Traductor

divendres, 27 de febrer de 2015

A la Zona Zero de l'Ainsa amb KEA



Distància: 40 km
Desnivell: 1400 m
Dificultat: alta, puntualment molt alta
Ciclabilitat: 99%
Punt de sortida: l'Ainsa

La bona gent de KEA, amb el 'presi' al capdavant, ens conviden a pedalar amb ells a la Zona Zero de l'Ainsa. Anar a l'Ainsa sempre és sinònim de diversió gràcies al fantàstic treball de manteniment que fan la gent del país dels senders d'aquell paratge; un projecte molt engrescador ornamentat amb més elements que els estrictament ciclístics (recuperació de camins històrics, toponímia, etc).


El presi, sherpa per a l'ocasió, fa una excel·lent selecció i combinació de senders de les rutes Miradores, Camporrotuno i la part final de la volta a l'embassament de Mediano.
Comencem a pedalar i ens saltem directament l'escalfament ja que l'ascens fins a la serra de Morillo té rampes molt dures; bones vistes de la Peña Montañesa i de l'embassament, que està ple com mai l'havíem vist. El descens cap a Morillo de Tou és per un sender ràpid (200m-) que al ritme dels 'irunyarres' és un obrir i tancar d'ulls.



Un cop a Camporrotuno fem un bucle suposem que de la ruta homònima plena de corriols tant de pujada (explosius a més no poder) i de baixada (ràpids ràpids).



Ara ens toca remuntar en direcció cal al Cerro de Partara amb un descens breu però exigent a causa de la molta pedra solta que hi ha. Abans d'arribar a la cota màxima de la ruta (última pujada del dia) ens toca arrossegar, excepte al Jose, la bici una cinquantena de metres+. Al cim, fantàstiques vistes d'Ordesa i, altra volta, de la Peña Montañesa; ara ja només ens queda el darrer descens del dia, mig improvisat gràcies a una recomanació d'uns altres ciclistes que ens trobem durant la ruta: la Peñas Cinglas. Es tracta de 250 m- en 1,5 km que baixa espectacularment pel llom obac de la serra de Partara i que posen la cirereta a una boníssima jornada de btt i companyonia, i que esperem que es repeteixi. Laster arte!!!


dimarts, 24 de febrer de 2015

Volta bttsenderista al Montsant



Distància: 52 km
Desnivell: 1500 m
Dificultat: alta, puntualment molt alta
Ciclabiltitat total: 97-98%
Exposició: puntualment alta
Durada total: 7.30 h
Punt de Sortida: Margalef


Des de Margalef remuntem per la pista asfaltada que duu fins a Sant Salvador, són uns 4 km al 9% que ens serveixen per escalfar. Des de la bonica ermita ens comencem a encorriolar i trobem els primers trams de bttsenderisme i així durant un km fins al Mas del Serrador. Aquest primer tram de sender té poca continuïtat i en total en podem pedalar un 50%.


A partir del citat mas la cosa millora exponencialment i ja ho fem tot damunt la bici fins al Collet del Ros, en total 1,5 km de bon corriol en suau ascens. Al collet passem de l'obaga a la solana i reprenem momentàniament per pista fins que prenem un sender a la dreta que duu al Grau del Caixer. Aquest curt corriol (150m-) és molt ciclable llàstima que la vegetació està molt tancada i dificulta la progressió (si estigués ben desbrossat seria boníssim).


A baix empalmem amb una pista que va per la base dels cingles sud del Montsant en un tram força bonic però deslluït perquè per ara el llibre no acompanya gaire i està força tapat, rampes dures en alguns moments, algun breu tram de sender i ja som a Morera de Montsant.


Ara recuperem transitòriament la tranquil·litat i fem 4 km de carretera abans de reprendre per sender (Camí dels Cartoixans) fins a Sant Joan de Codolar. En aquesta ermita comença un dels trossos més bonics de la ruta: el Camí de la Llisera, un sender a mitja alçada que fa flanquejant bàsicament en suau ascens i que es deixa fer gairebé tot damunt la bici; li falta una mica de continuïtat però res dramàtic (el que sí que podria ser dramàtic és una caiguda ja que té passos amb una timba considerable).


Passats 3 km de bon corriol tornem a canviar de vessant i baixem primer per sender (1,5 km) i després per pista fins a Sant Antoni. En aquest punt ja ens encarem definitivament per entrar al congost del Montsant, ho fem mig per pista, mig per sender fins que finalment s'encorriola. Ara ens queda uns 10 km de duríssim sender on pujarem i baixarem de la bici més de vint vegades; per tant, ja es pot veure que, tot i que té tirades prou llargues, és un corriol exageradament poc fluïd. Entre que el lloc és preciós i la velocitat global molt baixa, triguem més de dues hores a fer aquests 10 km que tenint en compte que són els últims de la jornada se'ns fan llargs i és que al principi del sender la cota és 500m i a la sortida, 450m; és a dir, només hem perdut 50m- en 10 km però, en canvi, no hi ha un pam de pla.




Hi ha dos moments especialment poc agraïts per a la bici: el primer és una breu desgrimpada on no s'hi val a badar i el segon és el tram de les escales ja a punt d'arribar a la presa del pantà. Quan deixem enrere el pantà ja només ens queda un parell de km per pista asfaltada (on hi ha una munió d'escaladors impressionant) i els dos últims quilòmetres per la carretera que baixa a Margalef.

divendres, 20 de febrer de 2015

Montsant: al pot petit hi ha molt bona confitura



Distància: 22 km
Desnivell: 750 m
Dificultat: mitjana-alta
Ciclabilitat: 99%
Durada total: 4 h 
Punt de sortida: Margalef

Itinerari curt però farcit de molts al·licients en forma de bons corriols i excel·lents panoràmiques de la Serra del Montsant. 


Comencem a pedalar des de Margalef paral·lels al Riu Montsant per una pista cimentada que ens duu a tocar de La Bisbal on arribarem per un breu tram de carretera. A partir de la Bisbal comencem a pujar de debò; a continuació algun puja i baixa i arribem a la Serra dels Solans des d'on podríem anar molt directes a la Foia però nosaltres picarem un fantàstic sender; són 3,5 km el primer dels quals és en ascens, el segon suaument en baixada i el darrer 1,5 km ja pica de valent cap avall amb alguns trams bastant exigents a causa de la presència de pedra.

Cabacés des de la Serra dels Solans
Baixant a Cabacés
Sense acabar d'entrar a Cabacés ens desviem a l'esquerra per una pista que puja de valent i que passa per la Covassa abans d'arribar a l'ermita de la Foia punt on comença una pujada salvatge amb rampes prou llargues per sobre del 20%.

La Covassa
Passada l'ermita de la Foia
Més endavant cal deixar la pista i prendre un sender que puja a l'esquerra i que ben aviat ens obligarà a caminar uns poc metres; quan passem a la banda obaga encara haurem de remuntar una mica més però ara ja sempre pedalant excepte algun esglaó. A mesura que avancem el sender es va decidint a baixar suaument i amb unes vistes fantàstiques.

Baixant a Margalef
A partir d'un mas enrunat comença el descens bo del dia: 400 m per un excel·lent sender 99,9% ciclable i sense una dificultat desmesurada que combina trams ràpids amb altres de més entretinguts i que ens permeten retornar a Margalef amb un molt bon regust d'aquesta píndola de Montsant oest.




dimarts, 17 de febrer de 2015

Senders laboriosos al Montsec de l'Estall



Distància: 56 km
Desnivell: 1800 m
Dificultat tècnica: alta, puntualment molt alta
Durada total: 8 h
Punt de sortida: Estopanyà


Recorregut solitari i salvatge pel costat oest del Pantà de Canelles que ens permet coronar l'alçada màxima del Montsec de l'Estall; tot plegat amb un bon grapat de corriols d'exigència alta i no aptes per a paladars fins. Bona part de les pujades, en consonància amb els descensos.

Sortim des de sota d'Estopanyà i directament arranquem amb un corriol inicialment en ascens però de seguida es fica cara avall i ens desperta amb el seu quilòmetre de ràpid traçat, possiblement el més fàcil de tota la jornada. Posteriorment anem seguint pistes fins al poble abandonat (i derruït) de Casserres del Castell punt on perdem uns 200 m fins al riu el Guard; el creuem com podem i remuntem cap al Mas del Xiquet amb uns primers quilòmetres demolidors. Des del Mas del Xiquet fins a l'entrada de la pista barrada que puja a Lo Graller tenim una petita treva però els darrers 4 km tornen a ser exigents, no tant pel pendent sinó pel terreny que aquest dia, a més, es troba força enfangat. Al cim boníssimes panoràmiques i, com sempre, acompanyats del vol majestuós de les aus rapinyaires de la zona.
Ara toca baixar 400 m- de sender: fins al Pas de Sant Miquel és ràpid i fàcil però a partir del coll la cosa es posa seriosa fins al punt que en algun curt tram caldrà arrossegar la bici durant escassos metres. Aquesta primera meitat és la més difícil i exposada amb diferència però a mesura que anem perdent metres el sender perd una mica d'exigència (que no vol dir que sigui fàcil) i ens permet relaxar-nos i gaudir al màxim fins a empalmar amb la pista que va a Montfalcó. 
Quan la prenem baixem uns 100m fins a l'alberg lloc on tornem a agafar un altre corriol de dificultat elevada (té molta pedra solta) que baixa uns 300 m- fins a tocar d'una de les cues del Pantà de Canelles; com que el pantà està al 90% de la seva capacitat ens toca fer una bona estona el senglar per poder recuperar la pista 'negada'. La remuntada per aquesta pista fins a Fet tampoc és un paradís ja que la part final està plena de còdols que dificulten molt la progressió.
Al bonic poble de Fet ens tornem a encorriolar, primer bàsicament en ascens (puntualment amb rampes dures) fins a la Collada Sabinós punt on comença el darrer sender del dia que ens baixa fins a Finestres amb un terreny força pedregós però amb poc pendent la qual cosa fa que sigui força accessible, o així ens ho sembla comparat amb els corriols precedents. Bon regust per acabar amb els descensos de la jornada... llàstima que ara ens toca remuntar uns 200 m per recuperar el cotxe, en general de bon fer però igualment pesats ja que anem bastant cansats ja que es tracta d'un itinerari sense treva i que ens agafa amb la temporada de rutes XXL poc rodats, i es nota...

dimecres, 4 de febrer de 2015

Neu, vent i pedals a l'obaga d'Aubenç



Distància: 26 km
Desnivell: 1200m
Durada total: 5:30
Dificultat: mitjana-alta


Boníssima pedalada per la meitat sud de l'Alt Urgell amb la colla del xipxap. Jornada èpica des dels preparatius a causa d'una previsió meteorològica moguda; fet i fet, fins ben bé dissabte no sabem si tirarem cap al sud o cap al nord. Però al final les nevades previstes per al Prepirineu fan figa i tot just cauen un parell de litres. Decidit el destí, ja només queda matinar i tirar cap a Coll de Nargó, això sí prèvia visita del radar del Meteocat a primeríssima hora del matí (6:00h). Hores intempestives que conviden a agafar-se a qualsevol excusa per tornar-se'n al llit; i és que algun 'bromista' envia una foto del moment amb precipitacions actives vistes pel radar cap al nord (per ara no afecten la 'nostra' zona) però generen els primers recels sobre la conveniència d'anar a pedalar. Sort del sector dur que posa ordre i d'aquesta manera a les 7.15 ja estem de camí a l'Alt Urgell on arribarem fent una parada (innegociable) a Ponts per carregar pastisseria diversa al Peretó. A quarts de nou ja estem preparant-nos per iniciar el recorregut amb un fred ben viu. Som a la frontera entre el bon i el mal temps: al nord neva clarament i al sud el sol es deixa veure. Afortunadament nosaltres tirem cap a migjorn i això fa que anem pedalant acompanyats del sol excepte en algun breu moment de la pujada que entra algun núvol del nord que ens ruixa amb neu, senyal que la temperatura es manté baixa. 


Un ascens molt amable al 7,5% de 15 km gairebé sense pausa fins al cim de lo Coscollet ens permet fins tot trencar a suar. Assolim el cim, però, enmig d'un vent gèlid que ens obliga a refugiar-nos a sota vent de la caseta de guaita per poder endrapar tranquil·lament tot gaudint de les fantàstiques panoràmiques que tenim, en aquesta ocasió bàsicament al sud ja que el nord continua molt tapat. 
Per a la baixada fem dos grups: un baixa per pista i els altres per corriol. Els primers es queden literalment congelats a causa del poc esforç que implica descendir per la pista i l'alta velocitat que s'hi pot agafar, mentre que els segons batallen amb un boníssim sender que durant 400m- perd metres de manera exigent i que permet mantenir l'escalfor del cos gràcies a lentitud i l'esforç emprat. 


Més a baix reagrupament i els de la pista s'incorporen al grup del sender; tot sigui per fer-se passar el fred. Si la primera meitat del sender (la més difícil) és prou neta però molt pendent i amb alguns esglaons, la segona és més accessible ja que no baixa tan fort però en canvi té més pedra solta, res que sigui una mínima amenaça per continuar xalant. 


Arribem als cotxes amb un bon somriure gràcies a aquests 900m- d'excel·lent sender però obligats a perdonar el bucle de Sant Martí (queda pendent pel dia que vingui el Xavier...) ja que ens esperen a dinar al Betriu de Coll de Nargó; bones viandes (16,5€ un menú molt variat i bo) per arrodonir la jornada.