La revista Vèrtex ha publicat un recull de rutes en BTT de la factoria Pass@muntanyes. Aquesta vegada es tracta de pedalar les cotes ciclables més altes del Pirineu, però buscant desnivells continuats superiors als 1500 m+, és a dir, autèntics ports de muntanya que no tenen res a envejar als mítics dels Alps. Pic de l'Orri, Pic Negre, Tosa d'Alp, Pedró dels Quatre Batlles,... clàssics en versió XXL per dimensionar els Pirineus a cop de pedal (i ronyó).
Traductor
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BTT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BTT. Mostrar tots els missatges
dilluns, 7 de setembre del 2026
dimarts, 4 de novembre del 2025
Policromia tardorenca prepirinenca
Som, probablement, a la millor època per pedalar, si més no al Prepirineu (aquí directament podríem treure el probablement). Les Valls d'Aguilar, les obagues del Montsec, la Vall Fosca, estan abillades amb una generosa gamma de tonalitats, ideals per ser pedalades, ara que la humitat no s'hi ha posat sobre manera.
I així ens ho vam trobar d'ufanós:
Etiquetes de comentaris:
Alt Urgell,
BTT,
Pallars Jussà
dilluns, 13 d’octubre del 2025
A la solana de la Serra de Querol
Distància: 28 km.
Desnivell: 1350 m.
Dificultat tècnica: mitjana-alta.
Durada total: 5.30 h.
Punt de sortida: Llorenç de Morunys.
Unes fotos d'una bona ruta per la solana de la Serra de Querol ja piulada no fa gaire i que aquest vegada amb una llum excel·lent ens va regalar unes bones fotos. Simplement caldria afegir que les tempestes d'aquest estiu han remogut notablement determinats passatges de l'itinerari, com per exemple els darrers 100 m+ fins al Coll de Jou, on ja no es pot parlar de pista; probablement, ara per ara, no val la pena pujar per aquí i la carretera pot ser una alternativa menys traumàtica. La baixada, en general, ha suportat força bé aquestes pluges, però el flanqueig final de Morreres està una mica més pedregós de rocam que ha baixat del marge empès per l'aigua; res greu, malgrat que n'ha reduït el gaudi. La resta, es manté si fa no fa i cal destacar que han començat a esporgar el Feixar i que la segona meitat es passa molt bé, mentre que la primera encara cal vigilar amb les branques que sobresurten.
I la jornada en imatges:
diumenge, 20 de juliol del 2025
La Serra de Costuix en BTT
Distància: 21,5 km.
Desnivell: 1150 m.
Dificultat tècnica: mitjana-alta.
Durada total: 4h.
Punt de sortida: Esterri de Cardós.
Cartutx de metxa curta per voltar tota la banda oest de la Serra de Costuix ja piulat en aquest bloc, però que, com sempre, regala unes bones fotos.
La pujada, per la banda obaga amb rampes suaus i moderades en els primers 800 m+ i molt més exigents en els darrers 350 m+. Breu tram carener ondulant, amb bones vistes cap a la Pica d'Estats i el Monteixo abans d'agafar el descens final que segueix el GR, amb una entrada força pedregosa, però que ràpidament millora i es manté en aquesta bona tònica fins al final.
I la jornada en imatges:
dimarts, 3 de juny del 2025
Tossa Pelada i Cap del Verd en BTT
Un parell cartutxos de BTT amb bons senders caravall pel Prepirineu alturgellenc, al límit amb el Solsonès, un per pujar a la Tossa Pelada des del Coll de Buc i l'altre per ascendir al Cap del Verd des de Tuixent.
En el primer cas, el de la Tossa Pelada, cal dir que per accedir al punt de sortida cal fer uns 200-300 m de pista forestal força pendent que normalment està en bon estat i es deixa fer bé; acaba la pujada, hi ha un bosquet per aparcar còmodament. Des d'aquí cal sortir per un antic camí herbós que ens duu a la carretera de l'estació de Tuixent (just en el moment d'empalmar-hi cal caminar un minut). 250 m+ d'asfalt fins al Refugi de l'Arp (panoràmiques espectaculars) i ja prenem la pista que ens duu cap al Prat Llong, un raconet preciós a la falda de l''obaga de la Tossa Pelada amb una vista in crescendo del Pedraforca. Des d'aquí seguim per bona pista fins a la part alta de la zona de l'Estivella on la bona pista s'acaba i ens regala 100 m+ finals per roderes força exigents.
Un cop al cim comencem a baixar pel sender del circuït de raquetes, al principi obert i pedregós i al final més boscós i net, però sempre assequible i divertit (pintura blava). Breu remuntada i continuem descendint per un circuït de raquetes (marques blaves i grogues) fins, un altre cop, al Refugi de l'Arp.
Des del refugi seguim per un bonic corriol fins enllaçar amb un pista que prenem a la dreta i en breu remuntada ens torna a l'inici.
En total 21 km i una mica més de 900 m+ amb una dificultat tècnica moderada. TRAÇA GPS.
El segon cartutx serveix per ascendir al Cap del Verd. Ruta piramidal gairebé total: pujada (1100+) i baixada. L'ascens, còmode fins al Coll de la Mola (1820 m) i dureta pel terreny irregular fins al cim (2281 m), especialment els darrers 50 m.
La baixada comença per un PR fins a toca del Coll dels Belitres (2150 m) i des d'aquí toca perdre 400 m- per terreny herbós, sense sender definit, i per terreny ondulant, és a dir, amb 3-4 pujadetes força cruels però enmig d'una carena amb unes vistes privilegiades del Pedraforca i de la sud del Cadí. Un altre cop al Coll de la Mola agafem el GR que baixa divertidament fins a la cota 1400 on desfem una mica per la pista d'ascens, abans de prendre el camí de les plantes medicinals. En total 27 km i 1150 m+ amb un dificultat moderada.
Un altre cop al Coll de la Mola agafem el GR que baixa divertidament
fins a la cota 1400 on desfem una mica per la pista d'ascens, abans de
prendre el camí de les plantes medicinals.
dilluns, 31 de març del 2025
Neus al Segre nord
| Puigmal |
Pedalada per la banda est de les Valls d'Aguilar que, a part de permetre'ns gaudir dels seus corriols, també ens ofereix una imatge superba del Pirineu, amb una blancor que feia anys que no es veia. A veure si no ve cap calorada i podem gaudir de bona neu primavera aquest final de temporada...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
