Traductor

diumenge, 27 de gener del 2019

Clàssica Tossa Plana de Lles



Distància: 12 km.
Desnivell: 950 m.
Dificultat: S2, fàcil.
Durada total: 4:30.
Punt de sortida: estació esquí de fons Lles/Cap de Rec.

Matinal sense més pretensions que fer una estirada de cames i evitar el risc d'allaus, disparat arreu a causa dels gruixos i del vent. La veritat és que a la Cerdanya es veu tot molt maltractat pel vent i amb moltes zones sense neu, especialment les nord que estan amb el terra a la vista. 
L'excursió, la de sempre, pujada per Fornell (inviable baixar-hi perquè a partir de 2600 hi ha molta pedra) i descens per Someres amb una neu pols-ventada molt bona que ens permet fer girs a plaer; el tram de bosc ja és una altra cosa i trobem neu bastant pesadota.

La Carbassa pelada, darrere

Sortint del bosc

Fornell, cota 2600, molt just

Zona Bovinar, darrere

Estany de l'Illa i refugi homònim

Baixant per Someres

dilluns, 21 de gener del 2019

Una altra (publicació) del Montsec



Ara són dies boníssims per anar a les solanes del Montsec: sol i mar de núvols assegurats fan una combinació excel·lent per caminar-hi amb la calma. I més ara que estem a punt de publicar una nova proposta al Montsec: un recull de tres travesses pel conjunt d'aquesta serralada. En concret es tracta de fer:
1) La volta o travessa a peu, apta per a tots els senderistes, per tant, una proposta molt física però gens tècnica;
2) La volta o travessa en BTT, assumible per a tots els ciclistes;
3) I una travessa BTTsenderista reservada per als que gaudeixen dels senders exigents. 
En tots 3 casos es visiten els indrets més significatius del Montsec així com els cims més elevats de cadascun dels sectors.
I això és el que ens hem trobat durant aquests dies:








I una bona ruta per a les properes setmanes ara que sembla que a les parts altes s'hi posarà la neu; de fet aquest cap de setmana ja van quedar ben emblanquinades. A les solanes va marxar ràpidament però a les obagues sembla que en tindrem per a dies. Especialment interessant el sender que s'ha recuperat des de Santa Maria de Meià cap a l'ermita del Sant Alís, ja que això permet ascendir sempre per sender -fites- fins al cap del Montsec i així evitar el 250 m+ de la pista que fèiem servir habitualment.


diumenge, 13 de gener del 2019

Sorpresos pel Roc de Neret



Distància: 28 km.
Desnivell: 1150 m.
Dificultat: mitjana, molt puntualment alta.
Durada total: 5 h.
Punt de sortida: Vilamitjana.

Ens proposem de fer un 8 al Roc de Neret pujant-hi un parell de vegades per baixar per la banda oest i finalment per la sud. Casualitats de la vida fa que arribant al cim per primera vegada ens trobem al Xavi, el qual tan amablement ens va presentar el llibre del Jussà. Remuntem els darrers junts i mentrestant ja fem bullir l'olla parlant de rutes d'aquí i d'allí, juntament amb un altre bon coneixedor dels Pallars, el Ferro. També parlem del pla que tenim per avui i ens diuen que van a baixar per un sender bastant nou que han obert la gent de Lo Podall amb un gust exquisit i un resultat excel·lent. No ens ho pensem gens... bona companyia i corriols nous... avall! I quin gran encert perquè el sender és divertidíssim en un 99% i només algun brevíssim punt té una exigència tècnica alta. Tot plegat enmig d'un entorn preciós on es combina diferents tipus de decorats: zones rocoses, rouredes, etc. Arribem a baix havent xalat de valent. En aquest punt acabem de fer-la petar una mica més i el Xavi i el Ferro tiren avall mentre nosaltres fem la segona remuntada del dia fins al Neret, en aquesta ocasió per baixar pel sender habitual de la sud; com sempre, baralladís però assequible i divertit fins a baix.
I la jornada en imatges...

Montsec de Meià, al fons

Les antenes del Roc de Neret

Al cim






Imatges del sender nou

Sant Bartomeu

Arribant a Tremp

dijous, 3 de gener del 2019

Perles a la cara nord del Montsec d'Ares



Distància: 18 km.
Desnivell: 1200 m.
Dificultat: fàcil.
Durada total: 6 h.
Punt de sortida: Molí de Carrió o Collet de la Cova de Sant Miquel; per arribar-hi cal prendre un pista a l'entrada de Moror que baixa cap a la base del Montsec. Un turisme hi passa bé però cal anar atents al terreny.

Preciosa volta per l'obaga del Montsec d'Ares que transita gairebé íntegrament per senders evidents i agradables que ens duran fins a la cota màxima del citat Montsec: el Sant Alís. Si la feu a l'hivern com nosaltres, en assolir el cim segurament us sorprendrà un extens mar de núvols que va des de la solana que teniu davant, fins a les muntanyes de Prades que treu el cap al sud, o Montserrat a l'est; si la feu a la tardor, el cromatisme i la catifa de fulles que omplen el recorregut la fan una excursió de les imprescindibles. 
L'itinerari no té cap dificultat i la podem fer en el sentit que desitgem ja que els dos senders són igual de fàcils. Nosaltres vam pujar pel del Montsec de Castellnou, que és un corriol obert no fa gaire amb un gust exquisit, i vam baixar pel del Font de la Veça una dels més típics de la zona i no és casual ja que és una regalada. Abans, però, vam carenejar des del cim fins a la Collada de Colobor gaudint d'unes amplíssimes panoràmiques, miréssim on miréssim: Montserrat, Prades, Guara, Cotiella, Turbón, Montsent de Pallars, Pic de l'Orri, Cadí,...
I la jornada en imatges:

Direcció al Barranc del Bosc

Pujant pel sender del Montsec de Castellnou

El 'clot' de Tremp



Sant Mamet

Sant Salvador

Imatges des del cim

Mirant cap al Pirineu

Baixant el sender de la Font de la Veça