Volta al pantà de Santa Anna

Distància: 66km
Desnivell: 1600m+
Dificultat tècnica: baixa, molt puntualment mitjana
Durada total: 6h
Punt de sortida: Ivars de Noguera

Volta improvisada a última hora, tot esperant que la méteo donés una treva al Pirineu i ens deixés treure les foques... però no, com tants altres cap de setmana d'aquesta temporada. Doncs res, a pedalar el nostre estimat Prepirineu, en aquesta ocasió per voltejar el pantà de Santa Anna tot decidint a cada cruïlla el recorregut final.

Des d'Ivars de Noguera creuem per bones pistes fins a situar-nos sota el Montpedró; 

aviat tenim un remuntada explosiva fins al Pla de les Mules punt des d'on hem de baixar a Valldellou. Ho fem per un bonic sender (l'únic del dia) que ja es comença a notar erosionat per l'evident pas de les motos de cross (que no ho saben que per aquests camins no hi poden passar vehicles motoritzats?). 

Des de Valldellou reprenem l'ascens en direcció al Congost de Valldellou, un preciós raconet on caldrà caminar durant cinc minuts. 

A continuació ve una llarga tirada de pistes en bon estat fins arribar al Coll de la Irene; n'hi ha per triar i remenar i nosaltres ho anem fent a mesura que intentem despistar uns gossos perdiguers que sospitem que han estat abandonats pels cafres de sempre. Des del citat coll perdem metres ràpidament per una pista que ens deixa a la impressionant presa de Canelles. 

Ara toca pujar de nou per una pista en molt bon estat on coincidim amb aquelles persones que gaudeixen matant animals pel simple 'plaer' de matar-los (impossible d'entendre...)... vist els problemes que tenen per recollir tots els gossos, entenem l'anterior coincidència amb els dos simpàtics cans. Amb tot, les vistes al pantà de Canelles i la inesperada nevada fan la pujada fins a Blancafort prou entretinguda. 

 

Ara comencem a baixar cap a Alberola, tot i que no hi arribarem ja que ens desviarem a la dreta per pedalar el fantàstic Pas del Llop.

Si durant la primera meitat de la volta no hem vist el pantà de Santa Anna, ara, al costat est, ens acompanyarà tota l'estona fins a Ivars, amb alguna pujada pel mig; el cartell de Santa Maria de Vallverd diu que Ivars està a 12 km... al final resulta que eren 16, una petita errada de càlcul o de posició del cartell.

Article Vèrtex: El Montsec, de cap a cap

Detall de la revista

El darrer número de la revista Vèrtex publica un article Pass@muntanyes. Es tracta de la travessa integral del Montsec, des de Viacamp fins a Vilanova de Meià, és a dir, de sol ponent a sol ixent, passant per les cotes màximes dels tres sectors del Montsec: Estall, Ares i Meià. En total són tres jornades per superar els més de 4000m+ i trescar els 86 km que separen les dues poblacions.

Senders laboriosos al Montsec de l'Estall

Distància: 56 km
Desnivell: 1800 m
Dificultat tècnica: alta, puntualment molt alta
Durada total: 8 h
Punt de sortida: Estopanyà

Recorregut solitari i salvatge pel costat oest del Pantà de Canelles que ens permet coronar l'alçada màxima del Montsec de l'Estall; tot plegat amb un bon grapat de corriols d'exigència alta i no aptes per a paladars fins. Bona part de les pujades, en consonància amb els descensos.

Sortim des de sota d'Estopanyà i directament arranquem amb un corriol inicialment en ascens però de seguida es fica cara avall i ens desperta amb el seu quilòmetre de ràpid traçat, possiblement el més fàcil de tota la jornada. Posteriorment anem seguint pistes fins al poble abandonat (i derruït) de Casserres del Castell punt on perdem uns 200 m fins al riu el Guard; el creuem com podem i remuntem cap al Mas del Xiquet amb uns primers quilòmetres demolidors. Des del Mas del Xiquet fins a l'entrada de la pista barrada que puja a Lo Graller tenim una petita treva però els darrers 4 km tornen a ser exigents, no tant pel pendent sinó pel terreny que aquest dia, a més, es troba força enfangat. Al cim boníssimes panoràmiques i, com sempre, acompanyats del vol majestuós de les aus rapinyaires de la zona.

Ara toca baixar 400 m- de sender: fins al Pas de Sant Miquel és ràpid i fàcil però a partir del coll la cosa es posa seriosa fins al punt que en algun curt tram caldrà arrossegar la bici durant escassos metres. Aquesta primera meitat és la més difícil i exposada amb diferència però a mesura que anem perdent metres el sender perd una mica d'exigència (que no vol dir que sigui fàcil) i ens permet relaxar-nos i gaudir al màxim fins a empalmar amb la pista que va a Montfalcó. 

Quan la prenem baixem uns 100m fins a l'alberg lloc on tornem a agafar un altre corriol de dificultat elevada (té molta pedra solta) que baixa uns 300 m- fins a tocar d'una de les cues del Pantà de Canelles; com que el pantà està al 90% de la seva capacitat ens toca fer una bona estona el senglar per poder recuperar la pista 'negada'. La remuntada per aquesta pista fins a Fet tampoc és un paradís ja que la part final està plena de còdols que dificulten molt la progressió.

Al bonic poble de Fet ens tornem a encorriolar, primer bàsicament en ascens (puntualment amb rampes dures) fins a la Collada Sabinós punt on comença el darrer sender del dia que ens baixa fins a Finestres amb un terreny força pedregós però amb poc pendent la qual cosa fa que sigui força accessible, o així ens ho sembla comparat amb els corriols precedents. Bon regust per acabar amb els descensos de la jornada... llàstima que ara ens toca remuntar uns 200 m per recuperar el cotxe, en general de bon fer però igualment pesats ja que anem bastant cansats ja que es tracta d'un itinerari sense treva i que ens agafa amb la temporada de rutes XXL poc rodats, i es nota...

Bons corriols entre Alfarràs i Valldellou

Fa poc dèiem que tenim un país que no ens l'acabem; fèiem servir aquest tòpic per referir-nos a una zona que passa força desaperçubada per als amants de la muntanya però que té uns boníssims senders per fer en BTT: la Vall del Corb.
Un altre d'aquests llocs que no acostuma a atreure l'atenció de les masses és la zona entre Alfarràs i Valldellou, a l'oest del Pantà de Santa Anna, on es concentra un bon grapat de corriols boníssims per fer en BTT, dels quals ja us n'hem parlat en d'altres ocasions. Igual que els de la Vall del Corb, amb desnivells modestos (200-300 m) però globalment nets i divertits (si no és que els trobem molt secs, fet que tampoc és tan estrany) en un entorn boscós que mostra siluetes suaus però que amaga pujades explosives molt singulars. Una bona mostra d'aquesta riquesa la tenim al següent vídeo:

Corriols a la Franja de Ponent

(direcció al Montpedró)

Distància: 28 km.
Desnivell: 600 m.
Dificultat: mitjana, puntualment alta.
Durada total: 3 h.
Punt de sortida: Alfarràs.
Dia: 20/03/2013.

Des del costat de la Gravera remuntem per la carrertera C-26 direcció a Tamarit durant un quilòmetre. A continuació ascendim suaument per còmodes pistes fins enllaçar amb els corriols del bosc de Pinyana. D'entrada hi ha uns pocs metres en pujada, un breu tram de pista fins empalmar amb el primer sender de la jornada: 150 m- de ràpid traçat boscós fins a situar-nos a tocar de la carretera de la Vall d'Aran la qual creuem per sota d'un pas d'aigua.

A continuació ens toca remuntar pel vessant nord-oest del Montpedró, un tram salvatge amb percentatges superiors al 20% i que gràcies al 36 que porto darrere puc ascendir integrament per primer cop damunt la BTT.  Continuem la ruta descendint uns pocs metres i progressant després per còmòdes pistes fins arribar al Pla de les Mules, pas natural per baixar cap a Valldellou (cosa que no fem). Des d'aquest punt fem uns pocs metres de pista i enllacem amb un fantàstic corriol que ens retorna al GR.

Ara hem de seguir el GR, inicialment en pujada, que ens durà sense abandonar-lo fins a Castellonroi. Majoritàriament és força net però quan comença a perdre metres el tema es complica a causa de la molt pedra solta que hi ha, amb tot l'exigència tècnica no és desorbitada i es va fent amb certa alegria.

Arribem a i sortim de Castellonroi per un tram de pistes força bones fins creuar per segona vegada la carretera de la Vall d'Aran, també per sota de la carretera per un pas d'aigua. Ben aviat remuntem per un divertit sender que ens retorna a la part alta del bosc de Pinyana.

Un cop a dalt l'únic que ens queda és prendre un altre sender boscós i net que ens baixa ràpidament a tocar de la carretera. 

Quan passem per sota de la gran canalització d'aigua, cal seguir el corriol bastant planer que voreja el bosc de Pinyana per la cara est. Finalment, fem els darrers km per còmodes pistes fins retornar al cotxe amb un bon regust perquè malgrat la brevetat del recorregut no li manca cap ingredient per fer-la prou divertida.

Corriols a la Franja (Valldellou i Santa Anna)

 (esmenant un petit error d'orientació -el track gps ja està corregit-)

Distància: 26 km.
Desnivell: 900 m.
Dificultat: mitjana-baixa (puntualment alta).
Durada en moviment: 2.30 h.

Punt de sortida: passat Alfarràs (direcció el Pont de Suert) cruïlla cap al pantà de Santa Anna amb la carretera N-230, sota el gran tub d'aigua.

Des de sota la gran conanada que porta l'aigua de boca a Lleida iniciem la matinal per una dura rampa que hi passa per sota.  És un bon test per confirmar que el refredat del Carles encara no ha entrat en una fase terminal (el refredat, el Carles, més tard, de ben poc). 

Superat aquest primer ensurt enllacem amb la carretera que ascendeix a la presa ara ja còmodament, tot i que l'alegria dura poc ja que superada una pèrgola abandonem l'asfalt i prenem una pista a l'esquerra que té uns primers empits duríssims, tant que el Carles continua la seva particular batalla per introduir quasi inútilment aire en els seus pulmons. 

Per sort quan assolim el Pla de Mules l'ascens canvia dràsticament i puja amb un nivell molt més moderat ja fins arribar a l'entrada del primer sender del dia, uns tres quilòmetres de sender net i ràpid (amb alguna interrupció en forma de breu pujada no ciclable). 

Tornem a remuntar 150 m de desnivell, ara per la carretera de Valldellou, fins a Lo Collet des d'on tornem a baixar cap Valldellou per dos quilòmetres de bonic sender enclotat al fons del Barranc del Vinyas.

Acabat el corriol tornem a ascendir cap al Pla de Mules amb un tram al mig de 50 m de desnivell no ciclables, tot i que el pas de la Duatló de Valldellou n'ha deixat el "ferm" molt net i fa el porteig relativament còmode. Des del coll comencem a baixar primer pista i aviat enllacem amb un breu corriol, també força fàcil, que ens torna a la pista de pujada la qual abandonarem poc després per remuntar molt fort amb l'objectiu de prendre el sender que baixa des de la base N de l'ermita de Sant Salvador fins a la pèrgola. Aquest corriol d'uns 250 m. de desnivell ja és més exigent amb alguns esglaons que demanen atenció i un terreny molt sec que dóna molt poca adherència (i que, a més a més, és molt sensible a l'erosió -intenteu evitar-hi les derrapades-). 

Des de la pèrgola volem anar a buscar el pas de les escales a tocar de l'ermita de Santa Anna però em despisto i descendim per un camí que no toca la qual cosa ens obliga a fer una rectificació que ens duu a practicar el BTTferradisme per retornar al bon camí, això sí amb una mica de matolling (si no en sortia una mica, el Carles i el Jordi haurien dubtar que la ruta fos idea meva). 

Des del poblat fem el curiós pas de les escales: uns 50 m de desnivell, amb les suspensions treballant de valent, fins arribar a un bonic i petit congost abans de sortir a tocar de la Noguera Ribagorçana, des d'on prenem l'asfalt fins a recuperar el vehicle.

TRACK GPS

De Castellonroi fins a l'ermita dels Màrtirs

Distància: 27,5 km
Desnivell: 700 m
Dificultat: baixa
Durada: 3 h
Ciclabilitat: 100%

Sortida per anar a estirar les cames sense, gairebé, cap complicació tècnica. Des de Castellonroi sortim breument en baixada però ben aviat iniciem la remuntada quasi sempre per bones pistes fins al cim de l'ermita dels Màrtirs on tenim una fantàstica vista dels 3 Montsecs i de part del Pirineu més meridional.

Des del cim desfem camí fins a la carretera, on prenem una pista en bon estat fins a situar-nos sota l'ermita de Sant Salvador. A partir d'aquest punt descendim molt decididament fins a la carretera de Castellonroi la qual prendrem a la dreta durant un km i mig de pujada fins tornar al poble.

TRACK GPS

Tortura trencames al voltant de Benavarri

Distància: 50 km.

Desnivell: 1300 m.

Dificultat: alta

Ciclabilitat: 99.5%

Refregit de les curses que s'organitza a Benavarri a la primavera  i que es caracteritza pels constants puja i baixa del recorregut. Nosaltres, com que venim del sud, sortim de Purroi de la Solana i així ens estalviem algun km amb el cotxe.

Des de Purroi de la Solana sortim per un camí paral·lel a la carretera fins que poc després la creuem (amb molt de compte perquè és una recta on els cotxes corren molt) i comencem a pujar cap a Pilzà, primer per pista però després per carretera molt secundària. 

Passat Pilzà fem un bonic sender que ens duu fins a Calladrons on planegem durant uns quants kms abans de prendre el GR18 que ens porta fins a Tolba, primer per pista i després per entrentigut corriol, amb alguns passos poc ciclables.

Des de Tolba començar a pujar cap a la Mellera (1117 m) per una pista plena de còdols que més d'una vegada ens obliga a posar peu a terra a causa de les patinades. Des de la cota màxima baixem primer per pista però posteriorment per breu corriol (amb algun breu pas no ciclable) fins enllaçar amb la pista que arriba a Benavarri. 

Des d'aquesta localitat ens queden remuntar 200 m de desnivell per pista, a trams exigent, fins que a la cota 950 fem el darrer descens, gairebé tot per asfalt, fins a Purroi de la Solana.

TRACK GPS

Castillonroi - Baells - Sant Quillis - Natjà - Castillonroi

Distància: 40 kms.
Desnivell: 900 mts.
Dificultat: fàcil.
Quan el país està sotmés als rigors dels freds i les nevades... quan el seny català diu que el millor que es pot fer en aquestes ocasions és quedar-se a casa o com a màxim anar al bar a fer un bon bermut... i quan la rauxa catalana (existeix??) ofusca el pensament de quatre imprudents que volen veure el Pirineu amb el seu millor vestit de gala des d'un punt privilegiat del domini lingüístic, passa el que passa: que et fots de fred!!!

Heus aquí la crònica d'una jornada de btt èpica per la Franja de Ponent.

Sortim de Castillonroi tapats fins dalt però amb una sensació de fred que sembla que anem despullats... tot i això, amb les primeres rampes ja ens comencem a desfer d'aquesta desagradable sensació, la qual només es manté en les parts més distals dels nostres cossos.

Quan tenim les primeres visions nítides de Sant Quillis també trobem les primeres traces ressenyables de neu. Amb tot fins ben passat Baells la presència és més aviat discreta i no es farà significativa fins a la cota 800 de la pujada a Sant Quillis on decidim renunciar al cim ja que a més també tenim una bona panoràmica del Pirineu (malgrat que la jornada no és tan clara com voldríem).

La festa continua amb el descens pel vessant nord on hi ha 10 cms ben bons de neu pols que ens regalen un divertidíssim descens, això sí a poca velocitat i amb moltes oscil·lacions. La neu es manté molt present fins arribar gairebé a Natjà.

Tot i que tenim intenció de pujar cap a Màrtirs el desgast de la neu ha estat notable i des de Natjà decidim desfer camí fins a Castillonroi... a més a més, la visió final dels Montsecs és un molt bon comiat per aquest itinerari.