Traductor

diumenge, 8 de novembre del 2026

Caducifolis a la Vall del Bac

 
 
 
Distància: 13,5 km.
Desnivell: 850 m.
Dificultat: fàcil.
Punt de sortida: aparcament Torrent de Porreres.
 
Bonica excursió per la part central-occidental de la Vall del Bac, a la banda solana per caminar preciosos boscos de fulla caduca que ara estan gairebé al punt. La pujada comença una mica tapada, però ràpidament millora alhora que el roure comença a guanyar protagonisme. Al collet d'Arrancafels canviem els roures pels faigs en un altre tram preciós. Bones vistes des del cim i baixada inicial força dreta, però aviat empalmem amb una pista fins a un collet on iniciem un bucle d'una mitja hora per assolir el Talló. La baixada inicial és per una fantàstica fageda fins posar-nos a la solana on predomina l'alzina. Passem Porreres i fem un breu tram poc reeixit (val la pena seguir la pista) fins arribar al cotxe.
I la jornada en imatges:
 











 

dilluns, 2 de novembre del 2026

Entre la Valira i el Baridà en BTT

 
 
 
Un parell de rutes a la frontera de la Valira i el Baridà per anar a buscar els colors de tardor que ara s'hi posen. Anem una mica massa d'hora i encara justeja de policromatisme, per bé que aquella llum de tardor ja s'hi ha posat de ple. 
Ascens al Fontpedrós, als peus del Monturull i el Pic Negre des de Bescaran (20 km, 900 m+) i volteta entre Martinet i Estana (23 km, 800 m+). En el primer cas, cal dir que el sender que arriba a Bescaran pel camí de l'Ingla està força maltractat perquè hi ha 4-5 arbres grans tombats i un parell de zones molt pedregoses; la part alta de Rabascaran 2.0 està bastant trepitjada per les vaques, però es deixa fer bé. Quant a la zona de Martinet, bon estat en general dels senders de la zona de l'obaga dels búnquers, els que baixen des de Bèixec.
 
Imatges de Fontpedrós (2241 m):
 






 
Imatges de Béixec:
 




 

dilluns, 7 de setembre del 2026

Els gegants dels Pirineus en BTT

 
La revista Vèrtex ha publicat un recull de rutes en BTT de la factoria Pass@muntanyes. Aquesta vegada es tracta de pedalar les cotes ciclables més altes del Pirineu, però buscant desnivells continuats superiors als 1500 m+, és a dir, autèntics ports de muntanya que no tenen res a envejar als mítics dels Alps. Pic de l'Orri, Pic Negre, Tosa d'Alp, Pedró dels Quatre Batlles,... clàssics en versió XXL per dimensionar els Pirineus a cop de pedal (i ronyó).
 
 







dissabte, 28 de març del 2026

Solana del Pedró dels Quatre Batlles

 
Encara molt bones condicions a Port del Comte per foquejar al marge de les pistes. Tota la solana des del Sucre fins al Pedró encara aguanta amb neu contínua tot i que ja té algun breu punt crític i probablement en pocs dies ja serà inviable. Un parell de rondes per treure-li 1200 m+ en una matinal ràpida abans no arribi la ventada. La qualitat de la neu a les solanes, boníssima primavera i dureta a les obagues. Es pot pujar directe pel Portell del Llop (part baixa justeta de neu) o per les pistes (tancades) que van cap a Estivella (amb algunes clapes sense neu). Vent alegre al cim i molta gent.
 






 

diumenge, 22 de març del 2026

Ailofdisgueim: Monturull i Serrera

 
Un parell de sortides per Andorra per aprofitar la molta neu que hi ha al Pirineu, ara que s'imposen les condicions primaverals.  
Dissabte vam voltar pel Monturull (17,5 km, 1100 m, S2, 5h) des de la Rabassa: pujada llarga i amb algunes ondulacions que enteranyinen, sobretot al Coll de Pimes i als peus del Pic Negre; amb tot ens regalem unes bones baixades, sempre mirant a sud, ja que les nord estaven una mica endurides. Molt bones condicions a la zona, tan si es vol baixar cap a Claror com pel Torrent del Port Negre.
 
Cadí, al fons



Mirant cap a Estanyons, Bovinar i Tossa Plana.


 
 
Diumenge ascendim a La Serrera (11,5 km, 1050 m, S3, 3.30 h) des de Ransol. Condicions boníssimes en tot el recorregut (encara aguanta el pont de neu per canviar de banda), excepte la pala final que es deixa fer per la part central, però amb força roca a cara vista a la banda est. Excel·lent neu primavera des de dalt fins a baix, un pèl més dura a la pala cimera, que a més està amb moltes traces lleugerament endurides. 
 
 
Bony de la Pala de Jan, darrere


Collada de Meners

L'Estanyó

 
Molt bona innivació arreu, amb esquerdes (es veu el terra) en pendents molt forts orientats a sud, però també algun a nord.