(esmenant un petit error d'orientació -el track gps ja està corregit-)
Distància: 26 km.
Desnivell: 900 m.
Dificultat: mitjana-baixa (puntualment alta).
Durada en moviment: 2.30 h.
Punt de sortida: passat Alfarràs (direcció el Pont de Suert) cruïlla cap al pantà de Santa Anna amb la carretera N-230, sota el gran tub d'aigua.
Des de sota la gran conanada que porta l'aigua de boca a Lleida iniciem la matinal per una dura rampa que hi passa per sota. És un bon test per confirmar que el refredat del Carles encara no ha entrat en una fase terminal (el refredat, el Carles, més tard, de ben poc).
Superat aquest primer ensurt enllacem amb la carretera que ascendeix a la presa ara ja còmodament, tot i que l'alegria dura poc ja que superada una pèrgola abandonem l'asfalt i prenem una pista a l'esquerra que té uns primers empits duríssims, tant que el Carles continua la seva particular batalla per introduir quasi inútilment aire en els seus pulmons.
Per sort quan assolim el Pla de Mules l'ascens canvia dràsticament i puja amb un nivell molt més moderat ja fins arribar a l'entrada del primer sender del dia, uns tres quilòmetres de sender net i ràpid (amb alguna interrupció en forma de breu pujada no ciclable).
Tornem a remuntar 150 m de desnivell, ara per la carretera de Valldellou, fins a Lo Collet des d'on tornem a baixar cap Valldellou per dos quilòmetres de bonic sender enclotat al fons del Barranc del Vinyas.
Acabat el corriol tornem a ascendir cap al Pla de Mules amb un tram al mig de 50 m de desnivell no ciclables, tot i que el pas de la Duatló de Valldellou n'ha deixat el "ferm" molt net i fa el porteig relativament còmode. Des del coll comencem a baixar primer pista i aviat enllacem amb un breu corriol, també força fàcil, que ens torna a la pista de pujada la qual abandonarem poc després per remuntar molt fort amb l'objectiu de prendre el sender que baixa des de la base N de l'ermita de Sant Salvador fins a la pèrgola. Aquest corriol d'uns 250 m. de desnivell ja és més exigent amb alguns esglaons que demanen atenció i un terreny molt sec que dóna molt poca adherència (i que, a més a més, és molt sensible a l'erosió -intenteu evitar-hi les derrapades-).
Des de la pèrgola volem anar a buscar el pas de les escales a tocar de l'ermita de Santa Anna però em despisto i descendim per un camí que no toca la qual cosa ens obliga a fer una rectificació que ens duu a practicar el BTTferradisme per retornar al bon camí, això sí amb una mica de matolling (si no en sortia una mica, el Carles i el Jordi haurien dubtar que la ruta fos idea meva).
Des del poblat fem el curiós pas de les escales: uns 50 m de desnivell, amb les suspensions treballant de valent, fins arribar a un bonic i petit congost abans de sortir a tocar de la Noguera Ribagorçana, des d'on prenem l'asfalt fins a recuperar el vehicle.
3 comentaris:
Deu ni doret els podrits que be s'ho passen... I jo a casa pringant i cuidant crios!
Lo del BTTferradisme brutal. Supera tots els matojing coneguts! David, cada dia et superes. Ara, no sé si creure que va ser fruit d'una errada, hehehe....
Ara a recuperarse, que la propera promet!
Està clar que amb aquesta gent no es pot anar sense estar en plenitud de condicions ...
Gràcies David i Jordi per la paciència.
Alberto, prometo que va ser sense premeditació... però és que la companyia del Jordi ho fa tot més perillòs: s'apunta a un bombardeig i mai té un NO com a resposta... ah!! i recorda que vam deixar raconets sense visitar per quan puguis venir tu (aquell dia no hi haurà BTTferradisme; alguna cosa pitjor? ja ho veurem...).
Gràcies a tu Carles per la paciència amb els febres; espero que, menys que més, una mica t'agradés la ruta... crec que sense el refredat de cavall que portaves l'hauries gaudit força.
Publica un comentari a l'entrada