Travessa en BTT: Est. Montblanc - Est. Sant Vicenç de Calders

Distància: 62 km.
Desnivell: 600 m+ i 900 m-
Dificultat: baixa, puntualment mitjana.
Durada total: 5h.
Punt de sortida: estació de trens de Montblanc (Conca de Barberà).
Punt d'arribada: estació de trens de Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès).

Prenem el tren a l'estació de Sant Vicenç de Calders direcció Montblanc a les 8.10 (4.55€) on arribem una hora després. Des de la capital de la Conca de Barberà remuntem 300 m+ per còmodes pistes fins al Coll de Lilla passant abans pel poble homònim; tan sols la presència d'una cria de senglar trenca la monotonia de l'ascens.

Des del coll comença la part interessant de la ruta: uns 4 km de descens per un fantàstic corriol (300 m-), boscós i net, fins arribar a la carretera N-240.

Sortjarem Valls pel nord en un tram pistes i asfalt molt pla i poc lluït; i aixi fins a arribar a Renau; en total uns 16 km.

Des de Renau i fins a tocar del Pantà de Gaià tornem a trobar un altre sector d'uns 4 km de corriols encara més fàcils que els primers ja que el desnivell és gairebé imperceptible, sempre transitem divertidament pel GR 172.

Just a l'alçada de la presa del pantà ja només ens queda seguir pista, amb alguna breu excepció en forma de sender, fins arribar a la línia de la costa, la qual ja no abandonarem fins arribar a l'estació de Sant Vicenç de Calders, en total uns altres 25 km de distès pedalar.

TRAÇA GPS

De corriols pel coll de Lilla

Sortida des de Lilla pel GR que recorre el vessant oest de la serra de Carbonària, direcció a Prenafeta; abans d'arribar al citat poble creuem la serra per anar a buscar el corriol anomenat "les cabres" al qual s'hi arriba per un altre corriol, en ascens, que sense ser difícil no és agraït ja que hi ha 4 o 5 esglaons que demanen baixar de la btt. Un cop a dalt entrem de ple al citat corriol de les cabres i entenem el perquè del nom. Tampoc és tècnicament exigent però està ple de vegetació que en dificulta el progrés (i malgrat tot fa pinta d'haver viscut èpoques recents més precàries). 

Acabada aquesta primera part, baixem cap a la plana per enllaçar amb un parell de corriolets (el cartutxos i un anònim), molt més fàcils que els altres però també molt més curtets (tot just 500 mts). 

Posteriorment tornem a remuntar cap a Miramar on arribem amb unes rampes de marcat desnivell. A continuació enllacem amb el Ieti, un corriol exageradement tècnic on costat mantenir l'equilibri caminant... apte només per a molt molt experts (i persones que s'estimen poc els seus ossos). 

Arribats al coll de Lilla creuem la carretera i anem a buscar el sender anomenat el pollo i que segons les referències que tenim (totes del BTT Valls: http://bttvalls.foroactivo.com/forum.htm) ja sembla més apte per al nostre nivell. Efectivament, el gaudim fins que enllacem amb la pista antiga que creuava el coll de Lilla, un camí pedregós on cal buscar bé la traça per poder mantenir l'equilibri. Per acabar retornem al poble per bona pista i amb ganes de tornar perquè la zona ofereix moltes possibilitats.

(P.S. No pengem el track perquè la ruta no va quedar prou "rodona")