Circular a peu per les Valls d'Otal i d'Ordiso

Tercer dia d'estada per la zona d'Ordesa i decidim descansar de la bici. Les previsions de la meteo donen pluges a partir de migdia i, per tant, no podem allargar-nos gaires hores en la sortida. Així, deixem el cotxe a Bujaruelo on iniciem la ruta.

(cara N de l'Otal)

Seguim per  la pista que entra a la Vall d'Otal i que mor a la cabana situada a 1640m;  continuem pel sender (GR11) que puja cap al Coll de Tendeñera. Nosaltres ens desviem a 2.200m per abandonar el GR i creuar pel Coll d'Ordiso. En aquest punt, ja comença a plovisquejar.

(Cara S Vinhamala)

El cel s'està ennegrint cada cop més i abandonem la idea de pujar a la Peña d'Ordiso. Baixem directes i molt decididament cap a la Vall d'Ordiso. A l'alçada del riu el temps empitjora considerablement. Inquiets per la tempesta que ens cau al damunt, i  el temor que la tempesta elèctrica pugui anar a pitjor, creuem el riu com podem i sense pensar amb les possibles conseqüències... =(

Baixem fins al refugi d'Ordiso on coincidim amb altres excursionistes que també han estat "sorpresos" pel mal temps.

Esperem a què afluixi la tempesta i una estona després continuem per la pista que baixa paral.lela al riu Ara i que ens porta directament al cotxe.

Broto - mirador d'Ordesa

Seguim amb el llibre de rutes BTT per l'entorn d'Ordesa però amb poques ganes d'afrontar corriols de nivell mitjà (aptes només per a nivells mitjans molt superiors al que nosaltres considerem un nivell mitjà; caldrà seguir investigant la catalogació de la dificultat tècnica del llibre...), per la qual cosa ens decantem per la ruta número 2, que transita exclusivament per pista. 

La ruta comença a Broto amb una pujada de 3 kms per asfalt fins al poble de Buesa on s'acaba la carretera i prenem pista d'accés restringit als vehicles motoritzats sense autorització. La pista té trams de marcat desnivell sobretot cap al final, on fins i tot cal arrossegar la BTT durant cinc minuts per sortejar el pic de l'Estaton. 

Ben aviat enllacem amb la pista de la Cutas i arribar-nos al mirador de la punta Acuta amb unes vistes espectaculars de l'entrada de la vall d'Ordesa (a baix de tot de la foto hi ha el pàrquing restringit a l'estiu), el circ de Carriata i el circ de Cotatuero.

A partir d'aquí s'inicia un rapidíssim descens per bona pista però amb desnivells que poden arribar al 20%; tan sols cal vigilar de no ensopegar amb cap dels taxis que circulen. Arribats a Torla (sobretot no agafeu el GR al Puente de la Glera) ja només ens queda seguir la carretera (4kms) fins a Broto.

Volta al Sobrepuerto

Realització èpica de la ruta 7.2 del llibre Rutas en BTT por el Pirineo Aragonés. Entorno del Parque Nacional de Ordesa y Mont Perdido de l'Editorial Alpina.

La ruta s'inicia al poble de Bergua, al qual s'hi arriba des de Fiscal per una carretera en bastant mal estat, durant 10 kms. La primera part de pujada es fa per camins poc usats però de fàcil progressió ja que el desnivell és poc marcat. Arribats a Santa Orosia afegim 1,5 kms extres per arribar-nos a la Punta O Mallo, coronada per dues antenes i amb unes fantàstiques vistes cap a Sabiñánigo. Desfem camí i remuntem una mica més, abans d'iniciar el descens cap a la Cruz de Basaran, tot i que abans visitem el poble abandonat de Cortillas, on arribem per un corriol ben poc ciclable. Arribats a la Cruz tornem a pujar lleugerament fins al Puerto de Ainielle... i, a continuació iniciem un descens per anar a buscar els corriols previstos en aquest itinerari. Fem càlculs: portem 30 kms en 4 hores i la ruta que és d'uns 41 (més el 3 que hem afegit nosaltres) indica una durada de 7-8 hs; comencem a sospitar que hi ha trampa, ja que els números no quadren. Efectivament, quan agafem el PR que duu a Otal intuïm quina és: trams interminables de corriol gens agraït, amb tirades màximes damunt de la btt d'uns 200 - 300 mts, amb molts arbres tombats, barrancs, i d'altres elements que obliguen a baixar i pujar de la btt contínuament i que ni tan sols els trialers molt experts podran estalviar-se. Arribem a Otal i es manté la mateixa tònica: el primer km després del citat poble és directament impossible de ciclar (per vegetació espesa i pedregositat) i l'altra part continua sent un interminable pujabaixadelabttquetreuriadepollegueraalméspacientipatidordamuntdelabtt. Això sí, el lloc és molt molt bonic. El "regalet" final són 100 mts de desnivell  en pujada des del barranc de Forcos fins al poble de Bergua on cal arrossegar la btt.

Si no sou del calibre magradapatir, nosaltres us aconsellem el descens directe (indicat al llibre com a 7.1) des de la Cruz de Basarán cap al Barranc d'Otal, és a dir, sense visitar el poble homònim ja que així el tram de corriol on cal esbarallar-se amb tot d'elements diversos (això sí, en un entorn privilegiat, i més aquesta primavera) queda molt més curt, i a més fins i tot, aquest darrer tram és més negociable amb la btt entre les cames.

Barrosa amb esquís

Escapada amb intenció de fer la "clàssica" del Barrosa pujant fins al port i baixant per la pala directa fins a la cabana. La neu es presenta contínua a partir dels 1600 mts, però seguim amb els esquís a l'esquena ja que n'avancem força gràcies a la neu dura de primera hora del matí. Finalitzats els 300 mts de desnivell en poc més de 4 kms, força plans, que menen a la cabana de Barrosa ens orientem al nord. Ara el circ de la Múnia ens queda a la nostra esquerra, amb les múltiples i antigues purgues i allaus que fan formes ben curioses.

Seguim amb els esquís a l'esquena perquè ens permet guanyar mts de desnivell de forma directa i ràpida, ja que la neu és dura. A la cota 2000 creuem una allau de fons/fusió de no fa gaires dies.

A continuació, si volem seguir direcció al port de Barrosa hauríem de creuar per una pala on, a la part superior, hi observem una esquerda força marcada. Caldria superar-la per la part superior i després baixar lleugerament per seguir amb l'initinerari previst, fet que ens fa decidir canviar de direcció.

Optem per pujar directes, amb els esquís a l'esquena, per l'itinerari de baixada. Un encert total: amb 2:15 superem els 1100 mts, des de la cabana al cim. De ben segur que ha estat molt més ràpid que arribar fins al coll i remuntar el suau llom final; tenint en compte que els primers 300 mts hi vam dedicar una hora i mitja... Abans d'arribar a la pala cimera, hi ha un curt tram que pot arribar als 35-40 graus on coincidim amb un soroll eixordador (i no pel volum) de caiguda de pedres i neu que es deu podruir, ja que no el veiem, en alguna canal del circ de la Múnia. Durant 10-15 segons, segons les sensibilitats, ens quedem parats, buscant, mirant, preguntant... sortim ràpid al llom amb alguna "rèplica" més petita. Realment, aquesta zona és molt delicada pel tema allaus (no per l'itinerari en si, sinó pel que l'envolta i el que et pot "enviar"), per tant, és una zona molt molt desaconsellable quan el risc d'allaus és una mica elevat i cal esperar que la neu hi estigui ben estabilitzada. 

Arribem a la cota màxima, una mica més a l'est del cim de Barrosa, amb les pulsacions més altes del que seria normal. A dalt coincidim amb la Chus i el Carlos, amb els quals parlem una estoneta de l'entorn, de l'itinerari i dels sorolls que ens han acompanyat els darrers metres.

Davant del nostre desconeixement de la vall de Pinarra ens convidem a baixar amb ells, amb destí final: boca sud del túnel de Bielsa (ara tancat per obres); molt amablement després ens baixaran amb el seu cotxe fins al nostre. Els preguntem si el descens "pica" molt per aquella vall i ens diuen que molt menys que per on hem pujat nosaltres; davant de la bona publicitat:  cap a Pinarra. Un gran encert. Baixem per pales de pendent moderat i de molt bon fer que ells prèviament han pujat amb els esquís als peus (però en determinades circumstàncies pot demanar grampons).

Cap a la cota 1900 la cosa ja es complica per esquiar, però encara podem rapinyar 100 mts de desnivell prou dignes fins arribar a la cota 1800 on definitivament els esquís tornen a l'esquena.

En vint minuts i després de 200 mts de desnivell pel corriol d'estiu arribem a la boca sud, custodiada per evitar el pas de vehicles.

Reflexions finals per fer el Barrosa: com es pot observar el cim ofereix diferents possibilitats; pros i contres (molt personals): d'una banda pujar des de l'Hospital implica 1400 mts de desnivell, 300 dels quals no són gaire agraïts amb esquís (des de la cabana fins a baix), per molt suaus (i fins i tot amb algun pujabaixa que pot implicar remar); pujar al cim des de la boca sud té l'inconvenient dels 200 mts de desnivell primers perquè hi ha bosc tot i que no gaire frondós, però després ja és molt directe, i en total surten 1100 mts de desnivell. Evidentment es poden fer combinades, amb 2 cotxes, de les quals la més lògica sembla pujar des de la boca sud i acabar a l'Hospital bàsicament per "picar" la pala de "somni". El que no és gaire agraït és baixar cap a la boca nord del túnel (pel refuge de Borroude), ja que a banda d'alguna canal inicial que està bé la resta té molts flanquejos i molta pista.

Per tant, el track gps que podeu trobar aquí es pot fer tant cap a un costat com cap a l'altre i la major o menor idoneïtat del recorregut dependrà del criteri de cadascú.