(Sapeira i la serra de Sant Gervàs al fons)
Dia: 16 de febrer de 2013
Desnivell: 1.100m
Distància: 33km
Durada: 6h, marranada inclosa
Dificultat: mitjana-alta
Punt de sortida: Pont d'Orrit
(remuntant a la Serra de Gurp)
Sortim de Pont d'Orrit i remuntem, inicialment per asfalt, direcció a Sapeira. Aviat abandonem el quitrà i prenem la pista cap a Esplugafreda. Superat el Barranc dels Botets i els Cingles dels Arrevangelis comencem a trobar les primeres traces de neu a la pista.
(pujant cap a Esplugafreda)
(Esplugafreda)
A mesura que guanyem alçada, i especialment en aquells revolts més obacs, la neu es fa més palesa i complica la progressió; afortunadament trobem roderes d'un 4x4 que aprofitem per encarar-hi les nostres bicis tot fent malabarismes d'equilibri.
(darrers metres abans d'arribar a la carena)
Quan arribem al cap de la serra de Gurp, la pista canvia de vessant i la neu desapareix; a partir d'ara ens espera un desgast més explosiu: després de perdre 100 metres de desnivell arriben les demolidores rampes (properes al 30%), amanides de continus puja i baixa.
(imatges de la carena)
A la cota 1500m abandonem la tortuosa carena i iniciem el primer descens per sender, amb molt bones sensacions, fins a Sapeira.
(a la dreta la Serra de Sant Gervàs)
(al bosc de Sapeira)
(arribant a Sapeira)
Passat Sapeira encara fem 100 m- de corriol per una bonica roureda però la part final del descens, ja per pista entre camps, transcorre per l'obaga de la Costa.
(corriol passat Sapeira)
Malgrat conèixer el terreny i anunciar-ne un penós trànsit, nosaltres ens hi posem. I ens hi empastifem... a fons.
El bon regust de la primera part s'ha esborrat en pocs minuts. El darrer
tram, que hauria d'haver estat ràpid i senzill, es converteix en un
deplorable càstig; un maltracte per a les bicis. I no cal dir-ho, per a
nosaltres, que més d'un cop reneguem de ser-ne els propietaris, sobretot
en situacions com aquestes....
(sorpresa just abans d'acabar la ruta)
Afortunadament, quan acabem la ruta tenim un rentat de cotxes ben a prop. Ens caldrà una bona setmanada per netejar les màquines d'aquella argamassa incrustada que sembla formigó armat.
Osti nens!
ResponEliminaSort que la sorpresa us la veu trobar al final... encara veu fer una sortida guapa. Això a mitja ruta i un servidor plega veles i cap a fer el vermut...
Salut!
Aniol
i a més, ja érem clarament dins la isocrona!! :-)
ResponEliminaDavid