Traductor

divendres, 29 d’agost de 2014

Als Gabietos per la Bretxa de Roland



Distància: 15,7km
Desnivell: 1200m
Dificultat: mitjana
Punt de sortida: Coll de Tentes (2200m) on s'arriba des de Gavarnie

Tornem a intentar els Gabietos ara, però, ho fem passant per la Bretxa de Roland i el Refugi de Sarradets. Des de l'aparcament del Coll de Tente seguim la pista asfaltada (no transitable) fins al Coll de Buxargüelo on anem a l'esquerra per fer un llarg flanqueig sota les parets nord dels Gabietos. 




Cap a la cota 2400 comencem a guanyar desnivell de debò; d'aquesta manera passem el refugi de Sarradets (2587m) i ens encarem a la Bretxa de Roland (2807m). 


Des de la bretxa cal perdre un centenar de metres pel camí de Góriz però passats aquests 100m ens hem de desviar a la dreta seguint les fites que ens duen al Collado Blanco. En aquest punt cal flanquejar sense gairebé perdre alçada, però una llengua de neu amb molt de pendent ens obliga a baixar una mica més del que voldríem. Continuem flanquejant per la neu (grampons i piolet) fins a situar-nos a la perpendicular del Coll de Gabietos. 



Ara ens orientem per fàcils però entretingudes diagonals fins al cim occidental dels Gabietos (3021m). Des d'aquesta cota anem a la punt oriental (3031m) on arribem sense més dificultats, sempre pel costat meridional (a la ressenya que portem diu que entre els dos cims és PD, però nosaltres no el vam saber veure). 





Ara ja només ens queda desfer camí fins a l'aparcament. 

dilluns, 25 d’agost de 2014

Al Vathleitosa des del vessant N i la Gran Diagonal



Distància: 18 km
Desnivell: 1800m
Dificultat: alta
Punt de sortida: Pla d'Astet (1470m) on s'arriba des d'Arrens-Marsous.

A partir de la caseta del Parc Nacional dels Pirineus remuntem pel sender que passa vora el Llac de Suyen. Aviat deixarem a l'esquerra el sender que puja al Refugi Ledormeur i anem a la dreta cap al Refugi Larribet; tracte molt cordial però peatge per als que no tenim la llicència habilitada pels espanyols... una cançoneta, la dels peatges diversos, que sabem molt bé com sona.




Des del refugi cal entrar a la vall dels Llacs de Batcrabére amb alguna baixadeta pel mig, fins que un cop al peu del Pas de la Barana el pendent s'anima de valent. Un cop al collet cal perdre uns 50 metres i a continuació tirar un llarg flanqueig fins a situar-se als peus de la Gran Diagonal. 



La primera part de la Gran Diagonal és prou fàcil però ja és força exposada; però la part complicada es troba al final ja que, a banda de l'exposició, hi ha alguns passos força delicats (II), amb l'afegit que cal vigilar les pedres que baixen a notable velocitat dels senderistes que són per sobre nostre (no s'hi val a badar...).


Des del cim del Vathleitosa (Balaitús) desfem fins a la Breche des Cisaux lloc per on tornarem a entrar als Llacs de Batcrabére. Tot i que la guarda del refugi ens havia dit que era molt millor la de la Barana, l'opció des Cisaux és si fa o no fa i t'estalvia una mica en el llarg flanqueig fins a entrar a la Gran Diagonal.




Un cop als llacs ja només ens queda desfer camí fins a l'aparcament.

TRAÇA GPS

dijous, 21 d’agost de 2014

La Grande Fache des del Pont d'Espanya



Distància: 28 km (!!)
Desnivell: 1700 m
Dificultat: Mitjana, puntualment alta
Punt de sortida: aparcament del Pont d'Espanya on s'accedeix des de Cauterets; 5,5€ menys de 12h i 8€ més de 12h.

Des de l'aparcament necessitarem dues llarguíssimes hores per arribar al Refugi Wallon/Marcadau tot i que només guanyarem 400m+. 


A partir del refugi el pendent s'anima una mica i permet guanyar amb major celeritat fins al Coll de la Fache (2664m) sempre per sender ben marcat però força pedregós; prop del coll trobem algunes clapes de neu que es passen bé sense grampons.



A partir del coll ens encarem al llom/cresta que duu fins al cim. La primera part és molt assequible però a mesura que es guanya alçada es va complicant, malgrat que en cap cas demana res més que no sigui atenció. Com que és un cim que queda força aïllat d'alçades similars, ofereix molt bones vistes: Vinhamala, Vathleitosa, Infiernos...




Per al descens desfem camí intentant no desesperar-nos en el tram final del refugi a l'aparcament, 8 km que semblen no acabar-se mai.





diumenge, 17 d’agost de 2014

Al Mondarruego per la Faixa de l'Escuzana (intent als Gabietos)


Distància: 13 km
Desnivell: 900m
Dificultat: mitjana-baixa, molt puntualment mitjana-alta.
Punt de sortida: Aparcament de Col de Tentes (2200m) al qual s'accedeix des de Gavarnie.

Iniciem l'excursió amb un objectiu diferent del que assolirem finalment ja que d'entrada és picar els dos Gabietos. Amb aquesta finalitat sortim des de l'aparcament del Coll de Tentes fins al Port de Buxargüelo, tot just una cinquantena de metres sobre el punt de sortida però que ens demanaran més d'una quart d'hora per fer-los ja que són gairebé plans.
Des del Port comencem a flanquejar per la banda aragonesa les parets oest dels Gabietos; continuem en una part de desnivells més que suaus i amb algun puja i baixa pel mig, la qual cosa fa que s'allargui en el temps. Quan arribem a la Forqueta de Gabietos (2517m) ens orientem a l'est per remuntar per fort i incòmode pendent fins un coll (2850m) que hi ha una mica al sud del Gabieto occidental. 






Des d'aquest punt, segons la ressenya que portem, cal perdre alguns metres per entrar al vessant de Salarons, però no veiem la manera de baixar-hi ja que el pendent és més que accentuat i descompost, i, per tant, més que perillós. Aleshores intentem seguir el fil de la cresta però a la cota 2950 hi ha passos que superen amb escreix el PD. Hi ha alguna cosa que no encaixa amb el relat que anem seguint, ja que la dificultat és notablement més alta de la indicada i això ens duu a pensar que la persona que ha piulat o no ha fet aquest tram o que en 25 anys (data de la ressenya) ha canviat molt l'indret... també podria ser que nosaltres no trobéssim el pas adequat, però ens ho vam mirar del dret i del revés i totes les possibilitats estaven molt per sobre del PD.
Amb aquest panorama decidim renunciar i recular fins a la Forqueta dels Gabietos per intentar entrar a Salarons pel costat de Mondarruego on arribem per l'estètica Feixa de l'Escuzana. 





Aquí veiem que hem de perdre uns 300 m abans de reprendre l'ascens cap als Gabietos; amb aquest panorama decidim deixar els Gabietos per un altre dia i acontentar-nos a pujar al Mondarruego (2848m) (segons Rando Editions o Punta de l'Escuzana segons el mapa de l'Alpina), un excel·lent mirador tan cap al sud com cap al nord i, en general, cap a la zona d'Ordesa.
Des del cim només ens queda desfer el llarg camí, ple de puja i baixa, fins a l'aparcament.





dijous, 7 d’agost de 2014

Corriols a ponent de la Vall de Boí



Ens tornem a ajuntar amb el Jordi per fer una sèrie de bucles pels vessants oest de la Vall de Boí, en total 3 corriols que tenen com a nexe que neixen tots a Durro. El primer que baixem és l'obac de Barruera, un corriol exigent sobretot pel poc marge de maniobra que ofereix; el segon descendeix força paral·lel a l'anterior però més al nord i és molt més fàcil; el tercer i últim és l'anomenat Camí de Pago que enllaça Durro amb Boí amb un tram superior espectacular per l'exposició de la traça, més endavant baixa a Barruera pel Camí de l'Aigua.