Traductor

dijous, 2 de març de 2017

Quan la muntanya no vol... intents als pics del Salt i Roc Melé



La muntanya no ens parla però ens envia un munt d'informació permanentment i cal intentar saber que ens vol transmetre; hi ha dies que sembla que no vulgui companyia i cal girar cua. Això és el que vam fer, per diferents motius, en els nostres intents d'ascendir al Pic del Salt des de Rialb i pujar al Roc Melé pel vessant sud.
Cronològicament, diumenge 26 sortim des  de Sorteny remuntant per la vora del riu de Rialb. Suau ascens fins a la cota 2000 on abandonem la tendència nord que dúiem i tombem a l'est per remuntar còmodament fins al Coll de Banyell.

El pic de la Font Blanca darrere

Arribant al Port de Banyell

Des del Port de Banyell mirant al Thoumasset

Des del coll baixem (200 m-) per una pala a N-E amb bona neu pols (que poc que l'esperàvem...) fins a l'Estany de Solanet.


Baixant del Port de Banyell (N-E) amb neu pols

Una mica més enllà tornem a posar pells per  remuntar cap a la Portella Cebollera; un primer llarg flanqueig bàsicament en ascens suau abans no arribem als peus de la portella on haurem de treure'ns els esquís i posar el grampons per remuntar els últims 50 m (40/45º). Tot aquest tram, als peus del Thoumasset, es mou per un d'aquells raconets pirinencs de calma absoluta.

Creuant l'Estany de Soulanet

Flanqueig cap a la Portella Cebollera

La nord del Serrera


Últims metres foquejables abans de la portella


Arribant a la Portella Cebollera
Des d'aquí cal flanquejar la pala sud del Pic del Salt que veiem que agafem una mica tard. Al principi ens aguanta prou, tot i que veiem que anem malament d'horari, però a la pala final de 40m+ tenim un parell d'enfonsades fins a la cintura (toquem el terra), senyal inequívoc que hem de girar cua i així ho fem.

Flanqueig S cap al cim
A la portella comencem a baixar per una neu primavera que una hora abans hagués estat de cine i que ara, simplement, es deixa fer bé. Acabada la pala canviem l'orientació i anem baixant pel barranc del Riu de Cebollera amb un tram intermedi molt encaixonat però que es deixa fer a plaer perquè la neu està al punt (compte amb risc d'allaus alt perquè dels marges pot baixar-ne algun). Bona neu primavera en tot el descens.


Baixant la pala sud

Al tub de Cebollera
I així, passem per davant del Refugi de Sorteny on prenem la pista que ens duu sense remar fins a l'aparcament un altre cop.

Refugi de Sorteny

Imatge del descens
En total: uns 14 km, 1150 m+, MEA, S2. Bona innivació durant tota la volta.

Per dilluns 27, tenim intenció de pujar al Roc Melé sortint del Pla de la Vaca Morta i pujant per la solana. Sortim des d'una corba a la cota 1700 de la carretera que baixa cap a Hospitalet. Des d'aquí es baixa a creuar el riu i llavors seguim per la part obaga del barranc perquè a la solana ja no hi ha neu contínua. Un parell de quilòmetres de suau pendent vora el riu i llavors ens orientem al nord per remuntar les pales de pendent moderat fins que a la cota 2600 hem de girar cua perquè el vent de sud a dalt bufa de valent i ens pica de ple.

Al fons, Pas de la Casa

Pendents moderats

La neu de baixada: dura a la part alta per efecte del vent i primavera a mesura que ens enclotem. Algunes esquerdes i allaus de fons a la zona.

Pala sud del Roc Melé amb alguna esquerda