Torn a Era Entecada damb BTT

Distància: 40 km.
Desnivell: 1600 m+/2200 m-.
Dificultat tècnica: alta.
Durada total: 6.30 h.
Punt de sortida: Eth Portilhon.
Punt final: Bossòst.

Sortim des de Eth Portilhon i remuntem fins al Còth de Baretja (500 m+) per bona pista obaga. Al coll ens toca regalar uns 100 m per sender amb força discontinuïtat però que es deixa fer amb celeritat. Aquest corriol empalma amb la pista que puja de l'Espitau de Banhères que seguim fins al final on es transforma en unes roderes duríssimes fins al coll. 

Aquí comencem el descens (1000 m-): una primera part en flanqueig molt bona i panoràmica dona pas a una segona part (més llarga) que baixa amb molt de pendent per un espectacular bosc obac que aquest dia trobem força sec (pel que deu ser habitual) malgrat que cal anar amb molt de compte perquè la típica humitat atlàntica ens fa ballar les bicis una mica per on vol. Al final sortim a la pista que puja a l'Artiga de Lin i hi regalem uns 200 m-. 

A Es Bòrdes reprenem l'ascens cap a la Mina Victoria per acabar la jornada baixant per la nova versió de la ruta 5 del centre BTT; en total uns 700 m- de bons senders que aquest dia trobem maltractats pels senglars en alguns punts.

Ath Montpius damb BTT

Distància: 30 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat tècnica: mitjana-alta.
Punt de sortida: Vielha.
Durada total: 6 h.

Sortim des de Vielha i per asfalt arribem ràpidament a Gausac des d'on prenem un sender que puja amb un pendent exagerat que està al límit de ser pedalable fins a Casau. Aquí prenem la pista que ascendeix bastant bé fins a Eth Santet, cap a la cota 2000. Ara ja "només" ens queda un quilòmetre caminant per guanyar 250 m+ fins al cim.

Poques vistes perquè a la part alta hi ha força boira; és una llàstima ja que es pot veure gairebé tota la vall. Si hem pujat pel llom nord, ara baixem pel llom est cap a la Passada d'Auba (no hi arribem) per entrar per unes boniques ziga-zagues no del tot evidents fins a un pla que recorrem en direcció al llom que veiem davant, ara sí per corriols evidents. Després d'una breu remuntada ja comencem el descens final pel llom sempre seguint el discret sender de la Montpius Skyrace; el corriol és poc evident i força irregular però es deixa fer divertidament fins empalmar amb la ruta 14 del Centre BTT de l'Aran, un altre bon sender (excepte un breu tram d'uns 200 m molt descompost) que ens deixa a tocar de la boca nord del túnel de Vielha.

Aquí tornem a guanyar un 200 m+ fins que connectem amb un bon sender (tret de 3-4 brevíssims trams) que ens retorna directament a Vielha.

TRAÇA GPS

Vista Aneto

Com si es tractés del nom d'una pista d'esquí d'estació pirinenca, aquesta ruta només podia dur a aquest títol, perquè probablement sigui la millor ruta en BTT per gaudir visualment del massís de la Maladeta. 

Nosaltres vam començar des de Vilac malgrat que trobareu versions diverses. La pujada per Salient es fa molt bé; embadalits per les darreres neus de l'Aneto de la temporada passada vas guanyant metres que ni te n'adones, però quan gairebé tens fet tot el desnivell, al final hi ha un tram ondulant que dura força estona abans no et poses al tram de BTTsenderisme: 30' que es fan molt bé. 

I llavors comença la baixada amb 400m- que són, sense cap mena de dubte, de les millors coses que es poden fer als Pirineus. Un sender que va zigzaguejant elegantment en mig d'un pendent que impressiona però que es deixa fer tot prou bé. Després ve una secció de bonics i fàcils senders (sobretot són pistes en desús mig reconvertides a corriol) que ens retornen divertidament fins a Vilac.

Deth Naut Aran enquiath Baish Aran damb BTT (i II)

Distància: 48 km.
Desnivell: 1500 m.
Dificultat tècnica: mitjana.
Punt de sortida: Arròs.
Punt d'arribada: Les.
Durada total: 6:00 h.

Pensàvem que la segona jornada d'aquesta travessa no podria superar la del primer dia, però és ben bé que va estar a la mateixa alçada, sinó més; no té el punt alpí de la primera però en canvi té aquell puntet que et donen els antics camins fets amb enorme saviesa que unien antigament els pobles de la vall.

Comencem fent una esmena a la totalitat a la primera pujada prevista per sender (ens el guardarem per baixar-la) i fem un primer ascens cap a Vilamòs còmodament per pista i gaudint al màxim de les panoràmiques que ens ofereix de les Maladetes... un gran encert: ens hem estalviat una bona rebregada als ronyons, hem pogut xerrar d'això i  d'allò i ens hem delectat amb les citades vistes. 

Però realment sabem que l'hem clavat quan baixem el corriol que havíem de pujar... quin regal, quin plaer, quina xalada... només són 400m- però del primer a l'últim bestials: ràpids i nets amb una vegetació bucòlica.

Un cop a baix, una mica de calma pel Camin Reiau fins a Les on fem la pujada llarga del dia: uns 750 m+ de molt bon fer si no fos pel ritme salvatge que imposen aquests Insaciables, forts com el vinagre d'antany. La primera part per asfalt encara els esperona a ascendir clarament per sota dels 10' els 100m+... una clara vulneració dels principis jamaicans que regeixen els ascensos Pass@muntanyes; sort que les facècies omplen la conversa i arrangen mínimament la situació.

Un cop a la cota màxima ens disposem a encarar el sender més llarg del dia, 600m- amb dues parts molt diferenciades: la primera més laboriosa i amb algun brevíssim pas a peu per sortejar algun barranc o fang, i una segona part que baixem xalant al màxim per una preciosa fageda.

Per acabar la travessa només ens queden 150m+ per remuntar i encarar el darrer descens del dia: 300m- molt fàcils i divertits que fem en un tres i no res.

Cloenda metafòrica que resumeix perfectament el que ha estat la travessa: meeeeel!

Deth Naut Aran enquiath Baish Aran damb BTT (I)

Distància: 48 km.
Desnivell: 1600 m.
Dificultat: mitjana.
Punt de sortida: Salardú.
Punt d'arribada: Aubèrt.
Durada total: 7h.

Insaciables i activitat és festa segura... i això és el que va succeir el cap de setmana que vam fer la travessa de l'Aran, de nord a sud recorrent la vall principal. Ruta que, tot i portar un esquema general preparat, anem corregint sobre la marxa amb les aportacions de tots els membres del grup fins a deixar una travessa superba... meeeel de romaní!!!!, de ben segur que no només pel recorregut!

Des de Salardú remuntem cap als dominis obacs del Montardo... mirades lascives cap a la seva cara nord ja pensant en blanc per part dels esquiadors més bons. Fins aquí combinació de bona pista asfaltada amb algun tram posterior més pedregós però de pendent moderat.

Deixem els camins fàcils i ens posem a resseguir la cambra d'aigües en un tram gens difícil però força exposat, on una badada pot tenir greus conseqüències. D'aquesta manera arriba al bike park de Salardú per on afrontem el primer descens del dia: 800 m- de molt bon sender; els esquitxos d'artificialitat d'aquests llocs (molt moderat en aquest cas) no li treu cap encant al preciós bosc per on descendim.

Un cop al fons de la vall anem intercalant alguna pujadeta amb bonics senders que ens porten fins a la capital aranesa on parem a dinar.

Amb la panxa plena afrontem la segona pujada del dia, aquesta totalment asfaltada i és que l'empremta humana va guanyant més terreny a la natura; l'Aran cada cop ens recorda més a Andorra on sembla que tot s'hi valgui... helicòpters, motos, etc... sospitem que si donen diners no es miren les conseqüències.

Breu descans als peus del Montcorbison i reprenem fent la darrera baixada del dia: 650 m- una altra volta de boníssim sender que alguns baixen amb una clara actitud desafiant vers l'equilibri; malgrat tot aconseguim arribar tots sencers a baix amb un bon somriure.

Esquí de muntanya al Pic de Saint-Andre

Distància: 9,5 km.

Desnivell: 800 m.

Dificultat: ME-BE(A), S2 i puntualment S3, especialment abans de sortir al llom final.

Durada total: 2:45.

Punt de sortida: estació esquí Gavarnia-Gedra.

Dia: ja fa molt temps.

Des de l'estació remuntem per les pistes, ara ja tancades, durant una bona estona i sempre per terreny molt suau. Cap a la cota 2150 ja sortim de l'estació i ens encarem cap a una pala de pendent moderat que es posa sota les parets S-E del Saint-André (atenció amb les allaus que poden baixar per les canals).

Remuntem per una neu ja molt transformada (l'orientació S-E no perdona) fins a la cota 2500 on la pala es redreça de debò durant 50 m+. Un cop sortim al coll, hi deixem els esquís i remuntem (50m+) pel finet llom, amb bona timba a banda i banda, fins al cim. 

A la baixada, la neu no està tan malament com ens pensàvem i encara ens deixa gaudir d'uns quants girs fins a l'aparcament. Esquiada ràpida i directa, amb algun punt exigent, que cal afrontar a l'hivern amb neu estable i d'hora a la primavera.

TRAÇA GPS