Prat de Cadí: simetria imperfecta

 

Distància: 26 km.

Desnivell: 1100 m.

Dificultat tècnica: molt molt molt alta.

Punt de sortida: Martinet.

Durada total: 4:45 h.

 

Ruta poc reeixida perquè té 300 m+/- molt poc agraïts per fer en BTT. Trobareu ressenyes molt més benevolents amb la qualificació de la ruta; tan sols un nivell gairebé de professional pot justificar-ne comentaris positius.

Sortim des de Martinet i remuntem per asfalt i pista en bon estat fins a la cota 1500, però a partir d'aquí la cosa es complica exageradament ja que en poc més 'd'un quilòmetre es guanya més de 300 m+. No cal dir que la majoria els fem caminant fins a Prat de Cadí; el lloc: una preciositat, amb unes vistes privilegiades de les canals del Cadí.

 

Comencem la baixada seguint el PR-C 121. Fins arribar a Estana, 300 m- ens passem més estona pujant i baixant de la bici que damunt, és a dir, el mateix desnivell que hem caminat per assolir Prat de Cadí. Que aquest PR es pot fer damunt la bici, no ho dubtem, però amb un nivell molt molt molt alt. A partir d'Estana ja s'acaba la quasiagonia i ja anem empalmant corriols de bon fer fins a la vora del Riu Segre, el qual ens marcarà el retorn fins al punt d'inici, ja que hi anirem gairebé sempre paral·lels.

A les entranyes del Cadí: canals del Cristall i Baridana

Distància: 17 km
Desnivell: 1400m
Durada total: 6:15h
Dificultat: alta, més que res per la baixada de la Canal de Baridana per la caiguda de pedres
Punt de sortida: el Querforadat

Des de el Querforadat cal seguir el GR que duu fins a Estana tot i que no hi hem d'arribar ja que al Coll de Jovell ens orientem al sud i seguim un evident sender que puja fins a Prats del Cadí. En aquest punt ja veiem l'entrada a la Canal del Cristall; 

inicialment encara tresquem per un terreny còmode però a la part central ja cal anar buscant els passos més fàcils amb l'ajuda d'alguna mà. La dificultat mai és elevada però en algun punt el sender es redreça de valent i dificulta l'equilibri. 

Arribats al coll cal seguir a l'oest per l'ondulant llom del Cadí, amb bones vistes a l'Alt Urgell i al Berguedà, fins assolir còmodament el Vulturó, cota màxima de tota la serralada. Des d'aquí perdem metres fins a l'entrada de la Canal de Baridana; des d'alt ja es veu que serà de tot excepte agradable. Efectivament, quan ens hi posem veiem que costa baixar sense desplaçar pedres avall i provocar molta erosió a la tartera; francament, un despropòsit baixar per aquesta canal (i pujar-la no ens ho volem ni imaginar, però com a mínim és menys arriscat a efectes de fer córrer avall alguna pedra i fer mal a algú). 

A la base de la canal ja només ens queda seguir per un agradable sender, a voltes també força pendent, fins a tocar de el Querforadat.

Una mica de Pedals del Vent (i II)

SEGONA ETAPA

Distància: 34 km
Desnivell positiu: 1.600m
Desnivell negatiu: 1.800m
Dificultat física i tècnica: alta, puntualment MOLT alta
Ciclabilitat: 97%
Durada: 7 hores
Punt de sortida: Refugi del Gresolet
Punt d'arribada: Bellver de Cerdanya

Per a aquesta segona etapa de la travessa hem de recular 3 quilòmetres fins al Coll de la Bauma però, a diferència del dia precedent en què vam descendir per corriol fins al refugi, l'ascens dels 300m de desnivell que hi ha fins al citat coll els pedalarem per bona pista. 

Aquest còmode ascens continua fins al coll de de les Bassotes, indret on el grau de dificultat canvia radicalment.

Abandonem la pista principal que s'orienta cap al Pedraforca i nosaltres remuntem per un duríssim camí que guanya alçada fins a la Serra Pedregosa. Durant els propers 3 quilòmetres ens movem per un terreny o bé molt herbós o bé molt pedregós la qual cosa suposa, en ambdós casos, una lenta i entretinguda progressió. A més, cal sumar-hi alguns trams de forts pendents que dóna una mitjana del 12.5%. Tot plegat, 550m d'ascensió on deixarem els ronyons i alguna cosa més...

Superada l'exigent pista, aproximadament a la cota 2400, enllacem amb un corriol que inicialment ens obligarà a arrossegar la bici però que, relativament aviat (uns 15'), ens permetrà pedalar-lo fins gairebé a tocar del Pas dels Gosolans.

A partir d'aquí iniciem el primer descens de la jornada. Una primera tirada molt espectacular i d'alta dificultat fins al Refugi d'Aguiló on combinarem alguns trams ciclables i altres parts massa exigents per al nostre nivell i on haurem d'arrossegar la bici. Els primers 150 m- és aconsellable de fer-los caminant perquè, a causa del marcat pendent, és fàcil de derrapar, cosa que hem d'evitar sempre; però els 300 m- finals són un gaudi, tant per les vistes com per l'agradable cicabilitat. Però compte!!!, perquè circulem per un indret molt transitat per excursionistes i, com sempre, ells tenen preferència.

Un cop al refugi, i després de rebre algunes indicacions, seguim descendint per còmoda pista fins al coll de l'Home Mort on abandonem la via principal. Guiats per marques de PR (PRC-124), continuem baixant per una pista més secundària, a voltes reconvertida en sender,

fins topar amb el Torrent de les Eres, el qual creuarem per seguir avançant, amb alguns puja i baixa, per una pista poc transitada fins al cortal de l'Oriol.

Des d'aquest indret avancem per pista ben definida tot combinant trams de divertit i fàcil sender fins als plans de Nas. 

Un cop arribem al poble de Nas seguirem les indicacions del Camí dels Segadors fins a Bellver de Cerdanya on finalitza una travessa de dos dies plena de contrastos.

Una mica de Pedals del Vent (I)

PRIMERA ETAPA 

Distància: 37,5 km

Desnivell positiu: 1800 m

Desnivell negatiu: 1600 m

Dificultat tècnica: alta

Ciclabilitat: 98%

Durada total: 8h

Punt de sortida: Bellver de Cerdanya

Punt d'arribada: Gresolet

Volta BTTsenderista per la frontera del Cadí i el Moixeró seguint en bastants punts la traça de la Cavalls del Vent, això sí en sentit invers.

Des de Bellver de Cerdanya remuntem còmodament per la pista de la Vall del Riu Ingla (GR 107) fins assolir el refugi dels Cortals de l'Ingla. A partir d'aquest punt, i fins al Coll de Pendís, l'exigència augmenta sense arribar a ofegar.

Un cop al Coll de Pendís abandonem el GR 107 per seguir pel GR 150, tot i que només ho farem fins al Coll de Vimboca, en un tram ja per sender que es deixa fer gairebé tot damunt la bici, això sí, no sense haver de fer equilibris diversos.

A partir de Vimboca la ciclabilitat decreix totalment i ens toca arrossegar la bici durant 80 m- (750 m de distància) fins una mica abans de la Collada de Galigan; tan sols la bellesa de l'indret alleugereix la tasca ja que el sender, sense ser incòmode tampoc és agradable per carretejar la BTT.

Des de la citada collada, ja sobre la bici, fem un baixa i puja per sortejar la paret est del Cap de la Boixassa, un altre raconet d'allò més acollidor, i més si tenim en compte que gairebé tot es deixa fer pedalant (tan sols un parell de passos ens obliguen a posar peu a terra).

Quan sortim a terreny més obert, és a dir, deixem enrere el Cap de la Boixassa, comença el principal atractiu del dia: el corriol PRC-125 que baixa fins a Cal Cerdanyola. En total 750 m- de fantàstic corriol amb dues parts molt diferenciades; la primera (300 m-) transita per una solana, i com a bona solana prepirinenca, força pedregosa però de molt bon fer, excepte 200 m de distància molt molt exigents -però no impossibles- una mica abans d'arribar a la pista.

Quan empalmem amb la pista del Cap de la Pelosa, l'abandonem ràpidament per continuar pel PR (segona part: 450 m-) ara mig planejant mig pujant molt suau fins a superar el Cap de la Baga, on iniciem el descens definitiu fins al Bastareny en un tram molt més obac i, per tant, molt més net i ple d'una vegetació ufanosa gràcies a les pluges dels darrers mesos.

Arribem al fons de la vall havent xalat de valent però aviat tocarà remuntar novament; així des del Pont de Sant Joan pugem els seients i reprenem l'ascens (un parell de km per asfalt) direcció als colls de la Bena i, a continuació, de la Bauma. La remuntada, en general, és de bon fer però té algunes rampetes que demanen el 36 i algun cop de ronyó.

Però sabem que és el darrer ascens del dia i això fa que assolim el Coll de la Bauma amb certa alegria; ara només ens queda descendir els darrers 300 m- fins al Refugi del Gresolet (on anem a dormir). Podríem descendir per la pista, però havent-hi corriol... doncs això, perdem els 300 m- pel sender de la Cavalls del Vent (per tant, molt de compte de no fer-hi el cafre perquè de ben segur que ens hi trobarem algú -nosaltres, durant tota la ruta, ens en vam trobar moltíssims... efecte Kilian?- molt probablement corrent, i no cal dir que els que van a peu tenen tota la preferència). Aquest, és un sender preciós, que talla la pista en tres ocasions, ple d'arbres caducifolis (per tant, fulles al terra que amaguen objectes diversos) i per on transiten amb un esperit diferent al nostre les vaques que pasturen per la zona... conclusió, sense ser un sender difícil és un descens que demana atenció; tan sols, en el sector intermig -quan toca al barranc-, hi ha uns 200 m de distància que no es poden fer damunt la bici.