Traductor

dimarts, 25 de juny del 2013

Una mica de Pedals del Vent (I)




PRIMERA ETAPA 

Distància: 37,5 km
Desnivell positiu: 1800 m
Desnivell negatiu: 1600 m
Dificultat tècnica: alta
Ciclabilitat: 98%
Durada total: 8h
Punt de sortida: Bellver de Cerdanya
Punt d'arribada: Gresolet


Volta BTTsenderista per la frontera del Cadí i el Moixeró seguint en bastants punts la traça de la Cavalls del Vent, això sí en sentit invers.
Des de Bellver de Cerdanya remuntem còmodament per la pista de la Vall del Riu Ingla (GR 107) fins assolir el refugi dels Cortals de l'Ingla. A partir d'aquest punt, i fins al Coll de Pendís, l'exigència augmenta sense arribar a ofegar.




Un cop al Coll de Pendís abandonem el GR 107 per seguir pel GR 150, tot i que només ho farem fins al Coll de Vimboca, en un tram ja per sender que es deixa fer gairebé tot damunt la bici, això sí, no sense haver de fer equilibris diversos.


A partir de Vimboca la ciclabilitat decreix totalment i ens toca arrossegar la bici durant 80 m- (750 m de distància) fins una mica abans de la Collada de Galigan; tan sols la bellesa de l'indret alleugereix la tasca ja que el sender, sense ser incòmode tampoc és agradable per carretejar la BTT.



Des de la citada collada, ja sobre la bici, fem un baixa i puja per sortejar la paret est del Cap de la Boixassa, un altre raconet d'allò més acollidor, i més si tenim en compte que gairebé tot es deixa fer pedalant (tan sols un parell de passos ens obliguen a posar peu a terra).


Quan sortim a terreny més obert, és a dir, deixem enrere el Cap de la Boixassa, comença el principal atractiu del dia: el corriol PRC-125 que baixa fins a Cal Cerdanyola. En total 750 m- de fantàstic corriol amb dues parts molt diferenciades; la primera (300 m-) transita per una solana, i com a bona solana prepirinenca, força pedregosa però de molt bon fer, excepte 200 m de distància molt molt exigents -però no impossibles- una mica abans d'arribar a la pista.




Quan empalmem amb la pista del Cap de la Pelosa, l'abandonem ràpidament per continuar pel PR (segona part: 450 m-) ara mig planejant mig pujant molt suau fins a superar el Cap de la Baga, on iniciem el descens definitiu fins al Bastareny en un tram molt més obac i, per tant, molt més net i ple d'una vegetació ufanosa gràcies a les pluges dels darrers mesos.



Arribem al fons de la vall havent xalat de valent però aviat tocarà remuntar novament; així des del Pont de Sant Joan pugem els seients i reprenem l'ascens (un parell de km per asfalt) direcció als colls de la Bena i, a continuació, de la Bauma. La remuntada, en general, és de bon fer però té algunes rampetes que demanen el 36 i algun cop de ronyó.



Però sabem que és el darrer ascens del dia i això fa que assolim el Coll de la Bauma amb certa alegria; ara només ens queda descendir els darrers 300 m- fins al Refugi del Gresolet (on anem a dormir). Podríem descendir per la pista, però havent-hi corriol... doncs això, perdem els 300 m- pel sender de la Cavalls del Vent (per tant, molt de compte de no fer-hi el cafre perquè de ben segur que ens hi trobarem algú -nosaltres, durant tota la ruta, ens en vam trobar moltíssims... efecte Kilian?- molt probablement corrent, i no cal dir que els que van a peu tenen tota la preferència). Aquest, és un sender preciós, que talla la pista en tres ocasions, ple d'arbres caducifolis (per tant, fulles al terra que amaguen objectes diversos) i per on transiten amb un esperit diferent al nostre les vaques que pasturen per la zona... conclusió, sense ser un sender difícil és un descens que demana atenció; tan sols, en el sector intermig -quan toca al barranc-, hi ha uns 200 m de distància que no es poden fer damunt la bici.