Traductor

diumenge, 24 de novembre de 2019

Encetem temporada a Port del Comte



Aquest any sí que podem començar ben aviat la temporada d'esquí de muntanya gràcies a les generoses nevades del novembre. Tan generoses que fins i tot podem esquiar al Prepirineu: a Port del Comte hem fet les primeres voltes maria enmig d'una neu força endurida i només foquejable a cotes altes o per les pistes. Però no ens queixarem ja que ens va deixar fer dos voltes maries i quatre girs prou divertits i treure'ns el cuquet de principi de temporada; on vam trobar la millor va ser a la solana del Gespeguera.
Si no ve molta calor cal dir que en bona part de la zona ha fet una bona base que permetrà gaudir de futures nevades sense por de rascar; ara falta que arribin.
I quatre fotos per veure com està Port del Comte:

Pistes

Arribant al Gespeguera

El Pedró i el Cadí

Baixant del Gespeguera

Imatge de l'estació

dilluns, 18 de novembre de 2019

Corriols a llevant de Salàs de Pallars



Distància: 25 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 4:00 h.
Punt d'inici: Salàs de Pallars.

Des de Salàs comencem a pujar de valent per pista en direcció a Santa Engràcia; quan empalmem amb la pista principal que hi duu el pendent se suavitza i el ferm també millora. Així fins a tocar de Santa Engràcia on no arribem perquè prenem una pista a la dreta (la trobem especialment descarnada) que puja fins a la Collada de Castellet on ja trobem neu. 




Als peus de la Roca Lleuda ja ens tirem avall per fer tres boníssims i fàcils corriols que ens retornaran a Salàs. 
El primer sender va per la serra de Salàs i és força discret però es deixa fer bé i no té cap altra dificultat que algun còdol més del compte; 



però arribats al canvi de vessant trobem un breu tram on el camí ha estat menjat per arbres tombats i hem de caminar 10 minuts abans no sortim a la pista per agafar el sender de la Fontfreda: antiga pista reconvertida a sender que es fa ràpid i fàcil. 


Reprenem a la pista de pujada que seguim cinc minutets abans no ens posem al fantàstic sender, cortesia de Lo Podall, Integral del Bosc de Salàs: gairebé 5 km per perdre 300 m enmig d'un bonic bosc i una dificultat tècnica més que moderada excepte alguns punts més difícils.



dimarts, 12 de novembre de 2019

Entre clàssics i novetats de la Coma de Meià



Distància: 28 km.
Desnivell: 1100 m+ / 1600m-
Dificultat: mitjana.
Punt de sortida: Hostal Roig.
Punt final: Vilanova de Meià.
Durada total: 5 h.


Les Torretes, punt més alt del Montsec, ja és una gran clàssica en BTT, que ara encara és millor perquè s'ha allargat la baixada per sender gràcies a la recuperació de 200m- de corriol que surten directament a Santa Maria de Meià, mentre que fins fa poc s'havia de regalar aquests 200 m- per pistota marrana; aquest nou tram gairebé empalma amb els dos espectaculars sectors de la muralla sud del Montsec de Meià i així ens regala un baixada de gairebé 1000m- per corriols baralladissos però totalment ciclables i divertidíssims quan el ferm està una mica humit, que és com el vam trobar aquest passat diumenge. 
En aquesta ocasió la plantegem en travessa sortint des d'Hostal Roig i acabant a Vilanova de Meià i això ens permetrà picar un altre fàcil i bonic sender a l'obaga de la Coma de Meià, com si baixéssim de la Vall d'Ariet.
Començar a l'Hostal Roig significa estalviar-se 500m+ i assolir les Torretes amb tot just 600m+, desnivell que s'amplia fins a 750m+ abans no arribem al Camí Ramader ja que passarem pel Mirapallars havent de fer un parell de pujabaixa, gairebé tot ciclables i en un entorn espectacular, pedalant al llindar de l'estimball del mur sud. Un cop al Camí del Puig Ramader comença el festival: els primers metres de descens per la carena són simplement superbs, però és que quan es posa a les entranyes de la paret el traçat és tan espectacular que gairebé oblidem la molta pedra solta que hi ha en el ferm i que en cap moment compromet la progressió sobre la bici. Quan acabem aquest corriol, creuem la pista de Rúbies i aviat continuem per sender del mateix calibre que l'anterior: pedra i més pedra però diversió assegurada. Arribats a la pista, hi transitem ben pocs metres abans no prenguem a la dreta el nou sender recuperat que ens duu fins a Santa Maria de Meià: molt més fàcil que els dos anteriors (últim minut del vídeo), tan sols cal afinar l'orientació perquè encara li manca una mica de definició; amb tot, un regalada des del principi fins a l'arribada a Santa Maria.
Des d'aquest poble ens encarem cap a la Vall d'Ariet on pugem per bona pista; pocs quilòmetres de camí ondulant abans no prenem el darrer corriol del dia (no hi ha imatges al vídeo): un sender fàcil de 300 m- que també està en procés de definició però que si saps on vas també es gaudeix molt perquè és deixa fer a plaer sense cap mena d'exigència tècnica.
Gran jornada, clàssica de clàssiques de categoria pirinenca, que vam assaborir amb l'Agustí i el Xavier. L'única pena del dia va ser veure al Tossal de les Torretes com els feixistots han arrencat la placa dedicada a la Meritxell Serret, exiliada a causa de la intolerància de l'Estat espanyol; però ja se sap: uns volem construir; els altres només saben destruir...

diumenge, 3 de novembre de 2019

Al Sant Alís, per l'obaga


Foto: Carles M.
Distància: 50 km.
Desnivell: 1800 m.
Dificultat: mitjana (alta si trobem el "ferm" moll).
Punt de sortida: Cellers.
Durada total: 7:30h.


Excursió llarga i exigent que ens permetrà assolir la cota màxima del Montsec d'Ares per la seva obaga. La pujada es fa eterna perquè són 30 km per guanyar els 1600 m+ que hi ha fins al cim: des del punt de sortida fins al cim hi ha un decalatge de 1300 m però ondulacions diverses fan que el desnivell acabi augmentant "inesperadament". A banda de llarga, la pujada té trams on cal posar-s'hi de valent perquè hi ha passatges força pedregosos i en aquest cas amb fang argamassa d'aquell que posa 5 k extres a la bici. Per aquest motiu, a Beniure evitem la pista que puja fins al Sant Alís i decidim pujar còmodament per l'asfalt del Coll d'Ares a veure si podem fer saltar totes les adherències de la roda i poder tenir relleu per fer la baixada amb més garanties. Assolim el cim tous, enmig d'una espessa boira i un vent prou fort i per això fem la transició tan ràpida com podem. 
A la sortida del cim la boira ens fa la guitza i costa encertar la part de baixada lliure per evitar la pista. Finalment, empalmem amb el sender que ens ha de baixar divertidament fins al fons de la vall, però sorprenentment (o no) algun grup de bèsties (probablement senglars, per les petjades que hi veiem) l'han trinxat; més que trinxar-lo han deixat la base molt descomposta. Res greu que en poc temps no s'arregli i, fet i fet, serà "l'estocada" definitiva per deixar aquest corriol evident i consolidat per al futur ja que ha quedat molt més definit i l'han eixamplat. Però el principal problema que hi trobem és que està massa moll de la pluja del dia anterior i les pedres rellisquen molt. Per això hem de descendir amb molta precaució i posant peu a terra més del que és habitual. Amb tot, no deixen de ser 900 m- prou interessants i divertits (això sí, amb esperit antibikepark). Al fons de la vall encara ens queda una secció breu però entretinguda abans no empalmem amb la pista de pujada i regalem gairebé 300m- per la pista, amb alguna breu excepció.
Ruta 100% Montsec només apta per a ciclistes sense manies, com el Carles i el Xavier amb els quals vam compartir una excel·lent jornada de MUNTANYA, amb panellets i tot!