Volta al Costabona en BTT

Distància: 41 km.
Desnivell: 1800 m.
Dificultat: alta.
Durada total: 8:30 h.
Punt de sortida: Espinavell.

Amb la intenció d'assolir el cim del Costabona pel costat nord-català, ara ja fa uns quants dies, sortim des d'Espinavell remuntant cap al coll Pregon primer per pista però aviat per corriol que en algun breu punt ens obliga a empènyer la bici. 

Des del coll anem a buscar el primer corriol del dia: 500m- amb una entrada molt lletja que ens obliga a caminar durant 2 minuts, però que ben aviat s'arregla i es deixa fer raonablement bé malgrat les "epingles" i algun altre pas més més exigent; però, potser perquè veient el principi ens temíem el pitjor, aconseguim gaudir-lo prou, fins i tot ens els trams que sembla que sigui de nit per l'espesa vegetació i l'orientació obaga.

Acabat el corriol nord català comencem la botifarra del dia, la llarga pujada fins a la Portella de Roja que té tres parts clarament diferenciades: una primera de còmoda i de bon fer fins al Pla de l'Estanyol; una segona molt més laboriosa perquè el terreny està molt descompost, però encara tenim sort perquè el pendent és força tolerable, i la darrera, encara més laboriosa que va des del Coll de Roques Blanques fins a la citada portella; n'havíem llegit pestes d'aquest tram i potser per això no ens va semblar tant dolent. Són 5,5 km amb una primera part molt ciclable, un quilòmetre al mig gens pedalable i una altra part final també molt ciclable malgrat que posant-hi mooooolta voluntat; els darrers 50m+ són els únics on va bé carregar la bici (malgrat que tampoc és imprescindibles).

De la Portella als peus del Costabona, una altra de les sorpreses del dia, perquè excepte dos brevíssims trams la resta tot damunt la bici i xalant amb l'ambient d'alta muntanya per on pedalem.

Al coll de Pal, reunió d'emergència perquè la jornada està sortint més bé del que prevèiem, però ja hem vist bastant clar que la baixada que portàvem preparada des del cim és una pala que deu rondar els 25-30 graus que no veiem per baixar amb la bici, per la qual cosa tirem un llarg flanqueig pel vessant sud del Costabona. Malgrat que pedalem ben bé més del 95% de tot el flanqueig, la veritat és que li falta una certa continuïtat; 

un cop al llom, tot i que no ens podem relaxar, ja anem fent via amb major celeritat i fluïdesa fins que al Coll de Siern on ens colen el "gol del Wikiloc", és a dir, la traça que portem ens posa al mig d'una propietat privada indicada de forma claríssima però que no va impedir al que la fer compartir-la perquè tothom li toqui els nassos al pobre ramader que ens va cridar l'atenció (i amb tota la raó).

Pedalant ath còr dera Val d'Aran

Distància: 45 km.
Desnivell: 1200+/1700-.
Dificultat tècnica: mitjana-alta, puntualment alta.
Durada total: 7 h.
Punt de sortida: aparcament Varradòs.
Punt d'arribada: Vielha.

Quan vam fer el Tuc der Òme en BTT(senderisme) ens va quedar un regust amarg de la volta perquè la part central de la baixada del cim no la vam poder ciclar gaire; la Montse ens havia dit que Vernatar era molt millor per a la bici, així que ajuntem forces i logística amb el Jordi i cap allí que anem. Per fer-ho diferent de la típica pujada des de Salardú, aquesta vegada entrem per Varradòs fent una entretinguda combinada de cotxes. 

Primera pujada molt suportable fins al Còth de Varradòs, posterior flanqueig més pedalable del que ens pensàvem pel GR que va a Liat, remuntada coneguda cap al Llac de Montoliu amb alguns trams de caminar i ascens fins al còth homònim. A partir d'aquí avall que fa baixada, i de les bones... algun brevíssim tram a peu i la resta xalada majúscula, per ambient i per qualitat del sender. Al fons de la vall un breu tram una mica baralladís abans no fem la darrera remuntada del dia per la zona de Beret. Per finalitzar ens regalem l'últim corriol de la jornada fins a a Bagergue: 500 m- ràpids i nets que confirmen la triomfada de ruta.

Tossal de les Torretes: caminem per la llibertat

Aquest dissabte 13 d'octubre, més de 700 persones hem ascendit al Tossal de les Torretes, cota més elevada del Montsec, per reclamar la llibertat dels presos polítics i els exiliats. En el nostre cas hem pujat a proposta de la vallfogonina Meritxell Serret que a causa de la repressió de l'Estat espanyol ha hagut d'exiliar-se per poder continuar vivint en llibertat. Excel·lent organització dels centres excursionistes de Lleida i Vallfogona que han aconseguit que la jornada es desenvolupés amb total normalitat. Durant l'acte s'ha llegit el manifest, el Cantaires de Ponent hi han posat la música i, sobretot, ha estat molt emotiu el parlament de la germana de l'ex consellera que ha remarcat que ningú ens aturarà per reclamar justícia i que volem tots els represaliats a casa JA!

Deth Naut Aran enquiath Baish Aran damb BTT (i II)

Distància: 48 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat tècnica: mitjana.
Punt de sortida: Arròs.
Punt d'arribada: Les.
Durada total: 6:00 h.

Pensàvem que la segona jornada d'aquesta travessa no podria superar la del primer dia, però és ben bé que va estar a la mateixa alçada, sinó més; no té el punt alpí de la primera però en canvi té aquell puntet que et donen els antics camins fets amb enorme saviesa que unien antigament els pobles de la vall.

Comencem fent una esmena a la totalitat a la primera pujada prevista per sender (ens el guardarem per baixar-la) i fem un primer ascens cap a Vilamòs còmodament per pista i gaudint al màxim de les panoràmiques que ens ofereix de les Maladetes... un gran encert: ens hem estalviat una bona rebregada als ronyons, hem pogut xerrar d'això i  d'allò i ens hem delectat amb les citades vistes. 

Però realment sabem que l'hem clavat quan baixem el corriol que havíem de pujar... quin regal, quin plaer, quina xalada... només són 400m- però del primer a l'últim bestials: ràpids i nets amb una vegetació bucòlica.

Un cop a baix, una mica de calma pel Camin Reiau fins a Les on fem la pujada llarga del dia: uns 750 m+ de molt bon fer si no fos pel ritme salvatge que imposen aquests Insaciables, forts com el vinagre d'antany. La primera part per asfalt encara els esperona a ascendir clarament per sota dels 10' els 100m+... una clara vulneració dels principis jamaicans que regeixen els ascensos Pass@muntanyes; sort que les facècies omplen la conversa i arrangen mínimament la situació.

Un cop a la cota màxima ens disposem a encarar el sender més llarg del dia, 600m- amb dues parts molt diferenciades: la primera més laboriosa i amb algun brevíssim pas a peu per sortejar algun barranc o fang, i una segona part que baixem xalant al màxim per una preciosa fageda.

Per acabar la travessa només ens queden 150m+ per remuntar i encarar el darrer descens del dia: 300m- molt fàcils i divertits que fem en un tres i no res.

Cloenda metafòrica que resumeix perfectament el que ha estat la travessa: meeeeel!

Deth Naut Aran enquiath Baish Aran damb BTT (I)

Distància: 48 km.
Desnivell: 1600 m.
Dificultat: mitjana.
Punt de sortida: Salardú.
Punt d'arribada: Aubèrt.
Durada total: 7h.

Insaciables i activitat és festa segura... i això és el que va succeir el cap de setmana que vam fer la travessa de l'Aran, de nord a sud recorrent la vall principal. Ruta que, tot i portar un esquema general preparat, anem corregint sobre la marxa amb les aportacions de tots els membres del grup fins a deixar una travessa superba... meeeel de romaní!!!!, de ben segur que no només pel recorregut!

Des de Salardú remuntem cap als dominis obacs del Montardo... mirades lascives cap a la seva cara nord ja pensant en blanc per part dels esquiadors més bons. Fins aquí combinació de bona pista asfaltada amb algun tram posterior més pedregós però de pendent moderat.

Deixem els camins fàcils i ens posem a resseguir la cambra d'aigües en un tram gens difícil però força exposat, on una badada pot tenir greus conseqüències. D'aquesta manera arriba al bike park de Salardú per on afrontem el primer descens del dia: 800 m- de molt bon sender; els esquitxos d'artificialitat d'aquests llocs (molt moderat en aquest cas) no li treu cap encant al preciós bosc per on descendim.

Un cop al fons de la vall anem intercalant alguna pujadeta amb bonics senders que ens porten fins a la capital aranesa on parem a dinar.

Amb la panxa plena afrontem la segona pujada del dia, aquesta totalment asfaltada i és que l'empremta humana va guanyant més terreny a la natura; l'Aran cada cop ens recorda més a Andorra on sembla que tot s'hi valgui... helicòpters, motos, etc... sospitem que si donen diners no es miren les conseqüències.

Breu descans als peus del Montcorbison i reprenem fent la darrera baixada del dia: 650 m- una altra volta de boníssim sender que alguns baixen amb una clara actitud desafiant vers l'equilibri; malgrat tot aconseguim arribar tots sencers a baix amb un bon somriure.