Traductor

dilluns, 29 de desembre de 2014

Resseguint la Noguera Bike Race



Bonica volta resseguint la traça de la Noguera Bike Race de l'any passat, en versió curta. Sortida des del Càmping La Noguera de Sant Llorenç de Montgai té una primera meitat, fins a Os de Balaguer, força discreta, per massa 'pistera', però la segona part, és a dir la tornada, està plena de corriolets de baixa dificultat força divertits. En general, es tracta d'una ruta amb poca exigència física a causa que no té tirades gaire llargues de desnivell positiu (malgrat que tot depèn de com s'afrontin...). 
El vídeo:



dimarts, 23 de desembre de 2014

Serra Seca: 'mar' i muntanya



Distància: 23km
Desnivell: 1300m
Dificultat: baixa
Durada total: 6:30h

Punt de sortida: Valldan (Oliana)

És innegable que a la xarxa hi és (gairebé) tot... però això implica que hi pots trobar coses bones però no tan bones i, fins i tot, coses que directament no haurien d'estar penjades (http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3724175), ja que com en aquest cas passa per propietats de particulars (indicat). En definitiva, que sortim de Valldan i quan arribem al Graell ens trobem la gent que hi viuen/treballen i parlem una estona de l'excursió que volem fer: ens diuen molt amablement, suposo que per compromís, que podem passar però que allò és casa seva... a nosaltres no ens faria gaire gràcia que uns estranys em passessin pel mig del menjador de casa i, per tant, decidim girar cua i refer la ruta. 
Com que volem conèixer el que es coneix amb el nom de les Montserratines, per la forma que tenen, pugem pel GR en un tram que està molt trinxat per l'evident pas de les motos de cross, malgrat que l'accés amb vehicles motoritzats hi està prohibit (manca de respecte?, ignorància?, ves a saber...). El GR l'abandonem per anar cap al Sàlzer passat el qual prendrem el sender que s'enfila salvatgement fins a la part superior de les Montserratines. Aquí gaudim del fantàstic espectacle que ofereix l'oceà de núvols que cobreix bona part de la Catalunya central i interior; es veu tot cobert des d'on som fins a Montserrat, és a dir, uns 70 km en línia recta de boira. Des de dalt de la serra prenem el corriol panoràmic que la ressegueix a mode de faixa i que duu fins al Pla de les Guàrdies lloc on prenem un altre sender també destrossat pel pas de les motos (han deixat el terra totalment descompost); aquesta tònica es manté fins a la Collada del Sàlzer on desfem camí en ple ocàs fins arribar a Valldan, ja engolits pel mar de núvols. 

Les imatges de la jornada:














dimarts, 9 de desembre de 2014

Muntanyes 'petites', grans excursions: Coll de Nargó - lo Coscollet - Oliana



Distància: 30 km
Desnivell: 1700m
Durada total: 8 h
Dificultat: baixa, molt puntualment alta
Punt de sortida: Coll de Nargó
Punt d'arribada: Oliana

Des de Coll de Nargó comencem a caminar durant un parell de quilòmetres per la carretera que duu al Coll de Bóixols. Quan la deixem és per prendre una pista que puja a les Masies de Nargó, punt on s'inicia la pujada per sender fins al Tossal del Faig i lo Coscollet. Es tracta de gairebé 1000m+ de preciós sender, sempre prop del llom, per la qual cosa en diferents trams patim el fort vent de nord que bufa.


Arribem al Tossal del Faig amb una rampa final força dreta; des del cim bones vistes al Pirineu que aquest dia es veu molt tapat, sobretot al vessant nord.


A continuació seguim per sender carener que ens porta al Tossal de Remolins i ja ens permet veure el punt culminant de l'excursió, lo Coscollet, on arribarem seguint una pista. Fantàstica talaia amb unes impressionants parets a ponent.


Desfem una mica de pista però aviat la deixem per prendre un sender (marques blaves i grogues) que baixa a la Casa de l'Aubenç i al clot homònim, preludi de l'entrada a la Canal de la Jaça



La canal no és difícil però sí que te algun pas on cal estar atent; el que sí que és la canal és entretinguda a causa del terreny poc definit (tot i que hi ha nombroses marques blaves i grogues), el pendent i el 'ferm' pedregós.




A partir de Sant Pou i fins al Coll de Mu tornem a trescar per senders còmodes i de ràpida progressió, ja molt a prop de les imponents parets de Sant Honorat i de la Roca del Corb.


Just al Coll de Mu iniciem un tram especialment bonic: el flanqueig de les parets sud de Sant Honorat; sempre ens anem movent a l'entorn de la cota 900 abans no fem el descens definitiu fins a Can Boix (hotel) per un corriol que sembla que no hagi de tenir sortida. 


Des de l'hotel ens toca la part més pesada de la ruta, d'una banda perquè ja fa moltes hores que caminem i, d'una altra, perquè són 4 km per pistes asfaltades abans no arribem, ja de nit, a Oliana.