Traductor

divendres, 30 de desembre del 2022

Amb esquís al Pic Petit de Segre

 

 
Distància: 8 km.
Desnivell: 800 m.
Dificultat: mitjana-baixa, S2-S3.
Durada total: 4 h.
Punt de sortida: estació Puigmal Err (aparcament cota 2000).
Dia: 27 de desembre.

Sortida ràpida per intentar encetar la temporada amb certa dignitat, la qual cosa, vist el panorama, no era gens fàcil; i així va ser. Vam sortir amb els esquís als peus a un minut del cotxe i s'arriba al cim amb els esquís als peus (només calia descalçar-se un moment per creuar el riu). Amb tot, ja es veu que la cosa de baixada no serà fàcil, perquè hi ha molta roca a la vista. Però ens fem certes il·lusions perquè quan remuntem el dia és assolellat i la neu va transformant a poc a poc i és força agradable de foquejar gràcies a la textura primavera que està agafant en aquesta orientació solana. Però un cop assolim el coll se'ns tapa totalment i s'aixeca un vent força fred que encrosta la neu i redueix la visibilitat al màxim, cosa que ens obliga a descendir alguns trams a peu per no fer malbé els esquís (o nosaltres) a causa de la manca de relleu; i quan ens els podem posar, esquí de supervivència fins al cotxe.
La jornada en imatges:
 
Entrada a la vall

Puigmal de Llo

Visió de l'estació d'esquí, ara tancada

Arribant al coll es comença a tapar

 

dimecres, 21 de desembre del 2022

Sant Quiri des de Noves

 
Distància: 13,5 km.
Desnivell: 950 m.
Dificultat tècnica: baixa.
Durada total: 4.30 h.
Punt de sortida: Noves de Segre.

Una tardor que ha arribat tard i que s'allarga perquè l'hivern encara no vol arribar. Una combinació per, encara, poder gaudir del cromatisme de les rouredes com les de la zona de Noves de Segre. Preciosa excursió per pujar a Sant Quiri evitant el sender lleig de la carena E i caminar per corriols còmodes. 
I la jornada en imatges:












dimarts, 6 de desembre del 2022

Volta per la Coma de Meià


Distància: 36 km.
Desnivell: 1450 m.
Dificultat: mitjana-baixa.
Durada total: 5 h.
Punt de sortida: Vilanova de Meià.
 
Bona volta per la part baixa de la Coma de Meià ja que a l'obaga hi queda força neu de la nevada del cap de setmana. Així pugem fins a la Serra de Sant Alís (res a veure amb la del Montsec d'Àger), sobre la cota 1250 on ja trobem força fang però encara pedalable raonablement bé. Des d'aquí baixada per la continuació del Camí Ramader fins a Santa Maria; amb la regadeta està en un estat impecable i es deixen baixar els 600m- a cor què vols (l'espedregada de fa un parell d'anys aguanta molt bé i, a més, han esporgat força brancam que sortia bastant i molestava en passar). 
 


 
Continuem per anar a buscar el sender de l'obaga de Santa Maria que també trobem al punt, malgrat que no s'hi val a badar amb les lloses humides. 
 
 
Després remuntem cap la Vall d'Ariet per anar a baixar l'Obac de Gàrzola, 300m- que també suporten molt bé les pluges i que es fa molt bé, ja que cada cop està més definit; decidim repetir-lo. Així, a baix, tornem a pujar, ara per Gàrzola, per tornar-hi.




diumenge, 20 de novembre del 2022

Camins vells a la solana de la Seu

 
Imatge d'arxiu

 
Distància: 35 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat tècnica: mitjana-baixa.
Durada total: 6 h.
Punt de sortida: Alàs.
 
 
Just ara fa un any vam visitar la solana de la Seu perquè és un terreny que en aquesta època està molt bé, fins i tot enguany que anem tan curts de precipitacions. Com que va arribar el primer fred, vam evitar de pujar per Calbinyà perquè és molt oest i no haguéssim vist el sol i pugem per la solana des d'Alàs. La resta, com l'altra vegada, i igual que l'altra vegada, gaudi al màxim, pels colors del paisatge i per la qualitat dels senders, camins vells savis fets amb elegància.
 

dimarts, 15 de novembre del 2022

Pedalades ascètiques al cor de les Valls d'Aguilar

 
Distància: 30 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat tècnica: mitjana-baixa.
Durada total: 6.30 h.
Punt de sortida: Castellàs (Valls d'Aguilar). 


Preciosa volta per l'extrem nord-oest de les Valls d'Aguilar. Ja hem anat piulant els encants d'aquesta zona que aquesta vegada vam ajuntar en una sola ruta, més exigent per les pujades que per les baixades. Per picar totes els raconets interessants fem una mica el hàmster però gairebé sense trepitjar dos vegades el mateix camí.
Sortim des de Castellàs i remuntem per un sender prou pedalable tot i que cal posar-s'hi de valent; breu tram de pista còmoda però ràpidament es torna a redreçar fort fins a superar el Dolmen de Biscarbó. Baixada fàcil i divertida pel Camí Vell de les Valls d'Aguilar fins a Junyent on tornem a remuntar fins a la carena de la Serra de Taús. Ara la baixada encara és més fàcil ja que ho fa per una antiga pista reconvertida a sender que es deixa fer a cor què vols. Una altra pujada potent fins a Les Piques i baixada final fins a Castellàs, primer fent un preciós tram de carena amb el Pedraforca i el Cadí de decorat de fons i, per enllestir, un altre tram espectacular del Camí Vell de les Valls d'Aguilar. 

divendres, 4 de novembre del 2022

Montsec rima amb rosec

Imatge d'arxiu

Distància: 39 km.
Desnivell: 1600 m.
Dificultat tècnica: molt alta.
Durada total: 5.30 h.
Punt de sortida: Hostal Roig. 

 
Sortida per la cara nord del Montsec de Meià (ja piuada diverses vegades aquí) per anar a baixar el sender més llarg d'aquesta serra; en total 1200 m- de sender en 6 km de batalla contínua. Aquesta vegada l'allarguem afegint-li un bonic, divertit i fàcil sender que va per l'obaga de la Serra de la Campaneta cap a Sant Salvador de Toló (inèdit aquí). 
Comencem a tocar de l'Hostal Roig per pujar cap al Tossal de les Torretes per bona pista. Un cop a dalt baixem per la carena oest, un tram arran de cingle pedregós però espectacular que aquest dia no es va deixar veure per la boira que hi havia clavada al cim. Un cop a la Portella Blanca ja deixem el terreny obert i ens posem dins un bosc (gairebé és més una selva que una altra cosa) tancat i espès que tapa el camp de visió, malgrat que el sender no té cap dificultat ressenyable. La dificultat sí que apareix un cop passat el flanqueig del cim del Cogull (ni 5' caminant) ja que el corriol continua força tapat per les branquetes dels arbres del marge; no desequilibren però tapen la visió del ferm, un ferm ara força pedregós i amb algunes pedres a contrapel on es fàcil quedar-s'hi clavat si la bici no corre una mica. Amb aquest panorama de batalla permanent anem fent algunes parades per recuperar una mica l'alè i la força a les extremitats superiors; són molts metres continuats de baixada dura i cal anar dosificant per no baixar de la bici en marxa. Un cop a Barcedana reprenem l'ascens per anar a buscar els 2 km de bon corriol de l'obaga de la Serra de la Campaneta, un premi final ben merescut després de la batussa amb lo Peladet. Per tancar la ruta ens toca remuntar uns 200 m per bones pistes fins on tenim el cotxe, on arribem prou sencers després de l'exigent combat que hem lliurat a l'obaga de Meià i és que Montsec rima amb rosec (Dolor físic intens i persistent com el causat per una baixada pel Montsec -adaptació del Diec2-).  
I malgrat tota aquesta rudesa, és una pena que no es faci més i estigui més obert, perquè realment el descens val molt molt la pena (excepte per als llepafils, primmirats o maniàtics, perquè no en sabran apreciar -veure- els encants). Fa un parell d'anys se li va fer una mica d'espedregada que ara aguanta amb força dignitat, però es evident que el pas del temps, i sobretot dels senglars i bèsties diverses han tornat a posar al mig del sender unes quantes pedres més del compte.
 

dilluns, 24 d’octubre del 2022

Un Pic de l'Orri diferent


 
Distància: 36 km.
Desnivell: 1400+/2000-.
Dificultat tècnica: mitjana, puntualment mitjana-alta.
Durada total: 6 h.
Punt de sortida: cota 1300 carretera Port Ainé.
Punt d'arribada: Rialp.

Normalment quan pugem al Pic de l'Orri és per baixar cap a Sort per La Forestal, però aquesta vegada ho vam fer per la cara nord cap a Rialp. Una baixada que va empalmant diferents senders, prou bons en conjunt. El primer transcorre per l'interior de l'estació i és un PR molt assequible que es baixa a plaer. Després enllacem amb un sender recuperat recentment que es diu l'antic camí de Roní (senyalització amb cartells); si sap evitar la part inicial, poc ciclable en els primers metres, queda un descens molt bo, tot i que encara està una mica brut i hi ha algun punt que encara s'hauria de millorar, especialment quan creua la carretera. Després de l'ermita de Sant Miquel encara queda un sector divertit fins a Roní (compte amb els cables). Des d'aquí una remuntada d'uns 100 m+ i enllestim la ruta amb el corriol de Colinos fins a Rialp, boníssim en general, però amb un final lletjot (són encara no 500 m de caminar).
I la jornada en imatges:
 






 

dilluns, 10 d’octubre del 2022

Corriols a la banda oest del Boumort

 
 
Distància: 44 km.
Desnivell: 1600 m.
Dificultat tècnica: mitjana.
Durada total: 6 h.
Punt de sortida. Pobla.
 
Sortida al punt: pujades còmodes, per anar fent-la petar, i baixades ludicofestives per corriols sense cap exigència significativa i molt divertits si el terreny està una mica regadet (que no era el cas). 
Pujada a Rocalta per asfalt i després camí pedregós però de pendents suaus (amb alguna excepció) que permeten arribar pedalant al cim i gaudir de les panoràmiques.

 
La primera baixa, fins a tornar a la carretera, és una successió de senders boníssims (-800) on l'únic que cal controlar son les pedretes que el poblen i que provoquen sensació de poca adherència.





 
Un cop a la carretera, repetim 4 km d'asfalt perquè ara ens toca arribar a Ortoneda per baixar per un sender obac (-500), fàcil i divertit fins a les envistes de la Pallaresa, on iniciarem el retorn ondulant fins a Pobla.



 

dimarts, 27 de setembre del 2022

Essència pallaresa al Pui de Lleràs


Distància: 30 km.
Desnivell: 1300 m.
Dificultat tècnica: alta.
Durada total: 5 h.
Punt de sortida: Salàs de Pallars.
 
Ens ha arribat que han fet manteniment al sender que baixa des del Pui de Lleràs o Pleta Verda fins  a Rivert, un sender d'uns 800 m- molt panoràmic i baralladís; per tant, anem a veure la intervenció feta.
Remuntem còmodament des de Salàs fins a Salàs on la pista es torna molt més pedregosa i incòmoda, fins a l'extrem que a la part alta hi ha 2-3 punt on caldrà anar-hi molt valent o caminar breument. 
 



Des del cim ja empalmem amb el sender de Rivert (Serrat de les Coves). El primer tram està força bé i es fa fluïdament, tot i que no és la part on s'ha fet l'actuació. Cap a la cota 1500 ja ens hi posem i veiem de seguida que la gent de lo Podall ha fet una feina excel·lent! El corriol està molt divertit en la major part del recorregut tot i que té un parell de brevíssimes seccions que queden reservades als experts, així com els darrers metres abans d'arribar a Rivert. Però no ens podem enganyar: és un sender reservat a persones que sàpiguen apreciar els encants naturals, allunyats dels artificis i de les comoditats dels traçats manipulats fins a l'avorriment. Això vol dir que tenim 800 m- de batalla (sobretot mental; exigeix concentració tota l'estona) que gaudim al màxim durant el 99% del recorregut, perquè, a més, la regadeta d'aquests dies l'ha deixat al punt (compte si el terreny està molt sec perquè perd molta adherència). 
 


 
Des de Rivert prenem un sender ondulant (estava especialment pedregós) on en algun punt ens toca caminar uns pocs metres fins que, just abans de sortir a la pista de Santa Engràcia, anem a l'esquerra per resseguir el fàcil i plaent corriol anomenat Bosc de Salàs i que ens porta gairebé fins a on hem començat.