Corriols solans de la Cerdanya occidental

 

Un parell de rutes en BTT per la banda més occidental de la Cerdanya, buscant-ne els corriols més "solans" després de les pluges d'aquests últims dies que han deixat les obagues massa molles. I posem solans entre cometes, perquè tot i que miren a sud, com que ara el sol ja comença a anar baix, la incidència en aquestes dates ja és escassa i també els vam trobar força humits. 

La primera ruta (38 km, 1400 m+) ascendeix al panoràmic mirador del Pla de Llet pel costat d'Aristot. Pujada de 1200 m+ gairebé sense pausa per pistes en general de bon pedalar però amb trams exigents. Vistes amplíssimes, des de la Tossa Plana de Lles fins al Monturull, mirant al nord, i des del Puigmal fins a les canals del Cadí, mirant al sud. 

 

Des del cim comencem baixant per la carena seguint marques el circuit 6 de raquetes; travessem la pista que hem pujat i continuat per aquest circuït que també està marcat com a ruta de BTT. Quan som a tocar de les instal·lacions de l'estació de nòrdic (hem perdut 200 m- per corriol prou divertit, però esquitxat amb alguna pujadeta cruel), fem un breu enllaç per pista en ascens i de seguida reprenem el descens per sender (150 m-). Acabat aquest sector sí que tenim un tram força llarg de pista; en total 3 km i 200 m- abans no ens tornem a posar en un altre corriol, aquest amb trams que piquen una mica més, que ens duu fins a Músser. I aquí podríem dir que acaba la part bona de la ruta ja que des de Músser a Martinet (350 m-) ja no hi ha cap tram interessant, excepte la sortida del poble que ho fa per un camí vell (aquell dia molt enfangat i trepitjat pel bestiar), però la resta ja són caminots força maltractats.

 

 

La segona ruta (28 km, 1100 m+) fa la part més solana de Bellver. Ascendim còmodament per les pistes asfaltades de Cortàs i Éller, on s'acaba l'asfalt, però no la comoditat en l'avenç, tret d'uns 100 m+ que pugen de valent. La comoditat finalitza a 70 m+ del Coll Pan on hem de caminar uns 10 minuts. 

 

La baixada s'inicia amb un llarg flanqueig prou divertit fins a sortir a un camí que fins fa poc era més sender que pista i que ara obliga a regalar 300 m- fins a Talltendre. Aquí tornem a posar-nos en un bonic i divertit corriol fins a Ordèn on ràpidament contínuament baixant per bonic sender, per bé que amb un ferm molt malmès per l'evident pas de les motos (?!?!?!); aquest dia, malgrat l'orientació, estava força humit, per la qual cosa les dues pujadetes que hi ha pel mig no es van deixar pedalar.

Fontpedrós des d'Estamariu

Distància: 28 km.

Desnivell: 1300 m.

Dificultat tècnica: alta.

Durada total 4.30 h.

Punt de sortida: Estamariu.

TRAÇA GPS

 

Des de Estamariu remuntem per asfalt fins a Bescaran on prenem la pista que puja fins al Coll de Cintó; a partir d'aquí la pista empitjora lleugerament, però sempre en uns marges tolerables. Finalment, tirem un flanqueig molt panoràmic per assolir el Fontpedrós pedalant sense excessius problemes. Molt bon mirador: al sud, el Cadí; al nord, el Monturull; a l'oest, l'Orri,... 

 

 

Per baixar, desfem uns metres i de seguida ens tirem pels prats de la Torrentera; val la pena baixar pel marge orogràfic esquerre perquè el sender de la dreta està molt trillat i no resulta gens agradable. Si baixem per l'esquerra, va bé tirar diagonals per reduir-ne el pendent. A la part final, a la sortida del barranc, el ferm està més rebregat pel pas de les vaques, però tot just deuen ser uns 50 m abans d'arribar a una antiga pista reconvertida a sender que hem d'agafar a l'esquerra, per sortir en poca estona a una altra pista que només hem de creuar per continuar el descens per corriol. Cal dir que tot aquest tram és zona de pastura de vaques i cavalls i, per tant, cal evitar d'apropar-nos al bestiar o de cridar, o qualsevol altre gest que el pugui molestar.

 

 

La següent secció comença amb la curiosa presència de dos cotxes abandonats (restes del pretèrit contraban?) i es posa en un tram més boscós que a mesura que baixem guanya en pedregositat, per bé que res greu. Sí que es fa més notable quan el bosc va desapareixent i ens posem en un entorn més despullat de vegetació i poblat de lloses que demanen atenció, combinat amb el fet que apareixen unes corbes força tancades que, combinades amb les citades pedres, no resulten fàcils (tampoc impossibles, ni molt menys). Al final empalmem amb el sender que baixa de les bordes de Pudovern i guanyem en amplada, perquè cal dir que la part precedent té alguns passatges on la vegetació, puntualment, tanca una mica el sender. L'arribada a Bescaran, en aquesta època de l'any, és simplement màgica, malgrat que encara li queda una o dues setmanes per estar en el seu màxim policromàtic.

 

Passat Bescaran empalmem amb el Camí de Trellisa que ens baixa divertidament una mica per sota de la cota d'Estamariu, per la qual cosa al final ens tocarà remuntar gairebé 100 m+ per un sender que colla de valent i que té algun tram que poca gent pedalarà (tot just són 2' caminant).

La imprescindible del Prepirineu (més feréstec)

 

 

Distància: 33 km.

Desnivell: 1600 m.

Dificultat tècnica: mitjana-alta.

Durada total: 6 h.

Punt de sortida: Alinyà.

 

 

Ruta ja piulada un parell de vegades en aquest bloc i que ara recuperem perquè la pista de pujada ha estat arranjada fins a la cota 2150 i val la pena anar-la a pedalar ja que t'estalvies una mica de duresa, malgrat que continua quedant un itinerari duríssim. La baixada també està molt bé, per bé que no tothom ho veu així i al TrailForks hi ha hagut una certa polèmica al voltant d'aquest baixadot. Que ningú no us enganyi: es deixa fer TOTA damunt la bici i sense gaires excessos tècnics, tan sols d'orientació perquè, com a bon territori feréstec, poca gent trepitja per aquí.

 

 

Al pot petit...: pedalant l'obaga del Catllaràs

 

El Catllaràs és una serra d'extensió i alçades modestes, però amb uns atractius inqüestionables per ser caminada i pedalada, especialment la part obaga (per bé que la solana també té molts raconets que es mereixen ser visitats). Malgrat les dimensions modestes té un cap de setmana d'activitat completíssim per recórrer els seus nombroses senders. En aquestes dates comença a estar amb una incipient tardor força atractiva, malgrat que encara li falta un parell de setmanes per ornamentar-se amb els millors colors: fagedes i rouredes no fallen mai. Dissabte vam voltar en sentit antihorari, sortint des de la Pobla de Lillet, pujant al Pedró, carenejant fins al Coll de la Creu Melosa i baixant per Monclús. Bonica volta, però potser falta una mica més tirada als senders. En canvi, diumenge la vam fer en sentit horari ascendint per Arderiu fins a la Collada del Llobató i baixant pel GR fins a Falgars i després per la Cova de la Verge, ara sí amb bona continuïtat ja que surten gairebé 1000 m-.

I el capde en imatges:

La carena del Catllaràs cap a llevant

Baixant Montclús

Part baixa de Monclús

Direcció a Arderiu

Sender de la Collada de Llobató cap a Falgars

GR cap a Falgars

La selva del Montsec de Meià: obaga del Tossal de les Torretes

 

Distància: 24 km.

Desnivell: 1200 m.

Dificultat tècnica: alta.

Durada total 4 h.

Punt de sortida: Hostal Roig.

 

Una de les baixades més salvatges de tot el Montsec (i això no és poc, perquè tot el Montsec és salvatge per definició): en total 1200 m- de batalla constant ja piulada un parell de vegades aquí i que ara val la pena recordar perquè és dels millors moments de la temporada per fer-lo. A més a més, les condicions són prou bones tenint en compte com d'infreqüentat és aquesta part: està força espedregat (que no vol dir que no hi hagi pedres -no seria Montsec-) i la vegetació sobresurt de forma moderada i permet una progressió raonablement còmoda (per bé que és cert que una esporgada en determinats segments li aniria molt bé). En els 1200 m- hi ha dues parts molt diferenciades: la superior, fàcil i oberta amb amplíssimes vistes (són els 300 m primers) i quan entra al bosc: selvàtic i elegantment zigzaguejant (són els 900 m finals), amb una dificultat que va decreixent a mesura que anem perdent metres, per bé que sempre en una franja força elevada d'exigència tècnica. Compte perquè no és un festí apte per a tots els paladars: cal un bon aparell digestiu perquè no se'ns faci agre. Com a mínim la pujada, tant la de Barcedana com la d'Hostal Roig fins al cim, és sempre per pistes en bon estat i pendents entre suaus i moderats.

Si s'hi va des del Pallars començarem a la Vall de Barcedana, però si hi anem des del sud o des de l'Alt Urgell val la pena sortir de l'Hostal Roig, ni que això signifiqui acaba la ruta pujant 600 m+ (la part bona d'això és que fas la pujada en dues tongades: en puges 600 m, en baixes 1200 m i en puges 600 m).

I la jornada en imatges:

Part superior de l'ascens

Imatges baixant la carena

Fotos de la part més selvàtica entre les cotes 1400 i 500

Ascendint la vall de Barcedana