Traductor

diumenge, 29 de maig de 2016

Volta a l'Alt Urgell (VI)



Distància: 35 km
Desnivell: 1200 m
Durada total: 7 h
Dificultat: mitjana, molt puntualment alta
Punt de sortida: Sant Joan de l'Erm
Punt d'arribada: la Seu d'Urgell


Ens ajuntem els Ermassos per emprendre una nova volta a una de les comarques pirinenques: l'Alt Urgell. Però com que en aquesta ocasió el repte és majúscul ho farem en còmodes fascicles per repartir els 300 km i més de 13000 m+ que implica aquesta volta. 


Com que l'ordre dels factors no altera el producte, decidim començar per l'última etapa, la que va des de Sant Joan de l'Erm fins a la capital de la comarca. Un itinerari 100% Pass@muntanyes amb molts quilòmetres de corriols (en total 1600 m- gairebé tots d'altíssima qualitat), rampes dures de pujada, senders ascendents dels de treure el fetge, una mica de bttsenderisme, etc.


Comencem remuntant des de Sant Joan de l'Erm un primer quilòmetre que ja és tota una declaració d'intencions: al 14%, abans no comencem a carenejar per un corriol preciós amb constants ondulacions, però preferentment picat amunt durant 5 km.





Acabat aquest tram comencem el primer sender avall del dia: 800m- sense pausa amb un primer tram amb passos exigents però ben aviat es torna ràpid ràpid que ens fa xalar de valent. 



A continuació tenim 3 km de sender amunt que afrontem encara encesos pel corriol precedent; alguns trams a peu i la major part pedalant al límit de l'equilibri enmig d'una gran panoràmica cap a la vall.



Finalitzada aquesta part ara tenim la part més calmada de la ruta: 10 km de pistes bones bàsicament en pujada però també regalant alguns metres baixant abans no ens posem al darrer sender del dia: una altra llarguíssima tirada de 800m- molt heterogenis però tots per ser gaudits, abans no sortim a tocar de la Seu on clou la volta a l'Alt Urgell.




Fotos: Al i Carles

diumenge, 22 de maig de 2016

Llac de Cap de Long - Estaranha - Campvièlh - Canal Lentilla - Piau Engaly (travessa d'esquí)


Entrada a la Canal Lentilla

Distància: 16 km
Desnivell: 1600 m
Dificultat: MBE, S3-S4
Durada total: 7 h
Punt de sortida: cota 2080 carretera de Cap de Long
Punt d'arribada: Piau Engaly

Ens trobem uns quants Insaciables per anar a foquejar per la zona del Nhèuvièlha; com que tenim diversos cotxes ens plantegem de fer una travessa entre Cap de Long i Piau Engaly.
Així sortim a quarts de sis amb els esquís als peus des del cotxe (la pista fins a Cap de Long ja és oberta) i remuntem còmodament per les pales inicials amb un regel prou digne, tenint en compte que les previsions en aquest sentit no eren gaire bones. Una successió de pales de pendent moderat, amb una neu molt fàcil i una traça perfecta ens duen fins al cim sense la més mínima dificultat.



Pales N-E de l'Estaranha

Un cop al cim, els més insaciables es tiren a esquiar la pala que acabem de pujar que com que està encarada al N-E ja ha fet la primera transformadeta; mentrestant l'Aniol i nosaltres continuem amb el pla inicial i des del cim de l'Estaranha baixem una cinquantena de metres a peu fins a situar-nos als peus de la pala final del Campvièlh, la qual remuntarem amb la mateixa comoditat que la de l'Estaranha (també per la bona neu i la traça oberta).

Baixant la pala N-E de l'Estaranha

Pala final del Campvièlh

Últims metres del Campvièlh

Cim del Campvièlh

Al cim esperem la resta d'Insacibles per reagrupar-nos i baixar per la Canal de Lentilla però veiem que hauran decidit fer algun canvi de plans perquè triguen molt. D'aquesta manera anem fent via cap a la canal. Pel que havia llegit tenia la sensació que era una mica del calibre de la Canal de l'Alt del Comapedrosa, però a mi em va semblar més difícil. D'entrada té uns primers 50 metres amb 40/45 graus (que jo faig a peu i l'Aniol esquia sense problema) i a continuació el pendent decreix notablement però la canal està plena de boles de purgues diverses i fa de mal esquiar (a més que l'orientació S-O que té fa que hi entrem quan encara li ha toca ben poca estona el sol). Estrictament la canal són uns 200 m- i després s'eixampla i encara decreix més el pendent; en aquest punt la neu té alguns moments de lucidesa i ens deixa xalar però en algun punt apareix la maleïda crosta fins que quan som a tocar de la cota 2300, punt on hem de tornar a col·locar pells, és una pasta tremenda, malgrat que més negociable que la crosta.

Entrada a la Canal Lentilla

Vista de la Canal Lentilla



Part mitja i baixa de la Canal Lentilla

Acabats aquests 800 m- que jo he baixat amb més pena que glòria i que l'Aniol hagués pogut arribar a gaudir si no hagués sigut pel meu ritme tortuós, ens toca remuntar 300 m+ fins al Port de Campièlh enmig d'una sauna: la calor comença a ser més que notable. 

Remuntant al Port de Campvièlh

Des del coll ja només ens queda baixar cap la base de l'estació per una neu hipertransformada però que comparada amb la de l'altre costat es deixa esquiar a plaer, això sí, vigilant al màxim amb les pedres, els genolls, les colades... i així assolim la cota 2100 on ja no podem esquiar més i retornem tranquil·lament caminant fins a l'aparcament de l'estació on tenim el segon cotxe.

Baixant del Port de Campvièlh

Entrant al domini esquiable

dijous, 19 de maig de 2016

La Mongiá - Pic Gourguet - Pic des Quatre Termes

Foto. Vicenç
Distància: 20 km
Desnivell: 1950 m
Dificultat: BE, S3
Punt de sortida: estació esquí la Mongie, cota 1740
Durada total: 8h
Dia: dilluns 16
Traça GPS

Una altra gran excursió que més o menys anem improvisant; estem bastant cansats de la volta al Cotiella i la pretensió inicial és fer una volteta menys física... tot això sobre el mapa perquè un cop ens hi posem ens anem emocionant amb la neu que trobem i al final torna a sortir un excursionot de por (el Marc i jo tampoc ens va estranyar... anant amb el Vicenç ja se sap ;-)).
Comencem foquejant per les pistes de l'estació i remuntem 700 m fins al Pas de la Craba, sempre per pendents suaus excepte els últims metres que sort que són est i ja estan una mica transformats perquè en cas de neu dura pot ser un pas una mica delicat.


Foquejant per les pistes de l'estació; a l'esquerra -gairebé no es veu- la 'famosa' Breche de Contadé
Pujant cap al Pas de la Craba
Des del citat coll hem de baixar per sud on encara no hi toca el sol i, per tant, ho fem per una neu dura dura però que es deixa negociar; a mesura que descendim la neu va millorant però al voltant del Lac de Coueyla Granja està molt boteruda a causa de la pluja.

Baixant des del Pas de la Craba
Totalment fora de programa anem cap el Pic de Gourguet que té una bonica pala per esquiar (i que evidentment no ha passat desapercebuda als ulls del Vicenç); tot just són les 10 i ja està força transformadeta.

Últims metres del Pic de Gourguet
A partir d'aquí no tenim clar cap on tirar: tenim opcions més directes però menys esquiables... el Marc i jo mirem el Vicenç amb careta de corders degollats però ni per aquestes... avall que hi ha bona neu. Així baixada la primera pala hem de remuntar uns pocs metres cap al Coll de Bareges i descendir fins al Lac de Gourguet, punt on tornem a posar pells i amb alguns puja i baixa una mica singulars arribem al Gourg Nere.


Baixant del Coll de Bareges
Ara ja veiem clar el nostre objectiu i el que semblava que havia de ser una gramponada final, es veu que arribarem amb esquís als peus fins a la Cresta de Port Vielh; el dubte és que ens hi trobarem darrere: haurem de perdre molts metres?, hi haurà desgrimpada; es podrà passar?...

Direcció a la Cresta del Port Vielh
Però sorprenentment l'altre costat de cresta és molt més suau que d'on venim; ens cal perdre 50m escassos (ni traiem pells...) i així ens situem a la pala final que dóna accés a la base de la piràmide del Quatre Termes.


Superada la Cresta del Port Vielh
Anem una mica perduts perquè la topografia que portem al GPS no acaba d'encaixar amb el que veiem; i d'aquesta manera no tenim clar per on atacar la darrera pala que té un marcat pendent i està encarada al N-E i, per tant, ja fa moltes hores que li toca el sol. Vicenç obre una traça espectacular a cop d'esquí perquè la capa superior no baixi al nostre pas (és el primer cop en tot el cap de setmana que li sento una mica -i només una mica- accelerada la respiració); una feinada en horaris intempestius que finalment surt bé.

A la dreta la base de la pala del Quatre Termes i a l'esquerra el Contadé
Una mica per intuïció i lògica anem a buscar el coll que ens sembla que és més proper al Quatre Termes. Per sort acabem trobant les fites del camí d'estiu ja sense neu i grimpant arribem a la cresta N del cim ja gairebé a tocar de la cota màxima.


Crestejant cap al Quatre Termes
Descansem un moment de res al cim i avall per la cresta N que té alguns passos força aeris a la part central i on no s'hi val a badar perquè hi ha una bona timba a banda i banda (grampons i piolet útils).


Desgrimpant des del cim
Des del coll ja només ens queda descendir 1000 m fins a l'aparcament per una successió de pales de moderat pendent que els que en saben xalen de debò i els que no anem tan sobrats ja no fem amb l'alegria desitjada perquè la neu està un puntet massa transformada i cal posar-se en mode 'compte de no deixar-s'hi algun lligament'.


Primers metres de descens amb el Pic del Mieidia de Bigòrra al fons a la dreta

Bones pales a la part central del descens
Tan sols al final de tot trepitgem les pistes de l'estació i això ens permet baixar esquiant fins gairebé a tocar del cotxe (tot just vam caminar uns 50 m-) on arribem cansats com a rucs però satisfets d'haver estat vuit hores amb les foques per terreny solitari negociant a cada cruïlla la bona direcció; un bon treball en equip on alguns membres van estar més encertats que d'altres ;-).

Bigoti final a tocar del cotxe





dimarts, 17 de maig de 2016

Esquiant totes les cares del Cotiella

Sortint al Coll de Cotiella
Distància: 20 km
Desnivell: 2150 m
Dificulta: BE(A), S3
Punt de sortida: Refugi de Lavasar
Durada total: 9h
Dia: diumenge 15

Després d'una primavera mogudeta meteorològicament parlant, si més no els caps de setmana, finalment tenim una finestra de bon temps... un bon temps que diumenge l'hem d'anar a buscar perquè inicialment volíem passar a la cara nord però les previsions no ens acaben de convèncer i pujant fem un cop de volant a la dreta i ens encarem al Refugi de Lavasar on arribem després de 14 km de pista exigent per un turisme normal (malgrat que això no és impediment perquè a dalt estigui ple de cotxes de tots els colors, mides i marques).
Matinem de valent i a dos de 6 ja estem tirant amb el frontal cap a l'Ibón de Plan en un tram breu però incòmode perquè s'ha de caminar per blocs de pedra grans. Superat l'ivó caminem una mica més pel bosc i a la cota 2150 (aprox) ja ens calcem els esquís i anem remuntant molt suaument fins a la Colladeta del Ibón.

Arrenquem ben d'hora
Pujant cap a la Colladeta del Ibón
Aquí fem la primera baixada del dia cap al Refugi d'Armeña, els primers 250 m- encara trobem neu (dura de nassos malgrat l'orientació est) però els 200 finals ens toca fer-los caminant pel GR fins al citat refugi i és que quan es decideix a última hora ja passen aquestes coses de no tenir ben apamades les cotes de la volta.

Baixant cap al Refugi d'Armeña
Aprofitant un bigoti a tocar del Refugi d'Armeña
Però cap problema ja que es fa ràpid i al mateix refugi ja trobem un bigoti de neu que ens permet tornar a foquejar fins al Coll de Cotiella, sempre per pendents moderats excepte el final i especialment la sortida al coll on cal posar-se els grampons uns 50 m+ per superar una cornisa (ara molt reduïda i discreta però que sovint és força gran); aquí es produeix, com dirien al Basquetmania, la jugada "tonta" de la setmana, ja que quan surto al coll veig que mentre discutia amb la neu una de les seccions del pal telescòpic s'ha quedat enganxat al mig de la neu... au, torna avall a buscar-lo i tornat a barallar amb la pseudocornisa.


2 imatges pujant cap a la Collada de Cotiella


Gramponada per accedir a la Collada de Cotiella
Des del coll veiem que el flanqueig que volíem fer per entrar a la pala S-O no el podrem fer perquè les cornises en aquest segon 'coll' són de mida notable i no s'hi observa pas per la qual cosa ens tocarà perdre uns metres per poder entrar més avall per la pala oest que es deixa fer prou bé malgrat que el pendent no és suau (sort que hi ha bona neu i permet progressar amb comoditat perquè amb neu dura i la timba que hi ha...).

Pala O del Cotiella
Assolint el cim
Als peus de la pala oest del Cotiella confluïm amb la marabunta que puja directe des de Lavasar; la remuntem còmodament amb la satisfacció que la feina grossa ja la tenim feta.


2 imatges baixant la pala somital
L'orientació oest fa que encara trobem la neu dureta però a punt per ser baixada gaudint-la; però la neu realment arriba tot seguit de tal manera que en comptes de tirar el flanqueig cap a la Collada de la Pala del Puerto directament, el Vicenç (mestre de mestres interpretant el terreny) ens convenç de baixar una mica més per una neu crema de les que fan afició. 
A continuació pugem 250 m+ fins a la citada collada que ni ens n'adonem perquè anem amb un somriure d'orella a orella; l'alegria és tal que el Vicenç que està fort com un roure encara puja una punta que hi ha vora la collada.

Remuntant al Collada de la Pala del Puerto
El Vicenç que ha pujat una punta vora el Collado de la Pala del Puerto
I aquesta tònica es manté fins a baix...  punta que el Vicenç veu, cap a amunt, sempre amb la finalitat d'aprofitar al màxim el descens i de no tirar flanquejos, objectiu que assoleix amb escreix i malgrat portar més de 2000 m+ xalem de valent per una neu primavera tremendíssima;


Agulles de Lavasar
Part final del descens
fins que a la cota 2150 ja s'acaba el blanc i toca posar-se els esquís a l'esquena fins empalmar amb la pista que torna al refugi (50m+).

Caminadeta final per un pedregar de por