Traductor

dimecres, 25 d’abril de 2018

Per fi podem tornar a foquejar: Asclades i Siscaró (AND)



Després de molts caps de setmana enredats per la méteo, finalment podem tornar a enganxar les foques als esquís. Amb tot, no semblen dies per estirar el braç que la màniga ja que s'espera caloreta i amb tanta neu com hi ha el risc d'allaus és alt. Per aquest motiu busquem destinacions conegudes i amb una bones orientacions entre oest i nord-oest perquè el temps no devori la neu ja des de primera hora, que és el que va passar amb els vessants que veien primer el sol.
Dissabte, com que no dormim a dalt i començarem una mica tard anem al pic d'Asclades. Ens toca caminar 400m+  abans no trobem la neu a la cota 1750. D'entrada ja veiem que el regel ha estat força pobre, però a la cota 2000 ja ha estat més efectiu. Fem cim i veiem motos de neu que vénen des de Claró; ja pensem que ens tornarà a passar el mateix que fa 4 anys, però al final no acaben de creuar, suposem perquè l'accés a la collada de Prat Primer ja està molt transformada i deuen de veure que, si s'hi posen, se la fotran per barret. Així, podem gaudir de les pales impol·lutes amb una boníssima neu primavera; llàstima que només són 500 m- que a partir de la cota 2000 la neu ja està molt delicada, per transformada, i a la cota 1850 ja carreguem els esquís fins a l'aparcament de la Comella.









Diumenge tirem cap a la Vall d'Incles. Condicions ideals: accés fins al darrer aparcament i neu des del cotxe. Molt bon regel nocturn malgrat que quan ens despertem al matí el cel està ben tapat. Així podem ascendir amb celeritat (excepte una petita "encigalada") fins a la Tosa de Siscaró. Descendim per una boníssima neu primavera, tret d'un breu tram a la part central a tocar del refugi.









dilluns, 16 d’abril de 2018

Resseguint el sector oriental de la NBR



Distància: 38 km.
Desnivell: 1300 m.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 4.30 h.
Punt de sortida: Cubells.

Ja fa dies vam anar a fer un tram de la primera etapa de la Noguera Bike Race del 2017, però sortint des de Cubells i eliminant tota la part més propera a Camarasa, simplement per una qüestió de logística.
Des de Cubells es remunta una mica fins a superar per l'est el Tossal Boada; aviat comencem una baixada per corriol bastant divertit però que millor agafar-lo una mica humit que sec perquè llavors el control de la bici es complica a causa de la pedreta petita que pobla el ferm. 



Tram de carretera fins a Alòs on remuntem còmodament fins a la serra que tanca pel nord el congost de Mu. A dalt una successió de bonics i divertits corriols ens retornen a Alòs on tornem a creuar el Segre pel mateix pont.




Ara ens toca remuntar, també per molt bona pista, la serra Carbonera. Un cop a dalt anem empalmant senderets amables i assequibles que ens retornen fins a Cubells. 




Com sempre, excel·lent feina de la gent de la Noguera que saben treure petroli de la seua comarca; això sí, compte d'anar-hi després de pluges intenses.

dissabte, 7 d’abril de 2018

Pedalant als peus del Taga


Monument a Xirinacs

Distància: 38 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat: mitjana-alta.
Durada total: 7 h.
Punt de sortida: Campdevànol.


Agradable ruta que esmena sobre la marxa els excessos d'una ruta que portàvem adaptada del Wikiloc bastant passada de voltes (o nosaltres faltats de tècnica, segons com es miri). Així sortim de Campdevànol i remuntem per pista a estones baralladissa però sempre dins el que és tolerable fins al Coll de Saltor. A partir d'aquí empalmem amb un bonic sender que flanqueja espectacularment els cingles de Sant Eloi; 3 parts clarament diferenciades: una primera exposada però fàcil; una de baixada molt breu al centre de dificultat molt molt alta, i una part final de suaus ondulacions de bon pedalar. Després sortim a un camí amb rampes dures que ens duu amablement fins a la pista cimentada del Coll de Jou. Aquí tirem un flanqueig molt prescindible per un sender a la falda sud del Taga fins a Sant Martí d'Ogassa; hagués sigut millor regalar una mica per pista i empalmar remuntar pocs metres fins al monument a Lluís Maria Xirinachs. Des d'aquí tirem un flanqueig amb molta discontinuïtat fins al Collet del Vent on decidim deixar de seguir la ruta del Wikiloc i fer la nostra a veure si podem xalar una mica. I efectivament, a partir d'aquest punt s'acaben les penúries i comencem a gaudir: primer un bonic i planer sender fins a Saltor; a continuació anem empalmant divertits senders fins a Muiols, passant pel Coll de Graus, on desfarem per la pista per on hem començat.