Traductor

dilluns, 23 de novembre de 2015

Ítaca (i II)


Foto: Al
Després de passar una excel·lent nit al refugi Vall de Siarb de Llagunes ens llevem animats per l'èxit de la jornada anterior: molta adrenalina i cap baixa, que per l'excés que vam fer ja és molt. El segon dia marxem una mica més al nord a buscar les nimfes als frondosos boscos del Parc que en aquesta època de l'any estan pletòrics de colors i d'aquella llum tan especial de tardor.
La primera remuntada del dia (+300) serveix per escalfar i per acabar de despertar-nos abans no encarem el primer descens que, a causa de l'orientació obaga i l'horari relativament aviat que portem, ens el trobem excessivament moll; en general rep un suspens clar per part de la majoria de comensals, tan sols el preciós paisatge alleugereix aquest tràngol ple de patinades i de desequilibris diversos.
Encarem la segon remuntada del dia avui d'uns 500m+ amb diversitat d'opinions: uns pugen còmodament per 'Bambi' mentre uns altres s'espremen a les dures rampes rampes de 'Mordor' que va creuant 'Bambi'; avui ens podem permetre els excessos ja que no queda cap més pujada. Finalment, però, tots ens posem a 'Mordor' i remuntem 100m+ per un sender tan bonic com exigent.
A la cota 1800 ja només ens queda tirar-nos avall durant 1000m- de corriols gairebé sense pausa. D'entrada hi ha una tirada de 800m- on els xerpes, amb una bona dosi de rock and roll, aconsegueixen redimir-se del primer corriol del dia; i és que aquest segon és una regalada en majúscules: pendents moderats, terreny net, etc.
Finalment, ens queden 200m- de bonic corriol, exceptuant l'entrada que és laboriosa, vora el riu que posen la cirereta a aquest cap de setmana exempt d'encigalades made in pass@muntanyes... ara el problema és que després d'això ja res serà bo.


dilluns, 16 de novembre de 2015

cORRIolejant a Ítaca


Trobada de tots els membres del "Comando Ermàs" (l'ocasió així ho requeria) per visitar probablement els millors descensos del Sobirà i alguns dels seus racons més bonics. Després de la llarga travessa cap Ítaca, un recorregut "ple d'aventures i ple coneixences" que ha passat per les duríssimes comarques de la Noguera i el Jussà, ja era el moment que "als bons guerrers" se'ls obrís la porta d'Ítaca. El primer destí del cap de setmana va ser un dels grans èxits del Sobirà: els corriols a l'entorn del Massís de l'Orri, amb incursió al paradís de corriols al voltant de Sant Joan de l'Erm; de pujada, de baixada, planejant... xalem de valent, a més, acompanyats d'aquesta méteo impròpia de mitjan novembre que ens permet anar abillats d'estiu. Per completar la jornada, ens regalem 1800m- picats avall des del mateix cim del Pic de l'Orri, gairebé tots per senders, globalment molt assequibles si descomptem els primers 600m- que van o per fora pista o per un sender salvatge que deu baixar per sobre del 30%; però els darrers 1100m- són per un corriol de traca i mocador que fa la delícia dels participants que es van mirant amb una rialla de complicitat a cada parada que fem per reagrupar-nos. Una jornada rocandrolera que culminem al Refugi Vall de Siarb a Llagunes on el Marc i la Laia ens atenem com sempre a les mil meravelles.




dimecres, 4 de novembre de 2015

Corriols obacs al Montsec de Meià (100 corbes i Camí Vell)



Jornada de corriols salvatges només aptes per als ciclistes més insensibles. D'entrada anem a fer el de les 100 corbes. Pugem des d'Hostal Roig a ritme a antijamaicà (sembla que intuïm que més tard ens faltarà temps) i en 40 minuts ja estem encarant el primer descens. Fins arribar a St. Salvador del Bosc el sender és molt difícil amb 'epingles' només aptes per a experts (no és el nostre cas), però és un tram relativament curt amb un final d'uns 50m+ amb la bici a l'esquena. A partir de l'ermita el sender millora notablement, però és clar que en un concurs de trial no guanyaríem perquè els revolts tan tancats ens obliguen a anar traient peus per aquí i per allà i és que es tracta d'un sender molt exigent que no admet badades. Acabats els 900m- de les 100 corbes repetim més o menys la mateixa pujada però ara ens arribem fins al Tossal de la Torreta (1677 m). Des de la cota màxima del Montsec comencem a baixar, en un tram espectacular, per la carena amb els espadats a tocar fins arribar a la Portella Blanca on empalmarem amb el Camí Vell. El principi està bastant bé però la part central ens la mengem amb patates a causa del marcat pendent i la molta pedra solta que hi ha, en total 400m- gairebé tots caminant. Tan sols ens queda el consol que els darrers 400 m- de desnivell l'exigència tècnica decreix exponencialment i els podem majoritàriament damunt la bici experimentant una sensació similar al gaudi.