Policromia tardorenca prepirinenca

 

 

Som, probablement, a la millor època per pedalar, si més no al Prepirineu (aquí directament podríem treure el probablement). Les Valls d'Aguilar, les obagues del Montsec, la Vall Fosca, estan abillades amb una generosa gamma de tonalitats, ideals per ser pedalades, ara que la humitat no s'hi ha posat sobre manera. 

I així ens ho vam trobar d'ufanós: 

 

 

Sant Quiri des de la Plana de Mont-Ros

 

Distància: 17 km.

Desnivell: 950 m. 

Dificultat tècnica: baixa.

Punt de sortida: la Plana de Mont-Ros.

Durada total: 5h.

TRAÇA GPS 

Des de la Plana de Mont-Ros (890 m) remuntem cap a Beranui per un preciós sender d'un verd gairebé encegador. Aquest tendència continua passat el citat poble i fins a la cota 1500 on el recorregut s'obre de vegetació la qual cosa permet progressar amb unes amplíssimes vistes que van des d'Aigüestortes fins a les orelles del Pedraforca. Aviat ens posem a la carena que ens duu més ràpid del que sembla fins a Sant Quiri (1829 m).

Desfem uns metres i baixem per un sender a la Serra de Rascars, amb algun breu tram força pendent i, en general, amb una herba alta fruit de les pluges d'aquesta primavera; res que amenaci la progressió còmoda. Cap a la cota 1500 ens tornem a posar al bosc en un altre tram, passant per Pobellà i fins al punt d'inici, on les tonalitats maragdes dels boscos caducifolis monopolitzen el paisatge. 

I la jornada en imatges:

 

La selva del Montsec de Meià: obaga del Tossal de les Torretes

 

Distància: 24 km.

Desnivell: 1200 m.

Dificultat tècnica: alta.

Durada total 4 h.

Punt de sortida: Hostal Roig.

 

Una de les baixades més salvatges de tot el Montsec (i això no és poc, perquè tot el Montsec és salvatge per definició): en total 1200 m- de batalla constant ja piulada un parell de vegades aquí i que ara val la pena recordar perquè és dels millors moments de la temporada per fer-lo. A més a més, les condicions són prou bones tenint en compte com d'infreqüentat és aquesta part: està força espedregat (que no vol dir que no hi hagi pedres -no seria Montsec-) i la vegetació sobresurt de forma moderada i permet una progressió raonablement còmoda (per bé que és cert que una esporgada en determinats segments li aniria molt bé). En els 1200 m- hi ha dues parts molt diferenciades: la superior, fàcil i oberta amb amplíssimes vistes (són els 300 m primers) i quan entra al bosc: selvàtic i elegantment zigzaguejant (són els 900 m finals), amb una dificultat que va decreixent a mesura que anem perdent metres, per bé que sempre en una franja força elevada d'exigència tècnica. Compte perquè no és un festí apte per a tots els paladars: cal un bon aparell digestiu perquè no se'ns faci agre. Com a mínim la pujada, tant la de Barcedana com la d'Hostal Roig fins al cim, és sempre per pistes en bon estat i pendents entre suaus i moderats.

Si s'hi va des del Pallars començarem a la Vall de Barcedana, però si hi anem des del sud o des de l'Alt Urgell val la pena sortir de l'Hostal Roig, ni que això signifiqui acaba la ruta pujant 600 m+ (la part bona d'això és que fas la pujada en dues tongades: en puges 600 m, en baixes 1200 m i en puges 600 m).

I la jornada en imatges:

Part superior de l'ascens

Imatges baixant la carena

Fotos de la part més selvàtica entre les cotes 1400 i 500

Ascendint la vall de Barcedana

A llevant del Flamisell mitjà

Distància: 26 km.

Desnivell: 1300 m.

Durada total: 4.30

Punt de sortida: Pobleta de Bellveí.

Dificultat tècnica: mitjana.

 

Ruta ja piulada un parell de vegades en aquest bloc, però que sempre regala unes fotos impressionants (malgrat que la llum del dia no acompanyava gens). L'itinerari, punyent al punt: la sortida ja avisa amb un parell de breus trams de caminar pel sender que puja a Estavill, combinat amb l'asfalt que hi va. D'aquest poble a Antist un d'aquells corriols bucòlics amb algun altre punt dels que colla de valent, però molt testimonials. Arribats a Antist pujada brutal fins a l'ermita de Santa Bàrbara, bàsicament per sender, que es deixa fer tot pedalant, però en mode repte, pulsacions disparades i lactat a dojo: en total uns 400 m+ en 3,5 km. Un cop al cim, 700 m- fins a la Plana de Mont-ros per diferents senders a quin millor: primer amb unes panoràmiques amplíssimes i després per boscos de roure. Des de la carretera ens toca remuntar, ara per asfalt, fins a Antist per fer el darrer descens del dia: la Borda del Metge, un corriol espectacular, també enmig d'una espatarrant roureda; llàstima que al final cal batallar una mica per un sender breument ascendent amb passos delicats i un darrer tram una mica baralladís pel terreny descomposta, però que queda compensat pel bonic tram vora el riu Flamisell.

I la jornada en imatges:

Primers metres vora el Flamisell

Pujant a Estavill

Corriol d'Estavill a Antist

Ascens a Santa Bàrbara; Antist, al fons

Baixant a la Plana de Mont-ros

Descens cap a la Borda del Metge

Final vora el Flamisell

Pic de Filià i Tuc de Moró (des de la Vall de Boí)

Molta menys neu de la que ens esperàvem trobar a la Vall de Boí. Queden algunes cosetes per fer, però ja amb poques opcions de variar el recorregut. Així de les escasses rutes que es poden esquiar sense caminar sobre manera hi ha el Pic de Filià, al qual és recomanable accedir per la Passada de Moró, perquè si es baixa per la Vall de Manyanet hi ha entre 30-40 minuts sense neu en un flanqueig on es guanya uns 150m+. Si es vol baixar a la Vall de Manyanet (fins a la cota 2250 l'obaga té neu), es pot anar al Pleta Pelada i cal caminar uns 15-20 minuts, sempre creuant pel Coll de Roies, ja que el de Llevata tot just té 100m- de neu. L'estació encara està aguant bé de neu, tot i que a la pala sud del Puig Falcó ja comencen a aparèixer pedres (una setmana més sembla que encara aguantarà); per tant, per anar al Moró encara és viable. La cota neu a la Vall de Sant Martí deu rondar sobre els 2200-2300, per tant, des de la corba (1700 m) hi ha un bon porteig per esquiar ben poc; s'hi pot accedir des de la Passada de Moró per fer un puja-baixa. Altres cims, amb major dificultat tècnica, poden ser la Pica de Cerví (S3-S4), la punta més a llevant del Cap dels Vedats d'Erta (S4) sembla viable entrant per la base de la Pica del Cerví de Durro (malgrat que desconeixem com deu estar la baixada per la solana al Barranc de Ginebrell). La Pica Cerví de Durro també es pot fer per la banda oest. I poca cosa més.

I unes imatges d'aquest cap de setmana amb una neu primavera boníssima que anava transformant al punt a mesura que avançàvem (les N-O eren les úniques que aguantaven una mica dures). Nosaltres vam fer el Pic de Filià (malgrat tot, amb esquís fins al cim) i el Moró.

 

Remuntant per pistes; pala sud-oest del Puig Falcó

Prop del Coll de Roies; darrere la pala final del Puig Falcó

Base de la pala N-O del Filià

Arribant al Filià; a la dreta el Moró (pala sud, viable) i el Puig Falcó a l'esquerra

Visió general des del Pic de Filià

Direcció a la Passada de Morò; darrere la pala N-O del Filià

Pica Cerví de Durro a l'esquerra i a la dreta la zona dels Vedats d'Erta

Pala N-O del Pleta Pelada

Nord del Bony de la Rodona a l'esquerra i a la dreta, el Castellet de Moró

Pic de la Pleta Pelada (Vall de Manyanet)

 

Distància: 14 km.

Desnivell: 1300 m.

Dificultat: mitjana; S2-S3, ME(A).

Durada total: 5 h (3 canvis de pells).

Punt de sortida: estació d'esquí de Boí Taüll.

 

Des de l'estació remuntem fins al Coll de Roies seguint l'itinerari d'esquí de muntanya que la mateixa estació té marcat; abans d'arribar al coll, trobem trams molt endurits. Des del coll baixem cap la Vall de Manyanet per una bona neu primavera, amb dos ditets de crema fins a la cota 2200 on caldrà que ens carreguem els esquís a l'esquena durant 30 m-, just abans de creuar el Riu Manyanet. Aquí tornem a calçar i per una neu dureta, però de fàcil progressió (amb ganivetes) ascendim fins a 50 m del cim. Deixem esquís i remuntem uns pocs metres per neu dura fins a un collet on s'acaba la neu i cal fer els 30 m+ finals de cresta assequible (sense neu) fins al Pic de la Pleta Pelada. Per tornar, desfem camí amb una bona neu primavera a la primera pala i una neu encara tolerable, però ja primavera primavera, en la darrera pujada. Baixada final per pistes de l'estació.

Esperem que les nevades previstes arreglin una mica el tema, perquè la cosa comença a estar justeta. Amb continuïtat, sembla que, ara per ara, es pot fer el Pic de Filià i la Pleta Pelada, la resta, amb major o menor mesura, caldrà descalçar en trams més o menys llargs. Si les nevades són les previstes i no arriba una calorada forta, serà un bon lloc per anar tancant temporada (sembla que l'estació tanca el dia de la mona).

I la jornada en imatges:

 

Baixant cap a Manyanet; a la dreta el Pic de Llena

Remuntant la pala O del Pleta Pelada

A la dreta el Pic de Filià (viable per la N-O -no es veu-)

Des del cim mirant la pala S-E del Moró (viable)

Desfent la cresta

30 m+ força pendents abans de la cresta

El Cerví

Creuant el Riu Manyanet

Tornant al Coll de Roies