De camins vells per les Valls d'Aguilar: Espaén - Solans - Castellans

 

Distància: 20 km.

Desnivell: 1000 m.

Dificultat tècnica: baixa.

Punt de sortida: Espaén.

Durada total: 5.30 h.

TRAÇA GPS

Ja fa temps que a les Valls d'Aguilar s'estan recuperant els antics camins que unien els diferents pobles en una lloable tasca amb uns resultats molt interessants. 

Un dia que baixàvem de Castellàs de fer-hi ruta, vam veure que a la vora de la carretera estaven preparant senyalització nova d'un antic camí que es veia treballat per ser recuperat... i cap allí que anem, per saber el pa s'hi dona: sorpresa majúscula en el tram entre Espaén i Solans ja que l'antic camí, ara sender, està posat en un lloc inversemblant i abrupte, però amb un traça còmoda i plaent en tot moment.

Així doncs, sortim d'Espaén, fem un breu tram de pista, creuem la carretera de Castellàs/Junyent i de seguida ens posem a l'antic camí que anava cap al Port del Cantó; tal com hem dit, una preciositat, sempre de pendents suaus, amb alguna ondulació, i buscant la petja fàcil. 

 

 

Així arribem a Solans i fent algun estrany perquè no sabem si acabem d'encertar la traça (vam travessar una tanca metàl·lica; probablement més amunt -o més avall- hi ha el pas més legal) canviem de vessant i passats uns pocs metres més confusos, de seguida el corriol es fa més evident, tant que es veu clarament que és un camí ara en procés d'encorriolament. 

 

Arribem al Serrat de Santa Eugina i descendim còmodament per pista fins a Castellàs. Aquí tornem a remuntar pel Camí Vell de les Valls d'Aguilar, en un tram especialment bonic. Aquesta pujada ens permet sortir al Serrat de Pratnavall. 

 

 

En principi només ens queda continuar pel Camí Vell, però ens vam despistar un moment i el vam abandonar transitòriament, fins que vam encarar la baixada final, on perdem metres de manera més laboriosa ja que sembla que les parets de pedra seca que marcaven el camí han caigut i poblen el sender, fent-lo no incòmode, però sí concentrant els passatges menys agradables de tota aquesta fantàstica volta.

 

Pedalant les obagues de Tuixent i l'Arp

Distància: 27 km.

Desnivell: 1250 m.

Dificultat tècnica: mitjana, molt puntualment alta.

Punt de sortida: Tuixent.

Durada total: 4.30 h.

TRAÇA GPS

Bonica sortida per l'obaga que hi ha entre el Pedró dels Quatre Batlles i Tuixent, és a dir, la zona del Refugi de l'Arp. 

Des de Tuixent remuntem per una pista fins al Coll de Port sempre per pendents suaus amb algun breu empit al final. Des d'aquí i fins al Refugi de l'Arp és tot asfalt i percentatges poc significatius. Des del refugi fins al Prat Llong retrobem les pistes i al final un tram de roderes herboses. 

 

 

Des de la cota màxima (2170 m), amb el Pedraforca a llevant, iniciem la divertida baixada (-250 m) per dins el bosc seguint les marques blaves i grogues del circuït de raquetes fins a arribar novament al refugi. 

 

Aquí prenem un altre corriol (300m-) molt divertit, amb un parell de passos més exigents, que ens duu fins a la carretera de Tuixent al Coll de Port. 

 

La remuntem (100m+) fins al coll on empalmem amb el GR que perd metres creuant la pista que hem ascendit al principi de la ruta; aquest corriol (450 m-) fa un temps estava molt bé, però aquesta vegada el vam trobar molt pedregós en 3-4 seccions, sobretot de la meitat inferior.