pass@muntanyes

Algerri - Serra de la Guineu - Los Picons - ermites de St. Salvador i Cèrvoles

2012-02-12T20:52:00.001+01:00

(corriol de baixada per la cara N de la Serra de la Guineu)

Distància: 38 km.
Desnivell: 1100m.
Dificultat: mitjana.
Temps: 4 h.

(el rellotge del cotxe quan arribem a Algerri)

Semblava que aquest cap de setmana podia ser el de la inauguració de la temporada d'esquí de muntanya però tampoc... doncs res, a tornar a pedalar per la Noguera que tantes alegries ens dóna. Encara som en plena onada de fred siberià i quan arribem a un quart de nou a l'aparcament del PEIN de la Serra Llarga, al nord d'Algerri el termòmetre del cotxe marca 12 sota zero.

(imatge del Montsec i del Pirineu des de la zona dels Picons)

El fred apreta de valent tot i que aviat el solet ens permet treure alguna capa de roba i remuntar còmodament cap a la Serra de la Guineu, sempre per pista en bon estat (com que anem de "xarrera" ens saltem la cruïlla que hi puja més directe). Per creuar la Serra de la Guineu cal remuntar 2 km per corriol fàcil, amb algun esglaó més exigent, i després baixar direcció N per un km i mig de corriol amb trams bastant tècnics per la molta pedra que hi ha en la primera meitat.

(descendint per la cara N de la Serra de la Guineu)

Arribats a baix tornem a remuntar per la Vall dels Baulons, uns 6 kms al 9,3% de desnivell però per pista molt bona.

(l'obaga de Baulons ben guarnida d'hivern)

Gairebé a tocar dels Picons i del Montessor iniciem el descens cap a l'ermita de St. Salvador per un km i mig de corriol fàcil que baixa a tocar del barranc homònim.

(corriol d'arribada l'ermita de St. Salvador)

A l'ermita continuem el descens per pista còmoda fins a l'ermita de Cèrvoles on arribem per una breu però intensa pujada. Des d'aquí baixem pel Barranc de la font de Sisquella per una pista mig reconvertida a sender amb molt pedra solta; és un altre quilòmetre i mig de sender. A la cota 600 ja enllacem amb la pista que ens retornarà molt ràpidament fins al cotxe.

TRACK GPS

En BTT per la Noguera siberiana

2012-02-07T00:15:00.003+01:00

(a l'embassament de Sant Llorenç de Montgai)

Distància: 50 km (uns 17 per senders).
Desnivell: 1200 m.
Dificultat: mitjana.
Durada: 5.15 h.
Ciclabilitat: 99,9%.

Fa un mica més d'un any va caure una gran nevada que va deixar més que emblanquinada tot Catalunya, la qual cosa no va ser impediment perquè sortíssim a pedalar. Diumenge, en plena onada de fred siberià, també vam desafiar els elements i vam sortir a pedalar. En aquesta ocasió hi ha una baixa passamuntanya (el fred i que fa poc que hi vam ser...) però trobo la complicitat de l'Alberto i el Jordi que em fan preveure una gran jornada de BTT; i és que els hiverns ponentins ja tenen per se un punt de siberians que fa que no ens intimidin els registres previstos.

(el gran invent de l'Alberto per protegir-se del fred: uns mitjons vells a l'exterior de les sabatilles)

Sortim des de Balaguer a les 8 del matí a -6º direcció a Sant Llorenç de Montgai sempre planejant; això fa que el fred vagi travessant totes les capes de roba tèrmica que duem ja que la velocitat és alteta i l'esforç més aviat discret. Però un cop iniciada la remuntada cap a Montalegre ens espolsem el fred molt ràpid i ja ens treiem les primeres capes de roba; observo que el Jordi i l'Alberto ja em miren amb uns altres ulls... han perdut aquell esguard de desconfiança vers les meves previsions; recuperar la sensibilitat als dits hi ajuda molt.

Ben aviat, a més, ens comencem a endinsar en els primers corriols de la jornada, en aquest cas de pujada per la Solana de la Devesa; aquest tram ens evita passar per Vilanova de la Sal i anar més directes al primer sender en baixada, tot i que aquesta drecera ens implica dur durant 5 minuts la bici a l'esquena. Cal veure-hi la part positiva: amb aquest passatge de BTTsenderisme acabem d'escalfar els peus, tan maltractats pel fred de la jornada.

(superant el tram de BTTsenderisme)

Tornem a pujar a les bicis a l'alçada d'un camp, ja en baixada, per fer el primer descens del recorregut: un corriol net i ràpid que flanqueja l'obaga de la Devesa i que surt a la pista que puja a Montalegre, gairebé a tocar de la Collada Llorenç.

Acabat el corriol reprenem l'ascens cap a Montalegre; ja no recordem l'onada de fred siberià i remuntem en mig d'un bon ambient de muntanya: gent en BTT, gent corrent, gent caminant, gent que ha perdut els gossos... tot plegat ens fa sentir menys alienígenes.

(imatge del cim)

Un cop al cim endrapem una mica, mentre ens canviem la tèrmica notablement suada (uns més que d'altres), i ens tapem una mica per afrontar la baixada, tot i que els goretexs continuen sense sortir de la motxilla (no ho faran en tot el matí); càmera al casc i cap avall a gaudir del segon descens de la jornada amb un primer tram força exigent per un sender força pedregós que ens fa xalar de valent i en algun punt, a propostaquasisúplica d'algun dels integrants de l'expedició, ens obliga a parar per recuparar una mica les cames i els braços. Us deixem un vídeo, maldestrament editat (properament presentarem una cosa més arregladeta) d'aquesta primera part de descens:

La segona part del descens, el que enllaça amb la pistacarretera que baixa a l'estació de trens de Vilanova de la Sal (VOLEM LO TREN!!!), en canvi, és per un rapidíssim corriol (així ens ho recorda l'Alberto tot cantant la velocitat a què baixem) que passa a tocar de Santa Margarida de Privà.

Acabat el sender tornem a ascendir per pista fins a Vilanova de la Sal on, inútilment, intentem agafar una mica d'aigua de la font... fa estona que no recordem que som en plena onada de fred siberià i apretem l'aixeta congelada que no té la més mínima intenció de fer-hi baixar aigua.

Ara prenem direcció al Monestir de les Avellanes on no arribarem ja que prendrem un corriol a l'esquerra, encara en ascens. Les cames comencen a queixar-se i no precisament pel fred (fred? quin fred?; alguns fins i tot ja fa molts quilòmetres que tot just van amb una tèrmica i un armilla) però sabem que la recompensa és a prop: més de 10 km de senders molt fàcils en suau baixada direcció a Balaguer.

(tot i que no es veu gaire, les primeres volves cauen en el darrer corriol, just abans d'arribar a Balaguer)

Finalitzem aquest darrer tram coincidint amb la caiguda de les primeres volves del front que arriba del N-O i que li acaben donant un puntet més d'ambient a aquesta excel·lent matinal de BTTsiberià. Perquè tal com preveia inicialment, malgrat tots els malgrats, crec que puc dir que ha estat un bellíssima jornada de natura, esport i companyonia... i a més, vaig tornar a casa amb un nou i simpàtic sobrenom: "lo senglaret de la Noguera" (adaptació lliure de la proposta del Jordi), suposo que per la meva depurada tècnica de descens ;-)

De corriols a l'entorn del Port d'Àger

2012-01-31T09:20:00.003+01:00

(baixant cap a Sant Just)

Distància: 37,5 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: mitjana, puntualment alta.
Durada total: 5 h.
Punt de sortida: Sant Josep de Fontdepou

Ja fa un parell de setmanes que estem buscant un forat per poder-nos escapar a foquejar però res, les esperances es dilueixen a mesura que s'apropa el cap de setmana (estat de la neu i méteo dubtosa; sembla que el proper cap de setmana serà el bo, si el fred siberià previst ho permet), la qual cosa provoca que planifiquem improvisadament i a darrera hora. Això ens porta a llocs propers i coneguts però no per això menys atractius (ni molt menys!!!).

Sortim des de Sant Josep de Fontdepou ascendint una mica per carretera fins que la primera pista a la dreta i remuntem per terreny exageradament pedregós que com a arrencada és terriblement cruel, per intensa.

('camí' d'inici)

Ben aviat, però, enllacem amb la pista que careneja la Serra de Cas la qual seguim fins arribar just davant del castell homònim. En aquest punt ens desviem direcció nord en descens primer per pista i tot seguit per corriol fàcil fins arribar a l'ermita de Santa Eugènia; són 200 m de desnivell de fàcil sender (compte que hi acostuma a haver senderistes -em penso que ja ho hem dit alguna vegada però per si de cas: ells tenen preferència-).

(descens cap a l'ermita de Santa Eugènia)

Ara tornem a enllaçar amb una pista de tractors que, direcció est, ens duu fins a una pista molt atronitada (i en aquest temps de boira, molt enfangada) que amb patiment ens retorna cap al cap de la serra.

(remuntant cap a la Serra de Cas per 2a vegada per una pista molt pedregosa)

En aquesta ocasió, però, no hi arribarem perquè agafarem una pista reconvertida a corriol que baixa durant 300 m de desnivell fins a Sant Just.

(baixant cap a Sant Just)

Superem aquest llogaret abandonat pel bell mig de les cases per un tram gens ciclable fins enllaçar amb una pista que baixa cap una pedrera lloc des del qual tornem a ascendir fins a la C-12. Arribats a l'asfalt el prenem breument per agafar una pista que ascendeix còmodament cap al N. Quan ens orientem a l'oest la pujada es combina amb baixades i així fins arribar a Àger per un fàcil sender d'1 km de llargada i escàs desnivell.

Des d'Àger encara ens queda remuntar uns 400 m de desnivell fins a recuperar el vehicle a Fontdepou. La pujada transcorre gairebé sempre per pistes en bon estat i desnivells moderats; passa per Agulló, vora l'ermita de Sant Llobí fins a tocar del Montlleó.

Pel final ens guardem un descens d'uns 100 m de desnivell prou divertits, entre escadusseres pistes i corriols fàcils, que ens permeten recuperar el vehicle amb un bon regust malgrat que gairebé no hem vist el sol en tot el dia.

(darrera baixada abans de St. Josep de Fontdepou que tenim al fons, al mig de la boira)

Més recorreguts a la zona

TRACK GPS

1000 i 1 corriols a la Baixa Noguera

2012-01-22T21:20:00.001+01:00

(pujant cap a la Serra de la Guineu)

Distància: 46 km.

Desnivell: 1150 m.

Dificultat: mitjana.

Ciclabilitat: 99,9%.

Punt de sortida: aparcament del Consell Comarcal de la Noguera a Balaguer.

Durada en moviment: 4.15h.

Tenim intenció de fer una ambiciosa combinada al Montsec de l'Estall però quan ens llevem observem que el carrer és... és... fet i fet, no hi és perquè l'espesa boira gairebé no deixa veure més enllà de la finestra; i ves, què has de fer, doncs tornes a consultar al coixí si és una bona opció el pla inicial. A tot això el temps va passant fins al punt que després de meditar-ho una bona estona ja se'ns ha fet tard per escometre'l i, finalment, decidim no fer tants kms i improvisar un sortida corriolaire prop de Balaguer. El recorregut, sortint des de la capital de la Noguera, passa per Castellò de Farfanya, creua la Serra de la Guineu i baixa cap Os de Balaguer i, posteriorment, pren direcció al Monestir de les Avellanes des d'on retornarem a Balaguer ciclant durant un 80% per corriols de baixa dificultat.

Des de davant del Consell Comarcal (mentre no el tanquin...) sortim en ascens per situar-nos a la part alta de Balaguer i fer els primers kms gairebé planejant fins a tocar de Castellò de Farfanya; a l'entrdada del poble, però, ens desviem a la dreta per asfalt fins enllaçar amb un corriol que bàsicament planejant ens durà a la pista que va a Os de Balaguer. Abandonem aquesta pista, ara asfaltada, tombant a l'esquerra direcció a l'ermita de Cèrvoles però sense arribar-hi agafem un sender que surt a la dreta i ens permet superar la Serra de la Guineu després de pujar-hi durant gairebé 2 kms, això sí, en suau pendent i un només amb un parell de breus esglaons no ciclables.

(corriol vora Castelló de Farfanya)

(darreres rampes a la Serra de la Guineu)

Dalt de la serra iniciem el descens cap a Os de Balaguer per un sender d'un quilòmetre i mig globalment de dificultat mitjana, però amb un tram força pedregós que si té humitat cal anar-hi en compte.

(Baixant cap a Os de Balaguer)

Des d'Os seguim les indicacions de la ruta 4 del centre BTT primer per pista en ascens però a continuació pels típics corriols de l'Ermitanyos que menen al Monestir, en un tram final en breu pujada força exigent (tot i que hi hagi una ruta per allí que sigui verda).

(El Monestir de les Avellanes al fons)

Un cop al Monestir ens orientem al sud per retornar a Balaguer en un tram de clar predomini de fàcils corriols sobretot en baixada però amb algunes parts de pujada que revolucionen les pulsacions.

(darrer sender abans d'arribar a Balaguer)

Més recorreguts a la zona

Track GPS

Volta al Pedraforca i ascens a la Serra Pedregosa

2012-01-19T16:30:00.004+01:00

(descens pel sender que baixa de la Serra Pedregosa cap a Prat Llong; al fons, el Montsec es resisteix a ser completament engolit per la boira)

Distància: 29 km
Desnivell: 1300m
Dificultat tècnica: mitjana-alta
Ciclabilitat: 98,5%
Exposició: molt puntualment alta en la part de GR que baixa cap a Gósol
Durada total: 6.15h
Punt de sortida: rotonda a l'entrada de Gósol

(De bon matí, la temperatura que ens indica el cotxe no convida gens a agafar les bicis)

Aquest cap de setmana ens hem allotjat al Molí de Gósol, un alberg més que recomanable situat a les proximitats d'aquesta població. Molt acollidor, us el recomanem. Només aixecar-nos traiem el cap per la finestra de l'habitació i la primera imatge capturada per les nostres retines ens deixa immòbils: les bicis estan completament blanques, cobertes d'una generosa capa de gebre que només de pensar-hi ens agafen tremolors!!!. Ufff, no hi ha boira, el cel és ben clar però i el sol, on és?

A l'espera de l'arribada dels primers raig d'escalfor, ens prenem l'esmorzar ben tranquil.lament. No hi ha pressa i les ganes de sortir a l'exterior són ben minses. Tot i així, no podem eternitzar l'espera i un cop finalitzat el protocol matinal, ens arrangem per posar-nos en marxa i atacar l'objectiu previst. La temperatura que ens indica el cotxe no és gaire encoratjadora (-8º !!!¿¿??!!!), però tenim l'esperança que un cop sortim de l'obaga els graus pujaran desmesuradament i no tindrem excusa per agafar les bicis....

De fet, la temperatura millora un cop estacionem en zona solana; el termòmetre recuperarà uns graus però, siguem realistes, cap meravella. Malgrat tot hi ha dos aspectes que juguen a favor nostre: la ruta transcorre inicialment en pujada i, a més, ens movem per vessant sud. Feta la reflexió, ja no fa tant fred; estem psicològicament preparats per arrencar a pedalar (ves, quin remei)!!! .

Sortim del poble de Gósol (davant nostre la cara oest del Pedraforca) i anem direcció Saldes per una pista paral.lela a la carretera. Quan el camí ens retorna a l'asfalt, el seguim fins enllaçar, a l'esquerra, amb un PR que indica el Collell. Nosaltres en algun moment vam perdre les marques i vam continuar, seguint sempre la mateixa direcció, per una pista forestal que no tenia continuïtat; malgrat tot, només va caldre corregir els pocs metres que hi havia entre la pista i el PR per retrobar-se i arribar al Coll de Jou. A partir d'aquí iniciem un primer descens per pista en molt bon estat direcció Saldes (indicat).

(primer descens des del Coll de Jou,; a l'esquerra les parets de la cara sud del Pedraforca),

Aquesta pista ens durà a la carretera de muntanya, asfaltada, que puja al Refugi Lluís Estasen. Quan arribem a l'asfalt el sol a poc a poc ens abandona. Iniciem una suau remuntada pel vessant est del Pedraforca.

(remuntant per asfalt direcció al Refugi Lluís Estasen)

Quan arribem al mirador del Gresolet, abandonem el quitrà i continuem per la única pista que hi ha. Atenció, l'accés es troba tancat als vehicles per un motiu ben evident. Ens situem al vessant nord del Pedraforca i ben aviat anirem trobant plaques de gel al mig del camí que ens obligaran a baixar de la bici. En un parell de revolts l'extensió del gel és tan gran que ocupa pràcticament tota l'amplada de la pista; està als límits per poder creuar-la.

(sortejant el gel que ens trobem durant el camí)

(en aquesta ocasió el gel que trobem a la pista és tan extens que hem de sortir del camí, perdre uns metres per trobar un pas accessible per continuar)

Un cop arribem al Collell (on haurem de retornar més endavant per baixar cap a Gósol) ens situem novament en zona solana i agraïm la desaparició de les plaques de gel, les quals han alentit notablement el nostre ritme fins a l'extrem que ens comencem a autoimposar ultimàtums horaris en cas de no poder arribar al Comabona, objectiu inicial, finalment no reixit.

A partir d'ara tenim una generosa remuntada fins a la Serra Pedregosa, amb alguns trams amb forts pendents, però que, en general, si dosifiquem molt les forces es podrà fer pràcticament tota la pujada damunt la bici.

(remuntant per la pista en desús cap al coll dels Gosolans)

(arribant a Prat Llong; al fons el Pic de la Costa Cabirolera)

Superat el Prat de Llong la pista desapareix i ens toca remuntar inicialment per suaus lloms i, més endavant, per sender on haurem de baixar de la bici i arrossegar-la durant la pujada però amb l'incentiu d'aprofitar un bon descens......

(carregant la bici amb l'esperança d'aprofitar un bon descens en bici)

Quan arribem al collet de la Serra Pedregosa ja topem amb les testimonials traces de neu dipositades a la cara sud del Cadí. Som a l'alçada de 2.400m i fins a aquesta cota no hem trobat cap indici de neu.... Tot i així són les 15h i decidim no apurar més les hores de llum. Deixem les bicis durant uns minuts i pugem, a peu, al cap de la Serra Pedregosa (2.451m) per 'picar' cim. Les panoràmiques que tenim, evidentment, són una impagable recompensa al nostre esforç. A continuació, desfem camí per recuperar les bicis i iniciar l'ininterromput descens fins a Gósol. Desfarem camí fins al Collell (1.845m) per camí conegut. A partir d'aquí seguirem baixant per un divertidíssim sender, seguint indicacions de GR, fins arribar a Gósol.

(descens pel GR-150 amb alguns trams força exposats)

(seguint pel GR, amb alguns trams molt exposats però un terreny força net)

(més GR direcció Gósol)

(superat el Coll de Font Terrers i la seva àrea d'esbarjo el GR segueix entre bosc, menys exposat però més pedregós)

(darrers metres del GR abans d'arribar a Gósol)

TRACK GPS

Volta als Rasos de Peguera per l'antiga via minera

2012-01-17T18:58:00.002+01:00

(vestigis tardorencs a l'antiga via minera, un racó preciós)

Distància: 29,5 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat tècnica: mitjana-alta.
Durada en moviment: 3.15 h.
Ciclabilitat: 99,9%.
Exposició: molt puntualment alta al sender.

Punt de sortida: des del nord de Berga prenem la carretera que puja a Rasos de Peguera; a la cruïlla del Santuari de Queralt prenem a la dreta la BV-4243 i mig km després aparquem el vehicle a l'entrada de la pista que duu a Casanova de les Garrigues.

(al Pi de les 3 Branques)

Comencem a remuntar còmodament per l'asfalt de la BV-4243 i quan portem uns 4 kms entrem un moment a "saludar" el Pi de les 3 Branques; després de retre els honors pertinents, retornem a la carretera i seguim pujant cap a l'antiga estació d'esquí. Les rampes són amables i assolim l'estació després de 14 kms d'ascens constant al 6,6%.

(a l'antiga estació d'esquí)

En aquest punt intentem ascendir fins a la cota màxima dels Rasos però hi ha nombrosos cartells que indiquen que l'indret és propietat privada i no gosem posar-nos per les pistes que donen accés al Pedró (2079 m). Per tant, iniciem el descens cap a Peguera primer per pista atrotinada que abandonem vora el Tossal (1750 m) per prendre un sender (PR) que baixa més directe al llogaret; aquest corriol té un primer tram, d'uns 100-200 m, poc ciclable però ben aviat millora tot i que li manca una mica de continuïtat i, a més, tenint en compte que baixa per la part obaga, en aquesta època resulta "fresquet" (la pista també hi baixa però ho fa per la part solana).

(part inicial del corriol cap a Peguera que ja veiem a baix; el Pirineu al fons)

Quan arribem al poble abandonat de Peguera seguim baixant pel corriol (PR) que va per la part més obaga del Barranc dels Graus fins enllaçar amb una pista que també descendeix (aquesta pista també ve de Peguera); a partir d'ara anem fent cas de les marques de GR.

(ambient d'hivern a les obagues)

Ben aviat el GR es transforma en un espectacular corriol per on antigament transitaven les vagonetes de les mines que hi van haver a principi de segle XX. Inicialment, aquesta antiga via planeja però en una bifuració de senders prenem el de l'esquerra que baixa fent llaçades en un tram de traca i mocador (compte amb les sorpreses que hi podem trobar sota la catifa de fulles caduques), en un entorn guarnit de gala amb els calors de tardor que ja no hi és però que ha ocupat una part de l'hivern. Xalem de valent i el millor del cas és que, malgrat que continuem sense veure el sol, ens hem espolsat totalment el fred.

(tunel a l'antiga via minera)

(part que planeja de la via minera)

Finalment el corriol enllaça amb una pista en bon estat que baixa, passant en primer lloc per Casanova de les Garrigues, fins a retornar-nos directament a l'aparcament.

(a punt d'acabar la ruta amb el Santuari de Queralt "siluetejat" a dalt a la serra)

TRACK GPS

BTT: volta la Roca del Corb i Sant Marc des de Peramola

2012-01-16T08:12:00.002+01:00

Distància: 36 km
Desnivell: 1200 m
Dificultat tècnica: baixa
Ciclabilitat: 100%
Durada en moviment: 3.45h

Comencem a pedalar des de Peramola per còmoda pista en direcció a la Roca del Corb; ben aviat, però, abandonem la pista principal i en prenem una altra a la dreta que puja molt decididament, i per terreny descompost, cap al Grau de Porta.

(direcció a la Roca del Corb)

A partir d'aquest punt l'exigència física va disminuint i aviat planejarem moment en el qual deixarem amagades les BTT durant 5 minuts per assolir el cim de St. Salvador del Corb on aconseguim uns inesperats primers plans del vol dels voltors.

(les parets de Sant Honorat)

Quan tornem a reprendre amb els pedals entrem en una preciosa obaga que ens dura fins a Cortiuda, amb un part final, però, amb predomini dels camps de conreu. A partir d'aquí ens enclotem fins a les Obagues de Ramoneda des d'on tornarem a remuntar amb marcats desnivells fins a Pallerols, en un entorn de vegetació generosa.

(Pallerols mig tapat per la boira en primer terme i el Montsec al fons, direcció a St. Marc)

En aquest llogaret tenim l'opció de baixar per asfalt però, com que el mar de núvols és espectacular, ens decidim a continuar l'ascens fins a la vora de Sant Marc des d'on iniciem el darrer descens de la jornada per pista molt ràpida i amb algun breu tram de carretera.

(Retornant a Peramola)

TRACK GPS

En BTT a Lo Coscollet

2012-01-12T16:14:00.001+01:00

(ermita romànica de Sant Climent, a Coll de Nargó)

Distància total: 34 km

Desnivell: 1.250m

Dificultat: mitjana

Durada en moviment: 3.30h

Accés: des de la C-14 direcció La Seu d'Urgell. Punt de parada el poble de Coll de Nargó.

Iniciem el primer quilòmetre i mig per asfalt seguint la carretera L-511 direcció el Coll de Bóixols, però ben aviat l'abandonem per continuar per pista fins arribar a les Masies. Un cop al llogaret seguirem les indicacions de La Volta a la Gavarra, sempre en ascens i per bona pista, fins arribar a una bifurcació de camins, al costat de Ca l'Agustí, on continuarem remuntant direcció Lo Coscollet, fins arribar-hi.

(a mesura que guanyem desnivell, el Pirineu ens mostra els seus discrets guarniments hivernals)

(punt d'aigua durant la pujada)

A mesura que ens aproximem al cim és inevitable quedar-se embadalit amb les altives parets de la Roca Alta.

(ja veiem el vèrtex geodèsic del cim del Coscollet; al fons les muntanyes de Montserrat ens mostren el seu perfil)

Quan som a la cota màxima de la jornada, a 1610m, altre cop ens veiem recompensats per l'excel.lent mirador que ens ofereix aquest indret. Però les gratificacions encara no han acabat per avui.... Desfem camí durant poc més de 200 metres de desnivell i a l'alçada de 1.400m tombem a la dreta per seguir baixant encara per pista fins La Maçana, en runes. Aquí enllacem amb un divertidíssim sender, gens complicat però on caldrà posar-hi atenció, que porta directament a les Masies; l'únic que li manca a aquest corriol és una mica més de tirada.

(descendint pel corriol)

(gaudint dels darrers metres de sender abans d'enllaçar amb Les Masies)

De l'esmentat poble només ens resta el retorn a Coll de Nargó resseguint el mateix itinerari per on hem vingut.

BTT: creuant el Segre entre Camarasa i Alòs de Balaguer

2012-01-10T20:23:00.001+01:00

(Baixant cap al Segre)

Distància: 34 km
Desnivell: 1100 m
Dificultat: alta
Exposició: molt alta
Ciclabilitat: 99,8%
Durada total: 5 h

Gran jornada de BTT amb un recorregut en forma d'M amb dos corriols d'uns 300 m de desnivell cadascun dels que fan afició. Tot plegat entre sol i boira, menys fred del previst i l'agradable companyia de l'Alberto i el Jordi.

Sortim des de Camarasa pel camí de l'ermita de Sant Jordi que ben aviat abandonem per transitar per un fàcil corriol en lleuger ascens i que, en una mica més d'un km, ens torna al mateix camí. Deixem definitivament la direcció a Sant Jordi al PK 5 orientant-nos a l'est amb la finalitat d'enllaçar amb la pista que mena a Cal Fatxenda. Connectem amb el citat camí després de ciclar gairebé un km i mig per corriol en ascens, on puntualment cal posar peu a terra per superar forts empits dubtosament ciclables.

(corriol de pujada cap a la vall de Saborell)

Arribats al camí tombem a l'esquerra i acabem de pujar menys de 50 m per arribar a Cal Fatxenda des d'on iniciem el primer descens del dia: un sender ample però pedregós on cal parar orella per anticipar-nos a la possible coincidència física amb motos de cross. El sender ens deixa a tocar d'Alòs tot i que a la part central té un parell de pujadates amb algun breu tram on haurem de caminar.

(imatges del sender des de Cal Fatxenda fins a Alòs)

Superem Alòs pel bell mig i enllacem amb la pista que puja decidament a Sant Mamet; el desnivell es modera quan prenem una bifurcació a l'esquerra direcció a la Massana, tot i que continuem guanyant metres fins a la cabana del Segaler al mateix temps que anem sortint de la boira. Arribats a dalt de la serra de Lo Palomar ens orientem a l'oest tot fent puges i baixes pel camí pedregós del llom deixant a baix a l'esquerra el Riu Segre.

(a la Rendisclera de la Maçana; boira i voltors)

L'ascens s'acaba a la Rendisclera de la Maçana, espectacular mirador de la zona i, a més, amenitzat pel vol majestuós de les aus rapinyaires. Recuperem forces gaudint del paisatge i de la conversa abans d'iniciar el darrer descens de la jornada: 300 m més de desnivell per un impressionant corriol amb tres parts força diferenciades. La primera és plena de ziga-zagues i terreny lleugerament pedregós (és important d'evitar les derrapades); la segona és per un breu tram de bosc net i ràpid (compte perquè és un sender molt usat pels senderistes i no ens cansarem de recordar que ells tenen preferència) i la darrera part, a partir de la cruïlla amb el sender que ve d'Alòs vora el riu, és la més exigent ja que a banda de ser força pedregós té trams molt aeris que el fan molt exposat (una caiguda podria ser molt dolenta). El sender no té pèrdua: sempre hem d'anar baixant cap al Segre que veiem al fons i que dóna un gran ambient durant tot el descens gràcies a les parets que el tanquen per la part de la Serra Carbonera.

(fotos del corriol de baixada cap al Segre)

Un cop a tocar del riu el creuem per una passarel·la de fusta i seguim per corriol per enllaçar amb unes plataformes metàl·liques (compte perquè hi podem trobar escaladors) que ens duen a l'asfalt.

(Vora el Segre, sota la presa de Camarasa)

Poc després prendrem la C-13 a l'esquerra per en poc més de 2 kms tornar a ser a Camarasa.

Volta a la Sierra del Chaparral

2012-01-04T20:58:00.000+01:00

Distància total: 31 km

Desnivell: 1.275m

Durada en moviment: 4.5 h

Dificultat: mitjana, puntualment alta.

Accés: des de Granada anem direcció Almuñecar per la carretera de muntanya A-4050 fins arribar al restaurant Venta de los Prados, al punt quilomètric 27, on deixarem el cotxe i iniciarem la nostra sessió de beterera.

Som aproximadament a la cota 1200m i comencem pedalant per carretera, seguint l'A-4050 direcció Almansor durant gairebé 4 quilòmetres i pràcticament tot en descens. Abandonem l'asfalt i prenem una pista a la dreta que seguirà en descens cap al fons del barranc de la Cueva Funes fins deixar-nos a la cota 900m. L'estat del terreny és molt descompost i parcialment amb pendents molt elevats, tant la primera part de descens com la posterior remuntada necessària per sortir del fons de la vall.

Ens trobem en un indret molt sec, escàs en vegetació i sembla que fàcilment erosionable; aquestes característiques ens dificultaran molt sovint la progressió i ens obligaran a baixar de la bici i arrossegar-la més del desitjat i previst. Aproximadament a la cota 1200m trobem una bifurcació de camins. Nosaltres seguim remuntant ara per pista en molt bon estat i en tendència sud fins arribar a la cota 1.455m on iniciarem un nou descens cap al río Verde.

Ara l'entorn paisatgístic canvia; la vegetació i l'aigua, fins ara molt escasses, comencen a ser-hi més present; les pinedes apareixen i el xiuxiueig de l'aigua ens fan companyia. Entre pujades i baixades, sempre per bones pistes, arribem al Pico de Lopera, de 1.485m; un agraït mirador que ens recompensarà el nostre esforç.

Ara sí, ens queda un darrer descens itinerari senyalitzat, per pista reconvertida en sender, de molt bon fer, fins retrobar-nos amb la carretera que em agafat inicialment. Ara desfem uns metres per asfalt fins arribar al cotxe.

TRACK GPS

L'Alhambra de Granada i la Mezquita de Córdoba

2012-01-03T20:05:00.000+01:00

L'Alhambra:

La Mezquita:

Volta al Trevenque per les valls de Huenes i Dílar

2012-01-02T21:02:00.004+01:00

(baixant cap al Refugi de Rosales)

Distància: 38km

Desnivell: 1.200m

Dificultat: mitjana

Durada: 4 hores

Punt de sortida: del camp de futbol de La Zubia, poble a uns 4 o 5 quilòmetres al sud de Granada.

Arranjada l'avaria de la bici produïda el dia que pujàvem cap a la Sierra de Léjar (agraïments a Dr. Bike per les excel.lents atencions), iniciem nova jornada de BTTsenderisme.

Sortim pels carrers de la Zubia en tendència est per enllaçar amb el camí que va als Llanos de Satajardas. Poc després de superar un edifici que deixem a la dreta, abandonem la pista i seguirem a la dreta per un corriol molt ciclable entre pinedes fins arribar a la urbanització de Las Cumbres Verdes on avançarem durant uns metres per carril bici.

(pedalant pel carril bici de Cumbres Verdes)

Ben aviat continuem per pista on trobarem indicacions de la ruta 8 del centre de btt. Quan som a l'alçada del Cortijo Hervidero ja ens queden pocs metres per entrar dins els límits del Parc Nacional de sierra Nevada. Remuntem per pista paral.lela al Arroyo de Huenes i direcció al Jardí Botànic. Quan hi som prenem una pista a la dreta, amb l'accés barrat a cotxes i motos. Seguim pujant direcció al Coll de Martín sense arribar-hi. A la cota 1820m, en una corba a l'esquerra, abandonem la via principal que encara puja uns metres i nosaltres anem a la dreta per baixar per corriol. Ben aviat el sender es bifurca. A la dreta pujaríem al Cerro del Trevenque.

(baixant pel barranc de Aguas Blanquillas)

Nosaltres seguim baixant pel barranc de Aguas Blanquillas fins recuperar novament la pista que em deixat fa una estona. Anem descendint i superat el Refugio de los Rosales, el terreny es complica una mica, amb alguna rampa força dreta.

(descendint cap al riu Dílar; darrere el sender que porta al coll Sevilla)

Quan som al fons de la vall la pista s'acaba i es reconverteix en sender que segueix durant 4 quilòmetres paral.lels al riu Dílar, el qual haurem de creuar una dotzena de vegades per tal de buscar el millor pas: descalçar-nos, carregar la bici i remullar-nos fins gairebé als genolls en una aigua que baixa fresquíssima en aquesta època de l'any....

(creuant el riu, una de tantes... és important no posar la bici al riu per no embrutar-lo de greix)

Malgrat aquest entreteniment de posar i treure calçat i carregar la bici, cal dir que la visita d'aquest racó és més que recomanable, això sí, amb paciència: vam trigar 1.15 per fer 4 kms; a més, cal fer-los a peu perquè som dins el Parc (nosaltres ho vam llegir en sortir del Parc perquè no sempre la senyalització és evident; sembla que en camins de menys de 2 m no es pot pedalar en tot el Parc -creiem perquè hi ha llocs que ho indica i d'altres no-).

(tram final del sender, poc abans d'arribar a la central elèctrica)

Quan som a la central eléctrica recuperem pista, inicialment, cimentada; primer en descens però a continuació tornarem a tenir una remuntada per camí d'uns 70 metres de desnivell cap als Llanos de Alcántara. Finalment ens queda un descens cap al poble de Gójar i Zúbia on recuperem cotxe.

El Veleta amb esquís

2011-12-30T20:28:00.000+01:00

(Al cim amb el Meditarrani al fons)

Dificultat: S2
Desnivell: 1000m
Durada: 5 h

Iniciem la temporada d'esquí molt lluny de casa, a Sierra Nevada. Malgrat que a finals de novembre tenien molt bona neu el panorama actual és molt diferent: a cares S no hi ha neu per fer res i a les nord es troba per sobre dels 2500 m i, a més, ple de gel.

Per tant, ens toca pujar des de l'aparcament de la Virgen de las Nieves per les pistes més al N, ara tancades per manca de neu. Amb tot, podem ascendir fins al cim amb els esquís (i sobretot les ganivetes) als peus sense gairebé coincidir amb els esquiadors de les pistes. Baixem pel mateix lloc per on hem pujat per neu dura però negociable.

(arribant al cim)

(Granada al fons)

(al fons, improbablement esquiable, el cim del Mulhacen)

TRACK GPS

BON ANY!

En BTT per la cara sud de Sierra Nevada

2011-12-28T21:01:00.000+01:00

(Capileira amb el Veleta al fons)

Distància: 29km

Durada: 3.30h

Dificultat: fàcil

Desnivell: 1200m

Accés: des de Granada prenem l'autovia direcció Motril. A l'alçada de la presa de Béznar abandonem l'autovia i anem direcció Lanjarón fins arribar a Orgiva on prenem una pista asfaltada de muntanya fins al turístic poble de Capileira.

Sortim per la part alta del poble i durant 6 quilòmetres guanyarem desnivell per pista asfaltada. Quan abandonem el quitrà, seguirem remuntant per pista en molt bon estat i suaus pendents on podrem creuar-nos amb algun cotxe fins a la cota 2150 on el control del Parc Nacional barra l'accés als vehicles motoritzats.

(ascendint pel parc, amb el Mediterrani al fons)

Les bicicletes poden passar però amb restriccions (està permès circular per pistes amb una amplada de 2 metres, és a dir, està prohibit circular per corriols). A mesura que guanyem alçada ens anem trobant, en zona obaga i protegida per arbres, alguna llengua de gel que ens exigirà baixar de la bici però, ràpidament, tornarem a pedalar.

(remuntant per la pista amb trams pràcticament coberts de neu)

A partir de 2.500m la progressió es complica. Malgrat l'escassetat de la neu a la cara sud, la pista es troba coberta d'una capa de neu dura prou suficient com per obligar-nos donar per finalitzada la nostra ascenció. A poc més de 2.580m arribem al coll de Cascajar Negro i deixem breument les bicis per pujar a peu fins a la cota màxima del Prado Llano (2.627m). Davant nostre tenim el Mulhacen, visiblement amb poca neu malgrat els seus 3.479m.

(al fons Veleta i Mulhacén)

Tot seguit desfem camí fins als 2.400m, superat un mirador; deixem la pista principal i seguim descendint per un ampli tallafocs durant uns 300 metres de desnivell i fins enllaçar novament amb la pista de pujada.

(descendint pel tallafocs)

Passat els límits del Parc, seguirem baixant per corriols (GR) que van tallant la pista fins poc abans d'arribar al poble de Capileira.

(descens per corriols, ja fora del parc)

La ruta transita parcialment per dins el Parc per aquest motiu no hi ha el track, ja que no tenim clares les restriccions de Sierra Nevada.

De Castellonroi fins a l'ermita dels Màrtirs

2011-12-26T18:45:00.001+01:00

Distància: 27,5 km
Desnivell: 700 m
Dificultat: baixa
Durada: 3 h
Ciclabilitat: 100%

Sortida per anar a estirar les cames sense, gairebé, cap complicació tècnica. Des de Castellonroi sortim breument en baixada però ben aviat iniciem la remuntada quasi sempre per bones pistes fins al cim de l'ermita dels Màrtirs on tenim una fantàstica vista dels 3 Montsecs i de part del Pirineu més meridional.

Des del cim desfem camí fins a la carretera, on prenem una pista en bon estat fins a situar-nos sota l'ermita de Sant Salvador. A partir d'aquest punt descendim molt decididament fins a la carretera de Castellonroi la qual prendrem a la dreta durant un km i mig de pujada fins tornar al poble.

TRACK GPS

Volta a la Serra de Prada passant per les collades d'Ares i de Pillat

2011-12-16T21:41:00.002+01:00

Distància total: 50 km

Desnivell: 1500 m

Durada: 5h

Dificultat: mitjana (alta en el descens des de la Collada de Pillat).

Punt de sortida: poble d'Organyà

Des del centre del poble seguim uns 4 quilòmetres per la carretera principal C-14, direcció La Seu d'Urgell, i l'abandonem per prendre una pista a l'esquerra que puja amb ganes i per un terreny força acceptable. Durant els primers quilòmetres guanyem desnivell a base de llaçades; més endavant el pendent se suavitza. Malgrat ser un ascens previsiblement ràpid, nosaltres hi passarem més temps del desitjat (juga en contra nostre les poques hores de llum en ple desembre i el fred que fa el dia en qüestió, sobretot, estant parat). El motiu de l'aturada us l'expliquem a continuació:

- PUNXADA!!! (fins aquí cap novetat...)

- Ostres, ens hem deixat les càmeres de recanvi! (no és habitual, però sempre passa quan més ho necessites....)

- Eiiii, però portem pegats per arreglar la punxada!!! (s'ha dir que normalment portem tot el KIT SOS, que no se sap mai)

- Doncs a la feina. Apa, ens hi posem i ens adonem que la càmera que s'ha d'arreglar porta líquid (amb tants canvis, punxades i sortides, ja no sabem qui porta què.....). Però no deien que les càmeres amb líquid eren incompatibles amb els pegats i no es podien arreglar???

- mmmmmm, provem-ho!

Primer intent (=primer pegat): amb menys de 10 metres la roda es queda sense aire.

Segon intent (=segon pegat): encara no hem començat a pedalar, la roda ja ha perdut aire, gggrrrrr.....

Tercer intent (= tercer pegat, tamany XXXL): si aquest no enganxa, ens toca desfer camí arrossegant la bici...(nooooo, avui no estava previst el carreteig!!!! )))

- EUREKA!! Ha funcionat!!! Però caldrà tenir-ho en compte per a properes ocasions....

en una de les aturades tècniques...

Després de l'incident seguim remuntant fins arribar al cim del Cogulló, que no vol dir la cota màxima de la jornada. Ens hi esplaiem una bona estona, aprofitant l'escalfor del sol i fotografiant la densa boira que planeja cap al sud alhora que intenta allargar els seus tentacles vers l'Alt Urgell.

imatges de la boira mostrant el seu afany d'envair territori

al cim del Cogulló

A continuació desfarem camí fins als Cóms, passem una cabana pastors i deixem a la dreta el camí de pujada. Poc després arribem a una bifurcació i prenem la pista de la dreta per tal d'iniciar un nou ascens, suau i sense complicacions fins gairebé la cota 1790m. Novament efecturarem un ràpid descens fins a la Collada de Pillat.

al Coll de Pillat, on s'acaba la calma

Atenció, per enllaçar amb la pista que baixa cap a Cabó haurem d'arrossegar la bici uns minuts; seguirem un discret sender (Oest) fins topar amb una pista que no es fa visible fins gairebé ensopegar-hi.

Un cop som al camí del descens encara ens caldrà més atenció; la tensió està assegurada. Ens enfrontem a forts pendents (16% de mitjana) i terreny ultramegamaxi pedregós, sobretot durant la primera meitat del seu descens (bufff, els braços!!!).

durant el descens de la pista, minada de pedres

més i més pedres..

i més pedra!!!

La darrera part millora una mica però sense relaxar-nos. Al final veiem que, com ja ens havien advertit la gent d'Organyà, que és una pista privada però, a més, molt ben tancada i barrada que no deixa lloc a dubte... millor no posar-s'hi (per aquest motiu no hi ha track).

Finalitzat el dur descens seguim per bon camí fins al poble de Cabó i d'aquí, agafem l'asfalt, posem la cassola i 'a apretar' si no volem arribar sense llum.

Des d'Horta de Sant Joan al Tossal d'Engrilló per la Via Verda

2011-12-14T23:06:00.001+01:00

Distància: 58,5 km
Desnivell: 1.550 m
Durada: 7.30h
Dificultat: molt alta
Ciclabilitat: 98%
Accés: Horta de Sant Joan. Deixem el cotxe a l'aparcament situat al costat del camp de futbol.

Des del vora del camp de futbol comencem baixant durant un km seguint les indicacions de la Via Verda. Quan hi arribem la prenem a la dreta en constant baixada i sense cap complicació; anem descendint creuant els túnels, els primers correctament il·luminats però en els darrers els frontals ens són més que útils, ja que no hi ha gens de llum.

Poc després que la Via Verda se situï paral·lela a la carretera de Tortosa, l'abandonem per prendre el GR-7 on trobarem les primeres rampes que ens desperataran ràpidament la letargia de les cames. Els primers kms són per asfalt escadusser i ben aviat ens endinsem en pistes envoltades d'oliveres.

Fem un breu tastet de la C-112 però ben aviat ens endinsem per una agradable pista a la Vall d'en Bagés amb un breu tram de 100 m d'improbable pista privada.

A mesura que ens apropem al Coll de la Refoia el pendent es va accentuant notablement malgrat que podem arribar gairebé fins al cim muntats damunt la bici. Els darrers 20m els fem a peu i gaudim de les vistes i del majestuós vol de les aus rapinyaires de la zona.

El fort vent que fa al cim ens convida a iniciar el descens ràpidament; ara anem seguint un sender en tendència oest, amb una primera meitat força ciclable però amb una segona part d'autèntic BTTsenderisme fins superar la Moleta.

En aquest punt, per acabar-ho d'adobar, entrem en una perillosa fase de BTTdesgrimpada que demana treball en cadena per baixar les bicis a terreny més planer.

Superat aquest breu tram ja tornem a pujar a les BTTs primer per corriol exigent però divertit i després ja per pista fins a Horta de Sant Joan, amb una remuntada final d'uns 150 m de desnivell.

TRACK GPS

Combinada al Puig Cavaller i la Serra de Pàndols

2011-12-06T21:34:00.000+01:00

Distància: 20km

Desnivell: 900m

Durada: 4.30h

Punt de sortida: antiga estació de Prat de Comte.

Des de la mateixa estació prenem una pista que puja per la Vall del Frare, amb alguns trams amb pendents molt forts.

trobarem algunes rampes on les pulsacions s'acceleraran

Trobarem indicacions del camí de Sant Jaume i un monument dedicat als pelegrins.

escultura de Tàpies enmig del recorregut, trajecte del camí de Sant Jaume (la qüestió és; calia???)

Quan som a Mas d'en Torner, aparquem les bicis i canviem calçat per continuar a peu fins al Puig Cavaller, d'es d'on tindrem una bona panoràmica dels Ports; el Delta de l'Ebre i, als nostres peus, Gandesa i l'extensa plantació de molins de vent...

al cim del Puig Cavaller

Per recuperar les bicis, desfem camí. A continuació iniciem una nova remuntada cap a la Serra de Pandols, també per bona pista i generosos pendents. Arribem a la cota 705, on s'hi ha aixecat un monument a la pau.

Cota 705 de la Serra de Pàndols, un indret clau de la Batalla de l'Ebre

La seva bona situació va fer que durant la Batalla de l'Ebre fos un punt clau de conquesta per les tropes d'ambdós bàndols.

Seguidament desfem camí fins a la segona pista que surt a l'esquerra. Descendim fins enllaçar amb un corriol seguint traces de GR. Aquest tram de corrriol no és ciclable però ens permetrà enllaçar al Coll de Canar amb la pista asfaltada que seguirem a l'esquerra, en baixada, fins al Cap de la Costa i d'aquí a la Mare de Déu de la Fontcalda. Ara tenim l'opció de reprendre la via verda fins a l'estació de Port de Comte, però nosaltres preferim arrossegar les bicis i creuar l'estret de Dalt del Canaletes, el racó ho mereix.

Creuant l'estret de Dalt de Canaletes

Fem mig quilòmetre a peu i tot seguit ja podem pujar a les bicis per enllaçar amb la pista de la vall del Frare i retornar al punt d'inici.

TRACK GPS

BTT(ambmolt)senderisme entre els Estrets d'Arnes i la Vall d'Algars

2011-12-05T23:39:00.000+01:00

Distància: 36,5 km.

Desnivell: 1200 m.

Dificultat tècnica: alta.

Exposició: alta.

Ciclabilitat de pujada: 90%

Ciclabilitat de baixada: 99,5%

Sortim per asfalt (S-E) des de l'aparcament del costat de l'escola de primària d'Arnes fent cas de les marques del PR que posteriorment ens endinsaran ben aviat i per corriol fàcil al Riu dels Estrets el qual remuntarem molt suaument per sender ample pel marge orogràfic dret, en un entorn privilegiat.

Al principi el corriol és còmode però més endavant té algun breu tram més exigent i just abans d'arribar a l'àrea recreativa de la Franqueta trobem alguns passos bastant exposats, tot i que no complicats.

A partir d'aquesta àrea de lleure també seguim per sender (ruta Picasso; si és cap de setmana, o preveiem la presència de molta gent, és millor que passem per la pista de l'altre costat) pel marge dret del riu amb la mateixa tònica, malgrat que potser haurem de posar algun peu més a terra. Finalment, creuem per un pont de fusta i comencem a remuntar decidament (11,5%) i per terreny descompost fins a la cota 880 on abandonem la "còmoda" progressió per pista per prendre un sender a l'esquerra que ens durà fins enllaçar amb el GR7 en un tram molt poc ciclable (uns 20 minuts; 100 m de desnivell amunt) a causa de la pedrera que hem de creuar.

Posteriorment, quan ens endinsem al bosc les parts ciclables guanyen protagonisme tot i que no són exclusives; sempre anem seguint el GR en direcció S-E fins arribar al Refugi de les Clotes i, poc després, el Coll de Carabasses a partir del qual la ciclabilitat es complica notablement, fins a l'extrem que tenim uns 130 m de desnivell (uns 45 minuts) on caldrà arrossegar la bici. Si, a més a més, les ratxes de vent ronden els 100 km/h, com era el cas, la ciclabilitat és reduirà a la mínima expressió. Quan assolim la cota 1220 comencem a baixar intentant no ser enduts pel vent cap al Refugi de Terranyes al qual arribarem no sense abans haver arrossegat la bici 60 m més de desnivell; esperem que el descens per l'altre costat ens premiï per l'esforç.

Superat el citat refugi seguim un PR molt agraït per fer en BTT fins arribar al Coll de Montfort per corriol globalment assequible però no exempt de moments exigents. Des del Coll de Montfort fem un breu tram de pista per tornar a enllaçar amb un corriol que ens baixarà fins al fons de la Vall d'Algars, ara sí, amb parts tècnicament difícils, sobretot pel terreny pedregós; són uns 300 m més de sender on podem coincidir amb senderistes els quals, no cal dir-ho, tenen preferència (a més, el terreny és força propens a l'erosió, per tant: compte amb les derrapades).

Un cop al fons de la vall només ens queda esbarallar-nos amb les nombroses creuades de riu que hi ha, que a causa del novembre especialment plujós que ha fet a la zona fa que el cabal mostri una alegria fora del que és habitual i que ens obliga a mullar-nos les extremitats inferiors gairebé completament.

Els darrers km abans d'arribar a Arnes són per asfalt còmode però no completament en descens.

TRACK GPS

El Riu Matarranya, les Gúbies del Parrissal i el cim d'Arany

2011-12-04T20:51:00.000+01:00

Distància total: 17 km
Desnivell: 1.100m
Durada: 6 hores
Accés: des del poble de Beseit prenem una pista direcció el Parrissal, indicat. Deixarem el cotxe en una zona d'aparcament.

Excursió més que recomanable que ressegueix les aigües del Matarranya per la zona anomenada el Parrissal. Des de l'estret de la Fenellosa, porta d'accés a aquest extraordinari laberint rocós, remuntem vorejant el riu sempre buscant el millor pas. En alguns trams s'han instal.lat algunes passarel.les per tal de sortejar els passos més complicats; altres cops però, caldrà escollir les millors roques que ens assegurin un salt segur a l'altre costat de riu i que ens permeti avançar barranc amunt.

Depenent de l'època de l'any trobarem més o menys aigua i, per tant, la progressió se'ns farà més o menys entretinguda d'acord amb el cabal que hi baixi. En aquest cas nosaltres coincidim amb un volum generós d'aigua, de manera que constantment haurem de zigzaguejar d'un costat a l'altre, sempre buscant l'accés més còmode i evitant les cristal.lines i fresques aigües de l'encaixonat barranc. Quan arribem a les gúbies del Parrissal abandonem la llera del riu i remuntem per sender, entre bosc, a fi de superar el congost pel pas del Romeret, una 'via ferrada' que ens condueix directament a l'altre costat de l'estret.

Atenció, sempre caldrà seguir les marques blaves de la travessa Estels del Sud (no confondre unes fites que condueixen molt directament a les moletes i cim d'Arany). Superat l'estret seguirem remuntant pel barranc fins arribar al Pont de la Guimerana. Aquí no tenim altra opció que descalçar-nos i remullar-nos els peus ja que de pont res de res....

Si seguíssim la mateixa direcció, arribaríem a la Font del Teix, on naix el riu Matarranya, però nosaltres ens desviem més cap al nord; abandonem definitivament la llera del riu i remuntem sense pausa per un corriol boscós que segueix paral.lel al Canal de l'Anoguerec. Quan som al clot de Maçana ens orientem poc a poca a l'oest, superem el Mas de Maçana, en runes, i ben aviat toparem amb marques de GR que seguirem.

Poc després les deixem i seguim marques de PR fins arribar a les Moletes d'Arany i el cim d'Arany, cota 1.228m. Des d'aquí només ens queda arribar fins al coll de la Balanguera i descendir per corriol molt ben definit fins a la pista d'inici. Desfem uns metres i ja som a la zona d'aparcament.

TRACK GPS

Una altra volta a la Serra de Chía és possible

2011-11-30T20:00:00.003+01:00

(La serra d'Armeña al fons)

Distància total: 45km
Desnivell acumulat: 1400m
Dificultat tècnica: baixa
Horari: 6 hores

Novament ens despertem amb una bona gelada i optem per esperar a què el sol escalfi el terreny i les bicis, que es troben amb una bona capa de gebre... Sortim del poble de Chia a les 10 del matí.

(Remuntant cap al coll amb el pic de Chia ben nevat)

Fins al Coll de Sahun anirem pujant per molt bona pista i amb pendents molt suaus, per tant, els 800 primers metres de desnivell seran de molt bon fer i sempre per vessant est (que ens assegura la companyia del solet). Durant l'ascens i gràcies a l'excel.lent dia que fa al Pirineu, tenim una generosa perspectiva de l'Aneto i la col.lecció de tresmils que l'envolta.

(No sempre la felicitat és plena)

Quan som al coll, a 2020m, l'opció de fer combinada i pujar a la Punta de Chia queda descartada per la neu que hi ha a partir de 2200m. Seguim itinerari damunt la bici; això sí, a partir d'ara el ferm de la pista empitjora respecte al primer tram fet.

(Al coll de Sahun)

Iniciem un primer descens, ara orientació oest, més boscos (i més fresc....) fins a Arbas i, a continuació, una nova remuntada d'uns 80 metres de desnivell fins al Collado de la Cruz. Des d'aquí ja tenim les primeres imatges de la Serra d'Armeña i, a poc a poc, s'anirà descobrint als nostres ulls el Cotiella.

(La serra d'Armeña darrere)

La pista flanqueja el vessant oest de la serra de Chía i, a la cota 1.550m abandonem la pista principal, per on segueixen les marques de PR, i prenem una pista a l'esquerra que remunta fins a 1800m, direcció a unes antenes de comunicació.

(Intentant no destorbar)

Un nou mirador ens sorprèn per obrir-nos cap a la Vall d'Ésera però aquest dia les vistes es dirigeixen cap al sud, on una espessa boira s'hi ha instal.lat des de ja fa uns dies. Des de la nostra posició podem veure molt clarament els límits d'aquesta invasió climàtica on, d'aquí a unes hores, nosaltres retornarem.... Mentrestant, però, aprofitem al màxim d'aquest bondadós dia al Pirineu...

(Castilló de Sos)

Des de Resuali, canviem de vessant i encarem el darrer descens de la jornada per una divertida pista que ens enllaçarà amb el camí d'ascens. Ben aviat però el deixarem per retornar per PR, un camí protegit de murs de pedra seca que ens condueix directament al poble de Chia.

TRACK GPS

Al cim de la Peña Montañesa en combinada

2011-11-28T23:04:00.005+01:00

(surt el sol darrere la Peña Montañesa, en primer terme Escalona)

Distància: 42 km.
Desnivell: 2000 m (750 a peu).
Durada: 7.30 h.
Dificultat tècnica: mitjana-alta.
Ciclabilitat: 99,9%.

Accés: passat Escalona tombem a la dreta direcció a Laspuña. Poc després de creuar el pont sobre el Cinca, al costat de la central elèctrica, podem aparcar el vehicle en una petita entrada que hi ha a la carretera, a tocar d'una gran canonada.

Refregit de la ruta 8 del centre BTT Zona Zero d'Ainsa amb l'objectiu d'aprofitar al màxim els corriols que hi ha per la zona. Amb tal finalitat nosaltres hem invertit el sentit de l'itinerari i així podrem fer el corriol de vora el Cinca i els que baixen des de la Collada. També ens hem proposat de pujar a la Peña Montañesa però com que hem sortir força tard (al matí hi havia una gelada notable que convidava a esperar la companyia del sol) ja veurem on arribarem.

Des de davant de la central elèctrica descendim uns pocs metres per asfalt i abans de creuar el riu tombem a la dreta seguint les indicacions del GR. Inicialment el camí és de bon fer, sempre paral·lels al Cinca, però més endavant hi comencen a aparèixer còdols força molestos. Quan el GR s'endinsa al bosc es transforma a sender i millora el terreny tot i que haurem d'anar posant algun peu a terra per creuar els barrancs que baixen de la dreta. El corriol és molt agraït ja que bàsicament planeja (en més de 4 km tot just guanya 80 m de desnivell).

(Imatges del corriol vora el Cinca)

Més endavant abandonem el GR i prenem un camí a la dreta que puja decidament per terreny descompost. Quan enllacem amb la pista que ve de Laspuña, que prenem a l'esquerra, el ferm millora notablement malgrat que entrem en un tram força "lent" pel que fa al guany de metres de desnivell ja que hi ha nombrosos puja i baixa que alenteixen notablement l'ascens fins a la Collada. Això sí, som en un entorn privilegiat on ens serà fàcil d'entendre l'escaient nom de "La Valle Escondida" (Río Irués).
Passat el refugi del Estacho, assolim la Collada (1550 m) a dos quarts de 3 de la tarda i tenim dubtes més que raonables vers la viabilitat d'assolir la Peña Montañesa ja que encara ens queden 750 m de desnivell fins al cim; ens hi posem marcant-nos com a màxim les 4 de la tarda. Amb el calçat de caminar, comencem a pujar tan ràpids com podem (així poc es gaudeix de la muntanya però...) i en una hora i quinze fem cim, no sense haver patit els rigors de la part alta de la tartera que en algun moment ens planteja la retirada perquè ens endarrereixen molt; amb paciència, però, seguim amunt.

(Remuntant per la tartera que mena al cim)

Des del cim sí que gaudim de la panoràmica amplíssima que ens ofereix; poca estona però, perquè encara cal baixar 1700 m i només ens queden dues hores de llum.

(Al cim de la Peña Montañesa)

El descens per la tartera és rapidíssim i en poc més de 30 minuts tornem a ser a les bicis (ha de ser molt estressant això de ser skyrunner!!). Canvi de calçat de nou i cap avall pel fantàstic PR que baixa fins a Ceresa (també podríem baixar per la pista principal que també hi duu); algun peu a terra, alguna pedra de més, però sempre agraït.

(Baixant el PR cap a Ceresa)

Davant de Ceresa prenem la carretera a l'esquerra i la baixem durant uns metres fins que en una suau corba a l'esquerra prenem una pista a la dreta. Ara descendim paral·lels al Barranco de las Vilas per pistes de tots els colors (fins i tot al final tornem a fer un altre tram de corriol exageradament pedregós). Abans de cloure la ruta tornem a enllaçar amb el GR de l'inici i l'agafem a l'esquerra per retornar en poc temps al vehicle, just quan el dia s'esllangueix definitivament. I malgrat les presses baixem de la bici amb un gran regust per l'excel·lent recorregut realitzat.

TRACK GPS

Un tomb en BTT per la Segarra

2011-11-24T15:46:00.003+01:00

pels carrers de Biosca

Distància: 43km
Desnivell: 900m
Durada: 4h
Dificultat: fàcil
Punt de sortida: Biosca

Després d'una dura jornada per l'Alt Urgell, al dia següent optem per una comarca amb perfils més suaus i terrenys més còmodes. En una comarca on l'explotació de la terra és una de les activitats econòmiques amb més rellevància, és lògic que hi trobem infinitat de camins, la majoria dels quals en molt bon estat. Avui ja ens va bé una mica de calma. El paisatge que trobem al llarg de tot el recorregut serà camps de cultiu, sobretot cereal (que en aquestes dates comença a lluir els primers brots), i també alzinars i bosc de pi. I, com passa en aquestes zones de secà, quant a concurrència.... ben poca.

Un element que no podem passar per alt dins el paisatge segarrenc són els grans masos disseminats per tots els racons

Al llarg de l'itinerari seguirem molt sovint traces de GR, una ruta senyalitzada pel Consell Comarcal de la Segarra. L'autoria ens dóna una certa tranquil.litat respecte a alguns trams que hem de creuar, com és el cas d'alguns camps recentment sembrats on l'hipotètic camí ha desaparegut....

la pista sembrada!!???

Altres cops abandonem aquestes marques i improvisem trajecte, això sí, sempre seguint un destí molt clar que és arribar al cim de Pinós. Però tanta iniciativa, no equival a seguir el millor camí. Què seria una sortida sense 'carreteo'? Avorrida, és clar,.... De tant en tant hem d'afegir-hi algun entrebanc: què s'acaba la pista? seguim riba avall... que el camí és massa monòton? busquem pistes més secundàries que ens obliguin a estar atents....

el camí és ben a prop encara que no ho sembli....

i així anem pedalant fins arribar al cim de Pinós, on hi serem uns breus moments ja que el temps grisós amenaça pluja. El descens el farem per molt bona pista per la Serra de Claret fins creuar el barranc de Figuerola. Quan arribem a l'asfalt el seguim uns metres i quan som a la LV3005a anem a la dreta i enllacem amb un fàcil corriol que ens durà directes a Torà. Des d'aquest poble optem per no complicar-nos més i prenem la carretera durant 5 quilòmetres per arribar ben còmodament a Biosca.

pedalant pels carrers de Torà

En BTT per les proximitats del Cap de Boumort

2011-11-19T10:03:00.000+01:00

(Rapinyaires a l'entorn de Cabó)

Distància: 60 km
Desnivell acumulat: 2.200m
Dificultat tècnica: en general fàcil exceptuant el sender de Santa Fe que és alta. El corriol del Prat Montaner no és ciclable i, per tant, caldrà arrossegar/carregar la bici.
Dificultat física: alta
Durada: 9h

(l'ermita de Sta. Fe a dalt, objectiu final de la ruta)

Sortim del centre d'Organyà i prenem direcció oest, seguint les indicacions de la Ruta dels dólmens. Circulem per bona pista i suaus pedents fins arribar gairebé al poble de Cabó que, sense entrar-hi, deixem a la dreta.

(al fons la serra de Boumort)

Nosaltres tombem a l'esquerra per endinsar-nos cap als boscos de l'Obaga Gran. La pista puja fent llaçades i ens aproxima al peu de les parets de la Roca de Senyús i el Tossal del Cabrit. El camí flanqueja les parets, sense complicacions, fins arribar al Prat Montaner on ja veiem, sense traspassar, els límits de la Reserva del Boumort.

(Al Prat Muntaner amb el Pirineu al fons)

En aquest punt tombem a l'esquerra i seguim per corriol no ciclable tot resseguint les parets de la cara est del Cap de Boumort fins arribar a la Creueta on entrarem, ara sí, a la Reserva del Boumort.

(El Pas del Comptador ofereix tantes panoràmiques com nul·les parts ciclables)

Durant una estona aparquem les bicis i pugem a peu fins a la cota màxima, 2077m, el Cap de Boumort.

(Al cim)

A continuació desfem camí i recuperem les btts per iniciar el primer descens de la jornada. Enllacem amb una pista que ens durà fins al Coll de Llívia i d'aquí baixem fins a 1420m on trobem una bifurcació i tombem a l'esquerra, direcció Els Prats per remprendre un nou ascens d'uns 200m de desnivell fins arribar a les Collades. Seguidament descendim fins al Mas El Pitarell, emplaçat davant el Forat del Pitarell, una esquerda natural per on s'escola el Barranc de la Muntanya.

(baixant cap Santa Fe)

Ara ja trobem indicacions de Santa Fe, el nostre darrer objectiu de la jornada pel qual ens caldrà patir un altre trencacames: remuntada de 100 metres, 400 metres de descens i una darrera pujada fins a l'ermita de 100 metres més.

(al mirador de Sta. Fe amb Organyà al fons)

Arribats al mirador de Santa Fe, ja només ens quedarà baixar fins al poble d'Organyà, amb una primera part de corriol tècnicament difícil en alguns trams.

(monument a Jacint Verdaguer)

Quan arribem davant del monument a Jacint Verdaguer cal decidir si baixem còmodament per la pista o anem agafant el sender que fa drecera en aquesta mateixa pista (el primer tram és força difícil però els dos següents, més curts, són molt més assequibles). Finalment enllacem amb la pista ja coneguda de l'ascens.

(Organyà 'la nuit'; moment de l'arribada)

TRACK GPS

Ascens a la Torreta del Cadí en BTT (combinada)

2011-11-17T20:02:00.010+01:00

Efecte...efecte... nooooo!!! Espectre de Brocken al cim de la Torreta de Cadí

Distància: 30 km
Desnivell: 1250m
Dificultat: mitjana
Ciclabilitat: 99,9%
Durada: 6h.
Cartografia: Serra del Cadí. Pedraforca 1:25000 Editorial Alpina.
Punt d'inici: venint des de Tuixent, aparquem el cotxe un km abans d'arribar a Adraén, just a l'entrada d'una pista que indica cap a Torreta del Cadí.

Amb els cossos ressentits de la jornada anterior, optem per un itinerari més assequible tot i que no podem evitar de carregar calçat extra amb el propòsit d'avançar uns metres més a peu i picar cim, la Torreta de Cadí.

Temerosos de trobar-nos novament una pista excessivament pedregosa (a l'inici del recorregut trobem un indicador del Centre BTT que ens informa que seguim la ruta número 8, classificada com a molt difícil, aiaiaiaia), iniciem trajecte amb estat d'alerta. Però no serà el cas. La pista puja sempre molt suaument, entre bosc, i amb un terreny que és de bon fer fins a la cota 2.350m on s'acaba la pista.

remuntant per la pista cap al Cap de la Fesa

En aquesta cota canviem calçat i, mentre una opta per deixar la bici i continuar a peu fins al cim, el passamuntanyes més trialer, decideix continuar amb la bici per tal d'aprofitar al màxim el descens.

els més agosarats no abandonen la bici i segueixen pel corriol direcció la Torreta de Cadí

Uns 100 metres abans d'arribar al cim ja ens trobem les primeres traces de neu i abandonem definitivament la bici. Ara només ens queda una ràpida remuntada fins al vèrtex geodèsic. Quan som al cim sembla que el temps vulgui premiar-nos per l'esforç i ens dóna una treva. La boira s'esvaeix i ens permet ratificar les excel·lents vistes que s'auguraven des de la Serra del Cadí.

descendint de la Torreta de Cadí, amb les primeres neus a la canaleta d'accés

Pel descens recuperem les màquines (uns abans que altres....) i a xalar!!!

primera part del descens fora pista, amb la Seu d'Urgell que s'insinua al fons de la vall

el dia ha estat generós amb nosaltres i finalment els núvols s'han dispersat permetent-nos admirar el generós paisatge mentre descendim per la cara sud del Cadí; al fons treu el nas el Pedraforca (però no ens deixa veure les orelles...)

Un cop arribem a la pista, desfem camí durant uns pocs metres i, ben aviat (cota 2200), l'abandonem per continuar per corriol, seguint marques de PR. Excepte un breu tram més tècnic, la resta és de bon fer fins a l'alçada 2040 on enllaçarem novament amb la pista de pujada.

descens pel PR

Superada la barrera que prohibeix el pas als vehicles motoritzats, seguim una estoneta més per la mateixa pista però a la primera bifurcació, tombem a la dreta per continuar per una pista més secundària que ens permetrà creuar a l'altre costat del barranc de Sant Salvador. Inicialment fem algun pujabaixa, tot i que aviat el camí s'estreny i baixa decididament fins enllaçar amb una pista en més bon estat que prendrem a l'esquerra; baixarem paral·lels al tancat barranc de Sant Salvador fins sortir davant d'Adraén. El retorn per aquest costat de barranc és senzillament extraordinari, i per descobrir-ho millor anar-hi; en aquest cas, la càmera de fotos desllueix l'excel·lència d'aquests racons.

retorn a Adraén per la pista de Sant Salvador

TRACK GPS

Volta al Cap del Verd en BTT

2011-11-15T22:39:00.003+01:00

Distància: 60 km.
Desnivell: 2000 m.
Dificultat: molt alta en alguns trams entre el pk 5 i 20; la resta, mitjana-baixa.
Ciclabilitat: 98%.
Durada: 8 h.
Cartografia: mapa comarcal de Catalunya. Alt Urgell (que agafa 3/4 del Solsonès). ICC 1:50000
Punt d'inici: aparcament a tocar de la carretera, just abans de la cruïlla de la Pedra.

Jornada èpica, inoblidable per diversos motius. Així és com classificaríem aquest dia de BTTsenderisme. Per què? En primer lloc, una logística poc acurada. En segon lloc, un terreny força desfavorable quant a la ciclabilitat. En tercer lloc, un marge de maniobra molt ajustat si tenim en compte les hores de llum disponibles en aquestes dates. Tot plegat ens va dur a una sessió esgotadora per una partida a contrarrellotge i unes aspiracions massa exigents.

Iniciem el recorregut al punt quilomètric 4 de la LV-4012, poc abans de desviar-nos cap al nucli de La Pedra. Els primers quilòmetres són per pista cimentada, de molt agrair si tenim en compte els pendents que hem de superar i els que ens vindran més endavant...

Seguim sempre les indicacions de Pratformiu fins al Pk 4.8, on abandonem la pista principal i ens desviem a la dreta, remuntant per terreny excessivament pedregós. Per a la nostra sorpresa, trobem senyalitzacions de la ruta núm. 8 del centre BTT classificada, modestament, com a negra..... pel motiu que us mostrem gràficament:

Una de les protagonistes de la jornada. Pedrera? Noooooooooooooooooo......

Pista empedrada de pedres.....!!!!!

ciclable!!!!!!???? .................

......a voltes les dues rodes no ens faciliten una progressió més ràpida......

Superada amb més pena que glòria la Serra de Pratformiu, iniciem un breu però intensíssim descens fins a les Terreres, amb uns esvorancs que impressionen. Novament tornarem a tenir una dura remuntada (fins i tot a peu) fins a la Creu dels Jovells (1.546m) i, a continuació, descendim cap a Vilacireres per bona pista. A poc a poc ens anem orientat cap a la vessant més nord de la Serra del Verd. Fins al Coll de Gòsol, continuarem trobant alguns trams molt complicats que ens endarreriran la progressió, sempre amb constant pujabaixa. A partir d'aquest darrer coll, anem a l'esquerra, per una pista on l'estat del terreny millora considerablement. Això sí, seguirem amb el mateix trencacames: guanyem 250 m, en perdem 250 i en tornem a remuntar 250 més fins al coll de Mola, cota 1820m.

Les pretencions inicials eren pujar al Cap del Verd on, segons diuen, des del cim et pots recrear d'unes belles vistes cap a la Vall de Lord, la cara sud del Cadí i el Pedraforca. El temps però no ens permet aquest extra i decidim tancar la volta al més aviat possible. Ara sí, iniciem un còmode i ràpid descens per la vall del Riu Mola fins a la cota 1380m aproximadament.

descens des del coll de Mola

En aquest punt, deixem la pista principal que ens duria directament a Tuixent i prenem un camí a l'esquerra, tancat als vehicles motoritzats, que puja fins al Clot de la Plana. Seguim les indicacions de la ruta 26 del Centre BTT que no deixarem fins arribar al Coll del Port on arribarem amb gran satisfacció a l'asfalt.

guanyant desnivell abans d'arribar al Coll del Port

D'acord amb el programa, teníem previst baixar pel GR fins a la Pedra, però hem cremat totes les hores de llum, és fosc i només tenim l'opció, i gràcies, de baixar per carretera. Afortunadament la via és poc transitada i, tot i fer el descens a les fosques, podem arribar sense incidents al cotxe, uf, uf.

TRACK GPS

Combinada Sallent de Gállego - Pic Musales

2011-10-31T19:15:00.000+01:00

(Baixant del cim cap al coll de Musales, a l'esquerra hi ha l'embassament de Respomuso)

Distància: 25,5 km (19 en BTT i 6,5 a peu).
Desnivell: 1400 m (750 en BTT i 650 a peu).
Dificultat: baixa, puntualment mitjana.
Ciclabilitat: 99,9%.
Durada: 6h.
Cartografia: Valle de Tena. 1:40.000. Editorial Alpina.
Punt d'inici: aparcament de carabanes vora el riu de l'entrada de Sallent de Gállego.

(Sortida de Sallent, davant, una mica a l'esquerra, veiem el nostre objectiu: el Musales (2654m)

A proposta d'un "veí" campista aficionat a la BTT i coneixedor de la zona (gracias por la información Ritxi), ens plantegem de pujar al cim Musales en combinada; confiem que gràcies a l'orientació sud puguem assolir el cim.
Comencem a pedalar direcció nord per creuar pel bell mig de Sallent de Gállego, inicialment per marge orogràfic dret del riu però més endavant per l'esquerre. Sortim del poble per un camí que neix entre les piscines municipals i el complex spa. Aquest camí ben aviat comença a remuntar decididament alhora que es va transformant en corriol ample de gran bellesa, especialment pels colors de tardor.

(Primeres rampes)

Més endavant enllacem amb una pista en més bon estat que prendrem a la dreta i la qual no deixarem fins assolir la cota 2020; sempre ascendirem per pendents moderats (7,5% durant uns 8 km) i bona pista, excepte les darreres llaçades on es complica una mica més la progressió, al mateix temps que guanyem unes amplíssimes panoràmiques de tota la vall.

(Imatges de la pista d'ascens)

Superada una caseta (ens van explicar que era d'un artista de Sallent molt famós) arribem al final de la pista i amaguem les BTTs, canviem el calçat i remuntem per bon sender fins a un petit llac a 2250 m, anomenat Ibonciecho, fins on no és cap tonteria, si és té un bon nivell tècnic, arrossegar la bici si volem anticipar el descens damunt la BTT (fins i tot, si el nivell tècnic és molt molt alt és factible pujar la bici fins al coll de Musales).

(Ibonciecho)

El corriol sempre puja fent llaçades de manera directa que permet guanyar el cim de Musales (2654 m) en poc més d'una hora.

(Al Coll de Musales)

(Remuntant pel llom final)

Un cop al cim observem la diferència de presència de neu en funció de l'orientació: mentre que les sud gairbé no es troba neu "contínua" fins als 2700, a les nord s'observa un "bon gruix" de neu a partir dels 2300-2400. També des de l'alçada màxima podem observar clarament els 1400 m de desnivell quasi non-stop que tenim fins a Sallent, el qual veiem molt lluny, al fons de la vall.

(Al Musales, amb Sallent al fons de la vall; des del cim podem veure la Peña Telera, el Balaitús i la Gran Facha)

Recuperem les bicis desfent camí des del cim (els primers corriols que fan drecera són molt dificils per al nostre nivell) i iniciem el descens per la mateixa pista que hem pujat, però a la cota 1820 ja comencem a prendre el corriol que baixa tallant la pista. En el primer tram encara trobem algun pas exigent però un cop dins el bosc el sender és net i de fàcil ciclabilitat, en mig d'un entorn espectacular que atreu la visita de molts senderistes que, no cal dir-ho, tenen preferència. Per tant, cal baixar-hi a una velocitat que sempre ens permeti frenar a temps si coincidim amb un senderista i, sobretot, que no ens obligui a derrapar en cap moment (és un corriol i no una trialera!!). Cal dir que en un parell d'ocasions, quan el sender només talla 100-200 m, vam seguir per la pista.

(Imatges del corriol que fa drecera)

A la cota 1480 tornem a ser davant del corriol de pujada (per on, evidentment, podem descendir) però ara anem a la dreta per la pista baixant cap a l'embassament de la Sarra. Quan hi arribem el creuem i baixem una estona per l'asfalt que coincideix amb el GR, el qual ja no deixarem fins arribar a Sallent. Per tant, cal estar atents a una corba a la dreta, on el GR se separa de la carretera i baixa per bonic corriol empedrat (amb algun passet molt tècnic) fins retrobar-nos amb Sallent on recuperarem el vehicle amb la certesa d'haver realitzat una fantàstica combinada, probablement, en el millor període de l'any per visitar aquesta zona.

(Part "amable" del GR, arribant a Sallent)

TRACK GPS

Volta al Pic de Mieidia d'Aussau

2011-10-30T20:49:00.000+01:00

(qui observa a qui?)

Distància: 18 km
Desnivell: 1150 m
Durada: 7h
Dificultat: mitjana-baixa

Cartografia: Ossau. Vallée d'Aspe. Parc National des Pyrénées. 1:25.000. IGN
Valle de Tena. 1:40.000Editorial Alpina.

Creuem el coll del Portalet en cotxe i ja tenim davant nostre l'omnipresent i captivador Pic de Mieidia d'Aussau (Midi d'Ossau en francès), unes agulles rocosos que s'aixequen enmig del Circ d'Anéou amb una presència i d'una bellesa tant sorprenents que atrau amb la força d'un imant tant a senderistes com a escaladors de qualsevol edat i condició.

Deixem el vehicle a l'aparcament habilitat a prop de la Cabana de l'Araille. El gran nombre de cotxes ens corrobora que és lloc de peregrinatge...

(arribant al Coll de Pombie)

Iniciem la caminada i la primera remuntada de la jornada fins al Coll de Soum de Pombie, cota 2129m. D'aquí haurem de fer un breu descens fins al refugi Pombie que, en aquestes dates, només queda obert la part lliure. Poc abans d'arribar-hi sentim un fort rebombori que ens deixa a tots una mica alertats de no sabem ben bé què.... Avancem unes passes i veiem davant nostre un allau de roques (més soroll que una altra cosa) en la canal del Mieidia.

(proximitats del refugi, recuperant-nos de l'espant)

Recuperats de l'ensurt del moment, seguim camí i remuntem fins al Coll de Suzon, on abandonem l'itinerari normal per pujar al Pic du Mieidia i ens encaminem a un petit coll situat entre el Gran Mieidia i el Dit de Moundelhs.

(encarant-nos cap a la nord del Mieidia)

L'accés a aquest collet i el descens cap al Circ de Moundelhs no és complicat a l'estiu tot i que té uns pendents força sostinguts, per tant, no s'aconsella en època d'innivació. Trobarem poques fites però tenim el Mieidia com punt de referència; l'objectiu, observar-lo per totes les seves cares.

(descens pel Circ de Moundelhs)

Des de l'esmentat collet (2120m) baixem fins a la cota 1850m, intentant seguir escadusseres fites. Des d'aquí, anem orientant-nos cap al sud, sense perdre desnivell per lligar la volta per la seva part més alta. Traces de sender per aquest recorregut no cal ni imaginar-se-les; màxim, alguna fita aïllada que tampoc ens confirma amb exactitud el bon camí. Ens mourem entre la cota 1900-2000 per creuar el Circ de l'Embaradère, orientant-nos direcció sud, per una zona de grans pedres.

Si voleu fer el circuit a cotes més baixes, a l'alçada 1850m del Circ de Moundelhs caldrà que prengueu un evident sender que s'endinsa al bosc de Bious-Artigues i baixa direcció al llac que duu el mateix nom.

A les proximitats del Lac de Peyreget, anem a la dreta, cap al coll del Iou per encerclar, a més del Pic du Mieidia i Petit Pic, el Pic de Pèiraget. Ara només ens queda un darrer descens pels suaus lloms del Circ d'Anéou fins recuperar el cotxe i completar el circuit.

(darrer descens pel Circ d'Anéou, tancant la volta al Mieidia)

Coll del Pacino en BTT

2011-10-29T17:07:00.000+02:00

... i encara una ruta més del pont de l'1 de novembre:

(Baixant del Collado de Pacino)

Distància: 30km
Desnivell: 900m
Dificultat: moderat (puntualment alta)
Durada: 4h
Cartografia: Valle de Tena, 1.40:000, Editorial Alpina

(intent de comunicació???!!!)

Sortim d'Escarrilla fins a Sandiniés per asfalt. Superat el poble enfilem per bona pista en suau ascens fins a l'Ibón de Tramacastilla el qual trobem sorprenentment sec. Després d'un breu descens enllacem amb una pista que més aviat planeja fins a la presa d'Escarra.

(Creuant el riu Escarra)

En aquest indret coincidim amb la Núria i l'Ángel, els quals van voler compartir generosament la ruta amb nosaltres (gracias por las atenciones!!). Fins al coll del Pacino ens cal remuntar 200m de desnivell per sender, amb una entrada complicada i alguns passos on caldrà posar peu a terra.

(Primer tram pujant al Collado de Pacino; no s'hi val a badar)

En general, però, té un % elevat de ciclabilitat. Quan som al coll tenim una primera recompensa per l'esforç esmerçat, les vistes: una excel.lent panoràmica cap a Sallent i Formigal amanit d'un policromatisme tardorenc. El gran premi però, vindrà en el descens: un divertidíssim corriol fins gairebé arribar a la carretera A-136.

(Sallent de Gállego al fons)

(La Nuria i l'Ángel, amables "sherpes" de l'excursió)

Quan arribem a l'asfalt ben aviat l'abandonem per continuar per PR fins a Sallent de Gállego. El retorn el farem seguint pel marge esquerra de la presa de Lanuza, per pista fins al poble Panticosa.

(Lanuza amb el pantà ben sec; si s'hagués de fer ara el Pirineos Sur...)

D'aquí només ens queda una remuntada breu per carretera fins a Escarrilla.

Tortura trencames al voltant de Benavarri

2011-10-23T17:42:00.000+02:00

Distància: 50 km.

Desnivell: 1300 m.

Dificultat: alta

Ciclabilitat: 99.5%

Refregit de les curses que s'organitza a Benavarri a la primavera i que es caracteritza pels constants puja i baixa del recorregut. Nosaltres, com que venim del sud, sortim de Purroi de la Solana i així ens estalviem algun km amb el cotxe.

Des de Purroi de la Solana sortim per un camí paral·lel a la carretera fins que poc després la creuem (amb molt de compte perquè és una recta on els cotxes corren molt) i comencem a pujar cap a Pilzà, primer per pista però després per carretera molt secundària.

Passat Pilzà fem un bonic sender que ens duu fins a Calladrons on planegem durant uns quants kms abans de prendre el GR18 que ens porta fins a Tolba, primer per pista i després per entrentigut corriol, amb alguns passos poc ciclables.

Des de Tolba començar a pujar cap a la Mellera (1117 m) per una pista plena de còdols que més d'una vegada ens obliga a posar peu a terra a causa de les patinades. Des de la cota màxima baixem primer per pista però posteriorment per breu corriol (amb algun breu pas no ciclable) fins enllaçar amb la pista que arriba a Benavarri.

Des d'aquesta localitat ens queden remuntar 200 m de desnivell per pista, a trams exigent, fins que a la cota 950 fem el darrer descens, gairebé tot per asfalt, fins a Purroi de la Solana.

TRACK GPS

Travessa en BTT: de Puigcerdà a Ribes de Freser

2011-10-19T19:02:00.001+02:00

Distància: 50km

Desnivell: 1.550m

Dificultat: moderat

Durada: 5h

Punt de sortida de l'estació de tren Puigcerdà i seguim per asfalt cap a Age i Palau de Cerdanya. Creuat el riu Llavanera abandonem el quitrà i iniciarem la pujada per pista en molt bon estat direcció al Roc de Quer. Poc abans d'arribar a la cota 1.900 enllacem amb una pista asfaltada.

Passem pel costat del Refugi la Jaça de les Corones i seguim remuntant suaument fins arribar al Cim de la Coma Morera (2.213m) , on s'acaba l'asfalt i on trobem una zona d'aparcament, límit permès als vehicles motoritzats. Nosaltres tombem a l'est, pedalant per una camí que ressegueix tot el llom de la serra. Tot i que el mapa de la zona ens indica que hem de creuar el Pla de les Salines i el Pla de Gorrablanc fins arribar al Pas dels Lladres (2.531m), la realitat ens confirma que caldrà superar 300m de desnivell fins arribar a la cota màxima prevista per aquesta jornada i el terreny, descompost en alguns trams, no ens ho deixarà còmode.

Quan som al coll de Queralbs o Pas dels Lladres, canviem de vessant i iniciem el recomanat descens pel corriol de la Serra de Vaquerissa. Un descens fàcil i ràpid fins a la cota 1940 on reprenem pista i seguim baixant fins arribar a l'asfalt, al collet de les Barraques.

Seguirem durant uns 3 quilòmetres per bon ferm i, a continuació, l'abandonem per prendre un camí a la dreta, que baixa molt suaument i ens durà fins a Vilamanya. D'aquí arribem a la carretera GIV-5217 que ens durà sense complicacions a Ribes de Freser, on esperarem el tren de retorn a Puigcerdà.

Volta en BTT per la Serra de Turp i La Mora-Comdal - la Valldan, i la Serra d'Oliana

2011-10-16T09:18:00.019+02:00

(La lluna s'amaga rere les parets de la Serra de les Canals)

Distància: 35 km

Desnivell: 1450 m.

Dificultat: molt alta, sobretot per la trialera de motos de cross que baixa de la Serra d'Oliana.

Ciclabilitat: 99%

Accés: aparcament a peu de la carretera a la part nord d'Oliana.

Sortim per la carretera C-14 direcció nord però ben aviat l'abandonem per agafar un sender que baixa a la dreta i que ens duu a una nova pista que prenem a la dreta. A continuació fem un breu tram d'asfalt el qual abandonem en una bifurcació on seguim a l'esquerra cap a Cambrils. A partir d'aquest comencem a guanyar metres més decididament i, a més, ho fa per una pista pedregosa extremadament seca per la manca de pluja dels darres mesos la qual cosa dificulta la progressió damunt de la bici.

(Pujant cap al coll de Portell amb les parets de la Serra de les Canals)

Passat aquest tram més exigent enllacem amb l'asfalt que ens duu en pujada suau fins al Coll de Portell on prenem el sender que baixa direcció Cambrils. L'entrada del corriol és complicada però després esdevé perfectament ciclable, fins arribar al barranc.

(Baixant pel corriol passat el Coll de Portell)

(3 imatges de breu bttbarranquisme; cal vigilar de no allargar-lo més del compte)

És important de no baixar gaire estona pel barranc ja que el corriol més evident va a l'esquerra i si ens enclotem molt ens tocarà esbarallar-nos amb l'espesa vegetació. Per tant, aproximadament a la cota 560 hem de deixar el barranc i anar a l'esquerra en breu pujada pel sender marcat amb pintura. Aquest tram de corriol són 400 m (50 m de desnivell) molt poc ciclables però de còmode bttsenderisme.

(Conseqüències d'allargar el bttbarranquisme; a la imatge, intentant recuperar el corriol més evident)

Quan acabem el sender sortim a una pista que prenem a la dreta i que en poca estona ens fa passar pel costat de les Monserratines, sempre amb pendents més que moderats.

(Les Montserratines a l'esquerra)

(Bestiar de les granges de la zona)

Cap al PK 12 anem a la dreta per pista més dolenta (GR) i rampes dures que pugen per terreny pedregós fins al cim de la Roca del Migdia (1154 m). Mentre pugem deixarem a l'esquerra el GR (Camí ramader del Barrer) per on baixarem després (també tenim la possibilitat de baixar directe cap al coll de Salzer sense enclotar-nos tant com si anem pel GR). Assolim el cim fent els darrers 20 m de desnivell a peu.

(La Serra de Valldan des de la Roca del Migdia)

Des del cim desfem durant 1 km i tombem a la dreta (GR) per sender pedregós però globalment de bon ciclar, això sí, amb trams força exposats.

(3 imatges del Camí ramader del Barrer -GR1-)

Passat el PK 16 arribem a una pista en molt bon estat que prenem a l'esquerra (si ja en tenim prou cal anar a la dreta i retornarem directament a Oliana); la bifurcació que trobem poc després l'hem de fer a l'esquerra en pujada. Assolirem el Coll de Salzer (abans de fer el Camí del Barrer hi hem estat ben a prop) per asfalt i continuarem ascendint ara amb pendents mantinguts superiors al 10% (sort de l'asfalt!), fins enllaçar amb la carretara al Coll Pregon la qual prendrem en baixada durant mig km. Quan estem a punt d'entrar al terme municipal de Lladurs tombem a la dreta per pista, amb alguns trams molt exigents, que ens mena al cim del Serrat de Carissol amb un punt de guaita.

(Al cap del Serrat de Carissols)

Ara baixem cap a la Serra d'Oliana, inicialment per bona pista però a mesura que fem quilòmetres el terreny empitjora a l'hora que hem de tornar a remuntar en algun punt, breument però intensament. Sempre avancem amb tendència sud-oest seguint per les pistes que van més a prop del llom.

(Sí, és el que sembla: forts puja i baixa al llom de la Serra d'Oliana)

A l'alçada dels Tambors de Rof (970 m) deixem la pista més evident i prenem el sender de motos de cross. La primera part, fins a retrobar-se amb la pista que hem abandonat, és força tolerable però la segona part (quan retrobem la pista fem uns pocs metres en pujada i el tornem a trobar a la dreta) és molt més exigent per pedregositat, desnivells i acanalaments. La veritat és que una 100 mm és una mica justeta per posar-se en trialeres d'aquest calibre (això sí, els més endurers la gaudiran al màxim). Per sort "només" són 300 m de desnivell de descontrol total amb alguns peus a terra sobretot en pels esglaons. Cal que pareu atenció de si sentiu algun motor perquè potser que hi trobem motos (malgrat que, en principi, creiem que només hi poden circular els dies de les competecions de motos de cross que s'organitzen a la zona d'Oliana).

(3 imatges de la trialera que baixa dels Tambors de Rof)

(A la trialera hi ha esglaons improbablement ciclables)

Finalment, enllacem amb un tram de pista que còmodament, gràcies al cimentat, ens retornarà fins a Oliana.

TRACK GPS

Pass@muntanyes eixampla horitzons

2011-10-14T20:42:00.001+02:00

i ben aviat més...

BTTsenderisme al cim del Balandrau: descens d'escàndol

2011-10-09T19:24:00.001+02:00

Distància: 31 km
Desnivell: 1500 m
Dificultat: moderada
Durada: 5h

Accés: des de Camprodon cal anar direcció Setcases fins a Vilallonga de Ter on podem deixar el vehicle (també el podem aparcar als afores del poble, en un camí que hi ha a l'esquerra que duu al veïnat de Cros, just passat el càmping de la sortida).

Gran ruta de BTTsenderisme adaptada (ruta) del viquiloguer jsalvador.

Sortim direcció Setcases per la carretera GIV-5264 fins que passat una mica més d'un km tombem a l'esquerra direcció Tregurà per la GIV-5265, sempre per asfalt i pendent més que moderat (malgrat que des de lluny semblava una altra cosa). Passem els dos Treguràs i seguim per una pista inicialment cimentada que ens duu fins al Collet de la Gralla. L'indret no és com el Pirineu lleidatà més recòndit i no paren de passar 4x4s que aixequen grans núvols de pols a causa de l'extrema sequedat del terreny per culpa de la manca de pluja.

(Remuntant amb Setcases al fons de la vall)

Cap al PK 12,6 ignorem la pista que puja més que fort a la dreta, que porta al Balandrau, i intentem de pujar per una altra que hi ha més endavant i d'aquesta manera estalviar-nos algun tram d'arrossegar la BTT. Gairebé al PK 14, en una corba suau a l'esquerra i just abans d'iniciar una baixada, deixem la via principal i pugem a la dreta (N) (forapista) durant pocs segons fins enllaçar amb un corriol, que prenem a la dreta. Ben aviat enllacem amb la pista que hem ignorat anteriorment i seguim pujant ara amb pendents més tolerables.

(Tram de corriol cap al coll)

Fins als 2300 m encara podem anar pedalant, amb els darrers metres molt explosius, però la darrera rampa abans d'arribar al Coll dels Tres Pics cal començar a empènyer la BTT.

(Arribant al coll)

Des del coll cal orientar-se cap al S-O per corriol evident fins assolir el cim després de 200 m de desnivell de senderisme.

(Al llom de l'avantcim)

Assolim el cim al PK 19 després de guanyar 1500 m de desnivell de forma gairebé ininterrompuda.

(Al cim del Balandrau)

Des del cim hem de baixar direcció sud, també per corriol evident però amb uns primers metres no ciclables; aviat però ens disposem a iniciar el fantàstic descens migforapista, mig per roderes de 4x4 bàsicament paral·lels a unes tanques de bestiar globalment per terreny molt net, fins passar la Collada de Llenyassers, on els percentatges del 30% deixen pas a petits puja i baixa pel llom, just fins davant del Puig Cerver.

(Baixant del cim del Balandrau)

(Baixant pel llom amb Montserrat al fons)

(En els 300 m de desnivell inicials hi ha pendents a l'entorn del 30%)

Posteriorment enllacem amb unes roderes més evidents que seguim fins arribar a una pista més bona que agafem a la dreta (PK 25). 400 m després, al Coll de Meianell, abandonem aquesta pista més bona i en prenem una altra a l'esquerra (restringida al trànsit motoritzat) amb marques grogues de PR. A partir d'aquest punt sempre hem de fer cas d'aquests indicadors grocs, amb alguna pujadeta més del que seria desitjable. Quan ja descendim definitivament, ho fem per una pista de desbrossar que perd desnivell al 22% i amb algun tram força pedregós: diversió assegurada (compte amb el bestiar i les tanques).

(Descens final cap Vilallonga de Ter)

Al PK 30,7 fem la bifurcació de pistes a l'esquerra i poc després enllacem amb una pista que agafem a la dreta; cal estar atents perquè poc després el PR segueix a l'esquerra per un tram força carregat de vegetació, especialment punxenca, i de filat de bestiar, per la qual cosa potser és millor baixar per la pista (tot i que a la part inferior d'aquesta pista indica que és privada). Ja som, però, molt a prop de retornar al punt d'inici.

(Corriol final abans d'arribar a Vilallonga de Ter; compte amb el terreny punxenc)

TRACK GPS

Al cim del Tufello o Costuix en BTT

2011-10-02T18:28:00.010+02:00

Distància: 39 km

Desnivell: 1.400m

Durada: 5h

Dificultat: moderat

Accés: des de Llavorsí prenem la L-504 fins a Ribera de Cardós, on deixem el cotxe i iniciem el nostre recorregut.

Cartografia: Pica d'Estats Mont-roig. 1:25000. Editorial Alpina.

remuntant el poble de Cassibrós

Iniciem la pedalada per la L-504 direcció Tavascan. Amb poc menys de 2 km abandonem la via principal i ens desviem a la dreta, per creuar per un pont medieval i seguir la mateixa direcció fins arribar al poble de Cassibrós. Remuntem pels carrerons del poble per enllaçar amb camí empedrat que puja molt fortament i que ens deixa a la part alta del poble.

fortes rampes per sortir del poble

Enllacem amb la pista que ens endinsa al bosc de Cassibrós amb els primers quilòmetres marcats per les fortes rampes. Superades les primeres dificultats, la pista segueix guanyant desnivell però de forma més suau fins als Plans de Negua on ens aturem per fer una pausa i relaxar-nos amb les àmplies vistes que ens ofereix aquest mirador.

al Pla de Negua

Recuperades momentàniament les forces ens preparem per afrontar les properes rampes que inevitablement no ens passen desapercebudes i que, si hi afegim l'estat descompost del terreny, ens obligarà a assolir els darrers metres d'ascensió amb les pulsasions altre cop disparades.

arribant al cim

A la cota 2300 el cim ja el tenim ben a prop. Resseguim la pista que planeja i només ens queda superar els darrers metres a peu per arribar a la cota màxim de la serra, 2.333m, el cim de Costuix o Tufello. No cal dir que les panòmiques són envejables, especialment aquest dia en què no s'insinua ni un tímid núvol. Ens trobem a cavall entre la Vallferrera i la Vall de Cardós; al fons, ben altius, el Monteixo, La Pica d'Estats, ....

Per a la tornada desfem camí fins creuar el Pla de Negua i quan arribem a una bifurcació de camins seguirem direcció Esterri de Cardós, descendint entre bedollar.

Fontfreda

Superem la Fontfreda i la Fonteana i ben aviat ja tenim les primeres vistes del poble d'Esterri.

arribant al poble d'Esterri de Cardós

Un cop hi arribem només ens queda 4 quilòmetres de descens per asfalt fins a la carretera i d'aquí les darreres pedalades fins retornar a Ribera de Cardós.

Aquest ruta és una adaptació de l'itinerari número 7 del llibre "El Pallars Sobirà en BTT" de Xavier Agut.

Passejada a les Bordes d'Arnui

2011-09-30T18:05:00.090+02:00

parets de pedra seca al marge del camí

Distància: 5 km

Durada: 2h

Punt de sortida: des del mateix poble de Llavorsí. El camí surt del costat mateix de l'escola del poble.

Des del poble de Llavorsí ens dirigim cap a les Bordes d'Arnui pel camí de ferradura recentment rehabilitat amb fons del Parc de l'Alt Pirineu, tal com ens indica un cartell informatiu a l'entrada del trajecte.

Es tracta d'una tranquil.la passejada, això sí, amb constant pujada cap al bosc d'Arnui, El Bosc Protector, tal com el defineixen els d'Arola editors al llibre "13 passejades i excursions pel Pallars Sobirà, vol. II". L'explicació i els seus orígens els podeu descobrir si llegiu l'itinerari número 5 d'aquest fantàstic llibre.

La bellesa i la riquesa d'aquest espai, els gaudireu si us hi apropeu un dia.

si sou silenciosos podreu gaudir de molt bona companyia

Restes de les bordes d'Arnui

Combinada Tavascan - Pic de Certascan

2011-09-29T19:49:00.039+02:00

(Colors de tardor incipient vora el riu Tavascan)

Km: 29

Desnivell: 1.800m

Durada: 8h

Dificultat: moderat

Accés: des de Llavorsí prenem la 504 fins a Tavascan. Deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha al costat de la caseta d'informació del Parc, gairebé a la sortida nord del poble.
Cartografia: Pica d'Estats Mont-roig. 1:25000. Editorial Alpina.

Iniciem aquesta èpica jornada damunt la nostra inestimable btt. Sortim del poble de Tavascan per la carretera que puja a l'estació d'esquí de Tavascan - Pleta del Prat. Passat el llogaret de Quanca, abandonem l'asfalt i prenem la pista que surt a la dreta i que puja direcció al Port de Tavascan fent marcades llacades, alguna de les quals ens farà esbufegar més del desitjat.

(Pujant cap a les Bordes de Noarre)

A la cota 1.610m, just abans d'una marcada corba a l'esquerra, abandonem la pista i entrem en una discreta clariana entre arbres que mena a una tanca que superem i que ens permet enllaçar amb un divertit i còmode sender que, en suaus pujades i baixades, ens durà fins a les bordes de Noarre.

(Arribant a les Bordes de Noarre)

D'aquí seguirem remuntant pel GR que s'orienta nord-oest i que puja pel marge orogràfic dret del riu Noarre (us aconsellem arrossegar aquests 100m. de desnivell per després fer el descens damunt la bici). A la cota 1.700m aparquem les btt, ens treiem el casc, ens canviem de calçat i prenem els pals per iniciar la part senderista de la ruta. Anirem guanyant desnivell, sempre seguint marques de GR per un evident sender que puja paral.lel al riu Noarre. A la cota 2040m., sortim del bosc de la Corbeda i arribem a la Pleta de Guerosos on seguirem indicacions de la Porta del Cel i Coll de Certascan. Superem la Pleta Vella i més endavant passem pel costat dels Estanys Blaus.

(Descansant davant de l'Estany Blau)

Davant nostre tenim el Cim de Certascan (2853m). Al llac tombem a l'est per pujar fins al coll i tot seguit ens resta una forta remuntada d'uns 270m (N) fins a la cota màxima.

(El Llac de Certascan des del cim)

(Al cim de Certascan, a 2853 m.)

Des del cim desfem camí fins recuperar les bicis a la cota 1.700m. Ben aviat entendrem el perquè d'aquesta combinada: situats a les bordes, ens dirigim al riu per creuar-lo per un pont de fusta i seguir per corriol (GR) fent cas sempre de les indicacions Bordes de Graus. Ens espera un bucòlic corriol que transcorre per la Selva de Noarre, sempre en tendència sud.

(Imatges del corriol de baixada passades les Bordes de Noarre)

Un cop arribem a la carretera, la prenem a l'esquerra durant poc més d'un quilòmetre. A continuació enllacem amb un sender que surt a la dreta (indicador de Tavascan), amb una entrada complicada però que ben aviat es torna gràtament ciclable i que sempre transcorre pel marge esquerre del riu Tavascan. Aquest darrer tram de sender és molt assequible però té alguns trams força exposats. Compte de no despistar-se amb l'espectacularitat de l'entorn.

(Baixant vora el riu Tavascan)

Gairebé 30 km després tornem a ser a Tavascan amb un més que agradable bon regust gràcies a aquests 600m de desnivell d'exquisits corriols ciclables en un 99,9% .

(A tocar de Tavascan amb el goig d'una gran ruta a la butxaca)

Aquesta combinada és una adaptació de l'itinerari núm. 13 del llibre "El Pallars Sobirà en BTT" de Xavier Agut.

TRACK GPS

Passos fronterers des de l'Artiga de Lin

2011-09-06T16:20:00.007+02:00

el bestiar creuant pel Pòrt dera Picada

Distància total: 15,5 km
Desnivell acumulat: 1.500m
Durada: 6.30h amb parades incloses
Dificultat: fàcil

(el que queda de gelera de l'Aneto)

De l'excel·lent llibre "A peu per les carenes atlàntiques de l'Aran", d'Arola Editors, hem extret i adaptat un altre itinerari que ens permetrà conèixer un bon racó de la discreta però ben trobada vall de l'Artiga de Lin.

Nosaltres farem el recorregut en el sentit horari del rellotge, a l'inversa del proposat al llibre. A més, aprofitarem per picar un parell de cims que ens queden ben a prop.

El nostre punt de sortida és el Pla de l'Artiga de Lin on anem a buscar les marques del PR115 situades darrera de la cabana. Inicialment seguirem per un corriol que s'endinsa per bosc i que ens portarà a creuar el torrent de Pomèro. A poc a poc anirem remuntant pel costat del barranc, deixant-lo sempre a la nostra esquerra. I de la protecció dels arbres passarem, ben aviat, a moure'ns per herboses catifes que serveixen d'aliment als ramats de vaques acomodades a la vall.

(pujant per l'evident vall de Pomèro)

Quan arribarem al Còth de Lunfèrn, a la cota 2380m, els colors paisatgístics canvien. Entrem en els dominis de les tonalitats rocoses. Davant nostre ja veiem el Pòrt dera Picada, on el trànsit dels ramats entre Benasc i l'Aran té un paper rellevant.

( el ramat i els guardians que, tot i la seva joventut, fan molt bé la feina )

(Malgrat els ullets, traspuava alegria pertot)

com déiem, és un coll molt transitat...

Arribats a l'ampli coll aprofitem per pujar fins al Pic de Pesson (només una pass@muntanya, l'altre es queda al coll parlant amb dos bttsenderistes "de debò": expliquen que duen 1000 m de desnivell traginant la btt!!), una excel·lent talaia (si els núvols no fan de les seves) cap a l'Aneto, Maladetes i les seves respectives i empetitides geleres. Si no voleu remuntar aquests 150m d'extra, només caldrà endinsar-nos uns metres cap a la vall de Benasc per tenir, també, unes perspectives similars.

A continuació desfem camí fins al Còth de Lunfèrn i continuem, direcció nord, per un camí inicialment empedrat, enclavat a la roca. Quan el PR comença a baixar, nosaltres l'abandonem i anem a buscar el fil del serrat per arribar al Tuc dera Escaleta (2.457m).

baixant cap al Coth dera Montjòia

Per tal d'aprofitar al màxim les vistes que ens permet el Serrat des Cabiròus, el descens fins al Coth dera Montjòia el farem seguint per la part alta de la serra. Quan som a l'esmentat coll només ens queda un suau i còmode descens per la tranquil.la vall d'Aubèrt. El discret traçat del sender ens indica que pocs senderistes visiten aquesta vall. Tot i les escasses marques de PR, el camí no té pèrdua si tenim en compte que el barranc d'Aubert l'hem de deixar sempre a la nostra esquerra.

Quan arribem a la carretera ens quedarà remuntar uns 200 m. de desnivell fins recuperar el cotxe, que ens podem estalviar si fem "dit" i ens para un dels nombroses vehicles que hi transiten en aquestes dates estivals.

TRACK GPS

GR-11 entre solanes i obagues de l'Alt Pirineu

2011-09-05T15:16:00.002+02:00

església de Dorve

Punt de sortida: Dorve

Punt d'arribada: Estaón

Distància total: 11 km

Desnivell: 900 m

Durada: 2,30hores

En aquest tram de GR s'evidencia els forts contrastos de vegetació de les solanes i obagues d'una mateixa serra. Sortim del poble de Dorve, situat a 1300m, i pugem per la solana de la Serra de Dorve fins al Turó de l'Àliga, aproximadament a la cota 1.750m. Cal dir que les marques de GR que podem trobar en aquesta primera part del recorregut són, molts cops, de difícil interpretació, altres contradictòries i, en algun indret, excessives. Per tant, caldrà estar atent a la direcció que volem seguir.

Quan no toca no toca...

allunyant-nos del discret poble de Dorve, poc abans de canviar de vessant. Al fons les pistes d'esquí d'Espot

Un cop som dalt de la serra, ràpidament canviem de vessant i ens endinsem en un tupit bosc d'avets i pi negre, el Bosc de Bellero. El sender, que va guanyant desnivell molt suaument, està molt ben definit i, per tant, no té pèrdua. A poc a poc, el bosc s'aclareix i ens aproximem a la Collada del Clot de la Calba. Abans d'arribar-hi, però, toparem amb un fantàstic mirador natural; al fons de la vall ja veiem el poble d'Estaón.

al fons ja veiem Estaón

Quan arribem al coll aprofitem per superar uns pocs metres de desnivell i coronar el cim del Caubo, una bona esplanada on, a banda de ser vèrtex geodèsic i disposar d'unes bones vistes, també s'hi han instal.lat un parell d'antenes de comunicació.

al cim del Caubo

Tot seguit desfem camí per retornar al coll i iniciar el descens, direcció est, sempre seguint marques de GR. Baixarem un primer tram més pedregós però a partir de la cota 2000m el sender circula per suaus lloms herbosos. Anirem trobant indicadors i marques de GR que ens van conduint cap al poble d'Estaón. Als 1.500m el sender ens obliga a tombar de vessant i, poc a poc, tornem a endinsar-nos en un frondós i humit bosc; el bosc de Cardedo. Superada la borda de Palau el camí s'orienta cap a la Solana del Caubo on els darrers metres de desnivell circulen per un camí mig empedrat que ens porta directament al poble, que ja veiem sota nostre.

TRACK GPS

De la Vall Ferrera a la Vall de Cardós passant pel Pic de Tudela

2011-09-04T20:08:00.003+02:00

Punt de sortida: Àreu

Punt d'arribada: Boldís Sobirà

Distància total: 14 km

Desnivell: 1.100m

Durada: 4 hores

Per assolir aquest cim farem una bonica travessa seguint un tram de GR-11. Iniciem el recorregut des del poble d'Àreu, seguint les senyalitzacions de GR i direcció al coll de Tudela. Seguirem un sender recentment desbrossat que transcorre per un bonic bosc de pi roig.

remuntant pels espessos boscos d'Àreu

arribant a les bordes de Costuix

El corriol, que guanya desnivell molt suaument, anirà creuant la pista que puja fent llaçades fins a les bordes de Costuix. Aquí reprenem el corriol que continua pujant pel bosc de Tudela, on ja trobem pi negre. Quan som al coll ens desviem a la dreta per pujar fins al Pic de Tudela (2.326m) amb unes àmplies vistes a 360º.

ben a prop del cim de Tudela

Des del cim retornem fins gairebé arribar al coll de Tudela i iniciem el descens pel vessant oest de la serra, sempre seguint marques de GR. Fins gairebé la cota 1900, el recorregut transcorre per sender ben definit i senyalitzat; el contrast paisatgístic d'aquesta primera part és considerable ja que aquest vessant solà es troba més pelat. Ben aviat però, enllacem amb una pista que transita pel vessant oposat, protegida pels boscos dels Obacs de Boldís que ens acompanyaran fins al poble de Boldís Sobirà.

descens cap als obacs de Boldís

TRACK GPS

Cicloturismemuntanyenc amb el tren groc: Bolquera - Oleta

2011-08-19T11:06:00.000+02:00

(Estació de Bolquera-Eina, la més alta de tot el recorregut)

(El trenet groc)

Distància total en BTT: 29 kms.

Desnivell en ascens: 550m.

Desnivell en descens: 1500 m.

Dificultat: moderada

Durada: 4 hs.

Accés: de Puigcerdà anem cap a la Guingueta d'Ix i seguim per la N-116 direcció Montlluís. Al coll de la Perxa ens desviem a l'esquerra. Deixem el cotxe a l'estació de tren de Bolquera-Eina, la més alta de tot el recorregut del Tren Groc (val la pena d'informar-se -i reservar- si preveiem que el dia pot ser de forta afluència turística perquè les places per a BTTs són limitades).

Excel·lent ruta cicloturística; imprescindible en el currículum de tot ciclista de muntanya: més de 1200 m de desnivell de descens per corriols (tots ciclables) havent de remuntar-ne "només" 550, una ganga!!

Sortim de l'estació a la dreta, uns metres per asfalt i, ben aviat, tombarem l'esquerra per pista, seguint marques de PR. Quan arribem la carretera D618, avancem a la dreta, en baixada, fins enllaçar amb la N-116 que prendrem a l'esquerra per superar Montlluis. Seguim en baixada i, just passada una corba molt tancada a la dreta (pont sobre el riu Têt), abandonem la carretera i prenem una pista que puja a l'esquerra direcció al Pla de l'Os.

(La Llagona, Font-romeu i el Carlit al fons a l'inici de l'ascens)

(Les canals del Cambra d'Ase, també a l'inici de l'ascens)

(Atenció: la remuntada inicial passa prop d'uns camps de tir)

Anirem guanyant desnivell suaument, a estones per asfalt, a estones per pista, sempre amb tendència nord-est direcció al Pic de Figuema. Aviat enllacem amb les traces del Camí Vauban i Balcons de la Têt, que no abandonarem fins arribar a Oleta: apoteòsic descens de 1.500m de desnivell, pràcticament tot per corriol, amb un 99,9% de ciclabillitat. Una primera part per bosc, força pedregós però factible per la Serra de Clavera.

(Descens pels corriols de la Serra de Clavera)

(Ídem)

Poc abans d'arribar al poble de Llar trobarem els pocs metres no ciclables per un nivell mitjà (atenció el terreny està molt exposat a l'erosió).

(Arribant a Llar hi ha els trams més tècnics)

De Llar i fins superat el poble de Canavelles trobarem els trams més fàcils però també els més exposats i amb generoses panoràmiques cap al fons de la vall on ja veiem el nostre destí: la via del Tren Groc.

(Imatges de l'arribada a Canovelles)

Arribarem a Oleta per un tram més pendent de sender que va creuant una pista.

(Imatges de l'arribada a Oleta)

Al poble anem directes cap a l'estació per prendre el tren fins a Bolquera (7,5€ per persona per 1.15h de trajecte).

TRACK GPS

Travessa a peu des de la Vall de Comamala a la Vall d'Unarre

2011-08-15T19:26:00.000+02:00

Refugi lliure de la Gola

Punt de sortida: Superat Alòs d'Isil seguim per l'estreta pista asfaltada durant uns 2 km. Iniciem el recorregut a peu per una pista que porta a les bordes de Pina.

Punt d'arribada: el petit poblet de Cerbi (per tant, cal combinació de vehicles).

Distància total: 17 km

Desnivell: 1.350m

Durada: 5 hores

De la pista asfaltada prenem un camí a la dreta i creuem un pont que ens permet superar La Noguera Pallaresa. Iniciem l'ascens per pista durant uns metres fins superades les bodes de Pina. A continuació enllacem amb un corriol que s'endinsa per bosc i que puja paral.lel al barranc de Comamala. A la cota 1.900 arribem als Clots de Mostiri on desemboquen un parell de barrancs molt evidents.
Nosaltres continuem guanyant desnivell pel de la dreta. A partir de la Bassa de Sobriu passarem a trepitjar terreny més pedregós.

Bassa de Sobriu

Anirem trobant fites fins al coll (2.481m) amb una part final més costeruda i descomposta. Des del coll iniciem un primer descens fins als estanys de Tartera. Aquí tenim dues opcions: baixar per l'evident vall seguint la Ribera de Niri i que ens portarà directament al poble de Cerbi. L'altra opció, la que prenem, suposa remuntar fins a 2.423m, el Coll de Curiós, i resseguir els corriols que voregen l'estany de Calberante i el de la Gola fins arribar al Refugi lliure de la Gola que des del seu emplaçament ens ofereix un fantàstic mirador cap a la Vall d'Unarre. D'aquí ens queda un darrer descens per sender fins a enllaçar al Planell de Sartari amb la pista que ens durà fins al poble de Cerbi.

Estany de la Gola

P.S.: si disposeu de forces, de temps i la meteo us ho permet, podeu ampliar el recorregut fent una volta als tres estanys. També, si voleu estalviar-vos una bona part de la pista final, podeu enllaçar amb el camí de ferradura que passa per Sant Beado.

TRACK GPS

Sulzburg – Kälbelescheuer – Sirnitz - Bad Sulzburg

2011-08-05T12:52:00.000+02:00

Distància: 28 km

Desnivell: 850 m

Dificultat: fàcil

Accés: càmping Alte Sägenmühle a l’est del petit poble de Sulzburg, al nord-est de Mullheim (Alemanya).

Itinerari fàcil i molt agraït tant pels corriols i boscos pels quals transita com per les panoràmiques que ofereix la part alta. És un bon tast per fer-nos una idea de com és la Selva Negra.

Des del càmping cal baixar cap al poble per la carretera i passades les primeres cases tombem a la dreta, en pujada, per superar l’escola; ben aviat s’acaba l’asfalt i ascendim a l’esquerra. Sempre anem seguint aquesta pista fins que fa “l’intent” de baixar però nosaltres prenem un corriol a la dreta que planeja còmodament; més endavant tornem a enllaçar amb la pista i ara la seguim a la dreta.

A partir d’aquí cal que anem fent sempre cas de les indicacions (un rombe vermell) cap al restaurant Kälbelescheuer. Per corriol en pujada arribarem a l’asfalt el qual prendrem a la dreta per en pocs metres assolir el restaurant. En aquest punt veurem una trifurcació de corriols; nosaltres prendrem el de la dreta que puja suaument i que més endavant enllaça amb una pista que agafarem a l’esquerra per arribar al Sirnitz (1114 m).

Des del cim baixarem per una pista, fent un parell de llaçades (esquerra-dreta), direcció al restaurant que veiem a baix. Un cop a l’asfalt desfarem una mica més en baixada fins que al primer revolt cal prendre una pista a l’esquerra que indica Sulzburg marcada amb un rombe blau (aviat es transforma en sender). A partir d’aquí fins al final sempre hem d’anar seguint aquestes indicacions blaves combinant divertits corriols amb trams de pista.

Passat el Waldhotel Bad Salzburg cal estar atents per seguir el corriol, a l’esquerra (sempre fent cas de les marques blaves), força paral·lel a la carretera. Cal anar amb compte amb la presència d’excursionistes; a més a més, posteriorment coincideix amb un circuït de marxa nòrdica (nosaltres no vam veure cap restricció a les BTTs però les indicacions amb alemany tampoc no les vam entendre).

TRACK GPS

Punta de la Mulattierra

2011-08-02T09:55:00.002+02:00

Distància: 20,5 km

Desnivell: 1.500 pujada i 1.200 baixada

Durada: 6 hores

Dificultat: fàcil

Accés: des de Briançon anem direcció col de Montgenèvre i ens desviem de la carretera principal per entrar a la Vallée de la Clarée. Deixem el cotxe a l’entrada del poble de Plampinet, al costat de la carretera.

Punt d’arribada: col de l’Echelle (1.762m), per tant, caldrà combinació de cotxes.

A l’entrada del poble, al costat d’una zona d’aparcaments, prenem les indicacions cap a Les Acles i Pointe de Pécé. Fem uns metres per pista però ben aviat creuem el barranc des Acles i enllacem amb un sender que anirà guanyant desnivell molt suaument, entre bosc i sempre senguint marques grogues. Als 1.800m trobem una bifurcació de senders. A la dreta ens indica direcció Val-des-Prés; nosaltres seguim a l’esquerra, en pujada, cap a les Acles i Pointe de Pécé. A la cota 2.067m arribem a un pla on haurem de buscar el millor pas per evitar l’estesa d’arbres que hi ha dispersos i que barren el pas del sender. En aquest punt trobem el desviament cap a la Pointe de Pécé, que deixem a la nostra dreta. Nosaltres, poc a poc anirem descendint per corriol cap als Chalets des Acles, que ja veiem al fons de la vall.

A 1.867m creuem el torrent i enllacem amb la pista que puja de Plampinet, per on passa el GR5. Atenció, el GR5 segueix per davant el Chalets des Acles i continua direcció sud, cal Col de Dormillouse; el GR que puja cap al Coll des Acles és el GR5B. Nosaltres arribem als Chalets des Acles i decidim remuntar per darrere les cases, entre bosc, sempre direcció al coll des Acles. Tot i que no trobem un corriol ben definit, la progressió no es fa pesada ja que el bosc és molt clar i el sotabosc està força net. Quan som a Mélézet, a la cota 2.000m, seguim durant uns metres la pista, en breu descens, i ben aviat tombem a la dreta per continuar per sender, ara sí, seguint marques de GR5B fins arribar al coll (2.292m). En aquest punt, seguirem sender (N) fins arribar al Passo Mulattiera (2.412m), on trobem indicacions de la via Ferrada degli Alpini, que segueix per les parets nord de Le Charra.

Nosaltres farem algun puja i baixa fins arribar a la Punta de la Mulattierra (2.467m) amb vistes cap a les geleres dels Ecrins, cap al Mont Thabor i la Vallée Étroite i cap a Bardonnecchia i les seves serres més properes. A continuació desfem camí fins al Coll des Acles i, a partir d’aquí ens orientem a l’oest, seguint les marques del GR5B que ens duran fins al Col de l’Echelle. Primerament tenim un descens i posterior flanqueig per la tartera del Rocher de Barrabas ou Gravina del Mezzodi, que ens portarà fins a la cota 1.150m.

A continuació ens toca novament remuntar fins a 2.264m i un nou flanqueig per uns sender força exposat però amb unes vistes que no desmereixen per a res l’itinerari; al fons la Vallone Gorgia. Finalment tenim una breu remuntada i algun puja i baixa per la part superior de les Roches de la Sueur on trobarem restes de construccions militars. Al km 18 ja només ens queda un descens ininterromput fins al col de l’Echelle (1.779m) la fi de la nostra ruta.

TRACK GPS

Mont Thabor

2011-07-30T10:46:00.001+02:00

Distància: 21 km

Durada: 4 hores fins al cim + retorn

Accés: des de Briançon seguim la N-94 direcció al Col de Montgenèvre. Ben aviat abandonem la carretera principal i prenem la D-994G cap a Les Albert, i seguirem fins al fons de la Vallée de la Clarée passant per Val-des-Prés fins arribar a Névache. En aquesta darrera població podem prendre una navette que ens pujarà fins als Chalets de Laval. Des de Névache fins als Chalets també podem arribar-hi amb cotxe particular si accedim a la pista abans de les 9 del matí.

Des de l’aparcament dels Chalets de Laval seguirem pel GR57A, que circula paral.lel al riu La Clarée. Quan som a prop del Refugi les Drayères, tombem a la dreta per un sender que, inicialment, puja més fortament, ara seguint les indicacions de GR57. A la cota 2450m superem el Lac Rond i continuem pujant suaument fins al Lac de Muandes. Poc després arribem al Coll de Muandes 2828m on haurem de decidir quin itinerari prenem. A la dreta, en baixada, seguiríem el GR que ens duria fins a la Vallée Étroite i, a partir d’aquí, caldria remuntar fàcilment fins al cim. Aquesta opció, més fàcil però més llarga, suposa perdre molt desnivell i decidim descartar-la.

Nosaltres, des del coll, seguim remuntat per anar a buscar la cresta, la via ‘més directa’ per al nostre objectiu, tot i que també ens veurem obligats a fer algun puja i baixa. La cresta i algun dels flanquejos que haurem de superar poden ser més delicats amb neu però aquest dia, tot i que anem preparats, no ens caldrà utilitzar ni grampons ni piolet. Sempre anirem trobant fites i marques de pintura rosa que ens indiquen la bona direcció.

Quan som al coll de Thabor només ens queda una remuntada per fàcil llom fins a arribar al cim (mentre pugem trobem dos ciclistes que baixen del cim amb la bici!!). Segurament aquesta muntanya tindrà molt bones vistes però la maleïda meteo no ens concedeix ni uns minuts de treva.

Pel que fa la retorn, només caldrà desfer camí conegut tot i que hi ha altres opcions, més llargues i amb més desnivell a sumar, però no menys atractives ja que ens permetrà conèixer altres valls.

TRACK GPS

Bardonnecchia - Monte Jafferau (2815 m)

2011-07-29T12:35:00.001+02:00

Distància: 39 km

Desnivell: 1.600m

Dificultat: moderada

Accés: Bardonnecchia, aparcament a prop de l’estació de trens, però a l’altra costat de riu on no cal pagar zona blava. Per arribar a Bardonnecchia cal remuntar la Vall Clarée, direcció Nevache i abans d’arribar-hi cal tombar a la dreta per creuar el coll de l’Echelle. Des del coll baixem sense pèrdua fins a Bardonnecchia, ja a Itàlia.

Des de l’aparcament baixem a l’esquerra per anar a buscar a la SP-238 direcció cap a Millaures; aviat passarem les vies del tren i, posteriorment, l’autovia del túnel de Frejús, totes dues per sota. El primers kms són sempre per asfalt. Cap a la cota 1900 abandonem l’asfalt i prenem una pista a la dreta cap al Fort Foens; ben aviat ens tocarà remuntar de manera marcada fent llaçades amb percentatges superiors a l’11%. Per sort aquest tram és relativament curt i superada la dotzena de llaçades el pendent se suavitza i transcorre per un agradable balcó a la vall; tan sols cal destacar que hi ha un curt tram on la pista es converteix breument en sender just abans d’arribar al Fort Foens. Des del Fort hem de mantenir la direcció, ara en suau pujada, ignorant un parell de pistes que baixen a la dreta.

Cap al pk 17 la pista tomba a l’oest i comença a guanyar desnivell decididament: un parell de km per sobre el 10% de mitjana envoltats d’un paisatge clarament lunar. Posteriorment, l’ascens fins al cim es modera, fins i tot amb algun descans, excepte els darrers dos-cents metres on el pendent i el terreny pedregós dificulten la progressió, sense amenaçar, però, la ciclabilitat.

Després de 24 kmsd’ascensió gairebé ininterrompuda, assolim el Monte Jafferau (2815 m) on gaudim de les panoràmiques dels Écrins i serres limítrofes. Ara desfem durant 200 m i tombem a l’esquerra per pista pedregosa que s’orienta cap a l’estació d’esquí i Bardonnecchia que ja veiem al fons de la vall; aquesta primera part de descens és sempre per la pista “principal”. Sense arribar a la categoria de tècnica cal tenir en compte que és molt molt pedregosa i amb rampes mantingudes superiors al 17%.

A mesura que avancem la pista millora lleugerament: els pendents se suavitzen i el ferm esdevé més compacte. Inicialment descendim direcció al Plateau (atenció: al costat d’una cafeteria i un remuntador, cal ignorar una pista que baixa a la dreta); baixarem per la pista blava de l’estació d’esquí fins enllaçar amb la pista d’ascens al pk 29 on tombarem a la dreta en baixada.

Ara desfarem camí una estona fins trobar les marques de la ruta n. 41 del centre BTT que anirem seguint, principalment, per agradable corriol.

Quan tornem a ser al poble de Millaures el sender flanqueja, en suaus pujabaixes, deixant a baix a l’esquerra Bardonnecchia. Deixarem de castigar-nos les cames quan trobem un corriol que baixa a l’esquerra, amb molt pendent, direcció a un remuntador de l’estació (atenció perquè és un tram de descens freeride –són pocs metres-). Des del remuntador tan sols ens queden seguir les indicacions de Bardonnecchia per carretera i en pocs minuts arribar a l’aparcament.

TRACK GPS

Font d'informació a Cicloalpinismo: 1 i 2.

Ferrada Aguillette du Lauzet

2011-07-28T12:54:00.001+02:00

Desnivell: 900m

Distància: 10km

Dificultat: PD

Accés: des de Briançon prenem la N-91 direcció Grenoble. Deixem el cotxe a Pont-de-l’Alpe, en una zona d’aparcament al costat de la carretera.

L’aproximació fins a peu de via és d’una hora per pista que puja fins als Chalets de l’Alpe du Lauzet. Superades les darreres cases, remuntem uns metres més direcció a la tartera que baixa de l’Aiguillette du Lauzet. Ben aviat trobem un indicador de la via ferrada i les primeres sirgues (bastant prescindibles) on podrem assegurar-nos.

La ferrada, de 2.30h de durada, combina ressalts verticals amb travesses rocoses i aèries i també progressions per senders gens complicats però on caldrà igualment posar molta atenció per la seva exposició i manca d’anclatges per assegurar-se. En ser una via molt concorreguda, cal destacar que en alguns indrets la roca es troba molt desgastada i, per tant, caldrà assegurar bé les passes per no patir alguna relliscada. Al nostre parer, l’equipament té algun punt en estranya disposició.

A la part final de la via trobarem un mur més vertical i amb una mica de desplom (breu) que ens obligarà a fer treballar els braços més del previst. A banda d’aquest pas, la resta no té una excessiva complicació. La ferrada arriba al cim de l’aiguillete de Lazet (2610m), amb unes bones panoràmiques, si el temps ens ho permet, de les geleres del massís dels Écrins.

Pel que fa al retorn (1.15h) seguirem un evident sender que baixa pel vessant est fins al coll de l’Aiguillete. D’aquí continuarem el descens per corriol tot voregant les parets de Lauzet per la seva cara sud i encarar-nos poc a poc cap a la vall de la Guisane. A la cota 2086m enllacem amb el GR-50 i Chemin du Roy, el qual prenem a la dreta per arribar als Chalets du Lauzet. Ara només ens queda desfer camí per pista coneguda fins arribar al cotxe.

TRACK GPS

Chantermele - Col Buffere

2011-07-26T09:17:00.001+02:00

(Glacera d'Arsine i le Monetier)

Distància: 34 km

Desnivell: 1.200m

Dificultat: moderada

Accés: des de Briançon prenem la carretera N-91 direcció Grenoble. Deixem el cotxe a l’aparcament que hi ha a l’entrada del poble de Chantemerle, al costat de la carretera.

Excel·lent itinerari per fer les parts més ciclables de le Chemin de Roy, amb un desgast físic moderat.

Iniciem l’ascens per carretera cap al poble de St. Chaffrey i seguim avançant per asfalt, sempre en pujada, direcció al col de Granon. Als 9.5 km abandonem l’asfalt i, seguint l’itinerari 30 del centre BTT, prenem un camí a l’esquerra que baixa breument fins a l’àrea de picnic Bergerie St. Joseph i ràpidament tornem a remuntar per pista pedregosa. Al 11.2 km (2.246m) trobem una bifurcació de camins, que més endavant conflueixen. Nosaltres prenem el de la dreta que puja al coll de Buffère, 2.427m, la cota més alta de la jornada.

Seguidament iniciem un primer descens, d’entrada per corriol i posteriorment prenem una pista que segueix a la dreta (GR57).

Al pk 14,33 ignorem una pista que baixa a Freyssinet. Nosaltres seguim recte, encara en descens fins a creuar el torrent de la Moulette. En aquest indret, la pista desapareix i trobem una bifurcació de senders; al nord, cap al fons de la vall, segueix el GR57. A l’oest, baixa un corriol que porta a Le Monêtier. Ambdós camins els ignorarem. Nosaltres arrossegarem breument la bici per anar a buscar un sender que hi ha uns metres més amunt, per on segueix el GR50.

Si la méteo ens ho permet, des d’aquest costat podrem gaudir d'una bona perspectiva dels Glaciers d’Arsine i le Monêtier.

A la cota 2.230m abandonem el GR i iniciem definitivament el descens, ara per un corriol evident però poc transitat. Creuarem algun filat de bestiar i ens endinsem al bosc. Al pk 20 enllacem amb un sender més ben definit (recuperem les marques de la ruta 30 i de la 23) que ens baixarà sense cap dificultat fins al poble de Le Monêtier.

Creuem la carretera i anem a buscar la ruta 26 del centre BTT que circula paral.lela al riu Guisane, inicialment pel marge esquerra i després el creuem i anem pel marge dret, sempre en suau descens. Al poble de la Salle-les-Alpes prenem la carretera N91 que ens durà directament a l’aparcament.

TRACK GPS

Ferrada Rocher de l'Yret

2011-07-25T13:24:00.001+02:00

Dificultat: mitjana (exceptuant els 30 primers metres de la via que, en no estar equipats, n’augmenten la dificultat)

Accés: des del poble Le Monêtier-les-Bains prenem el telecadira du Bachas fins a la cota 2170m. Un tiquet d’aller (1 tronçon) costa 5.80€; si voleu estalviar-vos aquests calerons caldrà afegir a l’aproximació uns 600 metres més de desnivell per les pistes de l’estació d’esquí (compte, que hi ha senders habilitats per a vtts i interdits au pietons).

Aprofitant el remuntador iniciem una aproximació a peu d’uns 30 minuts, primer per pista i després per sender, fins a la base de l’aresta de la Pointe des Neyzets que és el punt d’arrancada de la ferrada.

Els primers metres de la via ens els mirem i remirem per totes bandes ja que té una entrada molt i molt descomposta i sense cap mena d’assegurament. Després de superar, amb ‘el motoret a les cames ’ i molts dubtes, els 30 primers metres d’ascens, aconseguim arribar a les primeres sirgues i, amb molta satisfacció, assegurar-nos bé.

A partir d’aquí la via transcorre íntegrament per una aresta molt ben equipada i amb força ambient malgrat les andròmines de l’estació d’esquí que desllueixen l’ambient alpí. Exceptuant els primers metres d’entrada de la ferrada, la resta de la via no té cap dificultat destacable.

Quan som a la cota més alta de la punta Neyzets (2.661m), caldrà desfer uns metres per baixar, encara assegurats, cap al vessant sud. Ben aviat abandonarem el material de ferrada i iniciarem el retorn a peu, inicialment per un discret sender i, més endavant, enllacem amb una de les pistes de l’estació. Quan som al coll de l’Eychauda (2425m) descendim per pista direcció nord fins a retrobar el camí de pujada fins a l’alçada 2.170m, on passem el remuntador que hem utilitzat per escurçar l’aproximació i continuem baixant per pista forestal fins arribar a l’aparcament.

Bibliografia:

Toutes les via Ferrata de France. Jocelyn Chavy i Philippe Pulet

ATENCIÓ: segons la pàgina web http://viaferratafr.free.fr/, aquesta via ferrada està tancada, la qual cosa explicaria la manca d'equipament al llarg dels 30 primers metres de la via....

Villard St. Pancrace - Chalets d'Orceyrette

2011-07-24T20:19:00.001+02:00

(Briançon)

Distància: 27,5 km (ruta circular)

Desnivell: 1200 m.

Dificultat: mitjana.

Categoria: btt.

Accés: Villar St. Pancrace, a tocar de Briançon, al sud. Aparcament Parc Montagne, a la part alta del poble.

Realització de la ruta n. 7 de l’Espace VTT Grand Briançonnais (centre BTT; mapa d’itineraris a l’Oficina de Turisme de Briançon -1€-) amb algun afegit després del llac d’Orceyrette. Bon itinerari per a dies inestables o amb previsió de vent fort a cotes altes.

El recorregut s’inicia amb 4 kms de dura pujada al 10%. Posteriorment la pista, que alterna trams asfaltats amb d’altres de terra, ja ascendeix més suaument fins al llac d’Orceyrette on acaba l’itinerari prescriptiu del centre BTT.

(Al llac d'Orceyrette)

A partir d’aquí tenim la possibilitat d’allargar el quilometratge i el desnivell si pugem per l’única pista que hi ha, direcció sud, ara una altra volta amb percentatges elevats. Cap als 2100 m tombem a la dreta per arribar fins als Chalets d’Orceyrette amb bones vistes de la vall i del circ de la Crete des Penitents.

(Arribant als Chalets d'Orceyrette)

Ara tornem a la cota 2100 i anem a la dreta per pujar als Chalets de l’Alp. Des d’aquí desfem camí fins al llac d’Orceyrette (la millor opció seria baixar pels senders botànics del Bois des Ayes però estan “interdit aux vtt” –prohibit a les btts- perquè és una Reserva Biològica). Passat el llac i el Plan de Peyron la ruta n. 7 segueix per sender paral·lel al riu amb algun tram més delicat; més endavant sortim una altra vegada a la carretera i la seguim en baixada, per terreny conegut, fins a desviar-nos a l’esquerra direcció le Melezin. Per arribar-hi haurem de remuntar 100 m de desnivell per còmoda pista; un cop al llogaret (bones panoràmiques de Briançon) cal prendre un sender a la dreta que baixa durant 400 m de desnivell fent llaçades amb algun punt més delicat però globalment molt divertit.

(Imatges del sender que baixa des de le Melezin)

Abans d’acabar transitem breument per asfalt i, finalment, tornem a encarar camins més tècnics que coincideixen amb les rutes 23 i 30 per un bonic tram de recorregut botànic.

Monetier les Bains - Col Galibier - Chemin Roy

2011-07-22T20:51:00.001+02:00

(ciclistes del Tour baixant del Galibier i "fauna" que l'acompanya)

Distància: 44,3 km (ruta circular)

Desnivell: 1700 m.

Dificultat: alta.

Categoria: btt(senderisme).

Accés: des de Briançon cal prendre la D1091 (dir. Grenoble) fins a Le Monetier-les-Bains. Aparcament al final del poble, a tocar de la carretera.

Des de l’aparcament creuem la D1091 i baixem cap al riu La Guisane sense arribar a creuar-lo ja que prenem, ben aviat, a la dreta la ruta n.23 del centre BTT, per corriol. A partir d’aquest punt sempre anem remuntant nord-oest paral·lels al riu; ho podem fer pel marge esquerre (ruta n. 23 i altres) o pel dret. En aquest darrer cas cal tenir en compte que coincideix amb l’itinerari de baixada del Galibier i, per tant, és molt fàcil trobar-s’hi ciclistes de cara (creiem que hi ha empreses que pugen bicicletes i ciclistes fins al coll per només fer el descens). Es tracta bàsicament d’un itinerari per corriol fàcilment ciclable i amb l’avantatge que transcorre més allunyat de la carretera que el que progressa pel marge esquerre. Aproximadament a l’alçada de le Luzet es canvia de marge i el corriol es transforma en pista, sempre mantenint la tendència.

(Pujant cap al Coll de Lautaret)

Cap al km 11 la ruta n. 23 se’n va a la dreta però nosaltres tombem a l’esquerra direcció al coll de Lautaret amb uns primers metres de marcat desnivell i que pot demanar arrossegar la bici si no s’encerta la traça. Arribem al citat coll amb una breu rampa d’improbable ciclabilitat. A partir d’aquí cal anar a la dreta direcció al Galibier per còmoda carretera i desnivell més que moderat, excepte en el tram final, un cop se supera l’entrada del túnel. A la part final d’aquesta pujada ja es veu l’antic camí del coll que és per on es baixa després de desfer una mica més d’un km per asfalt des del coll del Galibier.

(Imatges del descens per l'antiga pista que puja al Galibier)

La pista, bastant atrotinada però de fàcil ciclabilitat, baixa a una mitjana superior al 10% (per tant, si es vol estalviar l’asfalt també es pot pujar per aquí, això sí amb una mica més d’esforç). Quan arriba a la carretera D1091 cal seguir-la a l’esquerra en baixada, aproximadament 1,5 km. Superats dos túnels que deixem a l’esquerra (no hi passem), cal estar molt atents perquè s’ha de prendre una pista que puja a l’esquerra fent cas de les marques de la ruta n. 23 del centre BTT (a dalt d’un arbre, aproximadament al PK 29,5). D’aquí fins al final cal anar seguint les indicacions d’aquesta ruta del centre BTT.

A partir d’ara la cosa es complica ja que els primers 50 metres de desnivell el corriol puja per sobre del 25%; més endavant va millorant però cal tècnica per no haver de posar peu a terra a cada una de les llaçades que cal superar. Passats uns 150 m de desnivell el sender, conegut amb el nom de Le Chemin du Roy, s’orienta al sud-est i flanqueja amb molt poca gràcia el vessant de la muntanya perquè ara un barranc, ara un esglaó, ara un noséquè, obliguen a anar a posant peu a terra, tot i que la ciclabilitat deu superar el 99%. La progressió fins a Alpe Leuzet té un únic “atractiu”: l’elevada exposició per on transcorre el corriol amb un pati important cap a la carretera.

(Imatges de diferents parts del Chemin de Roy)

Arribats al llogaret d’Alpe Leuzet hi ha l’opció, en el cas que aquest tram de Le Chemin hagi provocat estralls psicològics, de baixar per una pista molt pedregosa fins a la carretera la qual caldrà prendre a l’esquerra per en poc més de 5 kms arribar a Le Monetier; amb tot, cal dir que després d’Alpe Leuzet Le Chemin millora notablement, això sí al preu d’haver de superar 250 m de desnivell extra (cal tenir en compte que ja en portem gairebé 1500). Passat aquest darrer interminable ascens es pot entendre el perquè de tot plegat ja que el descens fins a Le Monetier és per un corriol de somni: 600 m de desnivell ple de llaçades boscoses, per terreny net a una mitjana superior del 15%.

Track GPS

P.S. Per conèixer les millors parts del Chemin de Roy i la millor part del descens cap a Monetier sense deixar-s'hi la salut és millor fer l'etapa de Chantermel - Col Buffere.
La pujada fins al Coll del Galibier es pot combinar amb el pas cap a la Valée Clarée seguint el següent track (l'entrada a la Clarée té 300 mts de sender tècnic) però creiem que baixant des del Galibier directament per carretera per treure-li algun km i alguns mts de desnivell i fer-la més assequible.

Molines en Queyras - Col Agnel

2011-07-21T11:56:00.000+02:00

(Al coll amb el Pa de Sucre i el Mont Viso al fons)

Distància: 32,7 km (ruta circular)

Desnivell: 1250 m

Dificultat: mitjana

Categoria: bttsenderisme

Accés: passat Chateau Queyras (D902 des de Guillestre) cal prendre a la dreta la D5 que puja a Molines-en-Queyras.

Sortim de la part baixa del poble de Molines en Queyras (1.750m) i prenem la D-205 en pujada i direcció al col Agnel (cota 2.744m) on esperem rebre, per segon dia consecutiu, el pas del Tour de France en la seva etapa reina (amb 3 colls fora de categoria, entre els quals el coll Agnel, el més alt d’aquesta edició del Tour). L’ascens fins l’esmentat coll sempre és per asfalt en suau desnivell, seguint la llarga vall d’Agnelle.

(Remuntant per asfalt cap al Coll Agnel)

Si volem estalviar-nos una mica de carretera, des del poble de Pierre Grosse fins passat Font Gillarde, podem aprofitar el camí que puja per l’altre costat del torrent de l’Aigue Agnelle (ben visible des de la carretera). Amb 16 km, al 6,5%, som al coll Agnel. Havent passat els ciclistes del Tour flanquegem per corriol direcció sudoest, primer en breu descens i, després en clar ascens cap al coll del Pic de Caramantran (cota 2.860m) sempre arrosegant la bici per evident sender enmig d’una tartera.

(Flanqueig des del Col Agnel, al fons, cap al de Caramantran)

(Al coll del Pic de Caramantran)

Són uns 200 m. de desnivell de tolerable porteig. Arribats al coll comença el festival: un excel.lent corriol de fàcil ciclabilitat (GR58) que baixa cap a Notre Dame de Clausis.

(Part inicial del descens des del Coll del Pic Caramantran que es veu a la dreta -també s'hi puja en BTT-)

Finalitzada la primera part del descens per suaus prats, arribem a una pista que creuem i seguim baixant pel GR en un tram de sympa épingles. Posteriorment, quan el GR s’encara cap a St. Veran, nosaltres l’abandonem i seguirem pel marge esquerra del riu, ara fent cas de la ruta número 1 del centre BTT que ens porta fins a Molines, combinant trams de pista en bon estat amb d’altre de més pedregosos i trams de corriol que circula entre bosc.

(Imatges de la segona meitat del descens)

Arribarem al poble de Molines amb una breu però cruel remuntada de 30 m. de desnivell on per arrodonir la jornada, buscarem un bar per veure el final d’etapa à la Télé , l’ascens al Galibier (que aquest dia celebra el centenari de la seva primera ascensió).

TRACK GPS

Ruta pels antics forts de Briançon

2011-07-20T11:51:00.001+02:00

(El primer fort i Briançon a baix)

Total km: 31

Desnivell: 1.100m

Dificultat: mitjana

Durada: 3.30h

Sortim del càmping municipal dels Alberts (al nord de Briançon, a la Vall Claree) i seguim les indicacions de la ruta 4 del centre BTT fins arribar al poble de la Vachette. Des d’aquest poble creuem la carretera (N94) i enllacem amb la ruta número 6 del centre BTT per pista inicialment pedregosa tot i que, ben aviat, millora el seu estat.

(Fort Trois Tetes)

Superem el primer fort Daufin, obert al públic. A continuació passarem pel fort Trois Têtes, aquest tancat al públic excepte en dies de representació. Poc després deixarem l’entrada del fort Randouillet, també amb accés tancat, i seguim remuntant seguint les indicacions de l’itinerari 6 fins arribar al fort d’Anjou.

(Remuntant cap al Fort d'Anjou)

En aquest indret desfarem camí uns 200 metres (i abandonem les marques de la ruta 6) fins trobar una bifurcació. Nosaltres pujarem a la dreta, per una antiga pista tancada al trànsit i actualment reconvertida en sender. Durant 250 metres de desnivell haurem de remuntar fent divertides i alhora exigents llaçades per la Crête du Point du Jour fins arribar a una pista asfaltada (cota 1925m).

(Divertit corriol de pujada)

A partir d’aquí seguirem per asfalt fins arribar a la cota 2.331m, un coll que ens permetrà remuntar els darrers 100 metres de desnivell fins al darrer fort: l’Ancien Fort du Gondran on, des de l’altra vessant, puja un remuntador que a l’estiu resta obert per als fanàtics dels descensos en btt.

(Finalitzat el corriol acabem de pujar per asfalt)

(El Fort Janus a l'esquerra)

(Malgrat que no ho sembli, és estiu)

Un cop som a la cota més alta (2.459m) només ens queda un ràpid descens (amb variants al gust) per les pistes d’esquí de Montgenèvre que ens durà al coll del mateix nom, on aquest dia aprofitarem per veure passar el Tour de France.

Finalment el darrer descens el farem seguint inicialment la ruta 18 del Centre BTT, que segueix per pistes amb forts desnivells fins a enllaçar amb la ruta número 16 que prendrà uns divertits corriols (trams més exigents que els precedents) i que ens duran fins al poble des Alberts i d’aquí, per asfalt, fins al càmping municipal.

(Descens per la ruta n.18 del centre BTT)

TRACK GPS

___________________________________________

PS: si disposeu de temps (nostres anàvem amb contrarelotge per veure els ciclistes del Tour) pot ser una bona opció, tot i que augmentareu el desnivell, arribar-vos fins al Fort de l’Infernet; creiem que no ens equivoquem quan afirmem que arriba una pista ciclable hi arriba fins dalt, la qual es pren des de la cota 1.925m, on comença l’asfalt. Des d’aquest fort ens va sembla veure pista directa cap a l’Ancier Fort du Gondran (E) passant per sota de l’Ombilic. De totes maneres, caldria confirmar-ho.

A més a més, des del Sommet des Anges s’observa una pista que puja fins a Le Janus, una altra opció per endurir encara més la ruta.

Una altra opció molt interessant per la zona és invertir la ruta: pujar fins al coll de Montgenevre per l'itinerari número 1 del centre BTT (és una verda que en aquesta cas es fa a l'inrevés) i des del coll pujar o per una pista fàcil fins a la cota màxima o amb els remuntadors de l'estació. Un cop a dalt és pot baixar seguint la ruta número 6 (vermella) o 9 (negra) del centre BTT.

Alberts (Briançon) - Col Granon - Croix Tolouse

2011-07-18T17:33:00.001+02:00

Km: 34

Desnivell: 1350m

Dificultat: difícil

Durada: 4.15h (sense parades)

Sortim del càmping municipal dels Alberts i seguim la ruta número 4 del centre BTT que s’endinsa cap a la Vall de La Clarée, sempre per corriol i paral.lels al riu La Clarée. Passem els pobles de Le Rosier i Val-des-Prés on prendrem la pista que remunta fins al Col de Granon. Al pk 5 abandonem les senyalitzacions del centre que segueixen a l’esquerra.

(Pujant cap al Col Granon)

Nosaltres continuem guanyant desnivell, ara més accentuadament. A la cota 1920 superem el nucli de Granon i seguim remuntant.

(Les cases de Granon)

Quan som a 2300m trobem una bifurcació i nosaltres tombem a l’esquerra. En aquest punt un cartell rovellat ens indica que entrem en zona militar. Ja veiem el col de Granon al fons.

(Imatges del flanqueig cap al coll; la 2a és una ampliació)

Ara només ens queda circular per un agraït flanqueig que ressegueix la cara sud de la Roche Gauthier i ens encara cap al coll, on una bona exposició de cotxes ens fa preveure que des de l’altre vessant s’hi accedeix per pista asfaltada.

Quan arribem al coll de Granon (2.404m), ja veiem l’asfalt i els edificis i camions militars que ens certifiquen que el cartell que hem vist anteriorment continua vigent malgrat el seu deteriorament (en BTT sí que s'hi pot transitar).

Nosaltres però, remuntem un breu corriol que arriba a un fantàstic mirador (i taula d’orientació) des d’on podrem observar els cims més alts dels Écrins: Barra del Ecrins, Dome de Neige, La Meije, Pelvoux,....

(Els Ecrins al fons)

A partir d’aquí el recorregut serà pràcticament sempre per corriol que tot i ser fàcil trobarem indrets molt exposat que faran augmentar la dificultat del descens.

(Imatges del diferents corriols de baixada cap a Les Alberts)

Així, des del coll prendrem la variant GR 5c que flanqueja la cresta de Peyrolle. A la Croix du Pied (2.332m) tenim una bifurcació de corriols i nosaltres anem a la dreta i abandonem el GR que seguíem fins ara i que puja fortament a l’esquerra. A l’alçada 2.230m, trobem un pal indicador. Som a Le Gros Feu i continuem a l’esquerra direcció Briançon i la Croix de Toulouse, sempre per sender. Seguim baixant fins al petit nucli de Serre Lan on prendrem una pista a l’esquerra que ens farà remuntar gairebé 200 m. de desnivell fins a la Croix de Toulouse, on trobarem un excel.lent mirador cap a Briançon. Ara avancem novament per corriol, amb un primer tram molt agraït i una darrera part més complicada abans d’arribar al Fort de Salettes.

(Passada la Croix de Tolouse hi ha els trams més tècnics -no els més exposats-)

Des d’aquest indret, tombem a l’esquerra seguint les indicacions de la ruta 6 del centre BTT amb una primera part de corriol en pujada que si ens agafa en reserva la patirem més que una altra cosa. A mesura que anem avançant el sender millora alhora que iniciem el darrer descens, això sí, sense despistar-nos perquè continua sent exposat. Quan som al poble de la Vachette seguirem per la D994g, que va paralel.la al riu, fins trobar una marca de la ruta 4 del centre BTT, la qual seguirem fins creuar el pont i a continuació per corriol fins arribar al càmping municipal.

TRACK GPS