En BTT per la Noguera siberiana

(a l'embassament de Sant Llorenç de Montgai)

Distància: 50 km (uns 17 per senders).
Desnivell: 1200 m.
Dificultat: mitjana.
Durada: 5.15 h.
Ciclabilitat: 99,9%.
Més informació per visitar la comarca: Noguera.

Fa un mica més d'un any va caure una gran nevada que va deixar més que emblanquinada tot Catalunya, la qual cosa no va ser impediment perquè sortíssim a pedalar. Diumenge, en plena onada de fred siberià, també vam desafiar els elements i vam sortir a pedalar. En aquesta ocasió hi ha una baixa passamuntanya (el fred i  que fa poc que hi vam ser...) però trobo la complicitat de l'Alberto i el Jordi que em fan preveure una gran jornada de BTT; i és que els hiverns ponentins ja tenen per se un punt de siberians que fa que no ens intimidin els registres previstos.

(el gran invent de l'Alberto per protegir-se del fred: uns mitjons vells a l'exterior de les sabatilles)

Sortim des de Balaguer a les 8 del matí a -6º direcció a Sant Llorenç de Montgai sempre planejant; això fa que el fred vagi travessant totes les capes de roba tèrmica que duem ja que la velocitat és alteta i l'esforç més aviat discret. Però un cop iniciada la remuntada cap a Montalegre ens espolsem el fred molt ràpid i ja ens treiem les primeres capes de roba; observo que el Jordi i l'Alberto ja em miren amb uns altres ulls... han perdut aquell esguard de desconfiança vers les meves previsions; recuperar la sensibilitat als dits hi ajuda molt.

Ben aviat, a més, ens comencem a endinsar en els primers corriols de la jornada, en aquest cas de pujada per la Solana de la Devesa; aquest tram ens evita passar per Vilanova de la Sal i anar més directes al primer sender en baixada, tot i que aquesta drecera ens implica dur durant 5 minuts la bici a l'esquena. Cal veure-hi la part positiva: amb aquest passatge de BTTsenderisme acabem d'escalfar els peus, tan maltractats pel fred de la jornada. 

 (superant el tram de BTTsenderisme)

Tornem a pujar a les bicis a l'alçada d'un camp, ja en baixada, per fer el primer descens del recorregut: un corriol net i ràpid que flanqueja l'obaga de la Devesa i que surt a la pista que puja a Montalegre, gairebé a tocar de la Collada Llorenç.

Acabat el corriol reprenem l'ascens cap a Montalegre; ja no recordem l'onada de fred siberià i remuntem en mig d'un bon ambient de muntanya: gent en BTT, gent corrent, gent caminant, gent que ha perdut els gossos... tot plegat ens fa sentir menys alienígenes. 

 (imatge del cim)

Un cop al cim endrapem una mica, mentre ens canviem la tèrmica notablement suada (uns més que d'altres), i ens tapem una mica per afrontar la baixada, tot i que els goretexs continuen sense sortir de la motxilla (no ho faran en tot el matí); càmera al casc i cap avall a gaudir del segon descens de la jornada amb un primer tram força exigent per un sender força pedregós que ens fa xalar de valent i en algun punt, a propostaquasisúplica d'algun dels integrants de l'expedició, ens obliga a parar per recuparar una mica les cames i els braços. Us deixem un vídeo, maldestrament editat (properament presentarem una cosa més arregladeta) d'aquesta primera part de descens:

La segona part del descens, el que enllaça amb la pistacarretera que baixa a l'estació de trens de Vilanova de la Sal (VOLEM LO TREN!!!), en canvi, és per un rapidíssim corriol (així ens ho recorda l'Alberto tot cantant la velocitat a què baixem) que passa a tocar de Santa Margarida de Privà.

Acabat el sender tornem a ascendir per pista fins a Vilanova de la Sal on, inútilment, intentem agafar una mica d'aigua de la font... fa estona que no recordem que som en plena onada de fred siberià i apretem l'aixeta congelada que no té la més mínima intenció de fer-hi baixar aigua. 

Ara prenem direcció al Monestir de les Avellanes on no arribarem ja que prendrem un corriol a l'esquerra, encara en ascens. Les cames comencen a queixar-se i no precisament pel fred (fred? quin fred?; alguns fins i tot ja fa molts quilòmetres que tot just van amb una tèrmica i un armilla) però sabem que la recompensa és a prop: més de 10 km de senders molt fàcils en suau baixada direcció a Balaguer. 

 (tot i que no es veu gaire, les primeres volves cauen en el darrer corriol, just abans d'arribar a Balaguer)

Finalitzem aquest darrer tram coincidint amb la caiguda de les primeres volves del front que arriba del N-O i que li acaben donant un puntet més d'ambient a aquesta excel·lent matinal de BTTsiberià. Perquè tal com preveia inicialment, malgrat tots els malgrats, crec que puc dir que ha estat un bellíssima jornada de natura, esport i companyonia... i a més, vaig tornar a casa amb un nou i simpàtic sobrenom: "lo senglaret de la Noguera" (adaptació lliure de la proposta del Jordi), suposo que per la meva depurada tècnica de descens ;-)