Traductor

dissabte, 26 de juny del 2010

Circular a peu per les Valls d'Otal i d'Ordiso



Tercer dia d'estada per la zona d'Ordesa i decidim descansar de la bici. Les previsions de la meteo donen pluges a partir de migdia i, per tant, no podem allargar-nos gaires hores en la sortida. Així, deixem el cotxe a Bujaruelo on iniciem la ruta.

(cara N de l'Otal)

Seguim per  la pista que entra a la Vall d'Otal i que mor a la cabana situada a 1640m;  continuem pel sender (GR11) que puja cap al Coll de Tendeñera. Nosaltres ens desviem a 2.200m per abandonar el GR i creuar pel Coll d'Ordiso. En aquest punt, ja comença a plovisquejar.

(Cara S Vinhamala)

El cel s'està ennegrint cada cop més i abandonem la idea de pujar a la Peña d'Ordiso. Baixem directes i molt decididament cap a la Vall d'Ordiso. A l'alçada del riu el temps empitjora considerablement. Inquiets per la tempesta que ens cau al damunt, i  el temor que la tempesta elèctrica pugui anar a pitjor, creuem el riu com podem i sense pensar amb les possibles conseqüències... =(


Baixem fins al refugi d'Ordiso on coincidim amb altres excursionistes que també han estat "sorpresos" pel mal temps.


Esperem a què afluixi la tempesta i una estona després continuem per la pista que baixa paral.lela al riu Ara i que ens porta directament al cotxe.

divendres, 25 de juny del 2010

Broto - mirador d'Ordesa


Seguim amb el llibre de rutes BTT per l'entorn d'Ordesa però amb poques ganes d'afrontar corriols de nivell mitjà (aptes només per a nivells mitjans molt superiors al que nosaltres considerem un nivell mitjà; caldrà seguir investigant la catalogació de la dificultat tècnica del llibre...), per la qual cosa ens decantem per la ruta número 2, que transita exclusivament per pista. 
La ruta comença a Broto amb una pujada de 3 kms per asfalt fins al poble de Buesa on s'acaba la carretera i prenem pista d'accés restringit als vehicles motoritzats sense autorització. La pista té trams de marcat desnivell sobretot cap al final, on fins i tot cal arrossegar la BTT durant cinc minuts per sortejar el pic de l'Estaton. 




Ben aviat enllacem amb la pista de la Cutas i arribar-nos al mirador de la punta Acuta amb unes vistes espectaculars de l'entrada de la vall d'Ordesa (a baix de tot de la foto hi ha el pàrquing restringit a l'estiu), el circ de Carriata i el circ de Cotatuero.


A partir d'aquí s'inicia un rapidíssim descens per bona pista però amb desnivells que poden arribar al 20%; tan sols cal vigilar de no ensopegar amb cap dels taxis que circulen. Arribats a Torla (sobretot no agafeu el GR al Puente de la Glera) ja només ens queda seguir la carretera (4kms) fins a Broto.


dijous, 24 de juny del 2010

Volta al Sobrepuerto

Realització èpica de la ruta 7.2 del llibre Rutas en BTT por el Pirineo Aragonés. Entorno del Parque Nacional de Ordesa y Mont Perdido de l'Editorial Alpina.


La ruta s'inicia al poble de Bergua, al qual s'hi arriba des de Fiscal per una carretera en bastant mal estat, durant 10 kms. La primera part de pujada es fa per camins poc usats però de fàcil progressió ja que el desnivell és poc marcat. Arribats a Santa Orosia afegim 1,5 kms extres per arribar-nos a la Punta O Mallo, coronada per dues antenes i amb unes fantàstiques vistes cap a Sabiñánigo. Desfem camí i remuntem una mica més, abans d'iniciar el descens cap a la Cruz de Basaran, tot i que abans visitem el poble abandonat de Cortillas, on arribem per un corriol ben poc ciclable. Arribats a la Cruz tornem a pujar lleugerament fins al Puerto de Ainielle... i, a continuació iniciem un descens per anar a buscar els corriols previstos en aquest itinerari. Fem càlculs: portem 30 kms en 4 hores i la ruta que és d'uns 41 (més el 3 que hem afegit nosaltres) indica una durada de 7-8 hs; comencem a sospitar que hi ha trampa, ja que els números no quadren. Efectivament, quan agafem el PR que duu a Otal intuïm quina és: trams interminables de corriol gens agraït, amb tirades màximes damunt de la btt d'uns 200 - 300 mts, amb molts arbres tombats, barrancs, i d'altres elements que obliguen a baixar i pujar de la btt contínuament i que ni tan sols els trialers molt experts podran estalviar-se. Arribem a Otal i es manté la mateixa tònica: el primer km després del citat poble és directament impossible de ciclar (per vegetació espesa i pedregositat) i l'altra part continua sent un interminable pujabaixadelabttquetreuriadepollegueraalméspacientipatidordamuntdelabtt. Això sí, el lloc és molt molt bonic. El "regalet" final són 100 mts de desnivell  en pujada des del barranc de Forcos fins al poble de Bergua on cal arrossegar la btt.
Si no sou del calibre magradapatir, nosaltres us aconsellem el descens directe (indicat al llibre com a 7.1) des de la Cruz de Basarán cap al Barranc d'Otal, és a dir, sense visitar el poble homònim ja que així el tram de corriol on cal esbarallar-se amb tot d'elements diversos (això sí, en un entorn privilegiat, i més aquesta primavera) queda molt més curt, i a més fins i tot, aquest darrer tram és més negociable amb la btt entre les cames.



diumenge, 20 de juny del 2010

Corriols solsonencs

Distància: 42 kms
Desnivell: 1000 mts
Dificultat física: mitjana-alta
Dificultat tècnica: mitjana-alta


Buscant, buscant, trobem bones referències de la marxa en BTT del Solsonès. Com que veiem que és un pèl llarga pel nostre gust fem un refregit... retallem per aquí, afegim per allà i al final ens queda una ruta que s'inicia fent tres quarts de volta al pantà de Sant de Ponç per, ben aviat, anar a ciclar per tots els corriols de vora de Solsona... pugin, baixin o planegin.


Sortim des del pont del molí a la C26 i fem els primers kms pels voltants del pantà, bàsicament planejant. Ben aviat encarem els primers corriols pel bosc de Sant Ponç... algun peu a terra, però prou bé. creuem la carretera C26 i ja comencem a trobar coses desconcertants que GPS en mà comencem a evitar de seguida, per rebuscat i rocambolesc. El lloc és boscós i ben agradable, i més aquest any que les pluges han estat generoses... de fet, sense el terreny amb un extra d'humitat ha de ser difícil fer més de 5 kms seguits sense punxar; però no té un objectiu clar, bé, sí, picar tots els corriols de la contrada.


Anem fent via i entrem al bonic corriol que transita prop de la rasa de Ventolra... té alguna pujadeta però és de molt bon fer, per la senzillesa del corriol (però amb algun pas exposat) i per l'entorn boscós i humit.
L'itinerari continua sent un pujabaixadestrossacames que arribats al corriol que mena al collet de la Fusta ens fa acabar de sentenciar la ruta, ja que és un tram de marcadíssima pujada, mig en flanqueig que no acabem d'entendre ja que ens sembla interpretar que el mateix tram es pot fer per camí... suposem que tot és qüestió de gustos, però és que som de la idea que els corriols són divertits de baixada, planejant o en pujada moderada i neta. A partir d'aquí algun pujabaixade200ppm i algun corriolet més, de bon fer, i retorn fins al cotxe amb una estranya, i insòlita, sensació d'haver pujat molt i haver baixat molt poc... en definitiva, acabem amb massa dolor a les cames i molt poc (o gens) als braços.


Bé, ja se sap quan s'experimenta, de vegades surt bé, i d'altres no... i en aquest cas la selecció que vam fer, va ser d'allò més desencertada (la falta de criteri, el desconeixement de l'indret, l'atzar, ja se sap). Però hi tornarem perquè l'indret s'ho val i sense fer coses estranyes poden sortir rutes ben agraïdes.


Us deixem el track aquí, però creiem que si no us va molt la marxa, però que molt (a nosaltres només ens en va molt), no us l'aconsellem.

dijous, 17 de juny del 2010

Poblet - serra de Prades - Montblanc - Poblet


Sortim des del pàrquing de Poblet per carretera que duu a Prades, la qual abandonem passats una mica més de 2 kms, tombant a l'esquerra per pista, encara asfaltada, que passa per Castellfollit. Al km. 6 ja deixem definitivament l'asfalt i continuem remuntant per pista caps als plans de Sant Joan.


A partir d'aquest punt iniciem el descens cap a Montblanc per la pista de les aigües, la qual es troba en ple treballs de desbrossament. La pista, mig en desús, no és difícil però té alguns trams on cal estar atents, per les pedres i pel desnivell. A més, té algun pujabaixa on cal portar preparats els pinyos si no volem posar peu a terra. A banda dels citats treballs també vam estar "acompanyats" d'una intensa tormenta que li va afegir una mica més d'"ambient" al fantàstic entorn del Barranc de la Vall.


Un cop a Montblanc hem de retornar fins a Poblet, bàsicament en pujada... per la qual cosa en la mesura del possible és millor iniciar i finalitzar l'excursió a la capital de la Conca de Barberà.


Disposeu del track gps aqui.

dilluns, 14 de juny del 2010

Pont d'Orrit - Sapeira - Pont d'Orrit


Sortida des del costat del Pont d'Orrit amb un km inicial per asfalt per pista poc transitada però estreta (creiem que abans ja hi ha l'entrada del PR que no vam saber trobar). Un cop deixem l'asfalt pugem a la part solana de la serra on ben aviat anirem seguint les marques grogues cap a Sapeira.


Un cop a Sapeira seguim inicialment el corriol (marques grogues) cap a Aulàs (on no hem d'arribar); cal estar atents a les marques grogues per seguir-lo, tot i que el corriol no té pèrdua. El raconet és de postal i les vistes a les parets de la serra de Sant Gervàs, també.
La tornada la fem per camins entre camps, rouredes i un tram de pista asfaltada de menys d'un km al final de tot.


Disposeu del track gps aquí

dimecres, 9 de juny del 2010

Ascens al Sant Alís per la cara nord (GR3)

Sortim des de Sant Esteve la Sarga baixant cap al barranc homònim i a partir del qual començarem a remuntar de forma decida seguint les marques del GR3. 


A partir de la cota 1100 el corriol es comença a introduir per bosc de roure. Posteriorment haurem de fer un curt tram de carretera per seguir ben aviat les marques del GR3.


La part final la podeu fer seguint el track o bé el GR3... l'avantage de seguir el track és que la vegetació és una mica menys frondosa.


Disposeu del track gps aquí.

dimecres, 2 de juny del 2010

De corriols pel coll de Lilla



Sortida des de Lilla pel GR que recorre el vessant oest de la serra de Carbonària, direcció a Prenafeta; abans d'arribar al citat poble creuem la serra per anar a buscar el corriol anomenat "les cabres" al qual s'hi arriba per un altre corriol, en ascens, que sense ser difícil no és agraït ja que hi ha 4 o 5 esglaons que demanen baixar de la btt. Un cop a dalt entrem de ple al citat corriol de les cabres i entenem el perquè del nom. Tampoc és tècnicament exigent però està ple de vegetació que en dificulta el progrés (i malgrat tot fa pinta d'haver viscut èpoques recents més precàries). 


Acabada aquesta primera part, baixem cap a la plana per enllaçar amb un parell de corriolets (el cartutxos i un anònim), molt més fàcils que els altres però també molt més curtets (tot just 500 mts). 


Posteriorment tornem a remuntar cap a Miramar on arribem amb unes rampes de marcat desnivell. A continuació enllacem amb el Ieti, un corriol exageradement tècnic on costat mantenir l'equilibri caminant... apte només per a molt molt experts (i persones que s'estimen poc els seus ossos). 
Arribats al coll de Lilla creuem la carretera i anem a buscar el sender anomenat el pollo i que segons les referències que tenim (totes del BTT Valls: http://bttvalls.foroactivo.com/forum.htm) ja sembla més apte per al nostre nivell. Efectivament, el gaudim fins que enllacem amb la pista antiga que creuava el coll de Lilla, un camí pedregós on cal buscar bé la traça per poder mantenir l'equilibri. Per acabar retornem al poble per bona pista i amb ganes de tornar perquè la zona ofereix moltes possibilitats.

(P.S. No pengem el track perquè la ruta no va quedar prou "rodona")