Amb esquís al Pic Petit de Segre

 

 

Distància: 8 km.

Desnivell: 800 m.

Dificultat: mitjana-baixa, S2-S3.

Durada total: 4 h.

Punt de sortida: estació Puigmal Err (aparcament cota 2000).

Dia: 27 de desembre.

Sortida ràpida per intentar encetar la temporada amb certa dignitat, la qual cosa, vist el panorama, no era gens fàcil; i així va ser. Vam sortir amb els esquís als peus a un minut del cotxe i s'arriba al cim amb els esquís als peus (només calia descalçar-se un moment per creuar el riu). Amb tot, ja es veu que la cosa de baixada no serà fàcil, perquè hi ha molta roca a la vista. Però ens fem certes il·lusions perquè quan remuntem el dia és assolellat i la neu va transformant a poc a poc i és força agradable de foquejar gràcies a la textura primavera que està agafant en aquesta orientació solana. Però un cop assolim el coll se'ns tapa totalment i s'aixeca un vent força fred que encrosta la neu i redueix la visibilitat al màxim, cosa que ens obliga a descendir alguns trams a peu per no fer malbé els esquís (o nosaltres) a causa de la manca de relleu; i quan ens els podem posar, esquí de supervivència fins al cotxe.

La jornada en imatges:

 

Entrada a la vall

Puigmal de Llo

Visió de l'estació d'esquí, ara tancada

Arribant al coll es comença a tapar

 

Sant Quiri des de Noves

 

Distància: 13,5 km.

Desnivell: 950 m.

Dificultat tècnica: baixa.

Durada total: 4.30 h.

Punt de sortida: Noves de Segre.

Una tardor que ha arribat tard i que s'allarga perquè l'hivern encara no vol arribar. Una combinació per, encara, poder gaudir del cromatisme de les rouredes com les de la zona de Noves de Segre. Preciosa excursió per pujar a Sant Quiri evitant el sender lleig de la carena E i caminar per corriols còmodes. 

I la jornada en imatges:

TRAÇA GPS

Volta per la Coma de Meià

Distància: 36 km.

Desnivell: 1450 m.

Dificultat: mitjana-baixa.

Durada total: 5 h.

Punt de sortida: Vilanova de Meià.

 

Bona volta per la part baixa de la Coma de Meià ja que a l'obaga hi queda força neu de la nevada del cap de setmana. Així pugem fins a la Serra de Sant Alís (res a veure amb la del Montsec d'Àger), sobre la cota 1250 on ja trobem força fang però encara pedalable raonablement bé. Des d'aquí baixada per la continuació del Camí Ramader fins a Santa Maria; amb la regadeta està en un estat impecable i es deixen baixar els 600m- a cor què vols (l'espedregada de fa un parell d'anys aguanta molt bé i, a més, han esporgat força brancam que sortia bastant i molestava en passar). 

 

 

Continuem per anar a buscar el sender de l'obaga de Santa Maria que també trobem al punt, malgrat que no s'hi val a badar amb les lloses humides. 

 

 

Després remuntem cap la Vall d'Ariet per anar a baixar l'Obac de Gàrzola, 300m- que també suporten molt bé les pluges i que es fa molt bé, ja que cada cop està més definit; decidim repetir-lo. Així, a baix, tornem a pujar, ara per Gàrzola, per tornar-hi.