Traductor

dimecres, 30 de setembre del 2020

Una imprescindible del Prepirineu: al Pedró des d'Alinyà

 
Distància: 33 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat: mitjana, molt puntualment alta.
Punt de sortida: Alinyà.
Durada total: 5:15 h.
 
No és exagerat dir que som davant de la millor ruta del Prepirineu, perquè treure-li una baixada de gairebé 1500 m-, majoritàriament per bons senders, no és fàcil de trobar, ni tan sols al Pirineu. Es tracta d'un recorregut imprescindible per als amants de la muntanya i de les baixades llargues i laborioses (que no difícils).
Comencem a pedalar a Alinyà i tot i que ja podríem remuntar per pista preferim tirar per l'asfalt durant 5 km i així guanyar una mica de comoditat i poder guardar forces per la part final de l'ascens que prou falta ens faran. Fins al Coll de Cambrils l'ascens és amable i de progressió ràpida; però a continuació hi ha un tram ondulant fins que ens posem a la pista que ens durà al llom de la Serra de Campelles, una pujada amb trams salvatges pel pendent i el terreny descompost, però que gestionant amb paciència es deixa fer al 99,5% damunt la bici. Així, batallant molt, arribem al cim del Solsonès, tot i que ho fem per la banda de l'Alt Urgell.
 


 
Transició al cim gaudint de les boníssimes vistes que ofereix, i avall que fa baixada, malgrat que no sempre. El primer tram de descens és una mena de fora pista seguint les marques grogues de PR i fites en un terreny força pedregós però que no planteja cap mena de dificultat. Un parell de rampetes abans no ens no ens posem al prat rotllo Heidi que ens duu fins al coll de l'Obaga de Companys. I aquí sí que el sender es comença a fer més evident (les vaques hi han contribuït poderosament) i ens tirem avall per un bosc amb unes corbes al punt que ens fan xalar de valent. 
 


 
A partir de la font d'Urdiet el corriol ja es fa tan evident que es pot baixar a ulls clucs perquè es deixa fer a plaer amb terreny de tots els tipus però sempre boníssims; en un breu punt hi ha un passatge exigent, no tant per la dificultat sinó per l'exposició, que va seguit d'un brevíssim tram més pedregós abans no reprenguem amb la regalada de baixada amb què ens estem obsequiant.
 


 
Arribats a Cal Galtanegra perdrem un centenar de metres per pista fins a la Vall del Mig a partir d'on anirem combinant la carretera amb trams de sender que hi fan drecera fins a Alinyà.
 

dissabte, 26 de setembre del 2020

Al cim del Moixeró en BTT

Distància: 40 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat tècnica: mitjana, molt alta entre el Coll de Dental i el Coll de Pendís (tram per no fer en BTT).
Durada total: 6 h.
Punt de sortida: Riu de Cerdanya.
 

Els primers quilòmetres sempre transiten per pistes en molt bon estat i pendents més que moderats però passat el refugi del Serrat de les Esposes ja prenem una pista que guanya metres de manera més decidida fins al Coll de Dental, punt on més o menys s'acaba la pista. A partir d'aquí tocar anar tirant voltes maria pel mig del prat la qual cosa ens permet arribar gairebé fins al cim; tan sols cal caminar dos minuts per assolir-lo. Excel·lents panoràmiques tan cap al Berguedà com cap a la Cerdanya. Des del cim desfem fins al Coll de Dental punt on remuntem un mica i prenem el sender que va fins al Coll de Pendis; ras i curt no val GENS la pena perquè té una ciclabilitat molt pobra (malgrat que la informació que teníem era una altra). Del Coll de Pendís fins al refugi dels Cortals de l'Ingla continuem per sender, ara GR, que millora però també té alguns trams gens pedalables, malgrat que en té d'altres de prou divertits; si no fos perquè baixàvem cremats de l'altra sender, encara seria tolerable. El tema millora definitivament a partir del refugi ja que el sender és un delícia fins al fons de la vall, punt en el qual tornem a remuntar fins al Coll de Jovell per fer el darrer corriol de la jornada: una altra regalada fins a Santa Magdalena; a partir d'aquí ja s'imposa l'asfalt amb algun esquitx de sender divertit fins a Coborriu.

dissabte, 19 de setembre del 2020

Al Costabona en BTT

Distància: 28 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat tècnica: mitjana, molt puntualment alta.

Des dels Banys cal prendre la pista asfaltada (aquesta part ens l'estalviem fent una combinada de cotxes) que va direcció cap a la Collada de Roques Blanques, malgrat que cap a la cota 1700 es torna terra que empitjora a mesura que anem guanyant metres, fins a l'extrem que la darrera part és força baralladissa; si no es fa combinada de cotxes surten uns 1100 m+. A partir de la collada tirem cap a la Portella de Rojà on arribarem havent fet tres breus caminades (la més llarga és la primera amb una mica més de mig km), però amb trams molt exigents de pedals. Un cop canviem de vessant seguim per corriol on en algun moment molt puntual ens tocarà caminar, però les parts pedalables es van fent omnipresents fins als peus del Costabona, on es pot arribar muntat fins als darrers 50 m+. Un cop al cim ens tirem cap al camí de les mines, un espectacular sender que baixa elegantment (amb algun tram més exigents) fins a tocar de les mines. A mesura que perdem metres el sender es va eixamplant fins a percebre's clarament l'amplada de l'antiga pista, ara mig reconvertida a divertit corriol. El tram final combinem trams de pista i algun de sender fins a retornar als Banys.

TRAÇA GPS