tirant un llarg flanqueig, pel mig del bosc esclarissat, cap al Riu de l'Estanyó, el qual creuarem en una zona força plana, aproximadament a la cota 2250. 



Quan els arbres gairebé desapareixen ens toca remuntar fins guanyar el llom de les Aspres de la Serrera o Roc del Rellotge (cota 2470). Si ho fem així segurament ens tocarà posar-nos els esquís a l'esquena ja que el llom té trams força estrets, per la qual cosa sembla millor continuar foquejant deixant aquesta serra a la nostra esquerra i accedir (E) al llom a la cota 2600, de tal manera que ens estalviarem carregar els esquís a l'esquena; de totes maneres aquell dia la cosa estava tan justeta que a la cota 2700 ja vam haver de deixar els esquís i fer el cim a peu.



 (pala de la Serrera des del cim)

La baixada 'bona' des del cim és descendir un centenar de metres a l'esquerra del llom (O) per unes pales-canals de marcat pendent. Com ja hem dit, nosaltres no ens hi vam poder posar fins a la cota 2700 ja que la part alta estava molt pelada (potser haguéssim pogut pujar una mica més però no ho vam veure clar); semblava possible baixar gairebé des del cim per les pales-canals que, en direcció O, baixen al centre del circ, a tocar de l'Estany de l'Estanyó.


Per la seva orientació a les 12 la neu fins als 2400 estava dureta però a partir d'aquest punt cap a baix, bona primavera, fins i tot dins del divertit bosc final.


En definitiva, un molt bon cim que no té la mateixa anomenada que el seu veí Serrera però que segurament té molt més bones vistes i no té res a envejar a efectes d'esquiada, si hi ha neu fins al cim, és clar.

diumenge, 20 d’abril de 2014

Esquiant la Pica d'Estats



Distància: 17 km.
Desnivell: 2000 m.
Dificultat: BE, S3.
Durada: 2 dies.
Punt de sortida: l'Artiga (Arieja). Per arribar-hi cal fer via per Ax-les-Termes-Tarascon-Vic de Sòç-Marc.
Dia: 12/13 d'abril.

Des de l'aparcament de l'Artiga (1150 m) sortim amb els esquís a l'esquena seguint el GR per una bonica fageda fins a la cota 1500 on ja anem sortint del bosc alhora que ens calcem els esquís. Són les deu del matí i la neu ja està molt transformada de tal manera que ens costa progressar, especialment en els flanquejos ja que la neu no té consistència. A mesura que anem guanyant alçada va millorant i la progressió es fa més còmoda. En general ens movem sempre per pales suaus amb algun flanqueig exposat a les allaus que baixen de la cara N de la Punta d'Escassa, aquest dia ja molt purgada; en canvi, l'arribada al refugi cal fer-la per una breu pala de marcat pendent. Després de tres hores ja som a 'cal' Patrick, guarda del refugi de Pinet.





Dinem tranquil·lament al solet de la terrassa, convenientment orientada al sud, mentre anem veient com les cares est van purgant regularment petites quantitats de neu provinents de les parts més altes. La tarda se'ns fa amena ja que primer el Patrick ens delecta amb uns solos de guitarra roquers (Santana i Chuck Berry) i, posteriorment, amb més rock'n'roll via CD del Rory Gallagher. Una mica més tard arriben el David i el Claudi, manresans amb els que conversem bona part de la tarda; el David ens explica que porta com una mena de pegats de silicona que són fantàstics per evitar les tocadures de les botes d'esquí (efectivament, dies després ho vam comprar i són fantàstics, tant pels tibials com per qualsevol altra part del peu; no és barat -uns 20 €- però es pot fer servir moltes vegades i, per tant, surten millor que els Compeeds o l'esparadrap).
A l'endemà sortim a dos quarts de vuit cap a amunt; com que sabem que la sortida té una certa complexitat decidim sortir amb grampons i fer via per la neu dura que hi ha gràcies a l'excel·lent regel nocturn. Superem el famós flanqueig de la cara O de la Punta d'Escassa en suau descens (30m-), amb purga inclosa i avancem fins a l'Estany d'Estats on ens orientem a l'est i ascendim una curta pala de fort pendent; 




com que anem amb grampons ho fem tot plegat amb certa celeritat de tal manera que anem apropant-nos als grups que portem davant que s'han entretingut en el flanqueig i en la citada pala. A continuació cal fer una segona pala, també molt breu, del mateix calibre que l'anterior (en aquest punt nosaltres fem cas de la traça GPS i ascendim una mica més a l'esquerra per una pala molt més exposada -i és que a la xarxa hi és tot, inclòs el que no hauria d'estar penjat-). 



Passades aquestes dues paletes (cota 2700) la resta fins al cim ja és un passeig que fem amb els esquís als peus; com que ens hem estalviat les parts més tècniques i diferents canvis d'esquís-grampons assolim el cim els primers (sense tenir-ne la més mínima intenció), si més no dels que venim de Pinet ja que de la banda de Broate han aparegut davant nostre el Carles, la Montse i el Jordi; coincidim tots just on deixem els esquís, tot just a 50 m+ del cim, tres hores després de sortir del refugi.


Per al descens desfem camí evitant la pala més dreta que hem fet de pujada, per una neu entre pols-compactada a dalt i primavera incipient a mesura que baixem; el flanqueig, descalçant-nos els esquís a la segona meitat ja que cal remuntar uns pocs metres. 



A tocar del refugi, sense arribar-hi, ens desviem a la dreta per evitar el flanqueig que vam fer de pujada; ara busquem les pales més directes de la N de la Punta d'Escassa, per unes pales plenes de purgues i que ja insinuen que poden ser molt allavoses després de nevades fortes, ara, però, estan amb una neu primavera molt bona i molt estable. 


Quan som a tocar del bosc els esquis tornen a la motxilla i acabem els darrers 400m- tranquil·lament per la fageda que mena a l'aparcament de l'Artiga.



divendres, 11 d’abril de 2014

Directa a la Tossa Plana de Lles



Distància: 12 km
Desnivell: 960 m+
Dificultat: ME, S2 (fàcil)
Durada: 4h.
Punt de sortida: Refugi de Cap del Rec.

Dia: 6-4-2014.

Ruta ràpida a la Tossa Plana de Lles, probablement el millor recorregut per fer-la amb esquís, ja que surt un agradable itinerari circular sense dificultats i evitant les dues 'noses' d'aquest cim: els trams boscosos del descens i la pesada pista de fons.
Des de l'estació d'esquí de fons creuem directe les pistes de baix sense gairebé ni trepitjar-les i sempre anem direcció nord pel mig del bosc. A l'alçada 2050 topem amb la pista de fons més ampla la creuem i ascendim per les suaus pales boscoses del Pla de Molina; en aquest punt veiem clarament el circ que fa la base de la Tossa Plana de Lles i el llom de la dreta, anomenat el Fornell, per on hem d'ascendir al cim. Excepte un breu pendent una mica més marcat cap a la cota 2600 la resta sempre progressa còmodament. Cap als 2700 ja veiem el cim i la llarga, per suau, diagonal que ens queda. Accedim al cim fent un suau flanqueig a la base de la pala S-O de la Tossa.




Per al descens, en canvi, variem totalment el recorregut i el fem pel llom més a l'oest del circ del Clot de l'Orri, és a dir, cap al Pla de Someres però just abans ens desviem a l'est per buscar la baixada més neta de bosc; i ho aconseguim baixant cap a l'Estany de l'Orri, lloc notablement pla però que ens assegura retornar a la pista esbarallant-nos molt poca estona amb els arbres.


Arribats a la pista la seguim breuement fins que empalmem amb el GR que fàcilment duu fins a l'aparcament, això sí, els darrers 100 m els esquís els passegem a l'esquena.