Pentàmetre eslovè: els cinc cims més alts d'Eslovènia

El número de setembre-octubre de la revista Vèrtex publica un article nostre: un recull de cinc excursions per assolir els cinc cims més alts d'Eslovènia, tots situats dins el Parc Nacional del Triglav. Itineraris exigents tant físicament, amb desnivells sempre propers als 2000 m+, com tècnicament, per la presència de trams escarpats correntment equipats amb cables de vida o clavilles.

Les excursions en imatges...

Al cim del Brana (Alps de Kamnik)

Distància: 14 km
Desnivell: 1600m
Dificultat tècnica: mitjana-alta
Durada total: 5:15
Punt de sortida: Dom v Kamniski Bistrici (12 km al nord de Kamnik).

Ascens directe a un dels cims del sector central dels Alps de Kamnik. La veritat és que aquell dia vam sortir a estirar les cames i amb poques esperances de fer res perquè la méteo prevista no era gens bona. Però anem tirant amunt per senders directes que ens permeten guanyar metres amb celeritat i arribem al refugi molt d'hora i encara amb un cel prou obert; fins aquí cap dificultat tècnica. Al refugi parlem amb els guardes i ens aconsellen que tal com està el dia el millor que podem fer es tirar cap al Brana i deixar el Planjava per a una altra ocasió ja que és un pèl més alt i més exigent i ens duria una hora més que potser després serà suficient per xopar-nos. Així, tirem cap al Brana amb una secció final amb cables i alguna mà que li dóna un bonic ambient i que fa que arrodonim una bona jornada, gairebé de regal. La valoració general de la sortida: excel·lent. Bon ambient d'alta muntanya, boscós a baix i bona roca i bones parets a dalt.

TRAÇA GPS

Al cim més alt dels Alps de Kamnik: Grintovec

Distància: 15 km.
Desnivell: 2000 m.
Dificultat tècnica: mitjana-baixa.
Durada total: 7h.
Punt de sortida: Dom v Kamniski Bistrici (12 km al nord de Kamnik).

Una de les darreres extensions dels Alps a l'est són els Alps de Kamnik, una serralada molt semblant a la dels Alps Julians però amb una mica menys d'alçada: frondosos boscos a les parts baixes i roca i més roca a les parts altes, amb parets verticals espectaculars. I malgrat aquest aspecte tan sever, la cota màxima, el Grintovec (2558 m), es pot ascendir sense cap més dificultat que l'estrictament física ja que cal superar uns 2000m+ en 7,5 km d'ascens, això sí, sempre per senders evidents i còmodes. Els trams més pendents els trobem a la part inicial del bosc, mentre que la segona meitat, a partir del refugi de la cota 1793, ja és un monòleg de la pedra en totes les dimensions i formes, però  per pendents lleugerament més suaus. Al cim de ben segur que hi trobarem una munió de gent.

Arribant al coll on hi ha el refugi

Al refugi de la cota 1793

Pala final

Al cim, ple de gent

Baixant, poc després del refugi

Part baixa

TRAÇA GPS

Esguardant el Triglav des del Kanjavec

Distància: 26 km
Desnivell: 1900m
Dificultat tècnica: mitjana
Durada total: 10 h
Punt de sortida: Trenta

Caminar pel PN del Triglav és sinònim d'exigència, física i tècnica. Tot els cims del parc estan protegits per parets que vistes des de baix semblen impossibles. Dins aquest magma d'exigència hi ha un oasi que permet fer un tastet i una idea molt ajustada de com és aquesta serra. 

Aparcarem resseguint la carretera del Vrsic, passat Trenta, en un revolt a la dreta que permet fer una mica de distància per una pista accessible a tot tipus de vehicle. A partir d'aquí, amunt. Primer per pista boscosa, després per sender boscós i a continuació per un espectacular i aeri sender guanyat a la pedra que duu fins al refugi de Koca da Nalicu. 

A partir del refugi la vegetació desapareix totalment i ara per terreny que recorda la lluna, tirarem un llarg flanqueig fins a situar-nos a la base del cim pel vessant solà. Guanyat el llom final apareixen un parell de passos on cal fer servir les mans; res complicat si s'hi està acostumat. Al cim fantàstiques vistes del Triglav que tenim davant.

Per baixar, desfarem camí.

Camí guanyat a la pedra

Pujant cap al llom

Al llom amb el cim al fons

Al cim amb el Triglav davant

Refugi Koca na Dolicu

Dues imatges baixant passat el refugi

Part boscosa gairebé a baix de tot

TRAÇA GPS

Memòria històrica eslovena

Eslovènia és un petit país de 2 milions d'habitants que aquest 2016 celebra el 25 aniversari de la seva independència. Ara poden presumir de país tranquil i acollidor però fa uns 100 anys, durant la Primera Guerra Mundial, va ser escenari de cruentes batalles que actualment estan molt ben documentades gràcies als museus clàssics però també a l'aire lliure, en els indrets on es van produir els enfrontaments entre els austrohongaresos i els italians.

Per fer-nos una idea molt ajustada podem visitar el Museu de Kobaric:

Si el que volem és veure in situ els escenaris de guerra, podem acostar-nos fins al Museu a l'aire lliure de Celo (traça gps), amb una excel·lent secció de galeries i trinxeres:

I si el que volem és fer una excursió amb major exigència física i visitar un dels escenaris clau de la batalla, el millor que podem fer és pujar al KRN. Es tracta d'una ascensió gens tècnica i que ressegueix el camí que feien servir els exèrcits italià i austrohongarès per barallar-se de mala manera (traça gps; és un recorregut circular i la part històrica és la de més a l'oest):