Traductor

dilluns, 26 de gener de 2015

Pedalant Carrànima


Distància: 36 km
Desnivell: 1200 m
Dificultat: mitjana-alta
Durada total: 6h
Punt de sortida: Isona

Bonica volta en BTT per la zona de Carrànima; una cara B de single del llibre del Pallars Jussà i que no va entrar perquè ja hi havia altres itineraris en aquella zona, però que val molt la pena.
Sortim des d'Isona i remuntem per suaus pistes fins a tocar d'Abella de la Conca però abans d'arribar-hi ens desviem cap a Bóixols ara ja sí per pista amb pendents més marcats. 


El forat d'Abella

Abella de la Conca
El pendent s'accentua definitivament a partir de la Collada de la Serra del Pi (fins aquí seguim les indicacions del llibre) ja que els darrers 3 km pugen al 10% de mitjana però tot de bon fer. En algun tram anem trobant neu que es conserva gràcies a l'orientació obaga del camí.



Al cim, els darrers metres del qual cal fer caminant (només de pujada), excel·lents vistes cap al Pirineu i cap a la plana.


Des de la cota màxima cal desfer uns 60m- i aviat prendre un discret sender que baixa cap a Faidella (hi ha algunes marques grogues); es tracta d'un preciós i assequible corriol de 350 m- molt divertits malgrat que la vegetació tapa una mica la visibilitat. Tan sols cal lamentar que a mitja baixada fa un flanqueig de 50m- on és improbable fer-los damunt la bici.


Arribats al Coll de Faidella hem de remuntar una mica fins al Coll d'Espina punt on comencem a descendir per pista bona fins a Siall. Un cop al llogaret empalmem amb l'asfalt però tot just l'ensumem que ens desviem a l'esquerra per prendre el sender que va al Castell de Llordà (aquest descens sí que és al llibre). Quan tenim el castell davant nostre trobem una bifurcació que hi duu però nosaltres anem a la dreta per prendre el divertit i fàcil corriol que mena a Llordà.


Des de Llordà ja només ens queda perdre un centenar de metres per asfalt i agafar la carretera a la dreta i aviat tornar a Isona tranquil·lament per la carretera antiga.

dimecres, 21 de gener de 2015

Passejada pel Port del Cantó



Distància: 15 km
Desnivell: 600 m
Dificultat: baixa
Punt de sortida: Refugi Vall de Siarb (Llagunes)
Data: abans d'arribar aquestes últimes nevades

Llagunes


Des del refugi sortim direcció a la carretera  però just a tocar del cementiri prenem un bonic sender que puja fins a la carretera, la creuem i continuem per corriol fins al pobla medieval de Santa Creu; en total 300m+ d'agradable pujada per sender. 


 Al poblat ens trobem amb el Marc que ens farà una visita guiada que val molt la pena (si us interessa us podeu posar en contacte a partir de l'adreça del refugi o de Balmes Blancs ja que són ells que gestionen les visites).

El Marc, al centre, ens explica els detalls del poblat medieval
Acabada la visita continuem la caminada en direcció al Port del Cantó per l'antic camí que han recuperat recentment; en total 200 m+ de desnivell sempre molt suaus. Arribats al port, ens desviem a la dreta per remuntar una mica per una pista que ens duu fins a la Roca de Llagunes (la més alta, no la que queda enmig del bosc). 


A partir d'aquí ja només ens queda perdre 400 m de desnivell per un preciós sender que va per l'obaga de Llagunes i que ens retorna directament al poble.





dilluns, 12 de gener de 2015

Voltejant el Coma de Varilles amb esquís



Distància: 13,7 km
Desnivell: 1150 m
Dificultat: alta; BEA, S3
Durada total: 5.30h
Punt de sortida: final de la pista de Ransol
Punt d'arribada: entrada d'Incles


Sense tenir-ho previst encetem la temporada d'esquí de muntanya a Andorra gràcies a la invitació dels bons (Aniol, Ignasi, Pep i Roger) que planegen una intrigant travessa entre Ransol i Incles.
Sortim des del final de la pista de Ransol amb els esquís als peus; hi ha bastanta gent gràcies a la bona innivació de la zona (si més no comparat amb altres llocs). La direcció inicial és com si anéssim cap al Pic de la Pala de Jan però relativament aviat ens desviem cap a la Portella de la Coma de Varilles amb una part final més dreta però fàcil en funció de la neu. Des del coll hem de perdre uns 400m fins a l'Estany de la Coma de Varilles; els 50 primers ho hem de fer amb grampons ja que la neu està molt gelada i el pendent és molt marcat. 


La neu a l'obaga està força canviant i no permet esquiar gens a gust (els que en saben encara ho trampegen però els mediocres ho patim més que una altra cosa) i a més hi ha algun passet prou exigent. Un cop a l'estany tornem a posar pells i pugem fent zetes fins a 150m del collet que hi ha entre el Anrodat i les Mussoles; 




ara toca grampons fins al collet on arribem passadíssims d'horari (els que ens costa això de l'esquí de muntanya, hem endarrerit notablement l'expedició) per la qual cosa decidim descendir directament (tot i que la idea inicial era seguir cap a Cabana Sorda) per la bonica pala que mena a l'Estany de l'Isla. Sens dubte és la part més esquiable de tota la jornada però a causa de l'orientació solana ja la trobem excessivament transformada però tolerable. 


A partir de l'Estany bàsicament toca practicar l'esquí de supervivència ja que hi ha alguns trams que no hi ha neu suficient i hem de descalçar-nos els esquís en diferents punts. Per acabar-ho de reblar, quan som al fons de la vall, encara ens queda 3 km de pista pudent fins a l'entrada de la vall; alguns ho fem a peu, d'altres remant, però és un mal final per a una jornada no tan reeixida com esperàvem... però ja se sap, així és la muntanya, i malgrat tot una bon dia de boniques i desconegudes perspectives i, sobretot, de bona companyia.


dijous, 8 de gener de 2015

Montsec de Meià: talaia de la boira



Quan s'instal·la l'anticicló de desembre-gener és molt habitual que a la plana es clavi la boira. Des de dins és bastant desagradable però posar-s'hi per sobre és un espectacle que un no es cansa mai de veure'l. Una de les millors talaies per gaudir d'aquesta meravella és el Montsec; en aquesta ocasió pugem mig corrent, mig caminant al Grau Ample, just a sota del Mirapallars. Sortim des de Sant Maria de Meià i pel camí dels Feixans de la Guineu arribem als peus del sender que puja decididament fins al Grau Ample, bonic coll que permet guipar tant els núvols de la plana com la neu del Pirineu. De baixada desfem al camí fins a la Font del Reguer i a continuació anem a la dreta per empalmar amb el camí del Cingle de la Cabroa on ens anem enclotant a la boira que ens engoleix uns 100m abans de tornar a Santa Maria de Meià.
Les imatges del dia: