Traductor

dilluns, 16 de març de 2015

Volta al pantà de Santa Anna



Distància: 66km
Desnivell: 1600m+
Dificultat tècnica: baixa, molt puntualment mitjana
Durada total: 6h
Punt de sortida: Ivars de Noguera

Volta improvisada a última hora, tot esperant que la méteo donés una treva al Pirineu i ens deixés treure les foques... però no, com tants altres cap de setmana d'aquesta temporada. Doncs res, a pedalar el nostre estimat Prepirineu, en aquesta ocasió per voltejar el pantà de Santa Anna tot decidint a cada cruïlla el recorregut final.


Des d'Ivars de Noguera creuem per bones pistes fins a situar-nos sota el Montpedró; 


aviat tenim un remuntada explosiva fins al Pla de les Mules punt des d'on hem de baixar a Valldellou. Ho fem per un bonic sender (l'únic del dia) que ja es comença a notar erosionat per l'evident pas de les motos de cross (que no ho saben que per aquests camins no hi poden passar vehicles motoritzats?). 


Des de Valldellou reprenem l'ascens en direcció al Congost de Valldellou, un preciós raconet on caldrà caminar durant cinc minuts. 



A continuació ve una llarga tirada de pistes en bon estat fins arribar al Coll de la Irene; n'hi ha per triar i remenar i nosaltres ho anem fent a mesura que intentem despistar uns gossos perdiguers que sospitem que han estat abandonats pels cafres de sempre. Des del citat coll perdem metres ràpidament per una pista que ens deixa a la impressionant presa de Canelles. 




Ara toca pujar de nou per una pista en molt bon estat on coincidim amb aquelles persones que gaudeixen matant animals pel simple 'plaer' de matar-los (impossible d'entendre...)... vist els problemes que tenen per recollir tots els gossos, entenem l'anterior coincidència amb els dos simpàtics cans. Amb tot, les vistes al pantà de Canelles i la inesperada nevada fan la pujada fins a Blancafort prou entretinguda. 

 


Ara comencem a baixar cap a Alberola, tot i que no hi arribarem ja que ens desviarem a la dreta per pedalar el fantàstic Pas del Llop.


Si durant la primera meitat de la volta no hem vist el pantà de Santa Anna, ara, al costat est, ens acompanyarà tota l'estona fins a Ivars, amb alguna pujada pel mig; el cartell de Santa Maria de Vallverd diu que Ivars està a 12 km... al final resulta que eren 16, una petita errada de càlcul o de posició del cartell.


dilluns, 9 de març de 2015

Totes les neus bones eren al Bassera (o Pic dels Llacs)



Distància: 11 km
Desnivell: 1100m
Dificultat: ME, S2, puntualment S3
Durada total: 4.30
Punt de sortida: Coll de la Botella

Ens pensàvem que ja coneixíem tots els S2 d'Andorra però es veu que no, que encara ens en faltava un (segurament deu ser més d'un...): el Pic de la Bassera o dels Llacs, un molt bon cim prou directe però que no colla gaire.

Arrencada curiosa ja que des del Coll de la Botella cal començar perdent 200 m-, per la pista de l'estació o pel mig de l'esclarissat bosc. Un cop a les bordes iniciem la remuntada sempre prop del Barranc dels Llacs (excepte els primers metres que ho fem una mica allunyats a l'esquerra del barranc). 


Hi ha piulades que parlen de pujar pel bosc i després empalmar amb el llom N-E però el vent ha fet molt mal en aquella zona que és totalment descoberta de neu, per aquest motiu seguim fins a la carena entre el Bassera i el Pic de Setúria amb uns darrers 100m força pendents, que acompanyats de la neu dura que hi ha ens obliguen a posar ganivetes/grampons. 


Un cop al llom ja només ens queden 100m+ fins al cim per una pala de pendent suau esquitxada per clapes de terra que no arriben a obligar-nos a treure'ns els esquís (excepte uns pocs metres al llom).


Bones vistes al cim: Cadí, Salòria, Comapedrosa, etc però bastant de vent, la qual cosa no permet que la neu transformi; 


amb tot, baixem còmodament fins a la carena punt, on ja més resguardats del vent, la neu ha començat a transformar i ens regala uns primers metres de descens (de marcat pendent) molt divertits gràcies a la neu primavera. El millor del cas és que decantant-nos una mica a la dreta del Barranc dels Llacs (a la base del Bosc de la Rodó) encara aconseguim trobar una neu pols excel·lent que ens permet xalar de valent fins que, quan ja ens apropem a les bordes, tornem a esquiar per una neu primavera boníssima, d'aquella que enganya la percepció d'un mateix vers el seu nivell d'esquí i dispara l'autoestima d'una manera injustificada... 



Retornats a les bordes, també tenim un final singular ja que ens toca tornar a posar les pells i remuntar uns 200m+ per bosc fins a l'aparcament del Coll de la Botella.

diumenge, 8 de març de 2015

Coma de Varilles (i gràcies... però a gust)


Distància: 8km
Desnivell: 800m+
Dificultat: baixa, ME, S2, puntualment S3
Durada total: 3.30h

Allau a la pista de Ransol
 Cap de setmana anticiclònic en aquest hivern tan mogut (i tan ventós). La idea inicial pot ser el Pic de Ransol, malgrat que també podria ser que tiréssim cap al Coma de Senyac... però quan tot just enfilem les primeres corbes de la pista asfaltada que puja a Ransol ja veiem que el tema està més complicat del que ens pensàvem: hi ha neu a dojo, hi ha trams de la pista on el llevaneus ha deixat un metre de neu al marge, tot just hi passa un cotxe a causa de tanta neu, en un dels barrancs hi ha una allau considerable (arbres pel marge, etc)... tot plegat impressiona; i més impressió fa que a les 9 del matí (que tampoc és cap matinada remarcable) som els únics que hi som (juntament amb una altra parella) i esguardem amb recança les cares sud de la zona carregades fins a dalt. Per tot plegat fa que busquem l'itinerari més segur de la zona per la qual cosa ens encarem a fer la visita anual al Coma de Varilles, un recurs efectiu per dies de neu incerta i sobretot ràpid, que és el que ens convé perquè encara queden un parell de barrancs per purgar (que no vol dir que baixin sí o sí).
Res a dir de nou de l'itinerari del Coma de Varilles que no s'hagi dit aquí; pel que fa a la neu, molt estable en tot el recorregut (com diria la Vicenteta: 'me l'imatxinava més gran') i molt canviant pel que fa les textures. Hi vam trobar de tot: des de pols a les parts més obagues, a primavera a les solanes i altres trams encrostats (tolerables) pel vent, en general, totes de bon fer (més o menys). Total, que fem i desfem (i gaudim amb l'amic Ricard; llàstima dels heliesquiadors que sense fotre ni brot ens van trinxar les pales de baixada; però no ens van poder robar el plaer d'obrir traça fins al cim) i marxem ben d'hora no sigui cas que vulgui descarregar alguna cosa... fet i fet, uns aborígens van aparèixer, es van mirar la canal de sobre on s'aparquen els cotxes i van girar cua mentre deien: 'encara no ha baixat'. El més curiós del cas és que un parell o tres de famílies amb la seva canalla estaven tranquil·lament amunt i avall amb els trineus just a la base del con de dejecció.
I 'quatre' imatges de la jornada:

A l'inici, remuntant pel bosc
Amb la Sarrera al fons
Descarregant heliesquiadors al cim del Coma de Varilles O
Última pala
Primers girs

dimarts, 3 de març de 2015

Article Vèrtex: El Montsec, de cap a cap


Detall de la revista

El darrer número de la revista Vèrtex publica un article Pass@muntanyes. Es tracta de la travessa integral del Montsec, des de Viacamp fins a Vilanova de Meià, és a dir, de sol ponent a sol ixent, passant per les cotes màximes dels tres sectors del Montsec: Estall, Ares i Meià. En total són tres jornades per superar els més de 4000m+ i trescar els 86 km que separen les dues poblacions.