BTTsenderisme a l'entorn de la Tossa Plana de Lles (I): Monturull

Distància: 34 km.
Desnivell: 1650 m.
Dificultat: alta.
Ciclabilitat de pujada: 85%.
Ciclabilitat de baixada: 99%.
Punt de sortida: Certés (AD).
Punt d'arribada: refugi de Cap del Rec (Lles).
Durada total: 6.30 h.
Allotjament recomanat: refugi de Cap del Rec.

Comencem la temporada de rutes XL amb una volta de dos dies que ens ha de permetre baixar per la Vall de Madriu, segons diuen un bon lloc per posar-s'hi amb la BTT (ja ho veurem.....); per lligar aquesta incursió a aquesta vall declarada com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO hem de tancar el cercle pel sud. D'aquesta manera surt aquesta primera etapa que ens durà des del poblet andorrà de Certés (o Certers, o Serters), sobre Sant Julià de Lòria, fins al refugi del Cap del Rec passant pel cim del Monturull (2740 m.).

Sortim des de Certés, passem per Llumeneres i no portem ni un quilòmetre que ja estem arrossegant la bici pel GR 7 que duu fins a la carretera que puja a la Rabassa passant pel Coll Jovell; algun tram pedalem, però la majoria caminem.

Arribats a l'asfalt ascendim còmodament fins a Naturlàndia on ja empalmem amb la cruel pista que ascendeix fins al Pic Negre. El pendent global no és desmesurat (11%) però hi ha rampes salvatges per sobre del 20% que ens toquen de caminar, molt més que en d'altres ocasions. 

Flanquegem els dos pics negres pel sud per un sender que anem pedalant en un alt percentatge però amb una exigència física molt elevada, fins a situar-nos al peu del Monturull on hem de caminar els darrers 30m+. 

Des del cim comencem a baixar cap a l'est; els primers 40m- els hem de fer a peu perquè són massa pendents però de seguida ja podem tornar a pujar a la bici, primer en suau baixada i després en suau pujada fins al Pic del Coll de la Barra. Ara sí que ja tenim el desnivell fet i ens toca descendir cap als Estanys de la Pera. La sortida des de dalt no l'encertem i anem una mica massa a llevant però quan trobem el corriol xalem fins arribar a la pista. 

La pista, tot just la trepitjarem ja que seguirem divertidament el fàcil sender que la va creuant fins a Pollineres; des d'aquí farem uns pocs quilòmetres planejant fins arribar al Pradell punt on agafarem el GR que baixa, també divertidament, fins a Cap del Rec, això sí, amb alguna breu remuntada pel mig que no fa gens de gràcia a l'alçada de ruta que som. 

Agradable nit al refugi de Cap del Rec, amb bones atencions i bon menjar. Recomanable.

Passejada pel Port del Cantó

Distància: 15 km
Desnivell: 600 m
Dificultat: baixa
Punt de sortida: Refugi Vall de Siarb (Llagunes)
Data: abans d'arribar aquestes últimes nevades

Llagunes

Des del refugi sortim direcció a la carretera  però just a tocar del cementiri prenem un bonic sender que puja fins a la carretera, la creuem i continuem per corriol fins al pobla medieval de Santa Creu; en total 300m+ d'agradable pujada per sender. 

 Al poblat ens trobem amb el Marc que ens farà una visita guiada que val molt la pena (si us interessa us podeu posar en contacte a partir de l'adreça del refugi o de Balmes Blancs ja que són ells que gestionen les visites).

El Marc, al centre, ens explica els detalls del poblat medieval

Acabada la visita continuem la caminada en direcció al Port del Cantó per l'antic camí que han recuperat recentment; en total 200 m+ de desnivell sempre molt suaus. Arribats al port, ens desviem a la dreta per remuntar una mica per una pista que ens duu fins a la Roca de Llagunes (la més alta, no la que queda enmig del bosc). 

A partir d'aquí ja només ens queda perdre 400 m de desnivell per un preciós sender que va per l'obaga de Llagunes i que ens retorna directament al poble.

Travessa de l'Alt Pirineu en BTT (i II)

La segona etapa d'aquesta versió comprimida de la travessa a l'Alt Pirineu en BTT ens porta a ciclar per la part més al sud del Parc, la zona amb les alçades més modestes però amb uns corriols que semblen fets per anar en BTT.

Ens llevem al matí amb la sensació que ha plogut tota la nit... i no ens equivoquem de gaire: el Marc, l'amo de l'acollidor Refugi Vall de Siarb, ens confirma que han caigut 20 l/m2... una dada força descoratjadora perquè ens obliga a renunciar al primer sender que teníem previst ja que és un terreny força rocós i amb arrels i de ben segur que patinarà molt. D'aquesta manera ens decantem per començar per un corriol segur i un ferm relativament net que probablement ens permetrà baixar sense renunciar al gaudi. I així és: ens hi posem amb prudència però de seguida confirmem que el terreny, tot i que no està per badar, permet baixar amb certa alegria. I la veritat és que l'alegria va in crescendo i ens anem soltant a mesura que perdem metres... els uns pels altres.. ens anem animant i acabem baixant els 1100m- de fantàstic corriol engolint metres moooolt ràpidament ja que el terreny té molt poc compromís. 

Arribats a Sort esmorzem una mica abans de reprendre l'ascens fins als 1300m des d'on iniciarem el segon descens del dia: 700m- d'un altre sender tan ràpid com el primer però amb una mica més d'exigència tècnica i també una mica més d'exposició. L'avantatge és que el dia ha acompanyat prou i el terreny està lleugerament més sec tot i que l'orientació a ponent fa que encara trobem bastants trams força molls... res, però, que ens retregui de continuar baixant delectant-nos al màxim. A tocar de la Noguera ja només ens queda el darrer sender de la jornada, un preciós corriol que té poc desnivell però és el més exposat de tota la jornada. No és difícil però té el puntet aquell que exigeix anar amb peus de plom fins al final; un molt bon final per a un cap de setmana amb dues etapes prou diferenciades: la primera alpina i molt exigent tècnicament a causa dels corriols laboriosos que cal baixar i la segona, més de mitja muntanya però amb senders molt fluids.

Travessa del PN de l'Alt Pirineu en BTT (I)

L'estiu de l'any passat vam publicar a la revista Vèrtex una tremendíssima travessa al Parc Natural de l'Alt Pirineu en BTT. Per celebrar aquest primer aniversari ens ajuntem amb uns quants amics (llàstima que no hi érem tots) per tornar-la a tastar, però en aquesta ocasió d'una manera més comprimida ja que només tenim el cap de setmana, la qual cosa ens duu a triar les parts més espectaculars.

La primera jornada (etapes 1 i 2 de la travessa) concentra les parts més tècniques però també les que tenen més ambient d'alta muntanya. La primera pujada del dia són 950m+ que fem amb molta celeritat ja que guanyem els primers 600m+ en una hora... Com que anem xerrant no ens adonem que portem un ritme molt alt tenint en compte que la jornada són +2350m; a més, el GPS nou s'ha quedat sense cobertura des de les primeres pedalades i no puc veure el ritme... sembla impossible que grans marques de tecnologia com Garmin facin aquestes passes enrere en nous models que en teoria haurien de superar en prestacions els seus predecessors, i és que comparat amb l'antic Legend eTrex, 'eTrex20 es perd a la més mínima (zones enclotades, boscos frondosos...). 

Al cim només tenim vistes cap a la part d'Aigüestortes ja que cap a la Pica encara està molt tapat. En aquest punt comencem el primer corriol del dia, el més exigent de tota la travessa; un sender que, tal com hem pogut llegir a la xarxa, no sempre ha estat del gust dels ciclistes que s'hi han posat... podríem dir que és l'equivalent a la doble malta, que és el costat fosc de les cerveses. I és que realment es tracta d'un corriol molt exigent, mancat de continuïtat, però que amb un nivell mitjanet (excepte 60m- de tartera) es deixa fer damunt la bici en un 99%. Com que sobre gustos, colors, nosaltres no només no el patim, sinó que xalem de debò amb les diferents parts: a dalt boscosa, discontínua però fàcil, malgrat que en aquesta ocasió la trobem molt molla i ja no és tan fàcil; la part central és més neta però en contraposició té uns percentatges molt per sobre del 20%, la qual cosa fa que anem amb el cul ben enrere i la vista clavada a terra sense poder gaudir de les amples panoràmiques que hi ha; la part final és la més senzilla (que no vol dir que sigui fàcil) però també la més exposada i, per tant, cal posar-s'hi finet i pel mig ja que una caiguda podria tenir conseqüències molt negatives. Probablement els 300 m- finals sí que resulten més accessibles ja que són ràpids i tan sols esquitxats per alguns breus trams pedregosos i algunes 'epingles' més difícils... El veredicte a baix és molt clar: aprovat i molt ben aprovat.

Des de baix ens toca afrontar la pujada del dia: 1400m+ amb uns dos quilòmetres finals explosius que ens posen els quàdriceps i els bíceps femorals a punt del col·lapse. Els quatre primers quilòmetres tampoc està gens malament però la part central, la més llarga, és de molt bon fer.

A la cota màxima, per sobre dels 2300, ens toca perdre una mica per pista amb un decorat de fons espectacular, fins que empalmem amb el sender final: gairebé 1000m- de sender, altra volta, doble malta, potser sense arribar a l'exigència del primer del dia però també amb molt de cos. A diferència del primer, malgrat que té una orientació molt similar, transcorre gairebé íntegrament per un preciós bosc obac. En conjunt, té moltes tirades molt assequibles però de tant en tant van apareixent uns pendents 'improbables' que el Jordi i el Sito fan possibles (però només ells); en definitiva, els mitjanets anem tirant el 99% sobre la bici però cíclicament ens toca posar peu a terra... pels que ens agrada l'alta muntanya, res que arribi a amenaçar mínimament el gaudi.

Arribats a baix, a quarts de set -ja fa deu hores que hem començat a pedalar-, es produeix la jugada "tonta" de la jornada: el Xavier, en una de les darreres parades -on hem coincidit amb l'Olga que ha pujat a fer-nos unes fotos-, es deixa la motxilla al mig del prat: una conversa amena i un miniconcurs de salts en tenen la culpa; total que ha acabat la baixada sense adonar-se que no duia la motxilla a l'esquena... queda un parell d'hores de llum i ha de remuntar 500m+ després d'haver-ne fet 2350m+... per a ell res impossible però, per què enganyar-nos: fa mooolta mandra; per sort un amable ramader que puja a buscar els cavalls que té pasturant a dalt el recull en el seu 4x4 per recuperar la bici i d'aquesta manera estalviar-se dues hores de tortura i així poder anar, més o menys, a temps al refugi Vall de Siarb on ens esperen el Marc i la Laia que ens atenen fantàsticament i ens alimenten exquisidament amb un puré de carabassa deliciós i una lasanya de bledes que està per llepar-se'n els dits... i tot del seu hort!!

(P.S. les fotografies no coincideixen amb el text)

Neus diverses al Montsent de Pallars

(la presa de Sallente a baix)

Dia: 7 d'abril de 2013

Distància: 11 km.

Desnivell: 1150 m.

Dificultat: BE(A), S2-S3.

Durada total: 5.30 h.

Punt de sortida: presa de Sallente (1750 m), gairebé al final de la carretera de la Vall Fosca.

Allotjament recomanat: Refugi Tacita, situat a La Central de Capdella.
Aquest cap de setmana hem descobert aquest nou allotjament (reobertura) a la Vall Fosca d'ambient acollidor, un tracte molt agradable, amb preus econòmics i cuina lliure (totalment equipada) per als que tenim pressupostos més ajustats. Casualment, ha coincidit que hem estat els seus primers clients i ens han obsequiat amb un producte de la vall i d'elaboració artesana: Foie gras Ca d'Antema, boníssim!.
Gràcies Sandra per la vostra bona acollida i fins aviat!!!

Des de l’aparcament del costat est de la presa sortim amb els esquís a l’esquena per remuntar el camí del Pigolo. Els primers 100 m+ no hi ha neu suficient per calçar-se els esquís i quan n’hi ha, com que hi un grup de tres que van davant obrint traça a peu, l’aprofitem 100 m+ fins que s’acaba la part més pendent (S3).

(a l'ombra de la canal del Pigolo -oest-)

Així als 1950m ja ens posem els esquís als peus i remuntem còmodament direcció est prop de la Coma d’Espòs; sempre ho fem per pendents suaus amb alguna breu excepció. 

(entrant a la Coma d'Espòs)

Cal parar compte perquè la zona es veu força plena de plaques de vent del dia anterior; en general són petites i força superficials però en algun punt se sent algun ‘wuf’ que ens mostren certa inestabilitat. Amb tot, quan sortim de la part més tancada les plaques donen pas a un mantell endurit per l’escombrada del vent.

Cap a la cota 2450 variem l’orientació i ens decantem al sud per remuntar fàcilment fins al Tossalet de la Coma per la Coma Plana. Quan arribem a aquesta cota (2730 m), canviem els esquís pels grampons (com gairebé sempre el difícil llom –per fer amb esquís- que mena al cim del Montsent es troba força pelat) i perdem uns 30 m- fins a la Collada d’Entremonts. En aquest punt cal remuntar decididament pel llom N, sempre pel costat oest. No són ni 200 m+ però es fan força llargs; a la part inicial hi ha algun flanqueig que en funció de la neu pot resultar exposat. 

(foto des del cim cap al N)

(desfent la cresta-llom)

(a tocar del Tossalet de la Coma)

Des del cim desfem fins al Tossalet de la Coma on ens calcem altra volta els esquís i iniciem un descens que ja intuïm que no serà fàcil. Amb tot, quan comencem a perdre metres, sempre pel mateix camí de pujada, constatem amb satisfacció que el tema no pinta tan complicat; malgrat tot, el constant canvi de neus provoca una tensió constant que resta molt de gaudi: ara pols compactada, ara dureta, ara encrostada, ara alguna placa que cal evitar...

(part alta del descens)

(detall de les neus diverses)

(baixant per la Coma d'Espòs)

I trampejant amb les diferents neus arribem a l’entrada del camí del Pigolo amb la millor neu de tot el dia, pols en procés de transformació de bon esquiar. Per aquest motiu encara ens animem a descendir el pendents més drets de la canal del Pigolo fins arribar a la cota 1850, 100 m abans de l’aparcament, on treuen el cap alguns taurons que ens aconsellen desar el esquís i tornar tranquil·lament a peu fins al cotxe. 

TRAÇA GPS 

____________________________________________________________

Preses falses (o l'autèntic nivell d'esquí pass@muntanyes):

(la presa de Sallente a baix i el Pic de l'Espada, davant)

Perles a l'entorn de Senterada

("pujant" cap a Senterada, a l'alçada d'Àger)

Divendres i dissabte realitzem una estada calmosa a Senterada. Ens hostatgem a l'excel·lent Casa Leonardo, una preciosa casa rural decorada exquisidament (estil rústic, amb un compendi d'objectes centenaris a mode de museu) i amb una cuina a base de productes de la terra d'alta qualitat. 

Assaborida la primera perla, fem una breu matinal en BTT per la zona. Sortim de Senterada per la carretera de Pont de Suert, la qual abandonem als 5 km per remuntar per una pista atrotinada, que passa a dibuixar ben aviat unes simples roderes i poc després un discret corriol que en algun punt ens obliga a posar peu a terra.

A mesura que ens apropem a Erdo el camí es torna més evident, justament en el mateix punt on trobem una altra perla: el majestuós roure d'Erdo, amb un perímetre de 4,2 m.

Al citat llogaret enllacem amb l'asfalt que puja a Larén però l'abandonem aviat per dirigir-nos cap al poble abandonat de la Bastida de Bellera des d'on iniciem el descens cap a Senterada. Tan sols un breu i recomanable parèntesi per anar a visitar al tercera perla de la jornada: el Pont del Diable.

Des d'aquí desfem una mica i reprenem el descens pel fantàstic corriol (4a perla) que ens durà directament a Senterada; 250 m de desnivell i més de 2 km de fàcil sender per finalizar la ruta tot just quan comencen a caure les primeres gotes.

Més informació per visitar la comarca: Pallars Jussà

Lenquo de Capo pel port de Campvielh

(el Vinhamala al fons)

Distància: 10 km.
Desnivell: 900 m.
Dificultat: S2-S3.
Durada total: 4.15h
Punt de sortida: estació d'esquí de Piau Engaly.
Allotjament recomanable: gîte d'étape "Le Barbajou" (Le Fabien). Preus molt assequibles (15€ per persona i nit) i una molt bona acollida. Diverses habitacions amb bany inclòs, cuina totalment equipada i ampli menjador.

Després de comprovar que no totes les cares nord del Pirineu gaudeixen d'un bon gruix de neu (la jornada del dissabte entrada 'amb calçador' si parlem en termes d'esquiada...), tenim els nostres dubtes que la sortida programada pel diumenge sigui reexida quant a l'ús lògic dels esquís (que no vol dir carregar-los a l'esquena...). Dissabte al vespre, la propietària de la gîte d'étape "Le Barbajou" ens confirma que les nevades en aquella vall han estat generoses però els forts vents dels darrers dies han pentinat la zona. Tot i així ens confirma que l'estació d'esquí de Piau Engaly està oberta al 100%, fet que ens obre una escletxa d'esperança tenint en compte que l'objectiu per al dia següent surt de l'aparcament d'aquesta estació.

Efectivament, i per satisfacció nostra, al dia següent comprovem que la Vall de la Neste de Badel, on pretenem fer incursió amb els esquís, es troba coberta d'un generós tou de neu.

Així, deixem el cotxe a l'aparcament de l'estació. Ens calcem els esquís allí mateix i, en breus metres, abandonem les pistes per seguir pel marge esquerre del riu. L'itinerari és evident i les traces d'esquí i de raquetes del dia anterior ho confirmen: el punt en comú és el port de Campbiel (2.698m).

(pujant direcció al port de Campvielh)

(arribant al port, cota 2598m)

A partir del coll les opcions es bifurquen: o bé pujar al Soum des Salettes (inviable fer-ho en esquís) o bé anar a la dreta i ascencir al Pic Lenquo de Capo, 250 metres més baix que l'anterior, però esquiable des del cim.

(alguns pugen a peu la part final; la pala del Soum de Salettes al fons)

L'opció és clara: ens encaminem al cim amb menys desnivell i més esquiable. Ens dirigim al Lenquo de Capo (2716m).

 

(descens de les primeres pales)

Els que han pujat els esquís faran el descens com cal. Els més inexperts en aquesta pràctica (però amb el mateix grau de motivació) ho faran a peu.

El retorn serà gaudint de neu pols que, a mesura que perdem alçada, es va transformant en primavera pesada (ens obligarà a treballar les cames de valent però que fa de bon esquiar).

TRACK GPS