Distància: 19 km
Desnivell: 1400
Dificultat: BE, S3
Durada total: 6h
Dia: 9/5
Enfilem la Vall de Remuñe amb la intenció inicial de provar d'ascendir al Perdiguero. La primera pregunta, recurrent, és: hi haurà neu al llom est? Però tenim altres grans dubtes: què diran els genolls?, i el regel, què? Amb totes aquestes incògnites tirem amunt. L'inici és amb els esquís a l'esquena però en 20 minuts (cota 1950m) trobem neu i ja ens podem calçar els esquís. Fins al Portal de Remuñe remuntem força contents perquè el regel nocturn ha estat prou intens i fins ben bé les 10 del matí la neu aguanta bé. Però al llom del Perdiguero només hi ha neu a la base i, per tant, ens caldria caminar molta estona per pedra.
Per aquest motiu i veient que la neu comença a transformar-se ràpidament, decidim canviar de plans i tirem cap a la Tusse de Remuñe per veure si podem salvar el descens. Arribem amb els esquís fins un centenar de metres abans del cim, atès que la gent que ja baixa ens diu que la pala final està molt dura i té força pati.
La Tusse, al fons a l'esquerra... es veu la barrera rocosa; no s'hi pot relliscar...
El Perdiguero i el llom est a l'esquerra
Sense entretenir-nos desfem camí i al Portal de Remuñe tenim la brillant idea de continuar el descens per la Vall de Lliterola... greu error!!, la baixada es fa pel costat solà de la vall i això vol dir que a la cota 2200 els esquís se'n van a la motxilla i ens mengem 500m- caminant. La conclusió: 'NemTard', malgrat que, tot i baixar a quarts de dues i que és cara est (i ja fa moltes hores que el sol està estovant la neu), la neu primavera que hi trobem es deixa esquiar amb comoditat
Distància: 63 km.
Desnivell: 2500 m.
Dificultat: exageradament alta.
Exposició: alta.
Durada: 12 h.
La branca (m) pass@muntanyes feia temps que tenia in mente una d'aquelles sortides que troben pocs adeptes; més aviat al contrari: generen un rebuig frontal. Però el Jordi, que mai té un no per resposta (quina por!!) va accedir a fer comando per afrontar aquesta salvatjada que és la volta al Posets en companyia de la BTT.
Des del poble de Grist (Eriste) sortim per carretera fins a Benás de manera que ens deixem de floritures i ignorem els senders que ronden per la part dreta del llac, tal com fan les nostres fonts d'origen (1 i 2); ja sabem que tenim molta feina per davant i es tracta d'anar de cara a barraca. En uns 3 km som a l'entrada de Benás i deixem l'asfalt per remuntar vora el riu Ésera pel divertit PR HU-30 fins superar el càmping Aneto punt en el que fem una mica més de carretera.
(PR HU-30, passat Benás)
La tornem a abandonar ràpidament per agafar l'agradable pista que puja al refugi d'Estós al qual arribarem amb 150 m finals de sender, de bon fer damunt la BTT tot i que en alguna rampa empenyem la BTT (qualsevol excés segur que ens passarà factura més tard).
Ens plantem davant del refugi en gairebé 3 hores per culpa de problemes mecànics però el més important és que hi arribem 'fresquets'.
(arribant al refugi d'Estós)
En aquest punt ens carreguem la bici a la motxilla (literalment) i comencem a caminar per un corriol que guanya desnivell lentament fins al punt de la desesperació i, a més, la vegetació dels laterals no ajuda gens a progressar (per aquest tram val la pena arrossegar la bici ja que es passa amb més facilitat i així 'guardem' lumbars per a més endavant).
(refugi d'Estós)
Passem aquests penosos 70 m de desnivell i remuntem més decididament, sempre sense cometre abusos físics, la qual cosa ens duu a emprar més de 2.30 per superar els 700 m que hi ha fins al Port de Chistau, sempre seguint el GR11. Aquest tram se'm fa psicològicament demolidor: 2.30 per 700 m!!, quan en circumstàncies de senderisme 'normal' no hauria demanat més d'una hora i mitja... i malgrat tot hem de dir que gestionem molt bé aquestes més de dues hores i mitja de BTTsenderismecafre, ja que arribem al coll raonablement 'fresquets' (una mica menys que al refugi però tolerable). D'aquesta manera podem afrontar amb garanties el descens cap a Biadós que intuïm dificilet, tant pel que hem llegit com pel que ens va comentant la gent que ens anem creuant.
(darrers metres abans del port de Chistau)
El sender comença amb 400 m (uns 3 km) força bons per fer damunt de la BTT, no són fàcils, pels xaragalls i la pedra solta, però són molt negociables i com que hem fet els deures i anem relativament 'fresquets' (una mica menys que al coll) els gaudim en un ambient d'alta muntanya; tan sols alguns revolts més tancats a tocar de la Val d'Añes Cruzes ens obliguen a posar algun peu a terra.
(baixant vora el barranc de Chistau)
La cosa canvia radicalment quan ens orientem al sud i flanquegem pel marge dret el riu Zinqueta. El corriol en conjunt és més fàcil que el tram precedent però com a mínim hem de posar peu a terra una vintena de vegades per superar curts tramets (1-5 m) de passos molt tècnics que superen allò que (m) pot oferir. Fet i debatut, arribem a les bordes de Biadós potser havent caminat tot just uns 200-300m (jo alguns més que el Jordi) però la sensació és molt desagradable ja que les tirades damunt de la bici estranyament superen els 100 m (insisteixo: amb un nivell mitjanet; potser amb un nivell molt alt es pot fer tot damunt la BTT). En total també són uns 400 m de desnivell (uns 3 km llarguíssims), amb algun desagraït puja i baixa pel mig, que han fet perdre molta frescor pel camí, sobretot psicològicament.
(Val d'Añes Cruzes)
A partir del refugi de Biadós fem un breu tram de divertit corriol i una llarga i ràpida pista (en total perdem uns 500 m) que ens permeten recuperar forces i oxigenar-nos mentalment fins arribar a San Juan de Plan on fem una parada per recuperar forces i refrescar-nos perquè són dos quarts de quatre i la calor comença a collar-nos.
(el Posets)
Ens queden 900 m de remuntada majoritàriament per pista en bon estat però amb un tram central per corriol que tan sols demana una breu caminada quan va a tocar del barranc de Sentina on aprofitem per refrescar-nos integralment per intentar alleugerir l'efecte de la sufocant calor. Per sort entre la fredor de l'aigua del barranc i que el recorregut entre en un tram molt més boscós podem recuperar una mica la frescor a l'hora de pedalar. La segona meitat de l'ascens el fem per una pista en molt bon estat però que està molt seca i que dificultat en algun tram la progressió ja que la roda patina. Assolim el Port de Sahún amb els dipòsits a punt de marcar reserva. Presumptament ara només queda descendir fins a Sahún; els 200 primers metres de desnivell són per pista fins que a la cabana de Barbarissa empalmem amb el PR HU-51.
(baixant cap a la cabana Barbarissa)
Aquest corriol té una primera part amb alguns pocs passos de dificultat alta però el que més empipa és que no s'acaba de decidir a baixar del tot; així, ens passem el primer km de corriol fent puja i baixa que a les alçades que som no agraïm gens. Però passat aquest km el descens es transforma en un regal final en forma d'excel·lent sender que baixa decididament fins a Sahún (uns 700 m de desnivell), amb alguns passatges força pedregosos però globalment ciclable amb relativa facilitat.
(imatges del PR HU-51)
Entrem a Sahún amb una evident alienació mental ja que fem més cara de satisfacció que de cansament; amb tot, durant la breu baixada per pista de Sahún a Grist el rostre va recuperant les seves faccions d'esgotament i arribem al punt de sortida gens fresquets després de més de 12 hores d'activitat intensíssima.
En definitiva, una gran volta de BTT i senderisme enmig d'un excel·lent ambient d'alta muntanya; amb tot, cal dir que per a un ciclista tècnicament de nivell mitjanet els esforços que suposa carregar la bici a l'esquena no es veuen compensats per les 'excel·lències' dels descensos. És a dir, qui busqui una ruta de grans descensos en BTT, no és el cas; o dit d'una altra manera els metres de pujada no reten gaire en les baixades.
Com arribar-hi: a la sortida del poble d'Eriste deixem la carretera que ens portaria a Benasc i prenem una pista a l'esquerra que ens indica Refugi Angel Orús. Nosaltres la seguim fins arribar al pàrking de la pleta del Estallo on deixarem el cotxe i iniciarem l'ascenció.
Comencem a caminar a les 9.40h amb l'objectiu de pujar a la Dent de Llardana, un tresmil secundari que queda a prop del Posets (segon cim més alt del Pirineu). Convençuts que les altes temperatures d'aquests darrers dies han esborrat qualsevol rastre de la neu caiguda fa una setmana, decidim fer l'ascensió carregant l'equipament mínim. Així, arranquem a bon ritme i, amb poc més d'una hora, arribem al refugi Angel Orús tot seguint el sender (PR11) que puja paral·lel al torrent. Cal destacar que aquesta primera part del recorregut transcorre per un bosc que, en aquesta època, ens permetrà gaudir d'uns fantàstics contrastos de colors.
Passem el refugi (2.100m) i nosaltres continuem pujant pel PR11, direcció nord-oest, fins creuar el Torrent de Llardaneta per un pont instal·lat recentment.
D'aquí, a poc a poc, anirem prenent direcció nord per dirigir-nos a l'entrada de la Canal Fonda. En aquest punt, prenem consciència de la primera sorpresa. Hi ha més neu de la prevista i, efectivament, per superar la canal (on l'acumulació és més significativa) haurem de patir la lenta progressió amb les corresponents enfonsades....
Quan arribem al Coll del Diente (3.010m) topem amb la segona sorpresa. Només queden 70m per coronar la Dent de Llardana, però les exposades repises que cal superar estan cobertes de neu. Així, decidim abandonar el primer objectiu, i optem per guanyar 300m més de desnivell i 'picar' el Posets.
A les 14.15h arribem al cim
i les vistes que ens ofereix el Posets compensa el fort desgast que ens ha suposat superar 700m de desnivell per neu tova.
Pel que fa al descens, seguirem el mateix itinerari de pujada.
Al wikiloc podeu descarregar-vos el track gps: Pocets
El primer dia deixem el cotxe al pàrking de les granges d'Astau (1.140m) i pugem fins al refugi d'Espingo (1.950m) on farem nit (800m, 1.30h)
Al dia següent seguirem l'itinerari d'aproximació que ens ha indicat el guarda del refugi. Iniciem la ruta direcció al refugi du Portillon fins arribar a un petit pont situat a uns 2.250m. Abans de creuar-lo ens desviarem per prendre la ruta normal de l'Spiejols i seguirem el sender fins a l'alçada de 2.340m. En aquest punt deixarem el sender més evident i creuarem el barranc per sota l'esperó que baixa de l'Spiejols i anirem direcció nordoest.
A partir d'ara el recorregut és menys evident i les fites són escasses però es tracta d'anar seguint la direcció indicada fins arribar a la canal d'accés a la Bretxa Belloc (2.912m) que superarem pel costat més fàcil segons l'estat de la congesta. Iniciem la cresta dels Belloc on, en alguns moments, haurem d'anar superant alguns passos una mica exposats i aeris. A partir del Belloc Sur (3.007) i fins arribar al pic Spijeols (3.065m) la cresta se suavitza i, per tant, la dificultat disminueix.
Des del cim de l'Spiejols baixem per la ruta normal fins a la bretxa 2.920m i, a continuació, seguirem per la cresta que ens durà al Pic Gourdon (3.034m).
Pel retorn haurem de desfer camí i enllaçar amb la ruta normal de descens de l'Spiejols per arribar al refugi Espingo i, d'aquí, al pàrking. (desnivell pujada 1.500m, desnivell baixada 2.300m)
Des del poble de Benasc seguim la carretera direcció Hospital de Benás. A la bifurcació que ens duria al Plan de l'Hospital, nosaltres continuem per la carretera principal durant uns 2 km. Deixem el cotxe just a l'entrada de la Vall de Remuñé, punt d'inici de la nostra ruta (1.800m). Aquesta vall és força llarga ja que fins a l'alçada de 2.400m el sender puja molt suaument. En aquesta cota i gairebé fins al final de la pleta, nosaltres prenem direcció nord-oest (punt on abandonem les fites més evidents, que ens durien al Portal de Remuñé).
A continuació guanyem el desnivell més ràpidament fins encarar-nos a la canal d'accés a la bretxa entre la Tusse de Remuñé i el Pic de Rabadá. Per superar aquests darrers 100m de canal descomposta, intentem avançar pel costat de la paret. Tot i així, la progressió serà molt lenta.
Quan arribem al coll, ens desviem a l'esquerra i aviat arribem a la Tusse de Remuñé (3.041m). D'aquí, perdem uns metres de desnivell per baixar al Coll de Crabioules i continuar pel fil de la cresta fins arribar a l'insignificant i imperceptible Agulla Jean Garnier (3.025m). En aquesta cota desfem camí i retornem al coll de Crabioules i, a continuació, seguim direcció sud-est per buscar el millor itinerari de descens cap a l'Ibón Blanco. Seguidament pugem sense dificultat fins al Coll Inferior de Lliterola i, aquí, prenem direcció nord i, procurant seguir fites i l'itinerari menys exposat, grimpem fins al primer cim dels Crabioules (3.106m). Iniciem l'esmolada i aèria cresta però, uns metres després, decidim recular. No portem material per assegurar-nos i considerem que hi ha trams prou exposats i delicats com per no arriscar-se a continuar.
Així, desfem camí fins al coll i baixem a l'Ibón Blanco. Novament remuntem uns metres direcció sud, sud-est per arribar al Portal de Remuñé (2.831m) i, a continuació, baixar fins a la cota 2.400, punt on inicialment ens hem desviat per pujar a la Tusse de Remuñe. D'aquí desfem camí fins arribar al cotxe.
