Traductor

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jacetania. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jacetania. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 d’octubre del 2012

Pic de Bisaurin



Data de realització de la ruta: agost del 2012 
Desnivell: 1200m
Dificultat: fàcil
Distància: 10.5km
Durada: 4.5h
Punt de sortida: Refugi de Lizara

Ruta circular, amb sentit antihorari i ascendint al cim de Bisaurín, el qual no ens ofereix cap mena de complicació. Recorregut molt evident, fitat i sense cap dificultat tècnica que s'inicia seguint el GR11.1 però ben aviat l'abandonem per prendre un sender que surt a la dreta i que s'endinsa pel barranc de Vernera. Passem pel costat del curiós refugi dels forestals i tot seguit trepitgem els plans de Mistresa.


A continuació tombem a l'esquerra i remuntem per un rocós barranc, direcció al coll de Secús.  Sense arribar a l'esmentat coll, ens desviem a l'esquerra per entrar per una canal rocosa on, molt puntualment, haurem de fer ús de les mans per superar algun breu ressalt.


A les proximitats del coll del Baste, ens anem orientant a l'oest per enfilar cap al Bisaurín.


Des del cim iniciem un ràpid descens pel seu vessant sud fins al coll del Foratón. A partir d'aquí enllacem amb el GR11.1 per retornar al refugi de Lizara, visible en tot moment.



dimarts, 2 d’octubre del 2012

Ascensió al Collarada per l'obaga de la Canal d'Ip



Data de realització de la ruta: agost del 2012
Distància: 18km
Desnivell: 1900m
Dificultat: fàcil
Durada: 7h
Punt d'inici: Canfranc. Aparcament que hi ha un cop hem creuat el pont dels peregrins.

Ascendim al cim més alt de la zona però aquest cop no ens compliquem gaire l'existència: fer i desfer pel mateix itinerari amb una única màxima: buscar el traçat que ens resguardi més del sol i, especialment, de les altes temperatures d'aquest dies de canícula. Dit això, l'opció és clara: ascensió per l'obaga de la Canal d'Ip, amb una primera part boscosa, molt agraïda.


Quan sortim del bosc seguim remuntant paral.lels al profund barranc d'Ip i recreant-nos amb les extenses catifes d'Edelweiss. A partir de l'ivó tombem clarament al sud i avancem per terreny pedregós.


D'aquí a la collada d'Ip el pas es va fent cada cop més entretingut, sobretot els darrers 200m abans d'arribar al coll on la tartera que hem de superar és fa tant impracticable que comencem a comprendre perquè no coincidim amb cap excursionista que pugi a fer cim. La tartera d'accés al coll té dues ramificacions i qualsevol de les seves entrades és igual de pèssima....


Afortunadament, superat aquest tram tan marrà queden uns 300m d'ascens fins al cim amb condicions decents.


Definitivament, no és un cim per repetir, millor admirar-lo a distància (o potser buscar una altra via d'accés més gratificant...).

dissabte, 29 de setembre del 2012

En combinada a la Punta de la Espata



Data de realització de la ruta: agost del 2012 
Distància: 20 km.
Desnivell: 1300 m (800 en BTT i 500 a peu).
Dificultat: mitjana-alta.
Durada: 5h.
Punt de sortida: Villanúa.


Villanúa - Llanos de Güeys - Collado Bacún - Refugio de la Trapa - Villanúa

Des de Villanúa ascendim per la pista de la Trapa fins a Llano de los Güeys. Són uns 750 m de desnivell per terreny molt desagraït a causa de la nombrosa pedra solta que hi ha. Arribats a la cabana del Llano amaguem les bicis, canviem el calçat i remuntem còmodament els 500 m de desnivell que ens separen del cim de la Espata, un bon mirador de la cara S de la Collarada.


Des del cim desfem camí fins recuperar les bicis; ara cal fer una mica més de pista, amb algun puja i baixa, fins arribar a tocar del refugio de la Trapa. Des del refugi prenem la ruta número 3 del centre BTT de Villanúa, un excel·lent corriol d'uns 600 m de desnivell que baixa pel mig del bosc amb algun tram més complicat però globalment molt divertit (compte perquè és fàcil de coincidir amb senderistes -que no cal dir-ho, tenen prioritat-).



En definitiva, una ruta amb molts encants concentrats en pocs quilòmetres.

dimecres, 26 de setembre del 2012

Al Pic d'Aspe des de Candanchú


Data de realització de la ruta: agost del 2012 
Distància:16 km.
Desnivell: 1100 m.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 5 h.
Punt de sortida: estació d'esquí de Candanchú.

Des de l'aparcament de l'estació remuntem per una pista inicialment benevolent però que es va transformant fins al punt que en algun breu tram hem de posar peu a terra pel marcat desnivell i el terreny descompost. 


Aproximadament podem arribar en BTT fins a la cota 2000, passat el Puerto de Tortiellas.
La part senderista s'inicia perdent 50 m però, a continuació, l'ascens és ràpid malgrat que el terreny, especialment en la part alta just abans del cim, no és del tot còmode. 


Assolim el cim sense dificultats després de remuntar els 700 m de desnivell. 


Desfem camí fins recuperar les bicis i al Puerto de Tortiellas baixem per una pista vermella de l'estació d'esquí, una bonica canal amb un terreny molt pedregós que ens ho posa molt difícil; 


són uns 100 m de desnivell abans d'empalmar amb unes pistes més amables que ens retornen còmodament fins a l'aparcament.

dilluns, 24 de setembre del 2012

Al Pico de las Blancas en BTT



Data de realització de la ruta: agost del 2012 
Distància: 34 km.
Desnivell: 1200 m.
Dificultat: mitjana-alta.
Durada total: 5 h.
Punt de sortida: Villanúa (12 km al N de Jaca)

Villanúa - Aratorés - Pico de las Blancas - Mallata de la Añaza - Majada de Gabardito (GR 11.1) - Canfranc - Villanúa

Des del poble de Villanúa seguim el Camí de Sant Jaume (S) vora la carretera en un tram planer que ens serveix per escalfar les cames. Comencem a remuntar quan ens orientem cap a Aratorés al qual arribarem primer per pista estreta però més endavant amb algun quilòmetre d'asfalt. Passat aquest llogaret transitarem una mica més per asfalt fins que arribats a un coll prendrem a dreta la pista que va al refugi López Huici. Aquesta pista té 3 parts de similar longitud però de característiques ben diferenciades. Els primers quilòmetres també estan asfalts però a continuació el terreny es torna molestament pedregós la qual cosa dificulta la progressió; 


a la part superior de la pujada la pista torna a millorar 


i ens permet assolir còmodament el Pico de las Blancas (2131m) gairebé muntats a la btt fins al cim, tan sols els darrers 20 m caldrà fer-los a peu.


Des del cim comencem a baixar pel llom fins a tornar a enllaçar amb la pista; ara seguim rodades de 4x4 fins que prenem un corriol que s'orienta al N i que ens mena amb facilitat fins a la Mallata de la Añaza (1750 m).


A partir d'aquest punt, i durant tot el tram que va prop del Barranco de la Añaza, l'exigència tècnica augmenta notablement; la principal dificultat és que el sender de vegades és poc visible, la qual cosa ens obliga a anar molt atents al GPS, i que molt puntualment es troba força carregat de vegetació.


A partir de la Majada de Gabardito (1550 m) la dificultat decreix ja que enllacem amb unes roderes de 4x4 que coincideixen amb el GR 11.1, les marques del qual anirem seguint fins a Canfranc. El primer tram és per pista pedregosa però a la cota 1300 abandonem aquesta pista per seguir el GR en un tram de corriol espectacular, de baixa dificultat. 


Arribem a Canfranc (1000m) i prenem el GR 65.3 que ens retornarà a Villanúa, sempre paral·lels al riu Aragon. Aquesta part final de GR també té parts molt divertides que acabaran d'arrodonir una gran jornada de bicicleta de MUNTANYA, amb molts trams de corriol on cal aplicar-s'hi de valent, i no només per una qüestió tècnica, ja que també cal buscar la millor traça, orientar-se...


dijous, 30 d’agost del 2012

Mala Cara, Larraca i un corriol rèptil


(Candanchú vist des de l'inici del descens)

Distància: 18 km.
Desnivell: 950 m (200 a peu).
Dificultat: alta.
Exposició: alta.
Durada: 4h.
Punt de sortida: Candanchú.

Candanchú - Port de Somport - Astún - Pico Mala Cara - Larraca - Rocas Rojas - Candanchú

Des de Candanchú remuntem sempre per asfalt fins arribar a l'estació d'Astún on prenem una pista que puja còmodament pel mig dels ferros de l'estació i de les ovelles que ara hi pasturen. 


(Pedalant per les pistes d'Astun)

Cap a la cota 1950 ens desviem a l'esquerra direcció un coll on acaba un telecadira; en aquest punt deixem les bicis i acabem de remuntar els 200 m de desnivell que ens separa del cim Mala Cara al qual arribarem per un llom que de vegades s'estreny força. 

(El Mieidia d'Aussau i el cim de Mala Cara)

(al llom, tornant del cim)

Des del cim tenim davant la cara S del Mieidia d'Aussau. Recuperades les btts reprenem la direcció cap al cim de Larraca el qual assolirem amb unes darreres rampes més exigents. 
Ara ja encarem el descens amb un primer tram força indefinit però de marcadíssim desnivell... cul enrere i avall; passats uns 100 m de desnivell el sender tomba a l'esquerra al mateix temps que es fa més evident. 

(inici del descens, al 30%)

Aquest corriol baixa uns 650 m de desnivell serpentejant per terreny net però amb uns revolts molt tancats que demanen tècnica si no es vol anar posant el peu a terra. El sender no dóna treva perquè, a més, té alguns passos força exposats, però malgrat aquesta exigència es gaudeix des de dalt fins a baix.

(part superior del corriol, amb l'estació de Canfranc al fons)

(arribant a Candanchú)