L'arduïtat dels Ports

No és cap secret que els Ports són un territori dur per a la BTT. Aquest cap de setmana ho vam tornar a comprovar.

Dissabte volíem fer-li la volta, a tot el Caro però la presència de neu a cotes altes ens ho va impedir. D'aquesta manera vam fer una volteta des de  Mas de Barberans fins a les Casetes Velles on la neu ja no permetia tirar més enllà. Un cop allí vam desfer un tram i vam empalmar amb la sendera que baixa per la Font del Paradís. Uns 600 m- prou bons però amb un tram central (uns 100 m-) difícil difícil. En total 30 km i 1000 m+ per gaudir de les parets i els boscos d'aquesta singular serra.

Remuntant la pista de la Vall

El Mont Caro a l'esquerra

A les Casetes Velles

Trams molt divertits durant tota la sendera...

Mirador al mig del descens

Trams molt exigents

Arribant a l'Àrea de lleure de la Vall

Àrea de lleure de la Vall

Diumenge volíem fer una volta per la zona de Rossell i Ballestar, ja al País Valencià, a tocar de la Sènia. Però el fort vent previst va entrar ben d'hora combinat amb pluges disperses i algun tro despistat, per la qual cosa ens va tocar girar cua. Vam poder salvar la jornada fent el bonic i accessible sender que baixa (400 m-) des de Bel a Rossell.

Pujant cap a Rossell per carretera

 

Imatges del Camí Vell de Bel a Rossell

Portell de l'Infern: festival de la pedra

Distància: 40 km
Desnivell: 1250 m
Durada total: 6 h
Dificultat: molt alta
Exposició: alta

Ruta molt exigent pels molts quilòmetres de senders pedregosos que hi ha... però pedregosos pedregosos, que riu-te'n del Montsec o zones similars. Fet i fet, aquest element es fa especialment evident a partir de la segona meitat del recorregut, a l'alçada del refugi de la Font Ferrera on es desferma la ira dels elements naturals i comencem a arrossegar la bici, en primer lloc perquè puja que no cal ni intentar-ho, i a continuació perquè baixa per un pedregar de nassos, preludi del que ens espera a partir de Fredes. 

En teoria ha de ser el protagonista del dia... i realment aconsegueix ser-ho. És el corriol que passa per l'espectacular Portell de l'Infern. En total uns 7 kms i uns 500m- de sender exigent exigent a causa de la molta pedra que hi ha; pedres de tots les mides, volums, grandàries, dimensions proporcions, formats i colors... de les petites que et fan flotar la bici sense control, de les mitjanes que salten arreu i de les grans on es fàcil clavar-hi la roda i sortir per damunt del manillar. Trampegem la major part del corriol damunt la bici però arribem a baix que no ens queda ni un empastament... per allí, enmig de les pedres van quedar tots. Realment és un sender per posar-s'hi amb una bona 160 i 2.40 de roda i que la bici vagi menjant, en cas contrari seran les pedres les que es berenen les bicis de 120. 

En definitiva, un itinerari on cal posar-s'hi amb les idees clares del que anem a fer... això sí, el lloc és espectacular i molt recomanable... en bici?, això dependrà d'on tinguem el llindar del dolor.

De cabres salvatges pel Mont Caro

Distància: 26,5 km
Desnivell: 1250 m
Dificultat: molt alta
Ciclabilitat de pujada: 100%
Ciclabilitat de baixada: 40%

Piulada que en circumstàncies normals no publicaríem; ens empassaríem el fiasco des de la més absoluta discreció. Però ens trobem que vam intentar un descens en BTT que surt en un llibre i que té una ciclabilitat entre escassa i nul·la; si aquestes línies poden servir perquè algú altre s'estalviï la tortura que ens vam procurar, perfecte.

Com que no hi ha unanimitat en totes les prediccions i algunes apunten possibilitat de pluja tirem l'ascens més ràpid, és a dir, per l'asfalt que corona el Mont Caro: en total, uns 14 kms de bon fer, tot i que el percentatge ronda el 9%.

Un cop al cim desfem 150m- fins al Coll del Vicari on prenem el sender que baixa cap a la Caramella (és el descens del quilòmetre vertical: la traça GPS). Els 300m- primers són prou ciclables, malgrat que la continuïtat no és la desitjada i les tirades són més aviat curtes, però encara xalem gràcies a l'espectacular traça del sender.

Però quan entrem al bosc ja no es pot negociar cap més tram damunt la bici (alguna curta tirada de poquíssims metres, però res de res); en total ens empassem 700 m- arrossegant la bici (a voltes, carregant-la a l'esquena per desgrimpar petits esglaons), això en un paratge espectacular, molt recomanable per a senderisme.

El càstig s'acaba a Casa Carvallo on empalmem amb la pista que ens retorna fins al vehicle.

Des d'Horta de Sant Joan al Tossal d'Engrilló per la Via Verda

Distància: 58,5 km
Desnivell: 1.550 m
Durada: 7.30h
Dificultat: molt alta
Ciclabilitat: 98%
Accés: Horta de Sant Joan. Deixem el cotxe a l'aparcament situat al costat del camp de futbol.

Des del vora del camp de futbol comencem baixant durant un km seguint les indicacions de la Via Verda. Quan hi arribem la prenem a la dreta en constant baixada i sense cap complicació; anem descendint creuant els túnels, els primers correctament il·luminats però en els darrers els frontals ens són més que útils, ja que no hi ha gens de llum.

Poc després que la Via Verda se situï paral·lela a la carretera de Tortosa, l'abandonem per prendre el GR-7 on trobarem les primeres rampes que ens desperataran ràpidament la letargia de les cames. Els primers kms són per asfalt escadusser i ben aviat ens endinsem en pistes envoltades d'oliveres.

Fem un breu tastet de la C-112 però ben aviat ens endinsem per una agradable pista a la Vall d'en Bagés amb un breu tram de 100 m d'improbable pista privada.

A mesura que ens apropem al Coll de la Refoia el pendent es va accentuant notablement malgrat que podem arribar gairebé fins al cim muntats damunt la bici. Els darrers 20m els fem a peu i gaudim de les vistes i del majestuós vol de les aus rapinyaires de la zona. 

El fort vent que fa al cim ens convida a iniciar el descens ràpidament; ara anem seguint un sender en tendència oest, amb una primera meitat força ciclable però amb una segona part d'autèntic BTTsenderisme fins superar la Moleta.

En aquest punt, per acabar-ho d'adobar, entrem en una perillosa fase de BTTdesgrimpada que demana treball en cadena per baixar les bicis a terreny més planer.

Superat aquest breu tram ja tornem a pujar a les BTTs primer per corriol exigent però divertit i després ja per pista fins a Horta de Sant Joan, amb una remuntada final d'uns 150 m de desnivell.

TRACK GPS

Combinada al Puig Cavaller i la Serra de Pàndols

Distància: 20km

Desnivell: 900m

Durada: 4.30h

Punt de sortida: antiga estació de Prat de Comte. 

Des de la mateixa estació prenem una pista que puja per la Vall del Frare, amb alguns trams amb pendents molt forts.

 trobarem algunes rampes on les pulsacions s'acceleraran

Trobarem indicacions del camí de Sant Jaume i un monument dedicat als pelegrins.

 escultura de Tàpies enmig del recorregut, trajecte del camí de Sant Jaume (la qüestió és; calia???)

Quan som a Mas d'en Torner, aparquem les bicis i canviem calçat per continuar a peu fins al Puig Cavaller, d'es d'on tindrem una bona panoràmica dels Ports; el Delta de l'Ebre i, als nostres peus, Gandesa i l'extensa plantació de molins de vent...

 al cim del Puig Cavaller

Per recuperar les bicis, desfem camí. A continuació iniciem una nova remuntada cap a la Serra de Pandols, també per bona pista i generosos pendents. Arribem a la cota 705, on s'hi ha aixecat un monument a la pau.

 Cota 705 de la Serra de Pàndols, un indret clau de la Batalla de l'Ebre

La seva bona situació va fer que durant la Batalla de l'Ebre fos un punt clau de conquesta per les tropes d'ambdós bàndols.

Seguidament desfem camí fins a la segona pista que surt a l'esquerra. Descendim fins enllaçar amb un corriol seguint traces de GR. Aquest tram de corrriol no és ciclable però ens permetrà enllaçar al Coll de Canar amb la pista asfaltada que seguirem a l'esquerra, en baixada, fins al Cap de la Costa i d'aquí a la Mare de Déu de la Fontcalda. Ara tenim l'opció de reprendre la via verda fins a l'estació de Port de Comte, però nosaltres preferim arrossegar les bicis i creuar l'estret de Dalt del Canaletes, el racó ho mereix.

 Creuant l'estret de Dalt de Canaletes

Fem mig quilòmetre a peu i tot seguit ja podem pujar a les bicis per enllaçar amb la pista de la vall del Frare i retornar al punt d'inici.

TRACK GPS

BTT(ambmolt)senderisme entre els Estrets d'Arnes i la Vall d'Algars

Distància: 36,5 km.

Desnivell: 1200 m.

Dificultat tècnica: alta.

Exposició: alta.

Ciclabilitat de pujada: 90%

Ciclabilitat de baixada: 99,5%

Sortim per asfalt (S-E) des de l'aparcament del costat de l'escola de primària d'Arnes fent cas de les marques del PR que posteriorment ens endinsaran ben aviat i per corriol fàcil al Riu dels Estrets el qual remuntarem molt suaument per sender ample pel marge orogràfic dret, en un entorn privilegiat.

Al principi el corriol és còmode però més endavant té algun breu tram més exigent i just abans d'arribar a l'àrea recreativa de la Franqueta trobem alguns passos bastant exposats, tot i que no complicats.
 

A partir d'aquesta àrea de lleure també seguim per sender (ruta Picasso; si és cap de setmana, o preveiem la presència de molta gent, és millor que passem per la pista de l'altre costat) pel marge dret del riu amb la mateixa tònica, malgrat que potser haurem de posar algun peu més a terra. Finalment, creuem per un pont de fusta i comencem a remuntar decidament (11,5%) i per terreny descompost fins a la cota 880 on abandonem la "còmoda" progressió per pista per prendre un sender a l'esquerra que ens durà fins enllaçar amb el GR7 en un tram molt poc ciclable (uns 20 minuts; 100 m de desnivell amunt) a causa de la pedrera que hem de creuar.

Posteriorment, quan ens endinsem al bosc les parts ciclables guanyen protagonisme tot i que no són exclusives; sempre anem seguint el GR en direcció S-E fins arribar al Refugi de les Clotes i, poc després, el Coll de Carabasses a partir del qual la ciclabilitat es complica notablement, fins a l'extrem que tenim uns 130 m de desnivell (uns 45 minuts) on caldrà arrossegar la bici. Si, a més a més, les ratxes de vent ronden els 100 km/h, com era el cas, la ciclabilitat és reduirà a la mínima expressió. Quan assolim la cota 1220 comencem a baixar intentant no ser enduts pel vent cap al Refugi de Terranyes al qual arribarem no sense abans haver arrossegat la bici 60 m més de desnivell; esperem que el descens per l'altre costat ens premiï per l'esforç.

Superat el citat refugi seguim un PR molt agraït per fer en BTT fins arribar al Coll de Montfort per corriol globalment assequible però no exempt de moments exigents. Des del Coll de Montfort fem un breu tram de pista per tornar a enllaçar amb un corriol que ens baixarà fins al fons de la Vall d'Algars, ara sí, amb parts tècnicament difícils, sobretot pel terreny pedregós; són uns 300 m més de sender on podem coincidir amb senderistes els quals, no cal dir-ho, tenen preferència (a més, el terreny és força propens a l'erosió, per tant: compte amb les derrapades).

Un cop al fons de la vall només ens queda esbarallar-nos amb les nombroses creuades de riu que hi ha, que a causa del novembre especialment plujós que ha fet a la zona fa que el cabal mostri una alegria fora del que és habitual i que ens obliga a mullar-nos les extremitats inferiors gairebé completament.

Els darrers km abans d'arribar a Arnes són per asfalt còmode però no completament en descens.

TRACK GPS