Traductor

dilluns, 29 de desembre del 2014

Resseguint la Noguera Bike Race



Bonica volta resseguint la traça de la Noguera Bike Race de l'any passat, en versió curta. Sortida des del Càmping La Noguera de Sant Llorenç de Montgai té una primera meitat, fins a Os de Balaguer, força discreta, per massa 'pistera', però la segona part, és a dir la tornada, està plena de corriolets de baixa dificultat força divertits. En general, es tracta d'una ruta amb poca exigència física a causa que no té tirades gaire llargues de desnivell positiu (malgrat que tot depèn de com s'afrontin...). 
El vídeo:



dimarts, 23 de desembre del 2014

Serra Seca: 'mar' i muntanya



Distància: 23km
Desnivell: 1300m
Dificultat: baixa
Durada total: 6:30h

Punt de sortida: Valldan (Oliana)

És innegable que a la xarxa hi és (gairebé) tot... però això implica que hi pots trobar coses bones però no tan bones i, fins i tot, coses que directament no haurien d'estar penjades (http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3724175), ja que com en aquest cas passa per propietats de particulars (indicat). En definitiva, que sortim de Valldan i quan arribem al Graell ens trobem la gent que hi viuen/treballen i parlem una estona de l'excursió que volem fer: ens diuen molt amablement, suposo que per compromís, que podem passar però que allò és casa seva... a nosaltres no ens faria gaire gràcia que uns estranys em passessin pel mig del menjador de casa i, per tant, decidim girar cua i refer la ruta. 
Com que volem conèixer el que es coneix amb el nom de les Montserratines, per la forma que tenen, pugem pel GR en un tram que està molt trinxat per l'evident pas de les motos de cross, malgrat que l'accés amb vehicles motoritzats hi està prohibit (manca de respecte?, ignorància?, ves a saber...). El GR l'abandonem per anar cap al Sàlzer passat el qual prendrem el sender que s'enfila salvatgement fins a la part superior de les Montserratines. Aquí gaudim del fantàstic espectacle que ofereix l'oceà de núvols que cobreix bona part de la Catalunya central i interior; es veu tot cobert des d'on som fins a Montserrat, és a dir, uns 70 km en línia recta de boira. Des de dalt de la serra prenem el corriol panoràmic que la ressegueix a mode de faixa i que duu fins al Pla de les Guàrdies lloc on prenem un altre sender també destrossat pel pas de les motos (han deixat el terra totalment descompost); aquesta tònica es manté fins a la Collada del Sàlzer on desfem camí en ple ocàs fins arribar a Valldan, ja engolits pel mar de núvols. 

Les imatges de la jornada:














dimarts, 9 de desembre del 2014

Muntanyes 'petites', grans excursions: Coll de Nargó - lo Coscollet - Oliana



Distància: 30 km
Desnivell: 1700m
Durada total: 8 h
Dificultat: baixa, molt puntualment alta
Punt de sortida: Coll de Nargó
Punt d'arribada: Oliana

Des de Coll de Nargó comencem a caminar durant un parell de quilòmetres per la carretera que duu al Coll de Bóixols. Quan la deixem és per prendre una pista que puja a les Masies de Nargó, punt on s'inicia la pujada per sender fins al Tossal del Faig i lo Coscollet. Es tracta de gairebé 1000m+ de preciós sender, sempre prop del llom, per la qual cosa en diferents trams patim el fort vent de nord que bufa.


Arribem al Tossal del Faig amb una rampa final força dreta; des del cim bones vistes al Pirineu que aquest dia es veu molt tapat, sobretot al vessant nord.


A continuació seguim per sender carener que ens porta al Tossal de Remolins i ja ens permet veure el punt culminant de l'excursió, lo Coscollet, on arribarem seguint una pista. Fantàstica talaia amb unes impressionants parets a ponent.


Desfem una mica de pista però aviat la deixem per prendre un sender (marques blaves i grogues) que baixa a la Casa de l'Aubenç i al clot homònim, preludi de l'entrada a la Canal de la Jaça



La canal no és difícil però sí que te algun pas on cal estar atent; el que sí que és la canal és entretinguda a causa del terreny poc definit (tot i que hi ha nombroses marques blaves i grogues), el pendent i el 'ferm' pedregós.




A partir de Sant Pou i fins al Coll de Mu tornem a trescar per senders còmodes i de ràpida progressió, ja molt a prop de les imponents parets de Sant Honorat i de la Roca del Corb.


Just al Coll de Mu iniciem un tram especialment bonic: el flanqueig de les parets sud de Sant Honorat; sempre ens anem movent a l'entorn de la cota 900 abans no fem el descens definitiu fins a Can Boix (hotel) per un corriol que sembla que no hagi de tenir sortida. 


Des de l'hotel ens toca la part més pesada de la ruta, d'una banda perquè ja fa moltes hores que caminem i, d'una altra, perquè són 4 km per pistes asfaltades abans no arribem, ja de nit, a Oliana.

dilluns, 24 de novembre del 2014

Volta al Pallars Jussà (meitat est)



La segona etapa al Jussà en BTT ve, inicialment, marcada pel ruixat no previst de la nit de dissabte. Una aigua, que afegida a la de divendres, deixa en unes condicions força fangoses la part alta de la Vall de Barcedana la qual cosa ens fa perdre més de mitja hora traient llacor de les bicis i del calçat. Tenint en compte que l'etapa són més de 2000m+ ens replantegem l'itinerari previst d'entrada i a partir d'Isona farem drecera perquè no ens atrapi la nit, tal com si fos la Cuita el sol. L'arribada fins a Isona va per pistes ràpides que ens permeten posar-nos una mica on time, tot i que no podem badar. Creuem Sant Corneli pel Coll d'Orcau per baixar per un bonic i exigent sender (200m-) fins a Montesquiu, sempre amb unes boníssimes panoràmiques del pantà de Tremp. A partir d'aquí ja només ens queda anar empassant-nos les breus ondulacions que fa la pista vora el pantà fins arribar a Aramunt, des d'on prendrem l'asfalt fins a la Pobla. En total 1800m+ i 60 km per una etapa que demana més hores de llum per poder-la gaudir plenament.


dimarts, 18 de novembre del 2014

Volta al Pallars Jussà (meitat oest)



Comando amb la colla del xipxap per anar a pedalar la volta al Pallars Jussà en BTT. Dissabte quedem ben d'hora ben d'hora; la puntualitat és un requisit indispensable ara que el dia escurça de valent. Divendres ha plogut gairebé tot el dia al Jussà i a les 6 del matí al Barris Nord està plovent bonic... mal començament de volta. Tirem amunt vacil·lants però a l'alçada de Balaguer ja no plou i es comencen a intuir les primeres clarianes; la bona tendència es confirma quan arribem a Pobla on només queda la boira del fons de la vall, però al cap de pocs quilòmetres de pedal ja ens acompanya un sol intermitent a causa de les nombroses nuvolades mogudes pel vent. Reconfortats per aquest tímid sol prenem la primera decisió del dia quan encara estem prou sencers... i en aquestes condicions plaents obviem Bambi i ens desviem cap a Mordor, una duríssima pujada cap al Pui de Lleràs amb rampes superiors al 20% per un terreny a voltes exageradament pedregós que ens obliga a posar peu a terra en curts trams de l'ascens. Aquesta tònica es manté fins la fantàstica talaia que és el cim de Lleràs, però també durant els següents 10 quilòmetres, amb els salvatges pugesbaixes de la carena de la Serra de Gurp; tan sols les excel·lents panoràmiques que tenim justifiquen aquest titànic esforç. [De passada descobrim, amb la bici nova del Xavier, que les rodes de 29' costen molt de moure amb aquestes rampes tan dures; per tant, un 22/36 resulta molt just i exigeix com a mínim un 38 o un 40 de pinyó gran per afrontar aquests pendents] Per sort aquest tram s'acaba just en el moment que les mirades cap al xerpa depassen amb escreix de la simple reprovació... buufff, moments de pànic superat pels pèls... A partir d'aquí la ruta continua per camins molt més amables fins al Meüll. Poc després d'aquest llogaret arriba el moment clau de la primera etapa: una part de fang, argamassa pura, que en funció de la pluja del dia anterior pot molt ben ser que no puguem superar i amb l'hora que és el marge d'actuació es redueix ostensiblement. Sortosament van faltar 5l/m2 per ser impracticable i podem passar, ni que sigui amb les rodes ben enfangades. Ara ja només ens queda planejar durant uns pocs quilòmetres abans no comencem el descens final: una agradable i ràpida baixada de 650m- fins a Cellers, tots per pistes i amb unes bones vistes del pantà i del vessant nord del Montsec. En total, uns 2000m+ i uns 60 km de pedals, caminadetes i rialles per una mitja muntanya de molta alçada.




dimarts, 11 de novembre del 2014

A la Peña Montañesa per la Canal Mayor



Distància: 9km
Desnivell: 13 km
Dificultat: mitjana, molt puntualment alta
Durada total: 5.30h
Punt de sortida: Oncins

Des d'Oncins cal seguir en tendència oest l'agradable corriol que duu a la Collada però quan portem dos quilòmetres, just en el punt on puja el sender de Torrelisa, cal orientar-se al nord per començar a encarar-nos a la base de la Canal Mayor. Encara queden 400m+ de costerut sender per posar-nos-hi.



Hi entrem amb curiositat per saber que ens hi trobarem: algunes piulades parlen d'una dificultat força elevada però la veritat és que a banda de tres passos molt concrets la resta seria una agradable passejada si no fos pel terreny tan pedregós que hi ha. El pas més difícil és una curta grimpadeta equipada amb una corda. La resta de passos són més d'estar atents que tècnics per la qual cosa tot i que no és exigent no s'hi val a badar.


Sortim de la canal a la cota 1950 i ara només ens queda un fàcil sender que ens mena al cim, sempre amb bones vistes cap al sud.



Al cim, en canvi, les panoràmiques s'obren cap al nord i podem contemplar còmodament Ordesa i el Mont Perdut.


Per baixar tenim intenció de fer-ho per la Feixa del Toro però no ens aclarim amb el mapa i ens saltem l'entrada per la qual cosa ens toca baixar pel corriol costerut i evident que perd metres pel Picón




dimarts, 4 de novembre del 2014

Volta a la Peña Montañesa en BTT


(fotos: Sito J.)

Distància: 53km
Desnivell: 1800+/2300-
Dificultat: mitjana-alta
Durada total: 7:30h
Punt de sortida: Foradada del Toscar
Punt d'arribada: l'Aïnsa


Ens ajuntem uns quants senglars per anar a l'Aïnsa a fer la volta a la Peña Montañesa amb una mica de trampa, ja que aprofitem que venim de diferents punts geogràfics per fer una combinada de cotxes; d'aquesta manera, ens estalviem 500m de desnivell arrencant des de Foradada del Toscar (1000m) per acabar la ruta a l'Aïnsa (500m) i picar tota la Maxiavalanche de la Zona Zero.
Així, a les nou del matí ja estem tots preparats per començar a remuntar la cara sud de l'allargada serra que fa d'est a oest la Peña Montañesa i en 150m+ ja hem creuat al vessant obac, això sí per unes rampes força demolidores, amb percentatges superiors al 10%. A la cara nord ja comencem a fer els primers corriolets del dia... senders que estan prou bé però amb falta de tirades llargues. D'aquesta manera empalmem amb les pistes, asfaltades fins a Viu, que ens duen fins a la Collada de Cullivert, altra volta amb alguna rampa força exigent. A la citada collada tornem a fer un breu tram de bonic sender però ben aviat perdem 200m per pista, els mateixos metres que ens queden per remuntar fins a la Collada (1550m); l'únic que salva aquesta part és la bonica obaga de la Montañesa plena del cromatisme propi de la tardor.
A la Collada tenim l'opció de fer directament la baixada cap a la Maxiavalanche però ens decidim per un petit bucle seguint el PR que baixa a Ceresa. Es tracta d'un sender exigent ja que a banda del pendent (en menys de 2 kms es perden 450 m) té trams molt pedregosos. En general, no és del gust dels comensals i rep un rotund suspens; amb tot, el xerpa el considera un bon sender, si més no en la línia de tota la Zona Zero. Ara ens toca remuntar aquests mateixos 450 m per una pista força pedregosa on sovint es perd força tracció i la progressió es fa feixuga (més per a uns que per als altres...).
Quan tornem a ser a tocar de la Collada ens desviem per flanquejar tot el vessant oest de la Peña Montañesa just en el tram més espectacular d'aquesta muntanya: on les parets verticals que la caracteritzen es fan més evidents. Realment, aquest tram de 7km i 450m- de fantàstic sender és el millor de la ruta i no només per la bona ciclabilitat del sender (excepte tres passos concrets on és millor baixar de la bici), sinó pel citat ambient de muntanya per on transcorre. D'aquest corriol cal dir que, a banda d'alguns pocs punts força exposats, la resta és una bona baixada esquitxada per alguna remuntadeta i amb alguns passatges pedregosos però en general força neta i on es pot córrer molt; i dins les nostres possibilitats, així ho fem i xalem de valent.
D'Oncins fins a l'Aïnsa la Maxiavalanche segueix el recorregut final de la ruta Bajo Peñas amb tres parts molt diferenciades: una primera, per terreny àrid moooolt pedregós però divertit; una segona boscosa, neta, molt ràpida i divertida, i la tercera és una successió de breus pujades i baixades sense cap més objectiu que retornar-nos a l'Aïnsa.
Arribats a l'Aïnsa fem la típica teràpia de recuperació fisiològica a base de viandes i begudes pròpies del lloc, moment que ens serveix per recordar i riure dels moments àlgids d'aquesta gran jornada de btt, sobretot gràcies a la companyia.


dilluns, 27 d’octubre del 2014

A les entranyes del Cadí: canals del Cristall i Baridana



Distància: 17 km
Desnivell: 1400m
Durada total: 6:15h
Dificultat: alta, més que res per la baixada de la Canal de Baridana per la caiguda de pedres
Punt de sortida: el Querforadat

Des de el Querforadat cal seguir el GR que duu fins a Estana tot i que no hi hem d'arribar ja que al Coll de Jovell ens orientem al sud i seguim un evident sender que puja fins a Prats del Cadí. En aquest punt ja veiem l'entrada a la Canal del Cristall; 



inicialment encara tresquem per un terreny còmode però a la part central ja cal anar buscant els passos més fàcils amb l'ajuda d'alguna mà. La dificultat mai és elevada però en algun punt el sender es redreça de valent i dificulta l'equilibri. 




Arribats al coll cal seguir a l'oest per l'ondulant llom del Cadí, amb bones vistes a l'Alt Urgell i al Berguedà, fins assolir còmodament el Vulturó, cota màxima de tota la serralada. Des d'aquí perdem metres fins a l'entrada de la Canal de Baridana; des d'alt ja es veu que serà de tot excepte agradable. Efectivament, quan ens hi posem veiem que costa baixar sense desplaçar pedres avall i provocar molta erosió a la tartera; francament, un despropòsit baixar per aquesta canal (i pujar-la no ens ho volem ni imaginar, però com a mínim és menys arriscat a efectes de fer córrer avall alguna pedra i fer mal a algú). 



A la base de la canal ja només ens queda seguir per un agradable sender, a voltes també força pendent, fins a tocar de el Querforadat.


dimarts, 21 d’octubre del 2014

Travessa de l'Alt Pirineu en BTT (i II)



La segona etapa d'aquesta versió comprimida de la travessa a l'Alt Pirineu en BTT ens porta a ciclar per la part més al sud del Parc, la zona amb les alçades més modestes però amb uns corriols que semblen fets per anar en BTT.


Ens llevem al matí amb la sensació que ha plogut tota la nit... i no ens equivoquem de gaire: el Marc, l'amo de l'acollidor Refugi Vall de Siarb, ens confirma que han caigut 20 l/m2... una dada força descoratjadora perquè ens obliga a renunciar al primer sender que teníem previst ja que és un terreny força rocós i amb arrels i de ben segur que patinarà molt. D'aquesta manera ens decantem per començar per un corriol segur i un ferm relativament net que probablement ens permetrà baixar sense renunciar al gaudi. I així és: ens hi posem amb prudència però de seguida confirmem que el terreny, tot i que no està per badar, permet baixar amb certa alegria. I la veritat és que l'alegria va in crescendo i ens anem soltant a mesura que perdem metres... els uns pels altres.. ens anem animant i acabem baixant els 1100m- de fantàstic corriol engolint metres moooolt ràpidament ja que el terreny té molt poc compromís. 
Arribats a Sort esmorzem una mica abans de reprendre l'ascens fins als 1300m des d'on iniciarem el segon descens del dia: 700m- d'un altre sender tan ràpid com el primer però amb una mica més d'exigència tècnica i també una mica més d'exposició. L'avantatge és que el dia ha acompanyat prou i el terreny està lleugerament més sec tot i que l'orientació a ponent fa que encara trobem bastants trams força molls... res, però, que ens retregui de continuar baixant delectant-nos al màxim. A tocar de la Noguera ja només ens queda el darrer sender de la jornada, un preciós corriol que té poc desnivell però és el més exposat de tota la jornada. No és difícil però té el puntet aquell que exigeix anar amb peus de plom fins al final; un molt bon final per a un cap de setmana amb dues etapes prou diferenciades: la primera alpina i molt exigent tècnicament a causa dels corriols laboriosos que cal baixar i la segona, més de mitja muntanya però amb senders molt fluids.

dilluns, 13 d’octubre del 2014

Travessa del PN de l'Alt Pirineu en BTT (I)



L'estiu de l'any passat vam publicar a la revista Vèrtex una tremendíssima travessa al Parc Natural de l'Alt Pirineu en BTT. Per celebrar aquest primer aniversari ens ajuntem amb uns quants amics (llàstima que no hi érem tots) per tornar-la a tastar, però en aquesta ocasió d'una manera més comprimida ja que només tenim el cap de setmana, la qual cosa ens duu a triar les parts més espectaculars.


La primera jornada (etapes 1 i 2 de la travessa) concentra les parts més tècniques però també les que tenen més ambient d'alta muntanya. La primera pujada del dia són 950m+ que fem amb molta celeritat ja que guanyem els primers 600m+ en una hora... Com que anem xerrant no ens adonem que portem un ritme molt alt tenint en compte que la jornada són +2350m; a més, el GPS nou s'ha quedat sense cobertura des de les primeres pedalades i no puc veure el ritme... sembla impossible que grans marques de tecnologia com Garmin facin aquestes passes enrere en nous models que en teoria haurien de superar en prestacions els seus predecessors, i és que comparat amb l'antic Legend eTrex, 'eTrex20 es perd a la més mínima (zones enclotades, boscos frondosos...). 


Al cim només tenim vistes cap a la part d'Aigüestortes ja que cap a la Pica encara està molt tapat. En aquest punt comencem el primer corriol del dia, el més exigent de tota la travessa; un sender que, tal com hem pogut llegir a la xarxa, no sempre ha estat del gust dels ciclistes que s'hi han posat... podríem dir que és l'equivalent a la doble malta, que és el costat fosc de les cerveses. I és que realment es tracta d'un corriol molt exigent, mancat de continuïtat, però que amb un nivell mitjanet (excepte 60m- de tartera) es deixa fer damunt la bici en un 99%. Com que sobre gustos, colors, nosaltres no només no el patim, sinó que xalem de debò amb les diferents parts: a dalt boscosa, discontínua però fàcil, malgrat que en aquesta ocasió la trobem molt molla i ja no és tan fàcil; la part central és més neta però en contraposició té uns percentatges molt per sobre del 20%, la qual cosa fa que anem amb el cul ben enrere i la vista clavada a terra sense poder gaudir de les amples panoràmiques que hi ha; la part final és la més senzilla (que no vol dir que sigui fàcil) però també la més exposada i, per tant, cal posar-s'hi finet i pel mig ja que una caiguda podria tenir conseqüències molt negatives. Probablement els 300 m- finals sí que resulten més accessibles ja que són ràpids i tan sols esquitxats per alguns breus trams pedregosos i algunes 'epingles' més difícils... El veredicte a baix és molt clar: aprovat i molt ben aprovat.


Des de baix ens toca afrontar la pujada del dia: 1400m+ amb uns dos quilòmetres finals explosius que ens posen els quàdriceps i els bíceps femorals a punt del col·lapse. Els quatre primers quilòmetres tampoc està gens malament però la part central, la més llarga, és de molt bon fer.


A la cota màxima, per sobre dels 2300, ens toca perdre una mica per pista amb un decorat de fons espectacular, fins que empalmem amb el sender final: gairebé 1000m- de sender, altra volta, doble malta, potser sense arribar a l'exigència del primer del dia però també amb molt de cos. A diferència del primer, malgrat que té una orientació molt similar, transcorre gairebé íntegrament per un preciós bosc obac. En conjunt, té moltes tirades molt assequibles però de tant en tant van apareixent uns pendents 'improbables' que el Jordi i el Sito fan possibles (però només ells); en definitiva, els mitjanets anem tirant el 99% sobre la bici però cíclicament ens toca posar peu a terra... pels que ens agrada l'alta muntanya, res que arribi a amenaçar mínimament el gaudi.


Arribats a baix, a quarts de set -ja fa deu hores que hem començat a pedalar-, es produeix la jugada "tonta" de la jornada: el Xavier, en una de les darreres parades -on hem coincidit amb l'Olga que ha pujat a fer-nos unes fotos-, es deixa la motxilla al mig del prat: una conversa amena i un miniconcurs de salts en tenen la culpa; total que ha acabat la baixada sense adonar-se que no duia la motxilla a l'esquena... queda un parell d'hores de llum i ha de remuntar 500m+ després d'haver-ne fet 2350m+... per a ell res impossible però, per què enganyar-nos: fa mooolta mandra; per sort un amable ramader que puja a buscar els cavalls que té pasturant a dalt el recull en el seu 4x4 per recuperar la bici i d'aquesta manera estalviar-se dues hores de tortura i així poder anar, més o menys, a temps al refugi Vall de Siarb on ens esperen el Marc i la Laia que ens atenen fantàsticament i ens alimenten exquisidament amb un puré de carabassa deliciós i una lasanya de bledes que està per llepar-se'n els dits... i tot del seu hort!!


(P.S. les fotografies no coincideixen amb el text)