Deixem unes quantes imatges del que no es va veure del reportatge de la BikeFosca. Fins ara s'havien vist els protagonistes de davant de la càmera; aquí hi ha els de darrere...
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BikeFosca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BikeFosca. Mostrar tots els missatges
dijous, 26 de juny del 2014
BIKEFOSCA by Pass@muntanyes: el MAKING OF
Deixem unes quantes imatges del que no es va veure del reportatge de la BikeFosca. Fins ara s'havien vist els protagonistes de davant de la càmera; aquí hi ha els de darrere...
dissabte, 21 de juny del 2014
Pedalant la Vall Fosca, reportatge a Temps d'aventura
Ahir es va projectar el reportatge sobre la BikeFosca a Esport3, la volta en BTT a la Vall Fosca. Pass@muntanyes hi va participar com a figurants d'aquesta excel·lent travessa. També el podeu veure a la xarxa:
En aquest enllaç podeu trobar la nostra versió de l'experiència, la qual no ens cansarem d'aconsellar a tots els ciclistes que gaudeixin amb l'exigència de l'alta muntanya.
dimecres, 12 de març del 2014
Bikefosca, el vídeo
L'estiu passat l'organització de la volta en BTT per la Vall Fosca "Bikefosca" va convidar els pass@muntanyes a tastar-la íntegrament, la qual cosa ens va permetre visitar alguns dels allotjaments per on passa el recorregut; en definitiva es tractava d'una mena de bloctrip (o blocaire de turisme) per difondre els encants d'aquesta excel·lent volta per als amants de la BTT més muntanyenca i de la qual ja us en vam donar més detalls en aquest bloc.
Tot i que ja coneixíem algunes parts de l'itinerari, poder-lo gaudir "des de la cuina" li va afegir un extra gràcies al fet que vam poder impregnar-nos de Vall Fosca des de l'òptica dels seus habitants.
Des de pass@muntanyes no podem fer altra cosa que recomanar-vos aquesta fantàstica volta en BTT, que és alguna cosa més que bici: paisatge, gastronomia, muntanya... MOLTA MUNTANYA.
Fruit d'aquest experiència els organitzadors de la volta van editar el següent vídeo on podríem dir que nosaltres som els figurants:
dimecres, 25 de setembre del 2013
BIKEFOSCA by Pass@muntanyes. CINQUENA ETAPA
L'any 1911 esclatà a la
Vall Fosca una activitat fins llavors mai viscuda ni imaginada i que
va trencar amb el ritme i mode de vida d'aquella recòndita vall
pirinenca. Un territori demogràficament baix, dedicat bàsicament a
la ramaderia i agricultura, i amb llargues temporades d'incomunicació
vers l'exterior per la cruesa dels hiverns, va viure durant 3 anys el
frenesí de la construcció de la primera central hidroelèctrica del
país. Aquest fet va transformar la vall de manera perpètua; 100
anys després, nosaltres ho reviurem mentre recorrem la BikeFosca.
Camins, pobles i muntanyes amb molt passat i desitgem que amb molt futur.
CINQUENA ETAPA
Salàs de Pallars- Rivert- Toralla- Vall d'Erinyà- Senterada- Pont del Diable- Senterada
Distància: 44km
Desnivell: 1.400m
Dificultat tècnica: mitjana, molt puntualment alta
Punt de sortida: Salàs de Pallars
Punt d'arribada: Senterada
Aquesta darrera etapa es troba íntegrament fora dels límits de la Vall Fosca i, si es fa en ple estiu, els dies en què es dispari el mercuri dels termòmetres caldrà sortir ben d'hora i no entretenir-se gaire per no patir una bona calorada. I és una llàstima perquè us trobareu amb un itinerari farcit d'indrets que mereixen ser visitats amb calma.
De fet, al poble de Salàs de Pallars, ja hi teniu una bona estona de feina si voleu entrar a les botigues-museu.
El Sisco, fill de Salàs, ens mostra dos d'aquests espais que s'han ambientat en una botiga d'ultramarins i un cafè-bar de l'època. A més, també es pot visitar una barberia, una farmàcia i, ben aviat, una merceria.
A través d'un conveni amb l'ajuntament, l'administració condiciona els espais i el Sisco, professor jubilat de Ciències Socials, cedeix la seva particular col·lecció perquè aquells qui vulguin facin una petita incursió al passat a través dels productes quotidians que en aquella època es comercialitzaven. La seva dèria gairebé malaltissa, segons ens explica ell mateix, va néixer ja fa vint anys i encara ara manté imparable aquesta cerca i captura de tot allò que gira entorn a la publicitat d'aquests productes de consum.
Aquesta darrera etapa es troba íntegrament fora dels límits de la Vall Fosca i, si es fa en ple estiu, els dies en què es dispari el mercuri dels termòmetres caldrà sortir ben d'hora i no entretenir-se gaire per no patir una bona calorada. I és una llàstima perquè us trobareu amb un itinerari farcit d'indrets que mereixen ser visitats amb calma.
De fet, al poble de Salàs de Pallars, ja hi teniu una bona estona de feina si voleu entrar a les botigues-museu.
El Sisco, fill de Salàs, ens mostra dos d'aquests espais que s'han ambientat en una botiga d'ultramarins i un cafè-bar de l'època. A més, també es pot visitar una barberia, una farmàcia i, ben aviat, una merceria.
A través d'un conveni amb l'ajuntament, l'administració condiciona els espais i el Sisco, professor jubilat de Ciències Socials, cedeix la seva particular col·lecció perquè aquells qui vulguin facin una petita incursió al passat a través dels productes quotidians que en aquella època es comercialitzaven. La seva dèria gairebé malaltissa, segons ens explica ell mateix, va néixer ja fa vint anys i encara ara manté imparable aquesta cerca i captura de tot allò que gira entorn a la publicitat d'aquests productes de consum.
També a Salàs hi trobareu, si teniu més temps i/o voleu tornar-hi, el Centre d'Interpretació de
l'Antic Comerç on es fan exposicions temporals (2 mesos de preparació
i 10 mesos d'exposició). En aquests moments l'oferta és 'Tot a mitges'.
Un cop ens decidim sortir del poble, prenem el camí de Fontelles (N) i passem pel costat de la font, situada en un fresc raconet que contrasta amb els camps de conreu que acabem de creuar. D'aquí enfilem un sender que puja fins a enllaçar amb una pista més rodadora que guanya alçada còmodament durant poc més de quatre quilòmetres; a continuació abandonem la via principal i prenem una pista a la dreta que aviat es reconverteix en sender, el qual ens durà fins a al següent destí, Rivert, on actualment hi viuen de
forma estable 7 famílies.
El Martí, pagès i ramader d'ofici, és l'alcalde d'aquest bell racó del Jussà (i d'11 pobles més de la Conca de Dalt). I nosaltres tenim l'immens plaer de conèixer-lo mentre ens fa un recorregut guiat pel seu estimat poble, un petit 'oasi' pallarès on les seves llars mantenen l'exclusivitat de gaudir, encara avui, d'una aigua potable sense tractament sanitari.
A partir dels anys 50 moltes cases de Rivert van anar tancant les seves portes. Sorprenentment, el fet d'arribar la carretera va provocar una fugida encara més galopant. Aquest poble va passar d'un cens de 200 habitants a residir-hi una única família, la del Martí, que es va resistir a marxar i durant 2 anys va ser l'única llar amb vida. Després es van instal.lar dues famílies més i, a partir d'aquest moment, es va aprovar un pla urbanístic en què no es podia construir noves cases sinó que només es permetia la rehabilitació de les antigues edificacions, algunes molt curioses on han aprofitat les balmes i el conglomerat de la roca; la resta de vivendes han estat aixecades a base de pedra i amb els sostres recoberts de teules.
Acompanyats del Martí, farem una ullada a l'antic molí, que temps enrera fou utilitzat per moldre
farina. També va ser usat com a molí d'oli i, en algun moment, per a la
producció d'electricitat. Tot i que no el visitarem, ens comenta que hi ha un altre molí, situat a la part
alta del poble, que fou emprat per l'extracció dels olis de lavanda.
Ara bé, la gran joia d'aquest llogaret són les seves fonts naturals. Amb gran satisfacció el Martí ens assenyala la colla de tritons que hi habiten i ens explica que aquests amfibis són un indicador de la netedat d'aquestes aigües; unes fonts que brollen tot l'any i que proveeixen tot el poble. Se'n desconeix el seu naixement tot i que s'ha aconseguit fer un recorregut de 300m muntanya endins i s'ha arribat fins un parell de cavitats però no s'ha pogut seguir més endavant perquè el pas s'estreny massa.
Ara bé, la gran joia d'aquest llogaret són les seves fonts naturals. Amb gran satisfacció el Martí ens assenyala la colla de tritons que hi habiten i ens explica que aquests amfibis són un indicador de la netedat d'aquestes aigües; unes fonts que brollen tot l'any i que proveeixen tot el poble. Se'n desconeix el seu naixement tot i que s'ha aconseguit fer un recorregut de 300m muntanya endins i s'ha arribat fins un parell de cavitats però no s'ha pogut seguir més endavant perquè el pas s'estreny massa.
Seguint el nostre itinerari sortim del poble de Rivert i prenem l'asfalt durant 2.5 km. A continuació, abandonem la carretera i tombem a l'esquerra per prendre una pista que remunta cap a Toralla.
A l'entrada del poble trobem un ramat d'ovelles i xerrem una bona estona amb el Sr. Antonio, un pastor que, tot i estar jubilat, no pot estar-se de sortir cada dia al camp i pasturar el bestiar.
El Sr. Antonio ens explica que el seu fill ha agafat el relleu d'aquesta explotació ramadera, Casa Mateu de Toralla, on comercialitzen les ovelles Xisqueta, la raça autòctona del Pirineu. I s'emociona quan ens parla de la Canyada Reial*, els camins de transhumància de més de 30 m. d'amplada -ens diu- per on passaven (i encara passen) els ramats. Un patrimoni de tothom que cal preservar.
* segons la Llei 3/1995, de vies pecuàries, les canyades són les vies l'amplada de les quals no excedeix els 75 metres
Abans de remprendre la nostra marxa, ens presenta la Xisqueta més famosa del país, la Queca, l'ovella del Cracòvia!!
Ens acomiadem de l'Antonio i entrem al poble de Toralla. Des de la part superior del poble tenim un excel.lent mirador de la Vall de Serradell, on hem d'anar.
A la nostra esquerra veiem el sender que cal prendre en descens. Molt aviat s'arriba a una pista i es flanqueja tota la vall fins arribar a Erinyà. Des d'aquest poble seguim descendint per asfalt fins enllaçar amb la N-260, la qual prendrem fins a Senterada excepte un breu tram en què el trajecte segueix pel marge esquerre del Flamisell.
Un cop a Senterada teniu l'opció de posar la cirereta final a la BikeFosca. Per això caldrà remuntar per la N- 260 direcció Perves durant uns 2.5 km i, seguidament, prendre una pista a la dreta que puja fins a la Serra de la Bastida. Quan som a la carena cal seguir-la breument direcció al poble abandonat de la Bastida de Bellera i aviat trobareu l'indicador del Pont del Diable. Cal prendre un sender de molt bon fer i aviat sereu al pont. Us animem a visitar aquest espectacular indret, ja sigui en bici o a peu.
A la nostra esquerra veiem el sender que cal prendre en descens. Molt aviat s'arriba a una pista i es flanqueja tota la vall fins arribar a Erinyà. Des d'aquest poble seguim descendint per asfalt fins enllaçar amb la N-260, la qual prendrem fins a Senterada excepte un breu tram en què el trajecte segueix pel marge esquerre del Flamisell.
Un cop a Senterada teniu l'opció de posar la cirereta final a la BikeFosca. Per això caldrà remuntar per la N- 260 direcció Perves durant uns 2.5 km i, seguidament, prendre una pista a la dreta que puja fins a la Serra de la Bastida. Quan som a la carena cal seguir-la breument direcció al poble abandonat de la Bastida de Bellera i aviat trobareu l'indicador del Pont del Diable. Cal prendre un sender de molt bon fer i aviat sereu al pont. Us animem a visitar aquest espectacular indret, ja sigui en bici o a peu.
Recentment hem tingut el gran privilegi de conversar amb el Sr. Remigio, de Casa Sallent de Vilella que, amb els seus 87 anys, ens ha explicat algunes de les llegendes d'aquest sorprenent pont edificat al segle XI. Però no només d'aquest pont sinó d'un grapat d'anècdotes de joventut, la major part viscudes en aquestes muntanyes tan properes, que tan coneix i que tan s'estima.
Un fort agraïment al Sr. Remigio i a la seva esposa Leocadia per obrir-nos les portes de casa seva i regalar-nos una mica del seu temps i del seu passat.
Ara sí, per finalitzar l'etapa només ens queda el gaudi dels darrers metres de descens per un excel.lent i divertidíssim sender fins a Senterada.
I aquí deixem escrita la nostra experiència amb la BikeFosca. No es tracta només d'una travessa en BTT, que de ben segur gaudireu, sinó d'un recorregut per la història i el present d'aquesta extraordinària terra i desitgem que amb molt futur.
Des d'aquest discret espai volem donar les gràcies a tots aquells que ens han acollit, ens han allotjat, ens han acompanyat, i ens han cedit una part del seu temps per mostrar-nos un bocí d'aquest país.
Un sincer agraïment a tots.
I a tots aquells que ens heu seguit virtualment en aquesta experiència, us animem a tastar-la i gaudir-la al 100%.
I aquí deixem escrita la nostra experiència amb la BikeFosca. No es tracta només d'una travessa en BTT, que de ben segur gaudireu, sinó d'un recorregut per la història i el present d'aquesta extraordinària terra i desitgem que amb molt futur.
Des d'aquest discret espai volem donar les gràcies a tots aquells que ens han acollit, ens han allotjat, ens han acompanyat, i ens han cedit una part del seu temps per mostrar-nos un bocí d'aquest país.
Un sincer agraïment a tots.
I a tots aquells que ens heu seguit virtualment en aquesta experiència, us animem a tastar-la i gaudir-la al 100%.
Uns amants de la BTT,
uns apassionats de la muntanya
i, molt especialment,
del nostre país.
A reveure.
Pass@muntanyes
dijous, 19 de setembre del 2013
BIKEFOSCA by Pass@muntanyes. QUARTA ETAPA
L'any 1911 esclatà a la
Vall Fosca una activitat fins llavors mai viscuda ni imaginada i que
va trencar amb el ritme i mode de vida d'aquella recòndita vall
pirinenca. Un territori demogràficament baix, dedicat bàsicament a
la ramaderia i agricultura, i amb llargues temporades d'incomunicació
vers l'exterior per la cruesa dels hiverns, va viure durant 3 anys el
frenesí de la construcció de la primera central hidroelèctrica del
país. Aquest fet va transformar la vall de manera perpètua; 100
anys després, nosaltres ho reviurem mentre recorrem la BikeFosca.
Camins, pobles i muntanyes amb molt passat i desitgem que amb molt futur.
QUARTA ETAPA
Pobellà- Sant Quiri- Sellui- Peramea- Pla de Corts- Montcortés- Tossal Sant Aventí- Cresta del Gelat- Pobla de Segur- Salàs de Pallars
Distància: 55 km
Desnivell: 1.550m
Dificultat tècnica: alta, puntualment molt alta.
Essent Pobellà el punt d'inici d'aquesta quarta etapa, la nit prèvia hem sopat i dormit a la Casa Rural d'Agulló. Una casa de poble amb unes habitacions molt acollidores i on llueixen unes manualitats dignes d'admiració (aquells que ho hem viscut a casa en coneixem la complexitat i les moltes hores de dedicació). La Julita i la Mercè, les amfitriones, són unes magnífiques dones de pagès que s'estimen la vida de poble i n'exploten les seves qualitats però també n'assumeixen la seva duresa. Ambdues són unes excel.lents cuineres (la Mercè ens reconeix que la seva debilitat són els postres ....) i, com a bones professionals, no aconseguim que ens expliquen els secrets d'aquests deliciosos plats que ens preparen (i no serà perquè no hem insistit!!).
A l'endemà, després d'un bon esmorzar, prenem les bicis i enfilem cap al coll de Sant Quiri per una pista que es troba en bon estat i que, exceptuant una curta tirada amb un pendent més pronunciat, guanya còmodament els gairebé 500m de desnivell que hi ha fins a la collada.
En aquest pas obert canviem de vessant, de vall (davant nostre s'estén la Vall d'Ancs) i de comarca i, seguidament, remuntem els pocs més de 100 m+ fins a l'ermita de Sant Quiri, excel.lent mirador on val la pena fer-hi una pausa.
A continuació descendim, resseguint els límits fronterers entre el Pallars Jussà i el Sobirà, vers el Cap de la Ginebrera i avancem en suau descens per la carena de la Serra d'Espinàs.
Quan som a la collada del Clot d'Andol creuem el filat i prenem un fàcil sender que baixa fins als Planells. En aquest indret enllacem amb una pista que ens conduirà sempre en baixada al poble de Sellui, el qual ha viscut aquests darrers anys una generosa rehabilitació.
Des d'aquest petit nucli iniciem una breu remuntada per pista, direcció a Bretui, però aviat l'abandonem per prendre un sender que flanqueja per l'obaga de Balestui (molt bonica però amb un primer tram d'uns 500 m mancats de continuïtat) i arribem fins a Vila Closa de Peramea on el Dani, que ens acompanya durant una part del trajecte, ens fa de guia i ens explica els orígens d'aquest bonic poble així com del següent punt, també de visita obligatòria: el llac de Montcortés, on tindreu possibilitats de fer-hi una remullada.
Abans però ens desviem una mica del trajecte per anar a dinar a Masia Llaràs on la Gina i el Pep ens han preparat una paella.
Què hem de dir d'aquesta trobada? Només arribar ja quedes embadalit per l'emplaçament d'aquesta isolada casa, el seu entorn, les vistes i la tranquil.litat que s'hi respira. Unes breus presentacions i de seguida et fan sentir com a casa. La Gina i el Pep ens expliquen com van rehabilitar ells mateixos una masia que feia 50 anys que estava deshabitada i on només es matenien dempeus les parets exteriors. El resultat és una casa molt acollidora, amb uns exteriors sorprenents. I com no podia ser d'una altra manera, el menú que ens han preparat és a base de primeres matèries, excepte l'arròs, cultivades per ells mateixos. La qualitat és excel.lent. El sabor diví.
En aquest pas obert canviem de vessant, de vall (davant nostre s'estén la Vall d'Ancs) i de comarca i, seguidament, remuntem els pocs més de 100 m+ fins a l'ermita de Sant Quiri, excel.lent mirador on val la pena fer-hi una pausa.
A continuació descendim, resseguint els límits fronterers entre el Pallars Jussà i el Sobirà, vers el Cap de la Ginebrera i avancem en suau descens per la carena de la Serra d'Espinàs.
Quan som a la collada del Clot d'Andol creuem el filat i prenem un fàcil sender que baixa fins als Planells. En aquest indret enllacem amb una pista que ens conduirà sempre en baixada al poble de Sellui, el qual ha viscut aquests darrers anys una generosa rehabilitació.
Des d'aquest petit nucli iniciem una breu remuntada per pista, direcció a Bretui, però aviat l'abandonem per prendre un sender que flanqueja per l'obaga de Balestui (molt bonica però amb un primer tram d'uns 500 m mancats de continuïtat) i arribem fins a Vila Closa de Peramea on el Dani, que ens acompanya durant una part del trajecte, ens fa de guia i ens explica els orígens d'aquest bonic poble així com del següent punt, també de visita obligatòria: el llac de Montcortés, on tindreu possibilitats de fer-hi una remullada.
Abans però ens desviem una mica del trajecte per anar a dinar a Masia Llaràs on la Gina i el Pep ens han preparat una paella.
Què hem de dir d'aquesta trobada? Només arribar ja quedes embadalit per l'emplaçament d'aquesta isolada casa, el seu entorn, les vistes i la tranquil.litat que s'hi respira. Unes breus presentacions i de seguida et fan sentir com a casa. La Gina i el Pep ens expliquen com van rehabilitar ells mateixos una masia que feia 50 anys que estava deshabitada i on només es matenien dempeus les parets exteriors. El resultat és una casa molt acollidora, amb uns exteriors sorprenents. I com no podia ser d'una altra manera, el menú que ens han preparat és a base de primeres matèries, excepte l'arròs, cultivades per ells mateixos. La qualitat és excel.lent. El sabor diví.
En definitiva, l'estada és tan agradable que se'ns fa difícil marxar però no tenim altre remei que acomiadar-nos i continuar el nostre trajecte. A reveure!!
Seguint el recorregut d'aquesta etapa, des de Peramea cal avançar per pistes fins a Montcortés i remuntar cap al Roc de Sant Aventí. Seguidament tindrem el descens per la sorprenent cresta del Gelat, amb una primera part per sender pedregós, més tècnic, i un segon tram que s'haurà de fer a peu i on caldrà estar molt atent ja que hi ha passos força delicats i aeris (fins i tot una secció on s'ha de desgrimpar amb l'ajut de cadenes i escales). Més endavant l'estat del terreny ja millora i el sender ja es pot fer damunt la bici.
Superat el descens d'aquesta cresta arribem a La Pobla de Segur. En aquest poble sovint trobareu en la seva agenda d'activitats algun entreteniment i/o acte que us permetrà complementar l'estada. Entre aquestes, la tradicional Festa dels Raiers, que aquest any ha celebrat les dies 5, 6 i 7 de juliol la seva XXXV edició, alhora que s'ha inaugurat el nou emplaçament del museu dels Raiers, situat a la Ciutat de Vacances de La Pobla de Segur.
Tal com explica la Sònia, directora de l'Oficina de Turisme de la Pobla de Segur, l'ofici de raier estava molt ben pagat però no el podia practicar qualsevol. Era un treball molt dur i sacrificat ja que suposava passar molt temps fora de casa. En funció de les comandes de fusta podien recórrer el trajecte des de La Pobla a Balaguer i arribar a Lleida o fins i tot Tortosa. El retorn es feia espardenejant, és a dir, a peu. Es diu que part d'aquest sou el malgastaven amb dones i beure durant el trajecte de retorn a casa...
Seguint el recorregut d'aquesta etapa, des de Peramea cal avançar per pistes fins a Montcortés i remuntar cap al Roc de Sant Aventí. Seguidament tindrem el descens per la sorprenent cresta del Gelat, amb una primera part per sender pedregós, més tècnic, i un segon tram que s'haurà de fer a peu i on caldrà estar molt atent ja que hi ha passos força delicats i aeris (fins i tot una secció on s'ha de desgrimpar amb l'ajut de cadenes i escales). Més endavant l'estat del terreny ja millora i el sender ja es pot fer damunt la bici.
Tal com explica la Sònia, directora de l'Oficina de Turisme de la Pobla de Segur, l'ofici de raier estava molt ben pagat però no el podia practicar qualsevol. Era un treball molt dur i sacrificat ja que suposava passar molt temps fora de casa. En funció de les comandes de fusta podien recórrer el trajecte des de La Pobla a Balaguer i arribar a Lleida o fins i tot Tortosa. El retorn es feia espardenejant, és a dir, a peu. Es diu que part d'aquest sou el malgastaven amb dones i beure durant el trajecte de retorn a casa...
Finalment, des de La Pobla cal prendre durant un parell de quilòmetres la carretera direcció Tremp i, tot seguit, desviar-nos a la dreta per seguir una pista molt rodadora fins arribar, en pocs quilòmetres, a Salàs de Pallars. Recuperarem forces a l'Hotel Bertran on el Josep, amb qui compartim l'afició a la BTT, ens ofereix per sopar un extens assortit de plats molt casolans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)